LA CIUTAT 38

L'Àliga de reus ball en el ball solemne de 2016
que l’han mantingut sempre present en els
seus actes, ara ja com a acompanyant de
l’Àliga.
LA PREGUNTA
El dia en què tot va canviar va ser
abans de Sant Pere, quan la colla celebra
un assaig amb vermut on deixen que socis
de l'entitat provi l’element. La Noha
no recorda bé si algú la va esperonar a
ficar-s’hi o li va sortir de dins, però finalment
es va animar a provar què se sentia
sota de l’Àliga. Les seves primeres sensacions
van ser més bones de les que es
podien esperar, veient que podia fer girar
aquells 75 quilos sense caure.
Amb l’adrenalina pels núvols, es va animar
a preguntar a un membre de la colla si
les noies podien ser portadores, ja que no
n’havia vist mai cap. “Em van dir que sí que
podien, però mai havien tingut cap dona
que enviés la sol·licitud”. La resposta va
encendre el desig de la Noha de complir un
somni i automàticament va enviar la carta
per ficar-se a la llista d’espera l’any 2018.
L’oportunitat va arribar a l’assaig vermut
d’aquest any, moment en què la va
tornar a provar. La colla li va preguntar si
continuava interessada a entrar-hi i ella
no va dubtar a l’hora de fer aquest pas
tan especial.
Malgrat que no ha portat l’Àliga en actes
oficials, sí que va poder experimentar
un sentiment similar el passat Sant Pere
quan tots els elements ja enfilaven cap a
l’ajuntament seguint l’ordre del seguici.
Precisament, la Noha pertany a les dues
colles que tanquen el seguici (Xiquets de
Reus i l’Àliga) i els seus amics castellers
no van perdre l’oportunitat de fer una de
les seves.
Habitualment, quan ja només queden
aquestes colles al peu de la Prioral, els
castellers demanen un últim ball de l’Àliga.
Enguany no va ser una excepció, però
el seu crit es va modificar per un “Que balli
la Noha, que balli la Noha”. Aleshores,
el cap de colla la va mirar i li va dir que
anés cap a dins de l’element. “Em vaig enfaixar
i vaig fer el meu primer ball davant
la Prioral. No m’ho podia creure, estava
en xoc i quan vaig arribar a casa em vaig
ficar a plorar”, recorda amb un somriure
d’orella a orella.
REFERENTS DE DONA
Amb el seu aterratge a la colla, la Noha
espera ser un referent per altres noies
que també s’hagin sentit interessades
en algun moment. En particular, serà rellevant
per les persones que davant del
dubte, mai s’havien vist amb ànims de
preguntar. “Veure que una persona amb
les mateixes condicions que tu també
pot portar-la és important”, destaca. Tot
i que poder convertir-se en la primera
dona portadora de l’Àliga és un “privilegi”,
per a la Noha aquest només és l’inici
del camí i espera que la presència femenina
s’ampliï en els pròxims temps. “Sóc
la primera, però no vull ser l’última. Això
encara m’omple més”.
ACLAMADA PELS COMPANYS
De moment, encara no ha participat
en cap acte oficial i no sap si ho farà per
aquesta Misericòrdia. La Noha apunta
que això arribarà “quan em vegin preparada
i em senti còmode”. Així i tot, també assenyala
que ha experimentat una gran millora
al llarg dels assajos des de Sant Pere i
que actualment “no té ni punt de comparació
amb el principi” gràcies al consell dels
seus companys.
LA CIUTAT
83