LA CIUTAT 38

Donatiu de la Caixa de Pensions a un projecte del centre: Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
ció. Després de la mort d’Amorós, l’entitat
reusenca remarcava la importància de
l’escriptor en la seva història recent: “La
seva trajectòria cultural, cívica i personal
no es pot entendre sense el Centre de Lectura,
de la mateixa manera que el Centre
de Lectura no pot escriure la seva història
sense tenir en compte la petjada i el llegat
de ‘l’Amorós”.
LA SEVA OBRA
En l’àmbit literari, Xavier Amorós destaca
per “conrear gèneres molt diversos”,
la qual cosa li dona una “visió especial”,
subratlla Recasens. Des de 1940 va escriure
poesia, unes peces que es publicarien
l’any 2000 sota el títol de Poemes
inèdits de Xavier Amorós. Enyoro la terra
(1961), Guardeu-me la paraula (1962) i
Qui guanya, para (1963) són altres de les
seves obres de poesia que li van valer el
reconeixement dins del món literari. Anteriorment,
però, havia obtingut el premi
Santiago Rusiñol als Jocs Florals de
la Llengua Catalana de Mendoza per la
seva obra de teatre Història Sentimental
(1954).
A la dècada dels 80, Xavier Amorós
va reprendre la seva producció artística
amb la novel·la històrica L’Agulla en un
paller (1985). Aquesta representa un tret
de sortida de diferents novel·les amb un
component autobiogràfic com El camí dels
morts (1996), els tres volums de Temps estranys.
Clarobscurs en la llarga postguerra
reusenca (2000, 2002 i 2004) i Plou, però
plou poc (2007).
Entrevista a Amorós quan era president delCentre de Lectura
de Reus : Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
“La seva botiga tèxtil del
carrer Llovera va ser seu
de diverses reunions en
la clandestinitat i refugi
d’activistes, que fins i tot
hi van arribar a dormir”
ACTIVISTA PER LA DEMOCRÀCIA
Precisament, algunes d’aquestes novel·les
narra una època en què va formar
part de l’oposició antifranquista. Des de
ben petit ja va conviure en un àmbit polititzat.
Del seu pare, militant d’ERC, i de la
seva mare, de la Lliga, va extreure la seva
adscripció al catalanisme i la voluntat
de diàleg i consens. Sota aquest esperit
aglutinador, va participar en la creació
d’una Comissió Democràtica del Baix
Camp, que aplegava les forces polítiques
contràries al règim. La seva botiga tèxtil
del carrer Llovera va ser seu de diverses
reunions en la clandestinitat i refugi
d’activistes, que fins i tot hi van arribar a
dormir.
Dins de la lluita antifranquista, el seu
vincle amb la cultura va ser cabdal. Amorós
explicava en una entrevista que el
Centre de Lectura era el lloc on s’amagava
tothom quan hi havia manifestacions i
que també l’ateneu havia acollit totes les
conferències de les Terceres Vies. A més,
va prendre partit en trobades culturals
clandestines amb un grup d’autors que es
feia anomenar “maquis de la poesia”.
Amb la restitució de la democràcia, es
va implicar també en la política institucional,
encara que sempre recordava que
no tenia “vocació de polític”. Primer, va
formar part de la candidatura Per l’Entesa
de Josep Benet el 1979. Set anys després,
va ser elegit senador per la candidatura
del PSC-PSOE amb la condició de no tenir
dedicació exclusiva i va formar part de la
cambra alta fins al 1993.
PREMIS I HOMENATGES
Durant la seva carrera literària, Xavier
Amorós va rebre múltiples premis,
als quals posteriorment es van sumar els
homenatges per part de la seva ciutat i
Nomenament com a Soci d'Honor: Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus
LA CIUTAT
75