LA CIUTAT 38
Tot el que has de saber de les festes major de Tarragona, Santa Tecla i Reus, la Misericòrdia.
Tot el que has de saber de les festes major de Tarragona, Santa Tecla i Reus, la Misericòrdia.
connexió ferroviària amb el Port? Elconcepte d’intermodalitat està a sobrede totes les taules perquè el desenvolupamentsocial futur passa per aquí. Si volemmantenir les condicions en què viu lasocietat i fer-ho compatible amb l’entorn,el sistema logístic ha de ser eficient. És adir, els productes s’han de transportar enel sistema modal més eficient per cadascunade les distàncies.El Port està invertint en el creixementde la terminal ferroviària que hi ha a l’interiordel Port, la de la Boella, per tenirmés operatives ferroviàries. A més, estemconstruint una terminal ferroviàriaal centre la península (Terminal Guadalajara)per connectar-nos a un sector d’altademanda de producte. És necessari perquèno podem moure productes a més de200 km pensant només en el camió, queté un impacte ambiental alt.A més, també abanderen les reivindicacionsde la plataforma de Mercaderiesper Interior. Si sabem que en elspròxims anys creixerà de manera substancialel transport de mercaderies perferrocarril, s’han de replantejar qüestions.Una d’elles és el fet que les mercaderiespassin per la costa i els passatgersper l’interior. No té cap sentit. Hauria deser el revés i que els passatgers passessinper la costa, on hi ha les grans concentracionspoblacionals. Quan vaig començarde President, ens vam posar ràpidamentd’acord amb la Plataforma de Mercaderiesper Interior. El Port és el primer interessatamb què les mercaderies passinper on toca.“És necessari (el transportferroviari) perquè nopodem moure productesa més de 200 km pensantnomés en el camió que téun impacte ambiental alt”Quina resposta han rebut? Hi ha hagutassoliments importants, el Ministeri estàtreballant el primer estudi per moure lesmercaderies a l’interior. És un primer pasrellevant. El que fem també és intentaranar pel davant i ja estem fent els estudisi projectes per treure les mercaderiesdel Port cap a l’interior. Ens podríem trobaren la circumstància que es resolguésaixò i que aleshores el Port hagués de feraquesta feina. Per això, anem pel davant.Aquest any la temporada de creuersha arribat amb força amb el Moll de Balears.Quin balanç en fan? En farem unbalanç positiu. Comptàvem que passarien50.000 creueristes (un terç de l’any precovid)i ens situarem segurament passant els70.000. L’any que ve, Global Ports ja hauràpogut desplegar tota l’acció comercial iagafarem ritme ràpidament.Com entén el Port aquest projecte decreuers? És un projecte que és poc delPort i molt del territori. Per nosaltres,l’impacte econòmic a l’Autoritat Portuàriaés relativament petit, però té un valorafegit pel territori perquè permet diversificarel sector turístic en èpoques de l’anyen què els mercats tradicionals tenen unareducció. Per això, la gestió del projectede creuers a Tarragona no és només del’Autoritat Portuària, sinó que és un projectecoral del territori. També hi treballenels ajuntaments de Reus i Tarragona,la Diputació de Tarragona, la Cambra deComerç, la universitat, l’aeroport... Mentreque en altres destinacions del mediterraniés un projecte molt portuari i finsi tot de conflicte amb les ciutats.Per què aquí no s’escenifica aquestconflicte amb les institucions? Això nopassa perquè és un projecte coral, perquètenim clar que la magnitud del pro-32LA CIUTAT
LA CIUTAT33
- Page 1 and 2: #38 setembre-octubre 2022î 673 930
- Page 3 and 4: Ref. 747121Precio: 85.500€Ref. 77
- Page 5 and 6: LA CIUTAT5
- Page 7 and 8: festiva, els tarragonins es podran
- Page 9 and 10: 977 23 58 20 · www.apitarragona.co
- Page 11 and 12: LA CIUTAT11
- Page 13 and 14: IQUETAAbans de 1979002400900CF55E00
- Page 15 and 16: l’Equip del Far Cooperatiu i dues
- Page 17 and 18: MUSEU DEL PORT DE TARRAGONAPatrimon
- Page 19 and 20: LA CIUTAT19
- Page 21 and 22: Diada de Sant Magí. Foto Jordi Rov
- Page 23 and 24: LA CIUTAT23
- Page 25 and 26: LA CIUTAT25
- Page 27 and 28: LA CIUTAT27
- Page 29 and 30: El Port de Tarragona es troba en un
- Page 31: LA CIUTAT31
- Page 35 and 36: LA CIUTAT35
- Page 37 and 38: LA CIUTAT37
- Page 39 and 40: LA CIUTAT39
- Page 41 and 42: On et veus en 10 anys?FINS A 10 ANY
- Page 43 and 44: ROBA DE DONATenim cura de cada deta
- Page 45 and 46: LA CIUTAT45
- Page 47 and 48: LA CIUTAT47
- Page 49 and 50: LA CIUTAT49
- Page 51 and 52: “Si puedes imaginarlo podemos cre
- Page 53 and 54: VILAÀLIGA DEGIRONA: Durantmolts an
- Page 55 and 56: LA CIUTAT55
- Page 57 and 58: Què fem?LA CIUTAT57
- Page 59 and 60: Compromesos amb laseguretat i el me
- Page 61 and 62: 61LA CIUTAT 35LA CIUTAT
- Page 63 and 64: LA CIUTAT63
- Page 65 and 66: El regidor de Cultura, Educació i
- Page 67 and 68: CLÍNICA DENTALDR GISBERTDedicació
- Page 69 and 70: LA CIUTAT69
- Page 71 and 72: LA CIUTAT71
- Page 73 and 74: LA CIUTAT73
- Page 75 and 76: Donatiu de la Caixa de Pensions a u
- Page 77 and 78: A.P.I 448aicat 2320• Av. Pere Cer
- Page 79 and 80: LA CIUTAT79
- Page 81 and 82: No tan sols som experts en Apple.Of
connexió ferroviària amb el Port? El
concepte d’intermodalitat està a sobre
de totes les taules perquè el desenvolupament
social futur passa per aquí. Si volem
mantenir les condicions en què viu la
societat i fer-ho compatible amb l’entorn,
el sistema logístic ha de ser eficient. És a
dir, els productes s’han de transportar en
el sistema modal més eficient per cadascuna
de les distàncies.
El Port està invertint en el creixement
de la terminal ferroviària que hi ha a l’interior
del Port, la de la Boella, per tenir
més operatives ferroviàries. A més, estem
construint una terminal ferroviària
al centre la península (Terminal Guadalajara)
per connectar-nos a un sector d’alta
demanda de producte. És necessari perquè
no podem moure productes a més de
200 km pensant només en el camió, que
té un impacte ambiental alt.
A més, també abanderen les reivindicacions
de la plataforma de Mercaderies
per Interior. Si sabem que en els
pròxims anys creixerà de manera substancial
el transport de mercaderies per
ferrocarril, s’han de replantejar qüestions.
Una d’elles és el fet que les mercaderies
passin per la costa i els passatgers
per l’interior. No té cap sentit. Hauria de
ser el revés i que els passatgers passessin
per la costa, on hi ha les grans concentracions
poblacionals. Quan vaig començar
de President, ens vam posar ràpidament
d’acord amb la Plataforma de Mercaderies
per Interior. El Port és el primer interessat
amb què les mercaderies passin
per on toca.
“És necessari (el transport
ferroviari) perquè no
podem moure productes
a més de 200 km pensant
només en el camió que té
un impacte ambiental alt”
Quina resposta han rebut? Hi ha hagut
assoliments importants, el Ministeri està
treballant el primer estudi per moure les
mercaderies a l’interior. És un primer pas
rellevant. El que fem també és intentar
anar pel davant i ja estem fent els estudis
i projectes per treure les mercaderies
del Port cap a l’interior. Ens podríem trobar
en la circumstància que es resolgués
això i que aleshores el Port hagués de fer
aquesta feina. Per això, anem pel davant.
Aquest any la temporada de creuers
ha arribat amb força amb el Moll de Balears.
Quin balanç en fan? En farem un
balanç positiu. Comptàvem que passarien
50.000 creueristes (un terç de l’any precovid)
i ens situarem segurament passant els
70.000. L’any que ve, Global Ports ja haurà
pogut desplegar tota l’acció comercial i
agafarem ritme ràpidament.
Com entén el Port aquest projecte de
creuers? És un projecte que és poc del
Port i molt del territori. Per nosaltres,
l’impacte econòmic a l’Autoritat Portuària
és relativament petit, però té un valor
afegit pel territori perquè permet diversificar
el sector turístic en èpoques de l’any
en què els mercats tradicionals tenen una
reducció. Per això, la gestió del projecte
de creuers a Tarragona no és només de
l’Autoritat Portuària, sinó que és un projecte
coral del territori. També hi treballen
els ajuntaments de Reus i Tarragona,
la Diputació de Tarragona, la Cambra de
Comerç, la universitat, l’aeroport... Mentre
que en altres destinacions del mediterrani
és un projecte molt portuari i fins
i tot de conflicte amb les ciutats.
Per què aquí no s’escenifica aquest
conflicte amb les institucions? Això no
passa perquè és un projecte coral, perquè
tenim clar que la magnitud del pro-
32
LA CIUTAT