LA CIUTAT 38

El Port de Tarragona es troba en un context de canvi que
transformarà per complet les seves infraestructures i la relació amb
el seu entorn gràcies a aquest Hortizó 2023 que s’ha marcat. Josep
Maria Cruset, President de l’Autoritat Portuària, ens explica en
aquesta entrevista com avancen tots aquests projectes de la mà del
territori i què aportaran a la població del Camp de Tarragona
Adrià Miró Canturri
El Port de Tarragona és el que més
creix del TOP10 en tot l’estat durant el
2021 i experimenta un creixement del
6% el primer semestre de 2022. Quina
és la clau? Hi ha una doble component:
la interna i la territorial. En el primer cas,
dediquem bona part dels nostres esforços
a transformar-nos constantment per
estar en la possibilitat d’oferir la major
capacitat als nostres clients. Des de
construir nova infraestructura com a comercialitzar-se
cap a fora i dinamitzar-se
empresarialment. L’altre element clau és
el territori, al qual ens oferim i prestem
servei. Després de la covid, ha tingut la
capacitat de tornar a recuperar ritme i
posar-se en una actitud empresarial proactiva.
No havia passat en altres crisis.
Quin efecte té la guerra d’Ucraïna de
cara a l’activitat del Port i els projectes
lligats a la construcció que teniu entre
mans? Semblava que el tema dels cereals
ens afectaria molt i estem funcionant amb
creixement en importacions de cereals.
Aquest primer semestre ha sigut el de major
en importació de cereals de la història
del Port. En l’àmbit de l’encariment de materials,
ens afecta com a tota la societat. És
veritat que no ens ha complicat el dia a dia.
La previsió econòmica i el calendari que
teníem l’estem desenvolupant amb normalitat
perquè les administracions han
reaccionat bé amb les modificacions a la
llei de contractes. Per exemple, una obra
importantíssima pel territori com el Corredor
del Mediterrani podria haver patit
els efectes d’aquesta realitat i s’està executant
d’acord amb els calendaris.
rem executant altres fases de les obres
com les d’una canalització que passa per
la Xarxa Natura 2000 i l’hem de moure,
les connexions de la ZAL amb els accessos
exteriors o la mateixa Xarxa. Estem
en ple ritme perquè a finals del 2023 i
començaments del 2024 puguem tenir la
ZAL i s’hi facin les primeres implantacions
empresarials.
Quin tipus d’inversions ha d’atraure
aquest projecte? Ho expliquem gairebé
per passiva. Una ZAL no és un polígon industrial
municipal a on es fan petites naus
i es fiquen tallers. La seva vocació és acollir
implantacions empresarials que representin
oportunitats potents pel territori amb
implantacions de milers de metres quadrats
i generació de llocs de treball. Per
tant, no ens precipitarem a concessionar-la
a la primera opció que passi. Busquem que
obri noves oportunitats pel futur.
“Una ZAL no és un polígon
industrial municipal.
La seva vocació és
acollir implantacions
empresarials que
representin oportunitats
potents pel territori”
Es posaran línies vermelles a l’hora
de triar aquestes empreses? No hi pot
haver empreses que no siguin compatibles
amb l’entorn turístic de Vila-seca o
amb l’entorn mediambiental de la Xarxa
Natura 2000. El focus està posat en empreses
sostenibles i amb capacitat de generar
oportunitats.
Dins de tot això, què implica la restauració
dels espais naturals de la Xarxa
Natura 2000? El projecte de la ZAL i
la Xarxa Natura 2000 recullen molt bé el
que entén l’Autoritat Portuària que ha de
ser el desenvolupament econòmic avui
en dia. Per un costat, per tal de generar
benestar als ciutadans cal que existeixi
aquest desenvolupament econòmic a través
de la ZAL. Però la població demanda
que sigui equilibrat amb l’entorn. D’aquí
que també hi hagi el projecte de la Xarxa
de Natura 2000 en què es recuperen
37 hectàrees de zona verda que en el seu
moment eren de propietat privada i estaven
absolutament degradades. L’Autoritat
Portuària ha anat adquirint aquests
terrenys i estem acabant d’adquirir els últims
metres quadrats. Es convertirà en el
que serà la tercera o quarta zona humida
Un dels grans projectes de creixement
del Port i del mateix territori és
la futura Zona d’Activitats Logístiques
(ZAL). En quin punt ens trobem? Estem
urbanitzant aquest entorn fent els vials
perimetrals. Abans d’acabar l’any, esta-
LA CIUTAT
29