LA CIUTAT 43
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
lem prioritzar i el volum de ciutadania de
Vila-seca. Volem zones residencials, que
són poc sostenibles, o volem zones més
compactes i amb un model de ciutat dels
10 minuts?
Cada vegada hi ha més demanda en
l’habitatge. Com ha de ser el creixement
per abastir aquesta demanda? No hem
de tenir el plantejament en què nosaltres
hem d’abastir la demanda del Camp de
Tarragona. Hem de fer-ho amb molt de
seny. En l’habitatge, hem de fer un creixement
just que tingui en compte totes les
sensibilitats. Hi ha gent que no pot adquirir
un habitatge des del mercat privat i han
de tenir un mercat d’habitatge assequible
per desenvolupar el seu projecte vital.
L’habitatge s’ha d’agafar des d’una visió
polièdrica.
En campanya, comentava que el mandat
hauria de tenir un clar accent en els
equipaments esportiu. Tenim la visió de
les ciutats saludables on passen coses.
Demanem que els nens estiguin menys
amb les pantalles, però els hi donem entorns
urbans poc aptes. Hem d’intentar
“Hi ha gent que no pot
adquirir un habitatge des
del mercat privat i
han de tenir un mercat
d’habitatge assequible per
desenvolupar el seu
projecte vital”
que hi hagi bones ofertes culturals i espais
on totes les generacions puguin tenir un
oci saludable.
La Ciutat Esportiva és un dels grans
punts pel que fa a equipaments esportius.
Quins tempos es plantegen? És un
gran projecte. La fase inicial està en 20
milions d’euros, que no els tenim tots i
alhora s’han de fer altres polítiques. Per
tant, farem gran part aquest mandat i
continuarem els pròxims anys. Si ho podem
accelerar, ho farem. Però les ciutats
han d’evolucionar gradualment i no hem
d’hipotecar res per un determinat equipament.
Quan vam començar el conservatori,
estàvem l’edifici que era les Antigues
Peixateries. No era el millor espai,
però era el que teníem. Després, quan
vam fer el nou conservatori, no tenia
l’Auditori, que el vam fer més endavant.
Hem de mantenir unes finances robustes
que ens permetin ser solvents davant els
imprevistos i alhora tenir una transformació
de la ciutat.
En l’àmbit del Hard Rock, el PDU es
manté aturat. Han pogut parlar amb la
Generalitat? Creuen que no compleixen
el que havien signat? Ho desconeixem del
tot, fa temps que no tenim una reunió. Ens
preocupa molt perquè és un projecte que
fa anys que dura. Si cada projecte ha de
durar aquests anys, ens ho hem de fer mirar.
Li donem tombs constantment i al final
la gent desconnecta. Estic a les esperes de
quin és el document final -si és que n’hi ha
un- i el valorarem quan passi. No sabem per
què no s’aprova ni es fan més reunions.
Una de les promeses era la B-40 del
Vallès, que ja s’ha complert. Creu que
també es complirà amb el Hard Rock o
és més escèptic? (Pensa) Soc escèptic. Fa
tantes vegades que ens diuen que queda
res amb una gestió de poca transparència
per part de la Generalitat, que al final no
saps en quin punt està realment.
Una de les grans transformacions
del municipi serà el projecte Cal·lípolis
Next Generation. Quina calendarització
es preveu? Dependrà de la disponibilitat
econòmica. El Port ha d’assumir grans inversions
i algunes les haurà de diferir en el
temps. Ara es farà la del frontal marítim i
han tingut fons Next Generation pel centre
d’interpretació. A partir d’aquí, hi ha la
Xarxa Natura 2000, tot el desenvolupament
de la ZAL i tota la part del contradic
i els elements que fan que la platja de la
Pineda s’estabilitzi de manera definitiva.
Com són inversions tan altes, s’hauran de
calendaritzar.
90
LA CIUTAT