LA CIUTAT 43
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona. En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
"Farem una contractade neteja en quèl’empresa compleixiamb el que voll’Ajuntament"RUBÉN VIÑUALESAlcalde de TarragonaEls socialistes han recuperat l’alcaldiade Tarragona després de quatre anys al’oposició. El seu govern començarà elmandat en minoria i buscarà aliances alplenari per impulsar el seu programaAdrià Miró CanturriA banda de l’alcaldia i la conselleria deSeguretat Ciutadana, Rubén Viñualesgestionarà aquests anys el projecte de laTabacalera i del Banc d’Espanya, dos delsedificis buits més emblemàtics. Desgranemla seva visió sobre aquests àmbitsi altres iniciatives del seu executiu enaquesta entrevista.Han recuperat els regidors de barri.Quins problemes poden resoldreaquestes noves figures? Un dels problemesgreus que tenim és el de l’incivisme ila neteja. Ens arriben queixes per moltesvies com les xarxes socials o les associacionsde veïns. Però no tots els veïns formenpart d’aquestes associacions i, d’aquestamanera, fem que tots tinguin una eina percomunicar-se directament amb l’administració.A més, el salt qualitatiu és la reuniótècnica posterior. No es queda només ambla versió política, sinó també amb la tècnica,que és qui resol les problemàtiques.El ministre Miquel Iceta ha visitatrecentment Tarragona. Quines són lesprincipals necessitats immediates dela ciutat amb relació al patrimoni i lacultura? Com pot ajudar el Ministeri? ElMinisteri molt, igual que la Generalitat. Enel tema patrimonial, sols no ho podem fertot. El que volem és que siguin partícips dela cura del nostre patrimoni. Per exemple,tenim la Necròpolis que són prop de 8 milionsd’euros, la inversió al Museu Nacionalo la Biblioteca Estatal. El 27 de juliol enstornarem a reunir amb el ministre per avaluari decidir la proposta de millora de laBiblioteca. A part d’això, també és ministred’Esports. El tema del turisme esportiués molt important i ens ajudarà en aquestesfites.Una de les propostes estrella en patrimoniés la museïtzació de la Font delsLleons. Ja han iniciat les converses amb elpropietari de l’espai, quina pot ser la claude l’acord? La voluntat d’ambdues parts.N’és el propietari, però és un element patrimonialque escapa l’element privatiu.Volem diàleg, com amb qualsevol altretema. Podrem anar modulant les peticionsper arribar a una entesa perquè soc moltconscient del valor històric del món romà.La setmana passada vam parlar amb ell i4LA CIUTAT
“Un dels problemes greusque tenim és el del’incivisme i la neteja. Ensarriben per moltes viescom les xarxes socials oles associacions de veïns”estem aproximant posicions amb la voluntatque això no pot estar tancat.Anteriorment, va rebre la ministraRaquel Sánchez. El projecte de la Ramblade Mar sembla que pot tirar endavant,però l’amplada anunciada no ésencara la que proposaven en campanya.Quedarà així o hi ha intenció d’anar mésenllà dels 4,7 metres? Vam parlar amb elMinisteri i tinc reunió pròximament ambla presidenta d’Adif per parlar, entre altrescoses, d’aquest tema. Tenim la possibilitatde guanyar 4,7 metres que ens donariauna amplitud important. A més, la setmanapassada vaig tenir reunió amb el departamenttècnic sobre la possibilitat quepassi el tramvia per la Rambla de Mar. Lesnostres al·legacions pel tramvia seran respecteal traçat, no la idoneïtat. Per tant,haurem de valorar la previsió de la Ramblade Mar amb el tramvia. També és cert queper on passa el tramvia, la Generalitat etpaga la urbanització.Quina és la seva posició exacta sobreel tramvia. Considera que divideix laciutat? Veig que és una possibilitat de poderconnectar de manera sostenible partsde la ciutat, però em preocupa el traçat. Lafase 1, que uneix Salou Cambrils i Vila-secaaprofitant la via que va quedar mortaamb l’entrada del corredor del Mediterrani,és la primera idea que van tenir i desprésvan voler anar més enllà. Si ho fem, hade respondre els interessos de vertebrarTarragona. No es pot oblidar de Sant Perei Sant Pau, Sant Salvador i els barris. Peraixò em preocupa el traçat i que, a la vegada,provoqui problemes de mobilitat. Perexemple, una de les rutes que preveia eraper avinguda Maria Cristina. El tramviaocupa 10 metres i li traiem espai als vianants.Els meus dubtes són que sigui útil.Si es vol entrar massa a la ciutat, nopot córrer el risc que no sigui eficient?Per això hem buscat una proposta de traçaton no entra per Plaça Imperial Tàrraco,perquè pot ser un ‘lio’ monumental. Enaquest cas, pot penetrar la ciutat amb unrecorregut que no provoqui aquestes problemàtiques.És possible i ho hem parlatamb els tècnics. Ha de tenir un sentit lògic.Com es supleix la intermodalitat queaporta el seu pas per la Imperial? Ambl’intercanviador de Battestini. Podem teniraquesta intermodalitat sense entrar-hi.Ho tenim en marxa amb fons europeus i hade ser una realitat aquest mandat.Per reordenar la ciutat, tenim pendentel POUM. En què es podrà avançarLA CIUTAT5
- Page 1 and 2: #43 juliol-agost 2023î 673 930 589
- Page 3: Ref. 797011Precio: 200.000€Ref. 7
- Page 7 and 8: LA CIUTAT7
- Page 9 and 10: LA CIUTAT9
- Page 11 and 12: IQUETANBE-CT-790733219CF5503D0004DY
- Page 13 and 14: LA CIUTAT13
- Page 15 and 16: “La llei incorpora lafigura de le
- Page 17 and 18: LA CIUTATPRÒXIMAMENT...17
- Page 19 and 20: LA CIUTAT19
- Page 21 and 22: LA CIUTAT21
- Page 23 and 24: MUSEU DEL PORT DE TARRAGONAOBSERVAT
- Page 25 and 26: LA CIUTAT25
- Page 27 and 28: LA CIUTAT27
- Page 29 and 30: “El fenomen de sequeraés inheren
- Page 31 and 32: Xalet al C/Paranys520.000€ (abans
- Page 33 and 34: DEL 26 DE JUNIO AL 1 DE SEPTIEMBREH
- Page 35 and 36: LA CIUTAT35
- Page 37 and 38: ANUNCIAAQUÍEL TEUNEGOCITRUCA'NS O
- Page 39 and 40: L’àmbit de la comunicació ha ev
- Page 41 and 42: Més de 1.500 famíliesja confien e
- Page 43 and 44: “Agraeixo que els treballadorsi t
- Page 45 and 46: LA CIUTAT45
- Page 47 and 48: CLÍNICA DENTALDR GISBERTDedicació
- Page 49 and 50: L’oli d’oliva verge extra de la
- Page 51 and 52: LA CIUTAT51
- Page 53 and 54: l’escenari del tancament d’una
“Un dels problemes greus
que tenim és el de
l’incivisme i la neteja. Ens
arriben per moltes vies
com les xarxes socials o
les associacions de veïns”
estem aproximant posicions amb la voluntat
que això no pot estar tancat.
Anteriorment, va rebre la ministra
Raquel Sánchez. El projecte de la Rambla
de Mar sembla que pot tirar endavant,
però l’amplada anunciada no és
encara la que proposaven en campanya.
Quedarà així o hi ha intenció d’anar més
enllà dels 4,7 metres? Vam parlar amb el
Ministeri i tinc reunió pròximament amb
la presidenta d’Adif per parlar, entre altres
coses, d’aquest tema. Tenim la possibilitat
de guanyar 4,7 metres que ens donaria
una amplitud important. A més, la setmana
passada vaig tenir reunió amb el departament
tècnic sobre la possibilitat que
passi el tramvia per la Rambla de Mar. Les
nostres al·legacions pel tramvia seran respecte
al traçat, no la idoneïtat. Per tant,
haurem de valorar la previsió de la Rambla
de Mar amb el tramvia. També és cert que
per on passa el tramvia, la Generalitat et
paga la urbanització.
Quina és la seva posició exacta sobre
el tramvia. Considera que divideix la
ciutat? Veig que és una possibilitat de poder
connectar de manera sostenible parts
de la ciutat, però em preocupa el traçat. La
fase 1, que uneix Salou Cambrils i Vila-seca
aprofitant la via que va quedar morta
amb l’entrada del corredor del Mediterrani,
és la primera idea que van tenir i després
van voler anar més enllà. Si ho fem, ha
de respondre els interessos de vertebrar
Tarragona. No es pot oblidar de Sant Pere
i Sant Pau, Sant Salvador i els barris. Per
això em preocupa el traçat i que, a la vegada,
provoqui problemes de mobilitat. Per
exemple, una de les rutes que preveia era
per avinguda Maria Cristina. El tramvia
ocupa 10 metres i li traiem espai als vianants.
Els meus dubtes són que sigui útil.
Si es vol entrar massa a la ciutat, no
pot córrer el risc que no sigui eficient?
Per això hem buscat una proposta de traçat
on no entra per Plaça Imperial Tàrraco,
perquè pot ser un ‘lio’ monumental. En
aquest cas, pot penetrar la ciutat amb un
recorregut que no provoqui aquestes problemàtiques.
És possible i ho hem parlat
amb els tècnics. Ha de tenir un sentit lògic.
Com es supleix la intermodalitat que
aporta el seu pas per la Imperial? Amb
l’intercanviador de Battestini. Podem tenir
aquesta intermodalitat sense entrar-hi.
Ho tenim en marxa amb fons europeus i ha
de ser una realitat aquest mandat.
Per reordenar la ciutat, tenim pendent
el POUM. En què es podrà avançar
LA CIUTAT
5
Change language