LA CIUTAT 43

L’àmbit de la comunicació ha evolucionat
en paral·lel al desenvolupament
de la indústria química? Ha estat un repte.
Ara, la gent de fora s’assabenta abans
que nosaltres de quelcom que ha passat
perquè la informació va molt de pressa
i has d’informar d’algun fet del qual tu
encara no tens gaires detalls, però la població
ja està preocupada i alarmada. Ha
sigut un canvi important i, també, ens ha
fet sortir molt del despatx. Jo crec que en
aquesta feina de comunicació on menys
has d’estar és assegut; has de veure com
afecta, què en pensa la gent, parlar amb
uns i altres, tenir informació de fora que
d’altra manera no arribaria.
Fem una política de portes obertes,
intentem ser transparents i quan passa
alguna cosa, cada vegada que prenem
una decisió o fem una inversió, procurem
explicar-ho als mitjans i a la població.
Tothom ha fet l’esforç perquè si tu no expliques
les coses, un altre ho farà per tu i
aniràs a remolc dels esdeveniments.
Recorda algun incident especialment
complicat de ‘traduir’ a la ciutadania?
Sovint la complexitat tècnica no és fàcil
perquè aquí estem envoltats d’enginyers
i jo procuro interpretar el que m’estan explicant
per ser capaç d’explicar-ho de tal
manera que la meva àvia ho entengués.
Explicar detalls massa tècnics no aporta
res, afegeix ferralla, quan el que cal és tenir
molt clar què ha passat per poder-ho
transmetre. Una batalla que tenim sempre,
per exemple, és fer entendre que
la flama és un mecanisme de seguretat i
que necessàriament ha de funcionar per
evitar problemes. És una assignatura que
crec que sempre tindrem pendent, però
això no vol dir deixar de fer pedagogia.
Després, el risc zero no existeix, hem
de procurar que la població entengui que
nosaltres treballem per no tenir cap incident,
però alhora estem molt preparats
per poder resoldre qualsevol cosa que
passi i perquè tingui les menors conseqüències
cap a l’exterior.
El context actual de sequera i crisi
energètica, com s’enfronta des de Repsol
Tarragona? En el nostre cas, gran
part del consum d’aigua que fem és aigua
regenerada de les depuradores urbanes
de Tarragona i Vila-seca. S’ha començat
a treballar perquè l’aigua que utilitzem
aquí es torni a regenerar, que tingui una
segona volta per poder-la aprofitar, reduint,
així, l’ús de l’aigua de boca i incre-
mentant el consum d’aigua regenerada.
També, tenim un embassament al terme
municipal del Catllar i vam arribar a un
acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua
i les entitats ecologistes de l’entorn per
deixar anar aigua pel riu Gaià.
També, el projecte que tenim per electrificar
grans màquines, que funcionen
amb vapor pel qual provoquen emissions
de CO₂. És un repte immens perquè tenim
maquinària molt gran i estem estudiant
com es pot electrificar, però és una
línia de treball que tenim molt clara. Un
altre projecte que també hem explicat
és l’electrolitzador, per poder fabricar
hidrogen verd com a energia renovable.
Hi estem treballant i sembla que haurà de
començar a funcionar l’any 2024.
Aquests són els projectes estrella,
però hi ha moltes altres accions, des de
coses tan senzilles com revisar la xarxa
contra incendis perquè no hi hagi pèrdu-
“Les xarxes funcionen
molt ràpidament i la
informació va molt de
pressa i tu has d’informar
d’alguns fets dels quals
tu encara no tens gaires
detalls, però la població
ja està preocupada”
LA CIUTAT
39