LA CIUTAT 43
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona. En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
JOSEP BERTRANDirector de comunicació i relacionspúbliques de Repsol Tarragona“Des delcomençamentvolíem que se’nsveiés com unaempresa d’aquí”Sandra PérezEls mitjans de comunicació i les maneresd’informar han evolucionat de formaaccelerada al llarg dels darrers anys i, alCamp de Tarragona, ha anat acompanyatde la transformació de la indústria química.Josep Bertran, director de comunicaciói relacions públiques de Repsol Tarragona,ha viscut de primera mà què hansuposat la irrupció de les xarxes socials,el ‘paper’ de la immediatesa i les novestecnologies a l’hora de transmetre unainformació detallada i acurada a la població.Les relacions de proximitat i les tasquescomunicatives han estat clau en elcreixement del complex petroquímic delterritori i, en concret, perquè la ciutadaniaconegui una multinacional d’aquestesmagnituds.38Quin balanç fa d’aquesta etapa professionalcom a responsable de comunicacióde Repsol? Em vaig incorporara Repsol l’any 1990, com a advocat, pertractar qüestions jurídiques; i en aquellaèpoca hi havia una altra persona queportava la poca comunicació que es feiallavors a les químiques. L’any 1992, arrand’un accident d’un vaixell que hi va haveral pantalà, i del procés judicial que es vagenerar al seu voltant, vaig començar atenir contacte amb periodistes per explicarcom anava judicialment i què haviapassat.Vam ser pioners en l’àmbit comunicatiuperquè en altres complexes industrialsde Repsol la figura meva no existia. Lacompanyia, conscient de l’entorn en quèestàvem, va apostar en aquest sentit. Elprincipi que hem seguit des del començamentés que volíem que se’ns veiés comuna empresa d’aquí; per això, aquesta col·laboració que hem fet sempre amb SantaTecla, els castells i la cultura popular.La gent té la concepció que les gransmultinacionals estan desconnectadesdel territori on tenen seu. I no és aixíde cap manera, perquè en el moment enquè es va implantar la refineria es vancomprar terrenys a veïns d’aquí, les primerespersones que hi van començar atreballar eren majoritàriament del territori.Hem de ser conscients que formempart del Camp de Tarragona i que, d’unabanda, hi aportem possibilitats de feina,riquesa; però també que una instal·laciócom aquesta genera inconvenients persorolls, fums, increment del trànsit… Noés fàcil conviure amb aquesta extensió demés de 500 hectàrees plenes de columnesi dipòsits. Intentar que et coneguinsuposa fer l’esforç de convidar-los a casa,fer visites a les instal·lacions; millorarà ono la seva opinió, però tindran una percepciódiferent.“Aquí estem envoltatsd’enginyers i jo procurointerpretar el que m’estanexplicant per ser capaçd’explicar-ho de talmanera que la meva àviaho entengués”LA CIUTAT
L’àmbit de la comunicació ha evolucionaten paral·lel al desenvolupamentde la indústria química? Ha estat un repte.Ara, la gent de fora s’assabenta abansque nosaltres de quelcom que ha passatperquè la informació va molt de pressai has d’informar d’algun fet del qual tuencara no tens gaires detalls, però la poblaciója està preocupada i alarmada. Hasigut un canvi important i, també, ens hafet sortir molt del despatx. Jo crec que enaquesta feina de comunicació on menyshas d’estar és assegut; has de veure comafecta, què en pensa la gent, parlar ambuns i altres, tenir informació de fora qued’altra manera no arribaria.Fem una política de portes obertes,intentem ser transparents i quan passaalguna cosa, cada vegada que prenemuna decisió o fem una inversió, procuremexplicar-ho als mitjans i a la població.Tothom ha fet l’esforç perquè si tu no expliquesles coses, un altre ho farà per tu ianiràs a remolc dels esdeveniments.Recorda algun incident especialmentcomplicat de ‘traduir’ a la ciutadania?Sovint la complexitat tècnica no és fàcilperquè aquí estem envoltats d’enginyersi jo procuro interpretar el que m’estan explicantper ser capaç d’explicar-ho de talmanera que la meva àvia ho entengués.Explicar detalls massa tècnics no aportares, afegeix ferralla, quan el que cal és tenirmolt clar què ha passat per poder-hotransmetre. Una batalla que tenim sempre,per exemple, és fer entendre quela flama és un mecanisme de seguretat ique necessàriament ha de funcionar perevitar problemes. És una assignatura quecrec que sempre tindrem pendent, peròaixò no vol dir deixar de fer pedagogia.Després, el risc zero no existeix, hemde procurar que la població entengui quenosaltres treballem per no tenir cap incident,però alhora estem molt preparatsper poder resoldre qualsevol cosa quepassi i perquè tingui les menors conseqüènciescap a l’exterior.El context actual de sequera i crisienergètica, com s’enfronta des de RepsolTarragona? En el nostre cas, granpart del consum d’aigua que fem és aiguaregenerada de les depuradores urbanesde Tarragona i Vila-seca. S’ha començata treballar perquè l’aigua que utilitzemaquí es torni a regenerar, que tingui unasegona volta per poder-la aprofitar, reduint,així, l’ús de l’aigua de boca i incre-mentant el consum d’aigua regenerada.També, tenim un embassament al termemunicipal del Catllar i vam arribar a unacord amb l’Agència Catalana de l’Aiguai les entitats ecologistes de l’entorn perdeixar anar aigua pel riu Gaià.També, el projecte que tenim per electrificargrans màquines, que funcionenamb vapor pel qual provoquen emissionsde CO₂. És un repte immens perquè tenimmaquinària molt gran i estem estudiantcom es pot electrificar, però és unalínia de treball que tenim molt clara. Unaltre projecte que també hem explicatés l’electrolitzador, per poder fabricarhidrogen verd com a energia renovable.Hi estem treballant i sembla que haurà decomençar a funcionar l’any 2024.Aquests són els projectes estrella,però hi ha moltes altres accions, des decoses tan senzilles com revisar la xarxacontra incendis perquè no hi hagi pèrdu-“Les xarxes funcionenmolt ràpidament i lainformació va molt depressa i tu has d’informard’alguns fets dels qualstu encara no tens gairesdetalls, però la poblaciója està preocupada”LA CIUTAT39
- Page 1 and 2: #43 juliol-agost 2023î 673 930 589
- Page 3 and 4: Ref. 797011Precio: 200.000€Ref. 7
- Page 5 and 6: “Un dels problemes greusque tenim
- Page 7 and 8: LA CIUTAT7
- Page 9 and 10: LA CIUTAT9
- Page 11 and 12: IQUETANBE-CT-790733219CF5503D0004DY
- Page 13 and 14: LA CIUTAT13
- Page 15 and 16: “La llei incorpora lafigura de le
- Page 17 and 18: LA CIUTATPRÒXIMAMENT...17
- Page 19 and 20: LA CIUTAT19
- Page 21 and 22: LA CIUTAT21
- Page 23 and 24: MUSEU DEL PORT DE TARRAGONAOBSERVAT
- Page 25 and 26: LA CIUTAT25
- Page 27 and 28: LA CIUTAT27
- Page 29 and 30: “El fenomen de sequeraés inheren
- Page 31 and 32: Xalet al C/Paranys520.000€ (abans
- Page 33 and 34: DEL 26 DE JUNIO AL 1 DE SEPTIEMBREH
- Page 35 and 36: LA CIUTAT35
- Page 37: ANUNCIAAQUÍEL TEUNEGOCITRUCA'NS O
- Page 41 and 42: Més de 1.500 famíliesja confien e
- Page 43 and 44: “Agraeixo que els treballadorsi t
- Page 45 and 46: LA CIUTAT45
- Page 47 and 48: CLÍNICA DENTALDR GISBERTDedicació
- Page 49 and 50: L’oli d’oliva verge extra de la
- Page 51 and 52: LA CIUTAT51
- Page 53 and 54: l’escenari del tancament d’una
- Page 55 and 56: LluísDomènechi MontanerL’arquit
- Page 57 and 58: LA CIUTAT57
- Page 59 and 60: LA CIUTAT59
- Page 61 and 62: LA CIUTAT61
- Page 63 and 64: El climaestà canviant.Nosaltres ta
- Page 65 and 66: Compromesos amb laseguretat i el me
- Page 67 and 68: tat, de present i de futur. Un full
- Page 69 and 70: LA CIUTAT69
- Page 71 and 72: comptarà amb 29 estands, la meitat
- Page 73 and 74: CAFETERIA&CÀTERINGPreparem menús
- Page 75 and 76: Visita les bodegues VisendraRESERVE
- Page 77 and 78: LA CIUTAT77
- Page 79 and 80: PROPERA OBERTURA · ESTIU 2023EL NO
- Page 81 and 82: quines són les prioritats? Com he
- Page 83 and 84: ANIVERSARIGRÀCIES PER REGARDIA A D
- Page 85 and 86: LA CIUTAT85
- Page 87 and 88: LA CIUTAT87
JOSEP BERTRAN
Director de comunicació i relacions
públiques de Repsol Tarragona
“Des del
començament
volíem que se’ns
veiés com una
empresa d’aquí”
Sandra Pérez
Els mitjans de comunicació i les maneres
d’informar han evolucionat de forma
accelerada al llarg dels darrers anys i, al
Camp de Tarragona, ha anat acompanyat
de la transformació de la indústria química.
Josep Bertran, director de comunicació
i relacions públiques de Repsol Tarragona,
ha viscut de primera mà què han
suposat la irrupció de les xarxes socials,
el ‘paper’ de la immediatesa i les noves
tecnologies a l’hora de transmetre una
informació detallada i acurada a la població.
Les relacions de proximitat i les tasques
comunicatives han estat clau en el
creixement del complex petroquímic del
territori i, en concret, perquè la ciutadania
conegui una multinacional d’aquestes
magnituds.
38
Quin balanç fa d’aquesta etapa professional
com a responsable de comunicació
de Repsol? Em vaig incorporar
a Repsol l’any 1990, com a advocat, per
tractar qüestions jurídiques; i en aquella
època hi havia una altra persona que
portava la poca comunicació que es feia
llavors a les químiques. L’any 1992, arran
d’un accident d’un vaixell que hi va haver
al pantalà, i del procés judicial que es va
generar al seu voltant, vaig començar a
tenir contacte amb periodistes per explicar
com anava judicialment i què havia
passat.
Vam ser pioners en l’àmbit comunicatiu
perquè en altres complexes industrials
de Repsol la figura meva no existia. La
companyia, conscient de l’entorn en què
estàvem, va apostar en aquest sentit. El
principi que hem seguit des del començament
és que volíem que se’ns veiés com
una empresa d’aquí; per això, aquesta col·
laboració que hem fet sempre amb Santa
Tecla, els castells i la cultura popular.
La gent té la concepció que les grans
multinacionals estan desconnectades
del territori on tenen seu. I no és així
de cap manera, perquè en el moment en
què es va implantar la refineria es van
comprar terrenys a veïns d’aquí, les primeres
persones que hi van començar a
treballar eren majoritàriament del territori.
Hem de ser conscients que formem
part del Camp de Tarragona i que, d’una
banda, hi aportem possibilitats de feina,
riquesa; però també que una instal·lació
com aquesta genera inconvenients per
sorolls, fums, increment del trànsit… No
és fàcil conviure amb aquesta extensió de
més de 500 hectàrees plenes de columnes
i dipòsits. Intentar que et coneguin
suposa fer l’esforç de convidar-los a casa,
fer visites a les instal·lacions; millorarà o
no la seva opinió, però tindran una percepció
diferent.
“Aquí estem envoltats
d’enginyers i jo procuro
interpretar el que m’estan
explicant per ser capaç
d’explicar-ho de tal
manera que la meva àvia
ho entengués”
LA CIUTAT
Change language