LA CIUTAT 43
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona. En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
COMBATRE LASEQUERA,MÉS ENLLÀ DELES RESTRICCIONSL’emergència de sequera al territori ha obligat a aplicar restriccions quesón un primer avís per redefinir el consum d’aigua del sector productiusi les mateixes personesSandra Pérez i Adrià MiróFonts buides, dutxes a la platja sensefuncionar o risc de perdre la collita. Aixíha començat l’estiu al Camp de Tarragonadesprés que el juny l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) decretés l’alerta de sequeraals principals municipis del territori. Unfactor que ha comportat restriccions endiversos àmbits, encara que de tipologiadiversa a cada ciutat. A més, la manerad’actuar dels Ajuntaments ha sigut complexaen certa manera, ja que molts d’ellsno comptaven amb un Pla d’Emergènciade sequera, que fa temps que la Generalitatreclama a les institucions locals.CANVI CLIMÀTIC O RESULTAT CÍCLIC?Tot i que el preàmbul del decret de laGeneralitat identifica la sequera amb elcanvi climàtic, Enric Aguilar, doctor delcentre en canvi climàtic C3 de la UniversitatRovira i Virgili (URV), considera queaixò seria partir d’una “premissa falsa”.Tal com explica, el fenomen de sequera“és inherent al clima mediterrani” in’hem tingut històricament. Ara bé, elque sí que té a veure amb l’emergènciaclimàtica és que aquestes sequeres són(i seran) “més duradores, més intensesi més freqüents”. El doctor Aguilar hoatribueix a l’augment de temperatures,que incrementa l’evapotranspiració i ensfa “més sensibles al dèficit hídric”. A més,aquests fets s’alternaran amb pluges torrencialscom les del 23 de setembre del’any passat. Al contrari del que es podriapensar, aquests fenòmens no permetenaprofitar tota l’aigua que cau.Per entendre el nostre clima, el doctorAguilar explica que la dinàmica mediterràniaes caracteritza per “alternar períodeshumits i secs”, tenint una “aridesaestival que es compensa amb la restad’estacions”. El problema comença quanplou menys de l’esperat i sobretot si noho fa de manera repartida. Per exemplificarl’escalfament global del planeta,l’expert climàtic parla de les dents d’unaserra -amb punts alts i baixos-, però que,a més, està inclinada. D’aquesta manera,els anys freds d’ara són més calents queels anys freds d’abans. Tot i que asseguraque amb la precipitació “és més difícil deveure aquesta tendència perquè és unavariable més irregular”, les projeccionsapunten cap a un futur amb sequeres més28LA CIUTAT
“El fenomen de sequeraés inherent al climamediterrani i n'hem tinguthistòricament... ...ambl’emergència climàticaaquestes sequeres són(i seran) més duradores,més intenses i mésfreqüents”per Sant Magí i el tancament de totes lesdutxes de les platges de la ciutat. Tanmateix,també es concentra el reg a les horesnocturnes, es tanquen les fonts ornamentadesi es restringeix l’ompliment depiscines, entre d’altres. Unes restriccionsque s’estenen a altres municipis.En el cas de les zones més congestionadesper l’afluència turística, com són laPineda o Salou, les mesures a les platgessón lleugerament diferents a Tarragona.A Salou, només funcionaran el 50% deles dutxes i els rentapeus, mentre que ala platja de la Pineda es posaran en serveinomés un de cada tres polsadors de lesdutxes i el 100% dels rentapeus.El portaveu de la Federació Empresariald’Hosteleria i Turisme a Tarragona,Xavier Guardià, apunta que la sequera“sembla que no afectarà la temporadaturística” perquè el territori s’abasteixde l’aigua de l’Ebre, però també assenyalaque altres zones de Catalunya i Espanya“podrien tenir més problemes”. Tot i això,Guardià remarca que el sector turístic“sempre ha intentat tenir cura amb l’aigua,igual que amb la sostenibilitat engeneral”. El portaveu de la FEHT recalcaque aquest interès per fer de l’activitatturística més sostenible es fonamentasobre dues raons: “primer, perquè ens hiva el negoci i hem de cuidar el territori, i,segon, perquè també suposa una despesaper l’empresari”.En aquesta línia, Xavier Guardià recordaque “quan encara ningú parlava del’estalvi de l’aigua, en molts hotels ja hihavia l’adhesiu al lavabo que demanavagastar-ne poca o deixar penjada la tovallolaper no rentar-la cada dia”. A més,posa en valor accions com la incorporacióde plaques solars o l’ús d’aigua recicladaintenses que les que tenim ara.D’altra banda, també relata que hi hadiferents tipus de sequera segons elseu impacte: la meteorològica, que ensdiu que està plovent menys; la hidrològica,que ens assenyala que, com ha plogutmenys, els rius porten menys cabal;l’agrícola, quan aquesta manca hídrica téun impacte sobre la collita i, a cavall ambaquesta, entra la sequera socioeconòmica,que afecta altres sectors d’activitatsa través de les restriccions. Actualment,ens trobaríem en el darrer cas.LA COSTA TANCA L’AIXETAPel que fa a aquestes restriccions a lacapital tarragonina, les principals actuacionsque afecten el ciutadà són la prohibicióde la clàssica Revetlla RemulladaLA CIUTAT29
- Page 1 and 2: #43 juliol-agost 2023î 673 930 589
- Page 3 and 4: Ref. 797011Precio: 200.000€Ref. 7
- Page 5 and 6: “Un dels problemes greusque tenim
- Page 7 and 8: LA CIUTAT7
- Page 9 and 10: LA CIUTAT9
- Page 11 and 12: IQUETANBE-CT-790733219CF5503D0004DY
- Page 13 and 14: LA CIUTAT13
- Page 15 and 16: “La llei incorpora lafigura de le
- Page 17 and 18: LA CIUTATPRÒXIMAMENT...17
- Page 19 and 20: LA CIUTAT19
- Page 21 and 22: LA CIUTAT21
- Page 23 and 24: MUSEU DEL PORT DE TARRAGONAOBSERVAT
- Page 25 and 26: LA CIUTAT25
- Page 27: LA CIUTAT27
- Page 31 and 32: Xalet al C/Paranys520.000€ (abans
- Page 33 and 34: DEL 26 DE JUNIO AL 1 DE SEPTIEMBREH
- Page 35 and 36: LA CIUTAT35
- Page 37 and 38: ANUNCIAAQUÍEL TEUNEGOCITRUCA'NS O
- Page 39 and 40: L’àmbit de la comunicació ha ev
- Page 41 and 42: Més de 1.500 famíliesja confien e
- Page 43 and 44: “Agraeixo que els treballadorsi t
- Page 45 and 46: LA CIUTAT45
- Page 47 and 48: CLÍNICA DENTALDR GISBERTDedicació
- Page 49 and 50: L’oli d’oliva verge extra de la
- Page 51 and 52: LA CIUTAT51
- Page 53 and 54: l’escenari del tancament d’una
- Page 55 and 56: LluísDomènechi MontanerL’arquit
- Page 57 and 58: LA CIUTAT57
- Page 59 and 60: LA CIUTAT59
- Page 61 and 62: LA CIUTAT61
- Page 63 and 64: El climaestà canviant.Nosaltres ta
- Page 65 and 66: Compromesos amb laseguretat i el me
- Page 67 and 68: tat, de present i de futur. Un full
- Page 69 and 70: LA CIUTAT69
- Page 71 and 72: comptarà amb 29 estands, la meitat
- Page 73 and 74: CAFETERIA&CÀTERINGPreparem menús
- Page 75 and 76: Visita les bodegues VisendraRESERVE
- Page 77 and 78: LA CIUTAT77
COMBATRE LA
SEQUERA,
MÉS ENLLÀ DE
LES RESTRICCIONS
L’emergència de sequera al territori ha obligat a aplicar restriccions que
són un primer avís per redefinir el consum d’aigua del sector productius
i les mateixes persones
Sandra Pérez i Adrià Miró
Fonts buides, dutxes a la platja sense
funcionar o risc de perdre la collita. Així
ha començat l’estiu al Camp de Tarragona
després que el juny l’Agència Catalana de
l’Aigua (ACA) decretés l’alerta de sequera
als principals municipis del territori. Un
factor que ha comportat restriccions en
diversos àmbits, encara que de tipologia
diversa a cada ciutat. A més, la manera
d’actuar dels Ajuntaments ha sigut complexa
en certa manera, ja que molts d’ells
no comptaven amb un Pla d’Emergència
de sequera, que fa temps que la Generalitat
reclama a les institucions locals.
CANVI CLIMÀTIC O RESULTAT CÍCLIC?
Tot i que el preàmbul del decret de la
Generalitat identifica la sequera amb el
canvi climàtic, Enric Aguilar, doctor del
centre en canvi climàtic C3 de la Universitat
Rovira i Virgili (URV), considera que
això seria partir d’una “premissa falsa”.
Tal com explica, el fenomen de sequera
“és inherent al clima mediterrani” i
n’hem tingut històricament. Ara bé, el
que sí que té a veure amb l’emergència
climàtica és que aquestes sequeres són
(i seran) “més duradores, més intenses
i més freqüents”. El doctor Aguilar ho
atribueix a l’augment de temperatures,
que incrementa l’evapotranspiració i ens
fa “més sensibles al dèficit hídric”. A més,
aquests fets s’alternaran amb pluges torrencials
com les del 23 de setembre de
l’any passat. Al contrari del que es podria
pensar, aquests fenòmens no permeten
aprofitar tota l’aigua que cau.
Per entendre el nostre clima, el doctor
Aguilar explica que la dinàmica mediterrània
es caracteritza per “alternar períodes
humits i secs”, tenint una “aridesa
estival que es compensa amb la resta
d’estacions”. El problema comença quan
plou menys de l’esperat i sobretot si no
ho fa de manera repartida. Per exemplificar
l’escalfament global del planeta,
l’expert climàtic parla de les dents d’una
serra -amb punts alts i baixos-, però que,
a més, està inclinada. D’aquesta manera,
els anys freds d’ara són més calents que
els anys freds d’abans. Tot i que assegura
que amb la precipitació “és més difícil de
veure aquesta tendència perquè és una
variable més irregular”, les projeccions
apunten cap a un futur amb sequeres més
28
LA CIUTAT