LA CIUTAT 43
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
En el número de juliol/agost de LA CIUTAT, dediquem la portada a la sequera, un problema agreujat pel canvi climàtic al qual cal trobar solucions. També parlem de la crisi de l'habitatge, provocada per l'elevat preu dels lloguers i la manca d'oferta. Així mateix, parlem amb els nous alcaldes i alcaldesses sorgits de les darreres eleccions municipals al Camp de Tarragona.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
la pujada de preus, preveu la indemnització
a petits rendistes, no toca el sector de
l’habitatge turístic i, segons sembla, incentiva
el sector de la construcció residencial
amb l’excusa que fan falta nous habitatges
assequibles”.
UN EFECTE “LETAL”
L’opinió dels sindicats contrasta en certa
manera amb altres sectors de la societat,
que tampoc veuen amb bons ulls la
nova llei, però utilitzen arguments oposats.
Un estira-i-arronsa que deixa la nova
legislació en terra de ningú i bombardejada
a crítiques per diferents sectors.
Per al Col·legi i Associació d’Agents
de la Propietat Immobiliària (COAPI) de
Catalunya, la norma pot tenir un efecte
“letal” a l’hora de facilitar l’habitatge a les
persones en situació de vulnerabilitat, ja
que provoca “incertesa” entre els propietaris
i “acabarà reduint l’oferta”. Emma
Monllaó, de Finques Tarragona i vicepresidenta
de COAPI Tarragona, assenyala
que la llei “té mancances perquè no ha
estat consensuada amb els col·legis API ni
amb els administradors de finques. De fet,
hi ha crítiques generalitzades entre economistes
i juristes”.
Segons detalla Monllaó, la nova legislació
“generarà efectes contraris als buscats,
ja que baixarà l’oferta de pisos de
lloguer per habitatge habitual”. Tal com
detalla, això succeirà per aquesta regulació
dels preus, però també per la “inseguretat
jurídica” que provocarà allargar
els processos de desnonament. A més,
considera que s’ha posat molt el focus en
els grans tenidors i, en certa manera, els
ha comparat amb la resta. “No és el mateix
que li limitin el preu a un gran tenidor
que a un propietari petit que té el pis com
a complement de la seva pensió”, recalca.
En el cas de la patronal catalana, Foment
del Treball, juntament amb l’Associació
de Promotors i Constructors d’Edificis de
Catalunya (APCE) apuntaven també que
el control del lloguer provoca “reducció
en l’oferta d’habitatge de lloguer, la disminució
de la futura o la pitjor qualitat dels
immobles”. Argumentaven que, segons un
informe sobre el període de vigència de la
llei catalana, en aquell temps es va reduir
un 5% el preu del lloguer, però que l’oferta
“Foment del Treball i
l'APCE apunten que el control
del lloguer
provoca “reducció en
l’oferta d’habitatge de
lloguer, la disminució de
la futura o la pitjor
qualitat dels immobles”
va caure un 15%. A més, els preus per sota
del preu de referència “es van encarir” i els
que estaven per sobre van anar a passar a
la compravenda.
La recepta de la patronal i l’ACPE es
basava en “promoure la col·laboració publicoprivada,
la implementació d’incentius
fiscals pels qui introdueixin habitatges
buits al mercat de lloguer o la millora de
la seguretat jurídica del propietari davant
d’impagaments o ocupacions”. Així
mateix, posaven el focus en augmentar el
parc d’habitatge públic -2,5% a Espanya i
9,3% a Europa- i també facilitar l’accés a
16
LA CIUTAT