LA CIUTAT 43

“La llei incorpora la
figura de les “zones de
mercat residencial tensades”,
que hauria d’aplicar
cada comunitat autònoma
en els pròxims mesos”
tegit. Del 30% al 40% en el sòl urbanitzable
i del 10% al 20% en el sòl urbà no consolidat.
A més, també estableix una teòrica major
protecció enfront dels desnonaments.
En cas que el propietari sigui un gran tenidor
i l’afectat una persona vulnerable
s’haurà d’acreditar l’aplicació d’un procediment
de conciliació. En aquesta línia,
si no hi ha acord, es concedirà el temps
necessari perquè els serveis socials puguin
oferir una alternativa habitacional.
Tanmateix, els desnonaments sense data
i hora quedarien prohibits en aquesta llei.
Lligat amb l’anterior cas, també s’estableix
una nova definició de “gran tenidor”,
passant a ser aquells titulars de 5 immobles
d’ús residencial a la mateixa zona
tensada. Els “habitatges buits” també
assoleixen una nova definició perquè els
ajuntaments puguin aplicar una recàrrega
de l’IBI -fins al 150%- a aquells habitatges
que duen sense habitar més de dos
anys, sempre que el propietari tingui un
mínim de quatre habitatges en la mateixa
situació.
Pel que fa als lloguers, hi trobem també
canvis substancials. Per exemple, la pròrroga
extraordinària del contracte durant
un any per a persones en situació de vulnerabilitat,
l’obligació del propietari de
pagar el mes d’agència, beneficis fiscals
per tenir habitatge a preu reduït i un control
sobre els preus. En aquest últim àmbit,
per un costat es limita al 2% el 2023 i
al 3% el 2024 l’increment màxim dels contractes
vigents. I s’emplaça que el 2025 es
marqui un nou índex de referència per a
l'actualització anual dels contractes d'arrendament
en substitució de l'IPC. Per l’altre
costat, incorpora la figura de les “zones
de mercat residencial tensades”, que hauria
d’aplicar cada comunitat autònoma en
els pròxims mesos.
PROPOSTA DESCAFEÏNADA
PELS SINDICATS
Encara que el text legislatiu incorpora
millores respecte de l’anterior context,
per molts moviments de l’habitatge la
proposta hauria d’haver anat més enllà.
En definitiva, consideren que l’elaboració
de la primera llei d’habitatge de la història
d’Espanya ha perdut grans oportunitats.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca
(PAH) va ser contundent quan la llei
es va aprovar al Congrés dels Diputats:
“s'han imposat les pressions del període
electoral, així com les dels fons d'inversió i
les patronals immobiliàries, i el resultat és
una Llei que no ofereix una alternativa als
desnonaments, ni garanteix lloguers assequibles,
ni assegura la protecció d'un sostre
a les persones sense llar”. En les seves
declaracions, van criticar que no es donava
“una alternativa real” a les víctimes
de desnonament o que la regulació dels
lloguers era un “retrocés” respecte de la
llei catalana, que era “efectiva i d'aplicació
universal que obligava a contenir i abaixar
preus per a tots els lloguers sense importar
el tipus de tenidor”.
Tot i això, recalcaven com a bones mesures
l’obligació del propietari de pagar
els honoraris de l’agència i la possibilitat,
segons indiquin les comunitats autònomes,
de disminuir el llindar per ser “gran
tenidor”: de 10 a 5.
Per part del Sindicat de Llogateres de
Tarragona, en un comunicat conjunt amb
altres organitzacions també van carregar
contra la llei. Recalcaven que el text incorporava
“petits canvis positius” com la
qüestió dels honoraris o la prohibició dels
desnonaments sense data. Ara bé, consideren
que de cap de les maneres “redueix
el preu del lloguer, sinó que fixa per llei la
pujada dels preus” i que tampoc “suspèn
cap desnonament”. A més, assenyalen que
el conjunt de mesures “garanteix i augmenta
el benefici dels capitalistes: permet
LA CIUTAT
15