LA GALLINA CLOTI

Era un matí com una altra qualsevol, però, per a
Cloti, anava a ser la més important de la seua vida.
Acabava d’arribar a una granja nova perquè en
l’anterior es va contagiar d’una malaltia en la pell.

A causa d’això, s’havia quedat quasi sense plomes
i no podia lluir la seua bonica cresta ni la seua
graciosa cua, perquè portava un gran embenatge
per tot el cos.
Tots els dies, alguna gallina es burlava d’ella:
–Mireu a la sense plomes! Ja, ja, ja.
–No t’acostes a nosaltres!
–Més lletja no pot ser!
Però Cloti s’anava al seu lloc preferit sense
contestar. Allí tenia molts llibres, sobretot de
medicina perquè de major volia ser doctora.

Mentrestant, les altres gallines només pensaven a
anar a l’última moda i criticar a la resta:
–Xiques! Heu vist l’últim *model?
–Què cucada, jo vull un!
–Atenció, notícia fresca! A l’última del segon pis li
està xicotet el vestit! Ja, ja, ja.

Cloti, estudiava molt. S’havia convertit en una
experta sobre malalties i com curar-les.
Però les gallines continuaven diàriament amb les
seues burles:
–Per molt que lliges no seràs més bonica!
–Una gallina sense plomes i sense cresta! Ja, ja, ja.
–Hey, mireu a la més lletja del galliner! Ja, ja, ja.
Un dia, li va despertar un gran escataine per
l’arribada d’un nou gall al corral: “El gall Marcelo”.
–Coooo, co, co, co, coooo!
–Xiques, xiques! Heu vist?
–Què passa?
–El nou gall, és boniquíssim!

Marcelo era esvelt, amb un plomatge bell i el més
bell era el seu cant. Mai havia sentit cantar a un gall
com el feia Marcelo.
Tots els matins, Marcelo es passejava amb la seua
típica arrogància per la granja perquè aplaudiren el
seu bell cant.
A més, li agradava veure com les gallines es
barallaven entre elles perquè ell decidira qui seria la
seua núvia.
–Mireu, només s’ha fixat en mi!
–D’això res, monada, li agrada la meua cresta!
–No, no, no, És a mi a qui mira!

Cloti li observava en silenci i sospirava:
–Ai! El meu volgut Marcelo!
Ella estava profundament enamorada d’ell, però no
s’atrevia a parlar-li pel seu problema i per por de les
altres gallines.
Era finals de l’hivern i encara faltaven uns mesos
per a les festes d’estiu on participaven les granges
de voltant en diversos concursos, però el més
important era el de cant, en el qual no hi havia
dubte sobre el guanyador, el gall Marcelo, per
descomptat.

Un dia, es va presentar una tempesta de neu i fred,
fent impossible eixir de casa. Però Marcelo, com era
tan vanitós i orgullós, va voler continuar cantant
tots els matins.
Fins que al tercer dia no es va escoltar el seu
cant perquè va emmalaltir greument de la gola,
quedant-se sense veu.

A partir d’ací, els veïns ja no li feien tant de cas i les
gallines que abans es tornaven boges per ell, ja no
s’acostaven a saludar-li, més aviat es burlaven.
–Uh, Uh! Ves-te a una altra granja!
–Ací ja no et volem!

A Marcelo li va envair una terrible tristesa i no volia
eixir de casa. Però a Cloti se li trencava el cor. I
armant-se de valor va decidir anar a visitar-ho.
–Hola Marcelo, soc Cloti! No et preocupes! Cuidaré
de tu.
En veure-li tan malalt es va quedar per a cuidar-li.
I dia rere dia Marcelo es va anar recuperant gràcies
als coneixements que Cloti va aprendre amb els
seus llibres.
Durant aqueix temps es van fer grans amics,
curant-se ella també de la seua malaltia.
–Quina bona amiga eres Cloti! I quina gran sort he
tingut a conéixer-te!
Marcelo va aprendre amb Cloti que la vertadera
bellesa no està en l’exterior, si no a l’interior de
cadascun. A saber usar la intel•ligència i els bons
sentiments cap als altres.

Quan Marcelo es va recuperar, va tornar a cantar
com abans, però aquesta vegada molt millor,
perquè les seues cançons eren dolces i tendres,
plenes d’amor, l’amor que sentia cap a Cloti. I li va
demanar que fora la seua esposa.
–Cloti, t’estime! Vull que sigues la meua esposa.
–I jo també, el meu volgut Marcelo!
Les gallines es van adonar del ximples i cruels que
havien sigut, demanant-los perdó als dos.
–Hem sigut unes ximples i molt dolentes amb
vosaltres. Estem molt penedides pel nostre
comportament.
–Esteu perdonades, i desitgem que tots siguem
molt bons amics–. Van contestar Cloti i Marcelo.

En el dia que es van casar, les gallines els van
regalar un estupend pastís fet per elles mateixes.
Va haver-hi una gran festa, plena d’alegria, amb
molta música, on van cantar i van ballar tots junts
fins a l’alba.
“L’hora del cant del gall”.

I Cloti es va convertir en una estupenda doctora
per a tots, fent-se famosa en la resta de les granges
pels seus tractaments.

©Mercedes Balaguer Mitjans (de la obra)
©Apuleyo Ediciones (de esta edición)
©Mercedes Balaguer Mitjans (de las ilustraciones)
Primera edición en Apuleyo Ediciones: Junio 2023
Diseño de cubierta: Claudia Álvarez Vega
Corrección: Isidoro Cidre González
Maquetación: Francisco José Cordero Mora
Coordinación editorial: Isidoro Cidre González
info@apuleyoediciones.com
www.apuleyoediciones.com
ISBN: 978-84-19938-17-6
Depósito Legal: H 247-2023
No está permitida la reproducción total o parcial de este libro, ni su tratamiento informático, ni la transmisión de
ninguna forma o por cualquier medio, ya sea electrónico, mecánico, por fotocopia, por registro u otros métodos, sin
permiso previo y por escrito de los titulares del copyright
Hecho e impreso en España - Made and printed in Spain

Cloti és una gallina víctima de bullying, amb exemples de diferents formes
d’assetjament o de les seqüeles del maltractament psicològic o violència
emocional.
D’altra banda, Marcelo és el gall més admirat de la granja, però per la seua
imprudència i insensatesa, també és tractat cruelment.
Tota la història està carregada d’exemples sobre els bons valors:
prudència, valentia, empatia, altruisme, generositat, entusiasme cap a
l’estudi, perseverança...
Ensenya sobre el penediment i el perdó. I com a conseqüència el gaudir
amb els altres de l’alegria, l’amor, l’amistat i la col•laboració social.