LA CIUTAT 42

D’altra banda, tenim un centre comercial
que va perjudicar el comerç tradicional,
però el tenim aquí. El repte és fer funcionar
el comerç de tota la vida amb la digitalització
i alhora que la Fira tingui el seu
impuls per competir amb les Gavarres i
Tarragona.
S’ha desmarcat dels seus companys de
govern amb el tema del Mercat del Carrilet.
Què s’ha de fer? La situació que estan
patint els paradistes sabíem que arribaria
quan es va fundar fa més de 30 anys.
Ni els governs anteriors ni aquest han
estat capaços d’avançar-se en el temps. La
nostra posició sempre ha sigut tenir un informe
que doni la màxima seguretat que el
nou emplaçament és molt millor que l’actual.
Se’m fa difícil pensar que camions de
dos o tres eixos tenen una millor circulació
per carrer Balmes que per l’avinguda de
Salou o Jaume I. En segon lloc, el fet que
moguem aquest mercat deixa orfe d’economia
una zona de l’avinguda Jaume I. I, el
tercer punt, són els paradistes que estan a
les portes de la jubilació i es poden veure
abocats a una inversió molt gran.
Va votar a favor de la compra de l’espai.
Hi vaig votar a favor assegurant-me
que en aquell espai tant hi podia anar un
mercat com també hi pot anar un bloc
d’habitatges o d’oficines. Estic a favor que
l’Ajuntament incorpori patrimoni perquè
vol dir que té fortalesa, però el nostre posicionament
és que el Mercat del Carrilet
ha de tenir una transformació. Hem de tenir
un mercat nou i modern on es troba actualment
i el seu entorn ha de patir també
una transformació urbanística.
el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Reus? La
Boca de la Mina.
2. Llibre que més ha gaudit. El reencuentro
3. Sèrie o pel·lícula preferida? No soc
de moltes sèries. Si t’he de dir una pel·
lícula, em quedaré amb la meva infància
i et diré El Rey León.
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? Wish you were here, de Pink
Floyd.
5. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? Tot el que faig a la brasa, en soc
un especialista.
6. Què volia ser de petit? Hi havia
una època que volia ser enginyer i arquitecte,
però amb 16 anys vaig veure
clar que la meva vocació era la comunicació.
7. Quina va ser la seva primera feina?
En una empresa important d’ascensors
de Reus.
8. Un referent polític. Adolfo Suárez.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Reus? La tronada
9. Quin és el millor lloc de la ciutat
per fer un vermut? La plaça Mercadal.
Bonus: Completi la frase, Reus és...
La meva ciutat.
Amb l’urbanisme també es lliga la mobilitat.
Quin horitzó planteja Ara Reus
de cara a reordenar la mobilitat al municipi?
L’horitzó d’Ara Reus en la mobilitat
comença pels vianants. Avui dia, el 20% de
les voreres estan per sota del metre 60,
que és el que marca la normativa. Hem de
veure quina és la planificació urbanística
que permet que el vianant, les persones
amb mobilitat reduïda o els cotxets tinguin
una mobilitat segura. A partir d’aquí,
també tenim la interconnexió amb infraestructures
(aeroport, Belissens, intermodal,
etc.), la trencadissa de les barreres
arquitectòniques i la projecció de la Zona
de Baixes Emissions.
En aquest sentit, les ZBE han d’anar
acompanyades d’unes ordenances que
busquin la millora de l’impacte acústic i
de les emissions, sabent que Reus no té un
excés de contaminació. Són reptes de futur
que hem de fer de manera ordenada.
A més, hem de projectar uns carrils bici
que no generin una molèstia amb la resta
de vehicles.
No hi ha convivència? No. Falta molta
educació viària. Des de la Guàrdia Urbana
s’està fent una molt bona tasca i Reus és
la ciutat que més sancions ha ficat a gent
que va en patinet de manera incívica. Hem
d’insistir en la pedagogia i la DGT ha de començar
a establir les obligatorietats dels
patinets. Hi ha elements de la mobilitat
que van al seu aire i s’ha de ficar ordre.
Quines mancances té la cultura de
Reus? Hi ha algunes entitats que han quedat
tocades arran de la covid. Hem de mirar
com salvem part del sector de la cultura
reusenca que ha patit els efectes de la crisi.
Quan parlem de cultura, ho fem d’una cultura
àmplia. Sempre hem defensat la dignificació
de l’espai on tenim els elements
festius, que a part de museístic també pot
ser un espai multidisciplinari. Tanmateix,
l’àmbit privat ha de tenir el suport que es
mereix perquè per Reus passin els números
1 en dansa, art, literatura i teatre.
Falta suport? Reus és una ciutat molt
potent a nivell cultural, però hi ha un sector
que no té molta entrada. Tot el que es
produeix ve del vessant públic i d’alguna
col·laboració amb entitats locals. Amb
l’entrada d’empreses que es dediquen a
grans produccions podem aportar en tots
els àmbits culturals. Cambrils té un festival
de música a l’estiu i Tarragona té la
plaça de braus. Reus no disposa d’un espai
així i hem de pensar quin espai pot oferir
perquè arribin artistes de primer nivell.
Aplicarà línies vermelles a l’hora de
pactar? No hem manifestat mai una incompatibilitat
per pactar. El que sempre
hem posat sobre la taula és el nostre programa
electoral i el respecte als nostres
projectes. Treballem perquè el nostre
creixement sigui el màxim possible i sortim
a guanyar. A partir d’aquí, tenim un
seguit de punts que posarem sobre la taula.
Si no hi ha entesa, serà per una qüestió
programàtica. Hem de permetre que la
ciutat tingui governabilitat.
66
LA CIUTAT