LA CIUTAT 42

Hem estat parlant amb el sector i troben
falta d’acompanyament per part de
l’administració pública. Amb polítiques de
promoció de la ciutat, de retenció de talent
i d’acompanyament als emprenedors
i a les empreses que s’implementen a la
ciutat. Totes aquestes són les mancances
que ens han traslladat i les volem abordar
amb les nostres propostes. Sabem que les
solucions no seran definitives, però són
importants com a punt de partida inicial
per transformar la ciutat.
No creu que a vegades esperem que
les administracions públiques ens treguin
les castanyes del foc en àmbits privats
com l’empresarial o el comerç? Des
de l’activitat privada s’ha fet molta feina
i tenim grans referents, però l’administració
no ha acompanyat. No has d’intercedir
per ser un impediment, sinó que els
has d’acompanyar i permetre que passin
aquestes coses. L’administració ha posat
moltes traves.
Quines? Per exemple, les traves administratives
quan vols obrir un negoci.
La gent que vol obrir un negoci moltes
vegades no coneix els tràmits i què ha
de fer. Per què no fas que hi hagi alguna
persona que els guiï en el procés? D’altra
banda, si vols que les empreses vinguin a
la ciutat, no et pots quedar assegut esperant.
Has d’anar a buscar-les, acompanyat
d’altres empreses. Has d’escoltar el teixit
empresarial de la ciutat, que és molt fort.
Molta part de la ciutadania demana que
se’ls escolti.
Abans de la precampanya també parlava
de la pèrdua de la capitalitat sanitària
i cultural. Creu que ha sigut també
per la manca d’acompanyament o per
altres factors? Passa una cosa semblant
al teixit comercial i empresarial. Les entitats
culturals han continuat fent activitat
cultural de manera positiva per la ciutat.
Però l’administració ha d’acompanyar perquè
tot brilli. En l’àmbit cultural és evident
que això no ha estat així i en el sanitari és
més evident que cap. Quan tens un hospital
municipal i el regales, gran part de la
culpa que perdem la capitalitat sanitària
és de l’administració local.
Què proposa en matèria sanitària? Hi
ha una cosa que no es pot desfer: t’has
deslligat d’un hospital municipal que era
patrimoni de la ciutat i que molts ciutadans
havien lluitat per ell. Recuperar-ho és
molt difícil, però el que pots fer és que els
professionals sanitaris que estan a la teva
ciutat et facin agafar capitalitat en un altre
aspecte com la ciència i la innovació. Ha de
servir perquè es vegi Reus com un pou de
coneixement en la part agroalimentària,
de nutrició, salut i les TIC.
Pel que fa a la cultura, creu que hi ha altres
municipis al territori que brillen més
que Reus? Si tu no avances, el que passarà
és que tiraràs enrere i els altres avançaran.
Per tant, si durant uns anys no has exercit la
capitalitat cultural, hi haurà algú altre que
ho farà. T’has de posar a treballar amb el
teixit cultural perquè Reus torni a ser referent
indiscutible en aquest àmbit.
“Definir com el tramvia
entra a la ciutat és molt
important i Reus ha de
tenir un pes rellevant en
les reclamacions cap
a Barcelona”
Ha sigut molt ‘pesada’ a l’hora de reclamar
infraestructures com Bellissens
o la Intermodal. Un cop que sembla que
arribaran, com s’ha d’articular Reus?
Hem sigut pesats perquè hem pensat que
és important. No pot ser que el Camp de
Tarragona no tingui un sistema de transport
públic i sostenible adaptat a les nostres
necessitats. Hi ha molta gent que ens
movem d’unes ciutats a unes altres. La
xarxa de tren no havia estat ben estructurada,
per això vam demanar un estudi
que a més permetés la intermodalitat amb
altres eixos.
El tren és absolutament necessari i
el baixador de Bellissens és un pol de dinamització
pel sud de Reus i el territori.
Després, definir com el tramvia entra a la
ciutat és molt important i Reus ha de tenir
un pes rellevant en les reclamacions cap a
Barcelona. Finalment, dins de la mateixa
ciutat, hem de tenir un transport públic
urbà com l’autobús que sigui útil en les
freqüències i accessible. Per això, vam fer
les propostes com la T-Hospital i la T-16.
A més, per llei haurem d’aplicar una zona
de baixes emissions. No li pots dir a la ciutadania
que no pot entrar en cotxe sense
donar-los-hi una solució.
Li agrada el traçat que es planteja
del tram? Ens preocupa que el fet que la
construcció es plantegi en dues fases (a
la primera no hi és Reus i Tarragona) faci
que ens quedem penjats. Així que estarem
molt atents perquè no s’aturi a la fase 1.
S’ha d’acabar de perfilar amb el govern de
la Generalitat com ha de discórrer el traçat
a la ciutat.
En la seva presentació parlava d’urbanisme
tàctic. Quines són les actuacions
principals que plantegen? Aquest urbanisme
tàctic aniria a determinades zones
de ciutat, on per exemple no tens voreres
amb una amplada prou gran perquè sigui
accessible. Es faria una primera actuació
ràpida i després es farien actuacions més a
llarg termini. A més, la pacificació ha d’anar
acompanyada d’arbres perquè tenim una
LA CIUTAT
59