LA CIUTAT 42

una etapa de crisi ambiental. Fa mesos que
no plou i això ens originarà una situació de
sequera que patiran els pagesos, els quals
ens proveeixen l’aliment. Una de les propostes
que ja vam articular és demanar a
l’ACA que es creï una planta regeneradora
per aprofitar les aigües de la depuradora.
D’altra banda, el canvi climàtic ens obliga
a ser més resilients. Per tant, hem de tenir
zones verdes que ens donin una situació
més confortable. I alhora hem d’apostar
per l’energia renovable. En els pròxims
anys hem de fer un salt i les famílies s’han
de poder beneficiar de la nova comercialitzadora
elèctrica, Reus Energia.
Finalment, parlem d’un ‘Reus més proper’.
L’Ajuntament ha de ser proper, transparent,
proactiu, retre comptes i la burocràcia
no s’ha de fer farragosa.
Què proposen per aquest urbanisme
més resilient? Crec que Esquerra a través
de la regidoria d’Urbanisme i Mobilitat té
molt clar com ha de ser la nostra ciutat. Ha
de ser molt diferent de la de fa uns anys.
Abans es confeccionaven pensant en el
vehicle. Al carrer Mare Moles el 80% està
destinat al cotxe i el 20% a les persones.
Hem de trobar l’equilibri, un 50-50. Les
persones necessiten poder passar pels
carrers amb més comoditat. Hem de pensar
en les persones que tenen dificultats
de mobilitat o que porten cotxets. D’altra
banda, en el carrer també hi hem de poder
romandre. Necessitem mobiliari per asseure,
descansar, treballar i jugar. En això,
haurem d’incorporar ombra i vegetació
pròpia del nostre clima. És un urbanisme
que beneficia també els comerços.
Hem començat a posar les bases
d’aquesta transformació. A la raval de
Santa Anna han patit les molèsties de les
obres, però, ara que comencen a veure la
llum ho troben positiu. Tot canvi genera al
principi reticències, però totes les ciutats
europees aniran per aquest camí.
xid de carboni. La transformació a la plaça
del Víctor, al carrer Ample, al ‘Condesito’
i al sud de la ciutat van en aquest sentit.
Hem de tenir una mirada valenta per dur a
terme aquestes transformacions. Això sí,
sempre amb sentit comú i escoltant.
Quins reptes encara el comerç reusenc?
Sort en tenim del comerç. És la
principal activitat econòmica a Reus i és
el nostre tret distintiu. L’hem de preservar
i impulsar perquè s’adapti. A la pandèmia
la digitalització va ser imprescindible
per continuar. Per tant, els hem de donar
eines per compaginar l’atenció presencial
-imprescindible per a la cohesió social i la
sensació de seguretat als carrers- amb la
digitalització. També veiem l’evolució de
només oferir venda a oferir venda i serveis.
Per exemple, una xarcuteria on també
pots fer el tast. Per Esquerra és important
que hi hagi una regidoria específica
de comerç que atengui les necessitats dels
comerciants i faci de pont amb la resta de
regidories. A més, la taula de comerç ha
d’evolucionar cap a un consell municipal
del comerç.
“ És cert que les persones
que hem estat al govern
tenim cert avantatge perquè
coneixem la
idiosincràsia del mateix
Ajuntament”
Han parlat de l’objectiu d’atraure noves
inversions empresarials. Quina tipologia
han de tenir i on s’ubicarien? Ha
de ser una indústria 4.0, sostenible i amb
llocs ben retribuïts. Ara s’ha de potenciar
l’àmbit tecnològic, però Reus sempre ha
destacat també per ser forta en l’àmbit
agroalimentari i la recerca biomèdica.
Per tant, hem d’apostar per la diversificació
econòmica amb la indústria. És estratègic
que avanci perquè aporten més
llocs de treballs, estables i de major retribució,
que afecta la renda per càpita de
Reus. En el nostre cas, està per sota de la
mitjana catalana. Proposem un paquet de
mesures de 3 milions d’euros en 4 anys.
2,4 M es destinarien a adquirir sòl industrial
per incorporar-ne de nou i permetre
ampliar les empreses que ja hi són. En
segon lloc, farem modificacions puntuals
del planejament general per ressituar
zones industrials. I, finalment, invertirem
150 mil euros a l’any a desplegar el Pla Director
de Polígons.
Han assumit aquest mandat una àrea
tan rellevant per la ciutat com cultura.
Hi ha candidates que diuen que han perdut
la capitalitat cultural. En què poden
millorar? Des de l’oposició sempre s’intenta
trobar aquell costat més negatiu i
allò en què es pot millorar. Em remetria
al que hem fet en aquests 4 anys. Tot i la
pandèmia, no s’ha aturat en cap moment.
Com s’ha de moure aleshores la gent
que ve a Reus a treballar, a comprar o a
fer el vermut? És una de les deficiències
que tenim. No estem molt ben connectats
i acabem agafant el vehicle privat.
Haurem de tenir aparcaments a fora de la
corona del centre i que després puguem
agafar transport públic, el servei de bici
compartida o anar a peu. També ens afavorirà
el Tramcamp, que ens ha de vertebrar
millor amb Cambrils, Salou, Vila-seca
i Tarragona. A més, ens connecta per dins
de la ciutat. Hem de seguir les directrius
d’Europa i hem de reduir l’emissió de diò-
LA CIUTAT
55