LA CIUTAT 42
En el número de maig/juny de LA CIUTAT, tot el que heu de saber de les properes eleccions municipals del 28 de maig. Panorama polític dels ajuntaments del Camp, entrevistes als candidats, notícies, etc. Per a votar, cal estar informat.
En el número de maig/juny de LA CIUTAT, tot el que heu de saber de les properes eleccions municipals del 28 de maig. Panorama polític dels ajuntaments del Camp, entrevistes als candidats, notícies, etc. Per a votar, cal estar informat.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
a un lloc, no funciona. Hem de fer pisos
que tinguin diferents perfils de gent que
hi visquin.
“Habitatge: cal mobilitzar
sol públic. Hi ha un seguit
de solars -només a la Part
Baixa n’hem comptabilitzat
5- on caben blocs de pisos”
Crítica el viratge del govern. Se’n penedeixen
d’haver fet alcalde Ricomà? El
revisionisme històric m’agrada poc. En el
seu moment tenia un sentit, però va tirar
pel dret i va anar cap a Junts. La demostració
és que, quan hi ha hagut debats
concrets com els horaris comercials o la
seguretat, el viratge a la dreta és clar. La
seva lògica de seguretat es basa en el control
social.
Quins són els eixos principals d’En
Comú Podem? Hi ha un tema d’urbanisme
segur. És un mandat clau per dibuixar la
ciutat dels pròxims 30 anys. L’experiència
ens diu que has de fer un urbanisme inclusiu
amb lògica climàtica i d’adaptabilitat.
Les onades de calor han arribat per quedar-se
i a Tarragona no hem desenvolupat
una estratègia de refugis climàtics. Hem
de cuidar tota l’anella verda i pensar en
plantejaments més valents. Els dos rius
han de ser espais de recuperació natural
reals. Tanmateix, tenim urbanitzacions
abandonades sense perímetres de tallafocs
i podem tenir problemes greus. Hem
de tenir cura de l’entorn i de les persones,
en lloc de veure el territori com un lloc a
explotar urbanísticament.
Els indicadors de pobresa també són
preocupants i tenim uns serveis socials
desbordats. Som l’administració més propera
i hem de tenir la màxima capacitat
de reacció. Finalment, es calcula que un
infant que ha fet activitats extraescolars
des de primer de primària fins a quart de
l’ESO és com si hagués fet dos cursos més.
Per tant, hem d’aconseguir que les extraescolars
siguin el pa de cada dia de totes
les famílies. Aquí hem d’involucrar la xarxa
dels clubs esportius. Estem finançant
projectes esportius professionals i no som
capaços de generar beques perquè els infants
facin esport.
Quina radiografia fan del comerç local?
Hi ha una generació de botiguers que
s’està jubilant i serà un pou en els pròxims
10 anys. El model de desenvolupament
comercial actual ens aboca a una ciutat
franquícia, amb marques conegudes que
gestiona un autònom i pateix la vida per
tirar-ho endavant. Tenim un problema de
locals. Hi ha una gran quantitat de locals
buits per culpa dels preus. Potser té sentit
que l’Ajuntament faci compra d’uns
quants per dinamitzar-los.
S’ajuda a qui emprèn? En aquesta ciutat
li diem a l’emprenedor que es busqui
la vida. L’emprenedoria, quan és col·lectiva,
no pots incentivar-la només amb la
bonificació d’algunes qüestions. S’ha de
construir xarxa comercial i incentivar la
compra a comerços de proximitat. El finançament
del relleu generacional serà
clau. L’altra fórmula que funciona molt bé
és la peatonalització, que genera una oferta.
En aquest sentit, les terrasses de bar
tampoc poden canibalitzar l’espai públic.
Quins sectors econòmics haurien de
potenciar-se a la ciutat? Hi ha dos grans
blocs. La cultura i la tecnologia. Tarragona
té algunes empreses tecnològiques punteres
a nivell mundial que passen desapercebudes.
No hi ha una zona específica amb
una lògica de hub. Tenim la qualitat de vida
i som un pol d’atracció de projectes que arrenquen
i no poden sobreviure a la jungla
de Barcelona. Pel que fa a la cultura, hem
de treballar el patrimoni també des d’una
lògica que no sigui únicament el turisme.
Per exemple, les arts escèniques. Tanmateix,
hem de reindustrialitzar el territori.
S’hauria de treballar en una lògica d’economia
industrial circular. Està demostrat
que una indústria forta i neta és capaç de
generar llocs de treball de qualitat.
Reforça el missatge en què sigui neta.
Pot espantar a tots els treballadors que
viuen directa o indirectament d’un altre
tipus d’indústria? La meva família treballa
a la indústria, no plantejo el seu tancament.
Diem que ha de funcionar com a
altres països. Els projectes de BASF a Alemanya
són centres industrials circulars
amb emissions que s’apropen a 0. La indústria
no és un problema, sinó una oportunitat.
No ens serveix un greenwashing,
que diu que poses uns filtres molt monos
i no vols acceptar controls ambientals.
L’economia ha de deixar de tenir aquesta
lògica extractiva. No contraposem el medi
ambient al treball, sinó la qualitat de vida
enfront de les fórmules caduques.
La mobilitat tindrà un paper molt important
el següent mandat. Quin paper
ha de jugar l’Ajuntament? L’Ajuntament
LA CIUTAT
29