05.05.2023 Views

LA CIUTAT 42

En el número de maig/juny de LA CIUTAT, tot el que heu de saber de les properes eleccions municipals del 28 de maig. Panorama polític dels ajuntaments del Camp, entrevistes als candidats, notícies, etc. Per a votar, cal estar informat.

En el número de maig/juny de LA CIUTAT, tot el que heu de saber de les properes eleccions municipals del 28 de maig. Panorama polític dels ajuntaments del Camp, entrevistes als candidats, notícies, etc. Per a votar, cal estar informat.

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

a un lloc, no funciona. Hem de fer pisos

que tinguin diferents perfils de gent que

hi visquin.

“Habitatge: cal mobilitzar

sol públic. Hi ha un seguit

de solars -només a la Part

Baixa n’hem comptabilitzat

5- on caben blocs de pisos”

Crítica el viratge del govern. Se’n penedeixen

d’haver fet alcalde Ricomà? El

revisionisme històric m’agrada poc. En el

seu moment tenia un sentit, però va tirar

pel dret i va anar cap a Junts. La demostració

és que, quan hi ha hagut debats

concrets com els horaris comercials o la

seguretat, el viratge a la dreta és clar. La

seva lògica de seguretat es basa en el control

social.

Quins són els eixos principals d’En

Comú Podem? Hi ha un tema d’urbanisme

segur. És un mandat clau per dibuixar la

ciutat dels pròxims 30 anys. L’experiència

ens diu que has de fer un urbanisme inclusiu

amb lògica climàtica i d’adaptabilitat.

Les onades de calor han arribat per quedar-se

i a Tarragona no hem desenvolupat

una estratègia de refugis climàtics. Hem

de cuidar tota l’anella verda i pensar en

plantejaments més valents. Els dos rius

han de ser espais de recuperació natural

reals. Tanmateix, tenim urbanitzacions

abandonades sense perímetres de tallafocs

i podem tenir problemes greus. Hem

de tenir cura de l’entorn i de les persones,

en lloc de veure el territori com un lloc a

explotar urbanísticament.

Els indicadors de pobresa també són

preocupants i tenim uns serveis socials

desbordats. Som l’administració més propera

i hem de tenir la màxima capacitat

de reacció. Finalment, es calcula que un

infant que ha fet activitats extraescolars

des de primer de primària fins a quart de

l’ESO és com si hagués fet dos cursos més.

Per tant, hem d’aconseguir que les extraescolars

siguin el pa de cada dia de totes

les famílies. Aquí hem d’involucrar la xarxa

dels clubs esportius. Estem finançant

projectes esportius professionals i no som

capaços de generar beques perquè els infants

facin esport.

Quina radiografia fan del comerç local?

Hi ha una generació de botiguers que

s’està jubilant i serà un pou en els pròxims

10 anys. El model de desenvolupament

comercial actual ens aboca a una ciutat

franquícia, amb marques conegudes que

gestiona un autònom i pateix la vida per

tirar-ho endavant. Tenim un problema de

locals. Hi ha una gran quantitat de locals

buits per culpa dels preus. Potser té sentit

que l’Ajuntament faci compra d’uns

quants per dinamitzar-los.

S’ajuda a qui emprèn? En aquesta ciutat

li diem a l’emprenedor que es busqui

la vida. L’emprenedoria, quan és col·lectiva,

no pots incentivar-la només amb la

bonificació d’algunes qüestions. S’ha de

construir xarxa comercial i incentivar la

compra a comerços de proximitat. El finançament

del relleu generacional serà

clau. L’altra fórmula que funciona molt bé

és la peatonalització, que genera una oferta.

En aquest sentit, les terrasses de bar

tampoc poden canibalitzar l’espai públic.

Quins sectors econòmics haurien de

potenciar-se a la ciutat? Hi ha dos grans

blocs. La cultura i la tecnologia. Tarragona

té algunes empreses tecnològiques punteres

a nivell mundial que passen desapercebudes.

No hi ha una zona específica amb

una lògica de hub. Tenim la qualitat de vida

i som un pol d’atracció de projectes que arrenquen

i no poden sobreviure a la jungla

de Barcelona. Pel que fa a la cultura, hem

de treballar el patrimoni també des d’una

lògica que no sigui únicament el turisme.

Per exemple, les arts escèniques. Tanmateix,

hem de reindustrialitzar el territori.

S’hauria de treballar en una lògica d’economia

industrial circular. Està demostrat

que una indústria forta i neta és capaç de

generar llocs de treball de qualitat.

Reforça el missatge en què sigui neta.

Pot espantar a tots els treballadors que

viuen directa o indirectament d’un altre

tipus d’indústria? La meva família treballa

a la indústria, no plantejo el seu tancament.

Diem que ha de funcionar com a

altres països. Els projectes de BASF a Alemanya

són centres industrials circulars

amb emissions que s’apropen a 0. La indústria

no és un problema, sinó una oportunitat.

No ens serveix un greenwashing,

que diu que poses uns filtres molt monos

i no vols acceptar controls ambientals.

L’economia ha de deixar de tenir aquesta

lògica extractiva. No contraposem el medi

ambient al treball, sinó la qualitat de vida

enfront de les fórmules caduques.

La mobilitat tindrà un paper molt important

el següent mandat. Quin paper

ha de jugar l’Ajuntament? L’Ajuntament

LA CIUTAT

29

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!