LA CIUTAT 42

fonamentals. Per acabar, tenim projectes
propis importantíssims com la transformació
del frontal marítim a la Pineda, l’espai
experiencial de Cal·lípolis de la mà del
Port, la millora urbana i els equipaments
esportius, als quals els volem donar un
accent especial. Ens hem centrat molt en
determinats equipaments i ara ens focalitzarem
en ser una ciutat que treballi per
l’esport. Serà un mandat apassionant.
La creació d’un nou POUM era un
tema sobre la taula que arrosseguem
del passat mandat, quina Vila-seca visualitza
en els pròxims anys? Ja té dotació
pressupostària i s’ha de licitar. Ens hem
fixat quatre anys per elaborar-lo, una mirada
molt ambiciosa en terminis. S’ha fet
un gran ús del POUM durant 30 anys i ara
toca tenir un altre que tingui una mirada
de 30 anys més. Així com els altres articulaven
espais de convivència, tipologies
d’habitatge i carrers; ara els nous POUMs
han de contemplar altres temàtiques com
la transició energètica, la digitalització,
la mobilitat i l’agenda urbana 2050. Són
eines que incorporen visions polièdriques
amb les quals construir les ciutats de futur.
La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)
reforçarà encara més el teixit industrial
de Vila-seca. Quin tipus d’empreses
haurien de rebre? En això tenim una complicitat
màxima amb el president del Port.
La ZAL és un dels últims espais que acumulen
un milió de metres quadrats de sòl
urbanitzable per a activitats logístiques
i de valor afegit. A més, compta amb la
connectivitat intermodal absoluta amb el
Port, el ferrocarril a través de la Boella, les
connexions en trànsit rodat i l’aeroport.
Ens hem de coordinar perquè hi hagi activitats
econòmiques que siguin tractors
i n’impulsin d’altres. És a dir, que ajudin a
transformar el Camp de Tarragona -no
només Vila-seca- per captar activitats que
dinamitzin altres sectors.
més tenen, com Reus i Tarragona.
La Pineda pot créixer més turísticament?
La Pineda té àmbits per desenvolupar
a nivell turístic. No estic parlant d’un
turisme basat en un concepte ‘desarrollista’
de formigó i hotels. Tenim un camp a
recórrer per intentar desestacionalitzar
el turisme. L’espai d’Aquopolis és un espai
municipal que entrarà en un concurs i
busca una activitat de 10 o 12 mesos amb
generació de llocs de treball fixos de llarg
termini. També tenim el projecte de Cal·lípolis
Next Generation amb la renaturalització
de l’espai, el centre d’interpretació i
el contradic que ha d’acollir creuers. Tots
aquests creueristes són un sector en què
podem endinsar-nos i generar sinergies
amb la restauració. La intenció és transformar
un turisme excessivament estacionalitzat
en la temporada d’estiu en un de
generador de riquesa els 12 mesos.
“La intenció és
transformar un turisme
excessivament estacionalitzat
en la temporada
d’estiu en un de generador
de riquesa els 12 mesos”
Li preocupa que el projecte del Hard
Rock s’acabi enquistant? Com que soc de
caràcter optimista, vull pensar que això
després de les eleccions es desembussarà
de manera definitiva i serà un projecte bo
pel territori, que incorpori tot el que ens
preocupa. Es diu molt poc, però és el primer
projecte que està basat en una activitat
econòmica que genera llocs de treball
durant tot l’any. Fins ara, el turisme que
s’ha desenvolupat no era així.
La qüestió del joc esperona una forta
crítica al projecte per part d’uns sectors.
És d’un cinisme increïble. Parlar del joc
quan a qualsevol establiment de restauració
hi ha màquines escurabutxaques no
té sentit. Precisament, si hi ha un lloc on el
joc està més regulat, es controla l’accés i
es mira que el client no estiguin en un llistat
de malalties associades al joc és en un
casino. No el practico, però vivim en una
societat on el joc està present a internet
d’una manera liberalitzada, a tots els locals
i als mateixos creuers.
Sincerament, crec que és una eina política.
Hi ha partits que fan d’això un element
per distingir-se de la resta i parlen
del Hard Rock com si fos el dimoni. Darrere
de la plataforma Aturem Hard Rock
hi ha la CUP. S’ha de dir així. Es tracta de
blanquejar una iniciativa que podria ser
popular. Quan veus els mitjans de comunicació
públics que blanquegen les
Té una visió poc tancada únicament al
municipi i molt enfocada a l’àrea metropolitana.
Entrem al mandat en què s’articularà
aquesta àrea metropolitana? Són
processos difícils. En el cas de Barcelona,
s’articula en una llei al Congrés dels Diputats.
Entre tots i totes hem d’incorporar
aquesta mirada perquè si no la ciutadania
no ens ho perdonaria. El que toca és rebaixar
la visió egocèntrica de cada municipi i
fer una mirada més àmplia. Per tenir una
mirada metropolitana hem de ser tots generosos.
Ho han de ser sobretot els que
LA CIUTAT
103