LA CIUTAT 42

#42 maig-juny 2023
î 673 930 589 / 630 979 590 / 977 045 816 e
@revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA
Descarrega
aquí la
revista
ELECCIONS
MUNICIPALS
28M
LA CIUTAT
1

2
LA CIUTAT

Ref. 7970
1
1
Precio: 200.000€
Ref. 7969
-
1
Precio:60.000€
Ref. 7966 4 3 Precio: 335.000€
AVINGUDA D’ANDORRA
Piso bajo reformado para entrar. 150
m 2 . 1 habitación y 1 baño. Calefacción
eléctrica. A/a. Techos altos y ventanas
de aluminio. Próximo a todos los servicios.
Muy bonito
LOCAL AVINGUDA D’ANDORRA
Local de 76 m2 diáfano con aseo y despacho.
Puerta eléctrica y otra lateral. Sin
salida de humos. Ideal para almacén o
trastero. Muy bien comunicado. .
ELS PALLARESOS
Chalet con parcela. 4 dormitorios y 2
baños más aseo. 2 plantas. Terraza, chimenea,
patio privado, piscina. Posibilidad
de ampliación.
Ref. 7923 4 2 Precio: 225.000€
Ref. 7560V
3
1
Precio: 120.000€
Ref. 7973
-
1
Precio: 125.000€
CRISTÓBAL COLÓN
Piso céntrico en Pza. Mercado.
4 habitaciones y 2 baños.
Semiamueblado. Ascensor.
AVINGUDA ARGENTINA
Piso reformado próximo al Corte Inglés.
Dispone de 3 habitaciones, cocina independiente
exterior y baño con plato de
ducha. Balcón, a/a. Ascensor.
LOCAL EN TARRAGONA
Local diáfano reformado. 125 m 2 con
aseo. También en alquiler. Al lado local
sin reformar también en venta y alquiler.
Ref. 7963
-
1
Precio: 890.000€
Ref. 7819 3 2 Precio: 277.000€
Ref. 6330
3
1
Precio: 110.000€
BAR/RESTAURANTE EN TARRAGONA
Bar/restaurante de dos plantas y porche
próximo a Pza. Imperial Tarraco. Calefacción
y a/a. Amueblado y equipado.
Patio interior. Para entrar.
JOAN BAPTISTA PLANA
Piso con 3 habitaciones (1 en suite)
y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a.
Terraza. Zona comunitaria con piscina.
Cochera.
GOYA
Piso amueblado y equipado.
3 habitaciones y 1 baño. Ventanas
aluminio y balcón acristalado. Muy bien
comunicado, próximo al Corte Inglés.
LA CIUTAT
3

TARRAGONA
ENTRE EL VERMELL
I EL GROC
Els màxims aspirants a ocupar l’alcaldia de la capital són Rubén Viñuales
i Pau Ricomà, però necessitaran buscar aliats en un Ple fragmentat
Adrià Miró Canturri
Aires de 2019 a Tarragona. Fa quatre
anys el gran duel de les eleccions municipals
de la ciutat era entre el PSC i ERC.
Els socialistes van guanyar per la mínima
els comicis, però l’aliança dels republicans
amb els Comuns, Junts i la CUP van fer
batlle Pau Ricomà. Amb Josep Fèlix Ballesteros
fora de la primera línia política,
l’alcaldia es tornarà a decidir entre socialistes
i republicans.
No ho té fàcil Pau Ricomà. A les complicacions
que ja ha portat el mateix mandat
(pandèmia o guerra d’Ucraïna) s’hi sumen
polèmiques com la Residencial, el Banc
d’Espanya, la lluita pel contracte de la
brossa i el ball de cadires en el si de l’executiu.
En aquest últim àmbit, el govern que
tancarà aquests 4 anys s’assembla poc al
que els va iniciar. Primer de tot, només el
conformaven ERC i En Comú Podem, amb
previsions d’ampliar-lo més endavant. La
qüestió, sempre marcada per les tensions
nacionals, es va dilatar en el temps i, quan
finalment es van decidir a incorporar nous
partits, tot va saltar pels aires.
Els Comuns van triar en assemblea no
formar part d’un govern amb “la dreta” de
Junts i van marxar de l’executiu de Ricomà.
Bé, no tots. Hermán Pinedo va escollir
un altre camí que el seu grup municipal i es
va mantenir com a conseller de Patrimoni,
originant el trencament del mateix grup.
Després de la tempesta, el govern de Ricomà
estava conformat per ERC, CUP,
Junts i Pinedo, que va mantenir l’acta que
havia aconseguit com a membre de la llista
d’ECP. Tot i això, els Comuns han continuat
amb la mà estesa i han sigut un soci indispensable
per aprovar els pressupostos.
També va ser decisiu el seu vot per iniciar
la licitació del nou contracte de brosses -el
més important de l’Ajuntament- a l’últim
ple del mandat.
“Amb Josep Fèlix Ballesteros
fora de la primera
línia política, l’alcaldia
es tornarà a decidir entre
socialistes i republicans”
RECUPERAR UNA PLAÇA SOCIALISTA
Pel seu costat, el PSC vol aprofitar el
desgast que ha patit Ricomà i renova el
seu lideratge per fer-li front. L’escollit ha
sigut Rubén Viñuales, actual diputat socialista
al Parlament de Catalunya. Viñuales
ja va ser cap de llista el 2015 i 2019 aconseguint
una segona i tercera plaça respec-
4
LA CIUTAT

“la incorporació de
Viñuales al PSC pot fer
retornar una bona part
dels vots de Ciutadans”
de ser la força més votada per la mínima
i el context actual els brinda l’oportunitat
de créixer electoralment a Llevant.
tivament. En aquelles ocasions, però, ho
va fer sota les sigles de Ciutadans.
Precisament, la seva incorporació al
capdavant de les llistes municipals del PSC
pot fer retornar una bona part dels vots de
Ciutadans, del qual s’esperen uns mals resultats.
Al contrari del que passa a la resta
d’Espanya, l’electorat català de Ciutadans
provenia en bona part dels socialistes i
aquest 2023 volen aprofitar la davallada
taronja.
A més, Viñuales planteja una candidatura
transversal amb perfils socialistes de
pedra picada i d’altres d’independents com
Montse Adan. La número 2 del PSC ha sigut
fins ara directora de Port-Ciutat al Port
de Tarragona i compta amb arrels familiars
a l’antiga convergència. De fet, Junts la va
sondejar, però Adan es va decantar pel projecte
del puny i la rosa. Pel que fa a la resta
de la llista, Berni Álvarez i Sandra Ramos es
mantenen com a fidels escuders i la resta
de posicions tenen cares noves.
RICOMÀ APOSTA PER LA
CONTINUÏTAT
L’alcalde Ricomà conserva en el seu
nucli dur a Xavi Puig, Mary López i Jordi
Fortuny. Els republicans també renoven la
seva número 2 amb la incorporació de Maria
Roig, programadora i creadora cultural.
A més, afegeixen dos independents més
amb Gemma Fusté com a número 6 i l’enginyer
Carles Farré com a número 7. Fusté
va ser vuit anys presidenta de la Federació
d’Associacions de Veïns de Llevant. La
seva tasca serà evitar una possible fuga de
vots al districte cap al PSC i Junts, que es
poden beneficiar de la sensació d’opacitat
sobre el projecte de la Residencial.
El 2019, els republicans van guanyar a
Llevant amb solvència (27,5%), superant
sense problemes a Junts (16,4%), Ciutadans
(16%) i el PSC (14,2%). No es tracta
d’una zona especialment propensa al vot
socialista, però el 2015 ja van ser capaços
COMPANYS DE VIATGE DE RICOMÀ
Les dues formacions que han estat dins
del govern de Ricomà canvien els seus líders.
Per la seva banda, la CUP presentarà
Eva Miguel com a cap de llista, actual con-
sellera de Medi Ambient i Habitatge. D’altre
costat, la situació de Junts per Tarragona
és més complexa. El cisma de l’espai
postconvergent a mitjan de 2020 va separar
el PDeCat i el sector de Puigdemont,
que es van agrupar en el partit Junts. Un
fet que s’ha notat en el transcurs del mandat,
però que s’agreuja ara, quan toca conformar
les llistes per les municipals.
Junts presentarà l’històric Jordi Sendra
amb l’objectiu de tornar al paper
preponderant que en el seu moment va
tenir aquest espai a la ciutat. Tot i que es
va sondejar l’opció d’incorporar a la seva
candidatura el PDeCat, finalment les negociacions
no van arribar a bon port i anirà
en una altra candidatura. Com a la majoria
dels municipis de Catalunya, el PDeCat
concorrerà sota el paraigua d’Ara Pacte
Local i la seva cap de llista serà Maria del
Mar Giné. La candidatura s’anomenarà Sí
Tarragona i podria suposar una pedra a la
LA CIUTAT
5

sabata per a les aspiracions de Sendra.
Qui havia sigut el portaveu de Junts per
Tarragona fins ara, Dídac Nadal, no anirà
en cap de les dues candidatures i finalment
no crearà un partit propi per presentar-se
a les eleccions. Cristina Guzmán,
consellera de Seguretat, Ciutadania i
Protecció Civil, tampoc anirà a cap llista.
L’única consellera de l’actual grup municipal
que s’integrarà en una candidatura és
Elvira Vidal, número 2 de Jordi Sendra.
Els aliats de Ricomà des de fora del govern,
En Comú Podem, també faran un
canvi de cares. Carla Aguilar, cap de llista
el 2019, va deixar la seva acta de regidora
entre acusacions creuades amb la direcció
i la va substituir Àngels Pérez en el tram
final de mandat. Tot i això, Àngels Pérez no
serà la cara visible de la candidatura dels
comuns, ja que va perdre les primàries
contra Jordi Collado. L’exmembre d’ICV
vol que la seva formació torni a ser l’àrbitre
a partir del 28M i deixar enrere un
mandat ple de corbes pels seus. L’empenta
de Sumar a l’Estat Espanyol serà una de
les cartes que poden jugar per mantenir
la seva força. De fet, Collado va ser una
de les figures que va parlar en l’acte de
Yolanda Díaz a Tarragona. Tanmateix, en
els últims mesos han mostrat una imatge
d’unitat a Tarragona entre els comuns
i Podem, dues formacions que tot i anar
normalment en coalició estan acostumades
a tensions recurrents.
“En busca del vot unionista
hi haurà fins a quatre
formacions: Ciutadans, PP,
VOX i Valents. Segurament
massa candidatures
perquè puguin entrar-ne
més de dues”
SOBREPOBLAMENT UNIONISTA
En busca del vot unionista hi haurà fins
a quatre formacions: Ciutadans, PP, VOX i
Valents. Segurament massa candidatures
perquè puguin entrar-ne més de dues. A
més, el vot útil de la candidatura socialista
de Viñuales no permetrà que totes les
paperetes que el 2019 van apostar per
aquells partits es quedin en aquest espectre
ideològic.
El PP espera que la seva tradició a
l’Ajuntament i el canvi de candidata esperoni
els seus. La tradició popular ha format
part del consistori des de 1983 i ha estat
en governs tant amb el PSC com amb CiU.
Maria Mercè Martorell, que va estar en
un executiu amb els convergents, torna
a les files dels populars per encapçalar la
llista. El reconeixement de la ciutat com a
Patrimoni de la Humanitat és una de les
principals medalles que pot reivindicar de
la seva tasca a l’executiu en aquells anys.
Pel camí, els populars han perdut els diri-
6
LA CIUTAT

LA CIUTAT
7

punt arribarà la caiguda de Ciutadans? Es tracta d’una situació
que es repetirà a tot l’Estat espanyol. Ja hem vist la davallada
dels taronges a les eleccions generals i a les autonòmiques catalanes.
El següent examen són les municipals, on l’actual consellera
Lorena de la Fuente intentarà salvar els mobles després
d’un mandat on han anat perdent consellers pel camí. De fet, una
d’elles, Sònia Orts, s’integrarà a la llista del PSC com a independent.
Finalment, Valents vol ser qui capitalitzi la pèrdua del vot
taronja i presenta Robert Hernández com a cap de llista.
En definitiva, tot apunta que tornarem a un saló de plens fragmentat.
Qui acabi governant ho podria fer inclús amb un executiu
en minoria. Per aquest motiu, ocupar la primera plaça pot ser
cabdal per arribar a l’alcaldia. Tal com marca el mètode d’elecció
dels batlles, si cap candidat obté el suport de la majoria absoluta
del consistori, governa la llista més votada. En el ball de majories,
el paper que desenvoluparan partits com Junts i En Comú
Podem decantaran la balança. Les enquestes apunten com a
guanyador Rubén Viñuales, però el duel entre el vermell i el groc
entra en campanya obert.
“l’actual consellera DE
Ciutadans, Lorena de la
Fuente, intentarà salvar
els mobles després d’un
mandat on han anat perdent
consellers pel camí”
gents que fins ara estaven al capdavant a
Tarragona. José Luis Martin i José Acero
salten d’una llista monopolitzada per perfils
independents.
VOX és l’altre partit juntament amb el
PP que compta amb més opcions per obtenir
representació, però encara és una incògnita
la força que tindrà. Tot i que no es
poden comparar entre elles, a les generals
de 2019 van assolir el 10,16% i a les autonòmiques
de 2021 el 12,04%. A les estatals,
els populars van quedar per sobre del
partit de dreta radical, mentre que a les
catalanes van ser els voxaires els que es
van convertir en la força espanyolista més
votada. En ambdós casos, Ciutadans, que
havia tingut un fort pes a la ciutat, va acusar
el seu desgast generalitzat a tot el país.
El gran dubte al seu espai: fins a quin
8
LA CIUTAT

Despatx jurídic
Agència immobiliària
En temps d'ncertesa i uneix-te als líders
Taxació gratuïta
Àmplia cartera de compradors
Assesoria jurídica
Protecció d’impagaments
Prospectes qualificats
Estalvia temps ensenyant casa teva
Gestió documental completa
Promoció i publicitat
Dissenya i reforma el teu habitatge
Dret Immobiliari | Família | Penal
Compravenda | Lloguers
Producte bancari
Apartaments turístics
Assegurances
Destinats a trobar-nos
C/ Méndez Núñez, 4 baix - Tarragona
£ 656 322 511 - 606 446 440
instagram:@grup_ra_
info@advocadarealestate.es
www.advocadarealestate.es
Ven, compra, lloga... assessora’t!
C/ SANT AGUSTÍ RAMBLA NOVA VIA ROMA
Atractiu pis totalment reformat al
centre de Tarragona. Gaudeix dels seus
168 m2 distribuits en 4 habitacions, 2
banys, saló menjador amb cuina office,
2 balcons i una gran terrassa interior.
Preu: 470.000€
LA CIUTAT
Pis amb vistes a la Rambla Nova de
180m2 construits, disposa de 4
dormitoris, 2 banys, gran cuina amb
accés de servei, menjador amb grans
finestrals i sortida a la terrassa.
Preu: 290.000€.
Gran vivenda exterior de 4 dormitoris,
dos banys complets, cuina independent,
ampli menjador amb sortida a
terrasa cantonera, calefacció i AACC.
Edifici amb ascensor i càmeres de vigilància.
Preu: 245.000€
9

COM S'ESCULLEN ELS
ALCALDES I ALCALDESSES?
En les eleccions municipals és impossible que hi hagi una repetició
electoral perquè el sistema assegura que es triï un alcalde
Adrià Miró Canturri
El 28 de maig els municipis de l’Estat
espanyol estan cridats a triar els seus
representants més propers, els regidors
dels Ajuntaments. Tot i això, ja hem vist
en diverses eleccions que guanyar els
comicis no t’atorga el poder de governar
per si sol, sinó que necessites organitzar
una majoria que et recolzi. En altres institucions,
Pere Aragonès va esdevenir
President de la Generalitat tot i ser segon
a les eleccions autonòmiques i el PSOE
de Pedro Sánchez, quan va accedir a la
presidència a través de la moció de censura,
era també la segona força política.
Com aquests, hi ha mil exemples.
El sistema municipal, però, compta
amb algunes particularitats que el fan
diferent. Per exemple, el fenomen de la
repetició electoral no es pot donar, ja
que tan sí com no hi ha d’haver un alcalde
o alcaldessa.
La manera per triar els alcaldes és força
fàcil. El 17 de juny, tots els regidors
electes decidiran qui ha de ser el batlle
del municipi. Si a l’hora de votar els diversos
candidats n’hi ha algun que ha assolit
la majoria absoluta, aquest passarà a ser
el nou alcalde. En el cas de Tarragona i
Reus, la majoria s’estableix en els 14 regidors,
donat que el ple compta amb 27. En
canvi, a Salou, Valls i Vila-seca la majoria
absoluta està marcada en 11 regidors,
perquè n’hi ha 21 a l’Ajuntament.
“El 17 de juny, tots els
regidors electes decidiran
qui ha de ser el batlle
del municipi”
Ara bé, si cap dels candidats aconsegueix
superar aquesta barrera, l’alcalde
passaria a ser el representant del partit
més votat. És a dir, qui ha guanyat les
eleccions. Un bona manera d’il·lustrar-ho
és amb la investidura de Josep Fèlix Ballesteros
el 2011. La suma de CiU i PP
feien 14 regidors, però, com no van assolir
un acord, van acabar governant els
socialistes, que eren la llista més votada
amb 12 regidors. El cas contrari al de
Ballesteros es remunta a fa quatre anys.
Pau Ricomà no va quedar primer als comicis
de 2019, però va aconseguir que li
donessin el sí ERC, Junts, la CUP i ECP.
Tots ells junts aplegaven els 14 regidors
necessaris. Per tant, gràcies a aquest sistema
és clau ser la força més votada a les
municipals, ja que, sempre que no tinguis
una majoria en la teva contra, seràs qui
s’emporta la vara d’alcalde.
10
LA CIUTAT

IQUETA
Abans de 1979
2734713CF5523D0028TO
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
3DPM9D58W
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Avinguda Ramón i Cajal 41 9 2
Tarragona
43001
Catalunya
13/12/2028
164
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
31
IQUETA
Abans de 1979
3036405CF5533E0005PT
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
TN0J20W1Y
IQUETA
Anterior
3337726CF5533E0017OF
A
B
C
D
E
F
G
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Municipi
C.P.
C. Autnoma
REGISTR
9JYCY6JC3 28/08/2023
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer PIN I SOLER 24 1 1
Tarragona
43002
Catalunya
31/07/2029
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Carrer HERNÁNDEZ SANHAUJA 15 5º 1ª
Tarragona
43002
Catalunya
198
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
107 27
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
38
IQUETA
Abans de 1979
3435506CF5533E0001TQ
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
M8LVG3331
Municipi
C.P.
C. Autnoma
Bloc d'habitatges
Avinguda MARIA CRISTINA 15
Tarragona
43002
Catalunya
13/01/2033
60
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
IQUETA
NRE-AT-87
2434335CF5523E0013UY
A
B
C
D
E
F
G
REGISTR
8MS83D4ZH
Municipi
C.P.
C. Autnoma
10
Habitatge individual en bloc d'habitatges
Avinguda Roma 18 1 4
Tarragona
43005
Catalunya
25/11/2030
93
ESPAÑA
Directiva 2010 / 31 / UE
18
Pensant en vendre
casa teva?
Tenim clients interessats en
comprar el teu habitatge
PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona
£977 216 340 / 615 561 606
F@immobiliariahabitat
d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat
Nº661
aicat 7697
76m2 3 1 Preu: 115.000€ 100m2 4 2 Preu: 175.000€ 95m2 3 2 Preu: 198.000€
Avinguda d’Andorra
Pis en bon estat de 76 m², amb 3 habitacions (2
dobles). Ampli saló-menjador, 1 bany complet i cuina
independent office amb zona de galeria integrada.
Terra de parquet, finestres d’alumini. Edifici amb
ascensor i rampa d’accés. Exterior, assolellat.
CEE: en tràmit.
C/ Pin i Soler. Solament inversors
Actualment l’habitatge es troba llogat amb molt
bona rendibilitat. Pis totalment reformat amb
100m², 4 habitacions (2 dobles), 1 bany complet
amb plat de dutxa, 1 lavabo, saló-menjador amb
sortida a terrassa, cuina americana equipada amb
electrodomèstics, calefacció, galeria, terra porcellànic
imitació parquet, exterior i molt assolellat.
Edifici amb ascensor. CEE: G 198/38.
Av. Maria Cristina
Obra nova. Pis de 83 m² útils (95 m² construïts), 3
habitacions (1 suite), 2 banys complets. Ampli saló-menjador
de 30 m², amb cuina americana equipada
amb forn, placa d’inducció i campana extractora.
Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, portes lacades
en blanc, parquet. Videoporter i climatització per
conductes fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb
ascensor. CEE: C 10/60.
70m2 2 1 Preu: 199.000€
135m2 3 2 Preu: 225.000€
140m2 4 2 Preu: 280.000€
Av. Ramón y Cajal
Àtic totalment reformat nou a estrenar, 70 m²
construïts (50 m² útils interior + 17 m² de terrassa) 2
habitacions, 1 bany complet amb plat de dutxa. Ampli
saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana
amb tots els electrodomèstics integrats. Caixa forta,
a./a amb bomba de calor per conductes. Fantàstica terrassa
de 17 m² en teca sintètica. Persianes motoritzades,
il·luminació Led, parquet de 1ª qualitat.... Exterior,
molt assolellada. Edifici amb ascensor. CEE: E 164/31.
C/ Hernández de Sanahuja
Ampli pis en perfecte estat de 125 m² útils (135
m² construïts) i plaça d’aparcament, 3 habitacions
dobles, ampli saló-menjador de 40 m² amb sortida
a terrassa, 1 bany complet amb plat de dutxa, 1
lavabo, cuina indep. office equipada amb galeria
integrada, terra de parquet, a./a amb bomba de
calor. Exterior, molt assolellat. Edifici amb ascensor i
rampa d’accés. Plaza d’aparcament per a cotxe gran
en el mateix edifici, de fàcil accés. CEE: E 107/27.
Av. Roma
Pis en perfecte estat de 130 m² útils (140 m² construïts),
4 habitacions dobles (1 tipus suite), 2 banys
complets, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa,
cuina office amb galeria i sortida a galeria, parquet, pre
instal·lació a./a amb bomba de calor per conductes,
plaça d’aparcament gran en el mateix edifici, amb possibilitat
d’adquirir una segona plaça d’aparcament per
15.000 €. Exterior, assolellat. Ascensor. CEE: D 18/93.
www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera
LA CIUTAT
11

“Concentrar tot el
creixement
a Ponent és un
urbanisme
molt classista”
RUBÉN VIÑUALES
Alcaldable del PSC
El PSC de Tarragona renova cares per tornar a l’alcaldia després de 4
anys a l’oposició
Adrià Miró Canturri
Rubén Viñuales agafa el testimoni de
Josep Fèlix Ballesteros i intentarà bastir
la majoria a l’Ajuntament que li va mancar
el 2019. EL POUM, els edificis buits o la
transformació de l’economia seran alguns
dels reptes que vol encarar. Desgranem
el seu projecte en aquesta entrevista del
candidat socialista per La Ciutat.
Entre els 10 primers llocs de la llista,
han renovat el 70% dels candidats. El
PSC necessitava aquest canvi per tornar
a governar? Tenim la sort de comptar
amb persones amb molta experiència,
però també és cert que la gent s’ha d’anar
renovant. Hem buscat perfils de gent
preparada que pugui sumar. Tot i això, es
tracta d’un projecte que ve de molt enrere.
El projecte del PSC és ferm, constant i
la gent té clar què significa a grans trets.
És una candidatura que pot arrossegar
els possibles vots que marxaran de
Ciutadans? No intentem captar els vots
d’alguns partits, sinó els de tothom. És un
projecte de ciutat, que no pot mirar només
les sigles. Hi ha molta gent que ens va
deixar de votar i ara tornarà. Però també
sembla que hi ha molta gent que no és especialment
socialista i ens prestarà el vot
perquè confia que som l’única opció real
perquè Tarragona avanci. Volem ser un
partit de masses i de ciutat.
Té por que amb aquesta transversalitat
es perdi l’essència del PSC? Hi ha molta
renovació, però en els 10 primers només
hi ha dos independents i la resta són
gent del partit. Hem donat la confiança a
companys que fa molts anys que treballen
al partit i que han arribat el seu moment
de maduresa.
Quines són les prioritats de la candidatura?
Hem de pensar què vol ser Tarragona
de gran. No podem viure només
dels IBIs i el tema del model econòmic és
cabdal. Per donar millors serveis públics
has de créixer. Per això, parlem de les tres
Ts: turisme, talent i tecnologia. Són empreses
d’alt valor afegit, generen riquesa,
ens permeten retenir el talent existent i
aportar-ne de nou.
Un altre tema és el d’una Tarragona més
justa i igualitària. L’urbanisme amb projectes
com el Ponent Verd i Horta Gran ha de
cohesionar la ciutat. També tenim la voluntat
que l’N-240 sigui una via humanit-
12
LA CIUTAT

zada per unir amb Sant Salvador i hi ha els
12 milions d’euros d’inversió de l’Estat per
humanitzar l’N-340. D’altra banda, s’han
de millorar els serveis públics, la neteja i
ser una ciutat on puguis viure i treballar.
La Generalitat ens diu que hem de créixer
i som l’única ciutat que perdem població a
l’entorn.
Un dels reptes del següent mandat és
el POUM. Com ha de créixer la ciutat? A
Ponent tenim el PP10, que els d’Esquerra
ho van voler aturar sense èxit i hi haurà
més de 400 habitatges de protecció oficial.
ERC, Junts i la CUP s’omplen la boca
amb això i no han fet ni un habitatge de
protecció oficial. A més, hi ha altres opcions.
Per Llevant, la Vall del Llorito és una
zona on la ciutat ja abraça aquell entorn.
Ens permetria connectar amb l’A-7 perquè
fos una ronda de dalt de veritat i millorar
la connectivitat. D’altra banda, s’haurien
de tenir pàrquings dissuasius per buidar el
centre de cotxes.
Pel que fa a la Budallera, creiem que no
és el moment. Una altra cosa és Mas d’en
Sorder, que era com el PP10 i ells ho van
aturar. Hi ha una demanda contra l’Ajuntament
de 8 milions d’euros que em temo
que guanyaran. Per tant, s’ha de fer, no ho
podem discutir. Concentrar-ho tot a Ponent
em sembla un urbanisme molt classista.
És una visió bastant sectària.
En què consistiria el barri tecnològic
que proposen? Hi ha empreses tecnològiques
a Tarragona que marxaran perquè no
tenen espai i nosaltres el volem oferir. Ha
de ser un espai que generi sinergies, igual
que quan va començar el polígon químic.
Això s’ha d’instal·lar al polígon francolí i la
Tabacalera podria jugar un paper important.
Si alguna de les empreses tecnològiques
volgués jugar seriosament, seria una
ubicació espectacular. Barcelona està col·
lapsant i aquí tenim una ciutat patrimoni
de la humanitat i amb qualitat de vida.
hem de fer amb els espais buits de Tarragona?
Amb el Banc d’Espanya hi havia
un projecte amb fonts europeus FEDER
concedits. Va ser feina de Ballesteros i els
vam perdre. En el seu moment, ens van dir
que no patíssim perquè anirien uns fons
millors com els Next Generation, que tampoc
els tenim. Així que ara hi ha un problema
que ja estava solucionat.
Comenten que els diners dels fons no
eren suficients per tirar endavant el projecte.
Si volen enganyar la gent, que ho diguin.
Tothom sap que cap fons europeu et
dona el 100% de la inversió. Anant a un altre
edifici buit, amb la Tabacalera hi ha diferents
opcions. Al Parlament vaig defensar
que hi anés el fòrum de la justícia i no
va ser possible perquè el senyor Ricomà
no oferia els metres que es necessitaven.
Allí s’hi pot instal·lar alguna tecnològica,
alguna universitat o fins i tot centralitzar
tots els equipaments municipals, que
aproparia l’administració i ens permetria
l’estalvi del lloguer que paguem.
“Per donar millors
serveis públics has de
créixer. Per això, parlem
de les tres Ts: turisme,
talent i tecnologia”
Per la Residencial sí que han trobat un
projecte, però no els agrada... Ens sembla
meravellós que es faci un ús. Van explicar
als veïns el projecte amb un powerpoint i,
quan van demanar el projecte, no el van
enviar. De fet, ara han posat diners per
tal de licitar la redacció d’aquest projecte.
Si volen fer turisme familiar, em sembla
perfecte mentre reservis una part per un
equipament públic pels veïns. Però el que
vull és claredat. Ricomà va anar a fer una
foto a la Residencial quan no hi havia res.
Com podem potenciar el comerç local?
Hi ha un factor que tenim millor que
els altres: el turisme. Podem potenciar-lo.
Per això, hem de modernitzar el comerç,
la gent vol experiències. Un altre factor
és l’urbanisme. Volem peatonalitzar certs
entorns amb tres fases per crear un gran
centre comercial a l’aire lliure. Aquesta illa
Corsini, de la qual va ser artífex Abelló.
Apodaca i Unió haurien d’incorporar-se a
aquest eix i la Rambla de Mar també. D’altra
banda, hi ha d’haver altres mesures
com els bons comerç, que són una bona
idea, i el bus comercial. Seria un bus que
faria una ruta i les persones que compressin
als comerços de Tarragona no haurien
de pagar. Finalment, hem d’intentar buscar
altres mesures de mobilitat. La nostra
idea és tenir pàrquings dissuasius als
afores connectats amb busos llançadores
cada 15 minuts.
Vol que Tarragona esdevingui la “capital
cultural del Mediterrani”. No és una
fita massa ambiciosa? Sempre intento
preguntar als que en saben i això m’ho va
dir un gestor cultural. Per exemple, els fes-
Què ha de fer l’administració per
atraure-les, més enllà de cedir un espai?
Has d’ajudar a generar l’ecosistema. Els
que en saben diuen que hi ha d’haver tres
requisits perquè això funcioni: empreses
privades, que les tenim; una universitat,
també en tenim, i una administració que
acompanyi, que és on fallem. Nosaltres
podem ser aquesta administració que
acompanyi agilitzant els tràmits.
Treia el tema de la Tabacalera. Què
LA CIUTAT
13

el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Tarragona.
Te’n diré dos. Quan baixes de Sant Pere
i Sant Pau i veus tota la muralla... és un
moment èpic i de Gladiator. I l’altra són
les escales del costat de la Diputació,
és un lloc que em relaxa.
2. Llibre que més ha gaudit. Fouché,
de Stefan Zweig.
3. Sèrie o pel·lícula preferida? En tinc
un munt. Juego de tronos em va flipar,
però també Peaky Blinders .
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? La chica de ayer m’acompanya de
tota la vida.
5. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? L'arròs.
6. Què volia ser de petit? Polític, no
(riu). Sempre he volgut ser historiador.
7. Quina va ser la seva primera feina?
Cambrer.
8. Un referent polític. He après molt
del Pep Fèlix. És un artista. El Josep
Poblet també em va impressionar molt
com a gestió. I a nivell històric m’agraden
un munt.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Tarragona? Que la
gent surt al carrer. Un moment molt
bèstia és quan entra el braç. Qui no hi
hagi anat ho ha de veure.
10. A quina colla castellera li té més
simpatia? A totes.
Bonus: Completi la frase, Tarragona
és... La meva passió.
tivals de cinema. Hi ha molt de cinema de
qualitat que no arriba a la primera divisió,
però sí a la segona, on tenim recorregut.
Tenim Barcelona a 90km i per un ciutadà
de la Xina això és una pedania. Hi ha un
espai a la conca mediterrània que podem
ocupar nosaltres.
Què s’hauria de potenciar en l’àmbit
“Hi ha empreses tecnològiques
a Tarragona
que marxaran perquè no
tenen espai i nosaltres el
volem oferir”
de patrimoni? Els meus companys m’hauran
de controlar perquè que no gasti tot el
que vull en patrimoni (riu). Hi ha una errada
conceptual d’inici. No podem gestionar
sols un conjunt patrimonial com el que tenim.
No és de la humanitat? Doncs que es
noti. Hem de fer un consorci amb l’Estat,
la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament
per comptar amb un pressupost anual que
ens permeti idear amb projecció.
La seva proposta sobre la Font dels
Lleons ha xocat amb el que pensa l’actual
conseller Hermán Pinedo, que diu que
no és possible. Menteix. M’al·lucina que
digui això. Sempre he intentat defensar la
seva feina i ha fet coses bones, però això
no cal. La Font dels Lleons és de propietat
privada i és a uns baixos totalment accessibles.
Per què no és museïtzable? Diu que
l’hauríem d’expropiar. No, el que has de
fer és negociar. En política has de seduir
i convèncer a la gent. La Font dels Lleons
és el monument civil més gran d’occident,
encara raja aigua, i pots veure 700 anys de
progressió.
Què li sembla el desenllaç del contracte
de la brossa? M’ha sorprès que hagin
volgut portar a l’últim plenari un contracte
de més de 22 milions d’euros l’any i previst
per 10 anys. És la major hipoteca que
pot tenir Tarragona amb el tema que més
preocupa la ciutadania. No sé què aconsegueixen.
No és ètic portar-ho quan no tens
clar si continuaràs.
Com preveu encarar-ho si és escollit
alcalde? Intentarem lidiar amb la situació
i millorar el contracte en allò que ens permeti
la llei. Sobretot, intentarem gestionar-ho
perquè la gent tingui un bon servei.
Però em sembla irresponsable.
Aquests anys la relació entre ERC i el
PSC ha sigut força crispada. Espera un
mandat diferent? Posaré de la meva part.
Tinc moltes errades, però ser irrespectuós
no és una d’elles. ERC a Tarragona ha
trencat tots els ponts amb nosaltres. És un
continu. Si mires el Twitter d’alguns d’ells,
és un no parar. De debò, que es posin a
governar i ens deixin en pau. Nosaltres no
parlem d’ells, fem propostes. És la nostra
manera de treballar. La gent està cansada
que ens diguem xorrades. Tot i això, quan
perdin l’alcaldia, no crec que estiguin molt
contens i canviïn d’actitud.
Tem que els pactes li tornin a jugar en
contra al PSC si guanya? Treballem per
guanyar. Si ho fem amb una clara diferència
i hi ha una majoria alternativa, és lícit,
però tothom ha de saber que és un pacte
de perdedors.
Aleshores, Pedro Sánchez era un perdedor
quan va començar a ser president.
Després va haver-hi eleccions i va guanyar.
En l’anterior mandat es va argumentar
que Tarragona volia un canvi. Si ara
guanyem amb diferència, quin és el canvi
que es demana? Volem un govern estable.
14
LA CIUTAT

LA CIUTAT
15

TARRAGONA
EL PORT DE TARRAGONA TANCA MARÇ ASSOLINT
UN TRIPLE RÈCORD EN MOVIMENT DE CEREALS
El tràfic total durant març 2023 és de 2,8 milions de tones què representen un
creixement del 46,7% respecte març del 2022
LA PRESSIÓ POLÍTICA I
CIUTADANA OBLIGARIA
AL GOVERN DE RICOMÀ A
OBRIR EL LIMBOO
La pressió política i ciutadana de
Tarragona hauria estat uns dels
factors que hauria obligat al govern
de Ricomà a buscar possibles solucions
per obrir aquesta temporada
L’Ajuntament de Tarragona va cessar l’activitat
a l’empresa concessionària del Limboo Beach
Club, per incomplir amb l’activitat que constava
al contracte. Així doncs, Tarragona es
quedava sense un altre lloc d’oci molt concorregut
durant l’estiu. Els motius que havia donat
l’ajuntament era que el local tenia llicència com
a guingueta de platja i aquest funcionava com
un restaurant. Així doncs, l’ajuntament havia
de redactar la nova concessió, però fonts municipals
explicaven que aquesta no arribaria a
temps per poder obrir aquest estiu . En el conflicte,
el PSC va carregar contra Ricomà mentre
es preguntava si el govern municipal era
conscient de la situació, perquè no s’havia buscat
una alternativa. A més, en el comunicat afegien
que ”Tarragona cada cop està més morta,
la falta de planificació d’ERC està provocant
que la ciutat es vagi apagant i els tarragonins i
les tarragonines no tinguin una oferta d’oci de
qualitat per l’estiu”.
El Port Tarragona tanca el primer trimestre
de l’any 2023 assolint un triple rècord en
moviment de cereals a les seves instal·lacions.
Per una banda, amb 529 mil tones de cereals
durant el mes de març, multiplicant per 3,2 el
tràfic de març de l’any 2022. Per altra banda,
amb el moviment d’1,8 milions de tones de
cereals el primer trimestre 2023, un creixement
del 65,9% respecte al mateix trimestre
del 2022 i, finalment, el millor resultat de 12
mesos consecutius amb 4,97 milions de tones
de cereals. El tràfic total durant aquest
EL TRAMCAMP AVANÇA DE MICA EN MICA
Surten a informació pública els estudis de la connexió entre Tarragona i Reus i
els recorreguts urbans del tramvia del Camp
El Departament de Territori ha publicat al Diari
Oficial de la Generalitat (DOGC) els estudis
de connexió entre Tarragona i Reus així com
els recorreguts urbans del tramvia del Camp
de Tarragona. Concretament, l’àmbit correspon
a la xarxa que uneix les dues ciutats, incloent-hi
les penetracions urbanes passant per
Vila-seca, i que també dona accés a l’aeroport
de Reus i completa el tram sud de Cambrils.
Les línies abastaran una longitud de 34 quilòmetres
al llarg dels quals s’ubicaran un total
març també presenta unes xifres a l’alça. Els
2,8 milions de tones assolits que representen
un creixement del 46,7% respecte de març
2022. Les dades acumulades de tot el tràfic
durant el primer trimestre de 2023 reflecteix
un moviment de 8,52 milions de tones, un increment
del 15,5% vers el primer trimestre de
l’any 2022. Les dades del mes de març 2023
confirmen la bona evolució de l’activitat portuària
al Port Tarragona, amb la recuperació
del tràfic de líquids a doll i la fortalesa en el
creixement d’agroalimentaris.
de 33 estacions, de les quals 8 seran intercanviadors
-un amb l’aeroport de Reus, dos
amb les estacions d’autobusos a Reus i Tarragona,
i els restants amb estacions de Rodalies
de Catalunya i de llarg recorregut. A la ciutat
de Reus, els serveis s’articulen mitjançant un
bucle perimetral en forma de cor i a la ciutat
de Tarragona mitjançant un sistema en creu
amb intercanvi al centre de la ciutat a Imperial
Tàrraco, als barris de ponent mitjançant un
sistema de penetració urbana alternatiu al directe
de l’N-340.
Finalment, sembla que la pressió política i
ciutadana de Tarragona hauria estat uns dels
factors que hauria obligat al govern de Ricomà
a buscar una solució per reprendre l’activitat
amb l’empresa que gestionava l’establiment
fins ara. D’aquesta manera, es podrà gaudir de
l’establiment aquest estiu.
16
LA CIUTAT

LA CIUTAT
17

TARRAGONA
EL PSC DE TARRAGONA APOSTA PER UN DISTRICTE
TECNOLÒGIC AL POLÍGON FRANCOLÍ
“Tarragona és una ciutat fabulosa i ha de ser atractiva per nòmades digitals i
gent emprenedora"
L’alcaldable socialista, Rubén Viñuales,
acompanyat del secretari d’Empresa del PSC,
Òscar Ordeig, ha apostat per la reconversió
del polígon Francolí en un districte tecnològic
per impulsar la innovació i l’emprenedoria
digital a la ciutat: “Tarragona ha d’avançar i
créixer de manera alineada amb els objectius
compartits per tota la Unió Europea, transició
energètica i transformació digital, per
esdevenir en una ciutat del segle XXI, connectada
al món i responsable amb els reptes
globals”. Amb l’objectiu de crear ocupació de
qualitat i retenir i atraure
talent del sector, el PSC
ha proposat la creació d’un
hub digital situat al polígon
Francolí: “Tarragona és una
ciutat fabulosa i ha de ser
atractiva per nòmades digitals
i gent emprenedora.
Volem que l’antiga CLH i el
polígon Francolí tingui una
transformació cap a la indústria
terciària a empreses
amb base tecnològica, innovació i I+D+i”.
Viñuales recorda que la ciutat compta amb petites
empreses tecnològiques amb importants
perspectives de creixement i, per tant, també
necessiten la creació d’espais com aquests: “La
ciutat s’ha de convertir en un ecosistema emprenedor,
innovador i dinàmic ben connectat,
amb una administració proactiva i àgil. Per això,
volem iniciar aquest projecte amb un edifici que
sigui l’embrió per empreses i autònoms del sector,
amb una col·laboració publicoprivada”.
LA PLATJA DE LA
SAVINOSA PASSARÀ
A SER TOTALMENT
NUDISTA
Fins ara, hi convivien la zona nudista
i la zona tèxtil separada per a
cada col·lectiu, però a partir d'ara
s'elimina aquesta barrera i tota la
platja serà mixta
Els 350 metres de longitud de la platja de la
Savinosa de Tarragona podran ser utilitzats
per les persones que practiquen el nudisme.
Fins ara, hi convivien la zona nudista i la zona
tèxtil separada per a cada col·lectiu. Per tant,
a partir d’aquest estiu, s’elimina la barrera
que existia en aquesta platja Tarragona i
que dividia a les persones que l’utilitzaven
segons si practicaven la pràctica nudista o
no. L’Ajuntament de Tarragona col·locarà els
pròxims dies un nou cartell que explicarà els
nous usos de la platja de la Savinosa. A partir
d’ara, passarà a ser completament mixta i hi
podran conviure els tèxtils i els nudistes sense
cap mena de barrera.
85% D’OCUPACIÓ PER SETMANA SANTA A LA
DEMARCACIÓ DE TARRAGONA
Les reserves de darrera hora del mercat de proximitat han fet possible
arribar a aquestes dades
La Setmana Santa del 2023 ha certificat la
recuperació del sector turístic a la demarcació
de Tarragona amb un gran protagonisme
de l’ambient esportiu i familiar. Berta Cabré,
presidenta de la Federació Empresarial
d’Hostaleria i Turisme de la província de
Tarragona (FEHT) -l’entitat que representa
el 90% de les places d’allotjament de la demarcació-,
afirma que “finalment, calculem
que l’ocupació mitjana en hotels, càmpings i
apartaments ha estat al voltant del 85%. Entre
Dijous Sant i Dilluns de Pasqua les ocupacions
s’han apropat al 95%. Les reserves de
darrera hora del mercat de proximitat han fet
possible arribar a aquestes dades”.
Cabré n’ha fet una valoració positiva i ha destacat
que aquestes dades superen lleugerament
les de 2019: “enguany teníem més places
hoteleres disponibles que l’any 2019 i les
ocupacions han estat similars, per tant, hem
tingut més visitants i pernoctacions”. Respecte
a aquestes dades positives, Cabré ha assenyalat
que “estem satisfets, aquesta Setmana
Santa ens demostra que som una destinació
forta i que els nostres visitants són fidels perquè
hi troben tot allò que busquen per passar
les seves vacances. El turisme torna a ser el
que era, això vol dir que tornem a ser el sector
que fa de locomotora socioeconòmica de
la demarcació”.
Aquests canvis arriben després d’una petició
de diverses Associacions i Federacions
on demanaven aquest canvi. Segons l’Ajuntament,
el govern municipal ha pres aquesta
decisió perquè creuen que aquestes alçades
no té cap sentit separar les zones de la platja.
A més, expliquen que cada cop hi ha menys
espai a la zona nudista per la regressió del
litoral.
18
LA CIUTAT

LA CIUTAT
19

“L’Ajuntament
ha d’entrar
tecnològicament
al segle XXI”
JORDI SENDRA
Candidat de JuntsxCat
Jordi Sendra encapçala el nou projecte de Junts després d’un mandat estrany
Adrià Miró Canturri
Tot i que incorporen a la consellera Elvira
Vidal, cap dels tres actuals consellers
són del partit i no han tingut una representació
real aquests anys. El candidat
juntaire aspira a recuperar la força que va
tenir en el seu moment l’espai convergent
i “despertar” la ciutat. Ens explica el seu
projecte en aquesta entrevista.
La trencadissa de l’espai convergent
no s’ha pogut arreglar a Tarragona. Arriben
ferits políticament als comicis?
No. Hi ha un espai central de la política
tarragonina que l’ocupa Junts i Jordi Sendra.
És veritat que hem intentat negociar
amb el PDeCat perquè no es produís la
creació d’una altra llista, però he observat
un afany estrictament d’ocupar càrrecs i
no de projecte de ciutat. Finalment, vaig
decidir que no podíem cedir a un xantatge
d’aquest estil i vam tirar milles. Són forces
molt poc significatives i apel·laré que
aquests vots en lloc d’anar a la brossa vagin
a Junts.
En altres declaracions ha comentat que
“no hi ha candidat més convergent que en
Jordi Sendra”. Provinc d’on provinc. Junts
és un partit transversal amb gent que ve de
Convergència, d’Esquerra o de cap partit.
Si aquests altres espais petits es reivindiquen
com a convergents, ja els hi dic que el
més convergent soc jo. No me n’he amagat
mai. Defenso uns valors positius demostrats
durant anys i, si algú es veu reflectit
en Convergència, em té a mi.
Ha declarat que surten “a guanyar”.
Porten dues eleccions municipals amb
resultats decebedors, què li fa pensar
que serà diferent? Hi ha candidats diferents.
El 2019 ERC va aconseguir molts
vots prestats de gent que ens hagués votat
a nosaltres, però no els va convèncer
el candidat i van votar ERC perquè estava
a la cresta de l’onada. Reivindico el vot de
l’1 d’octubre, soc independentista. Aquella
gent decebuda amb algun partit de l’1
d’octubre, perquè hi ha renunciat, també
formen part del col·lectiu que reclamo.
A les llistes porten a Elvira Vidal, que
es troba a l’actual govern. Què poden
reivindicar d’aquest govern? Hi ha coses
que no han fet i altres que es podien haver
fet millor o que s’han fet malament. En seguretat
s’ha fet bona feina i encara es pot
millorar més. A més, en parcs, jardins i discapacitat
l’Elvira ha fet una feina magnifica.
He volgut recuperar aquella persona
que ha fet bona feina aquests 4 anys.
Se’l sent seu? No és el meu govern i tampoc
és el meu grup municipal. Dels tres regidors,
cap és de Junts ni del PDeCat. Un
govern que depèn d’una assemblea de la
CUP està condemnat a la inestabilitat i és
el que no vull.
Quins són els eixos principals del pro-
20
LA CIUTAT

grama de JuntsxCat? En seguretat, s’ha fet
bona feina, però el ciutadà continua tenint
la sensació d’inseguretat (Ocupacions, fets
delinqüencials a tot arreu...). Reivindico
que s’ha de dotar la Guàrdia Urbana adequadament
i ha de fer una feina més de
prevenció que no pas d’acció. Com? Sortint
al carrer i passejant 24 hores. La proximitat
fa sensació de seguretat. Un altre tema és
la neteja. És evident que Tarragona està
bruta i requereix una neteja brutal. Un dels
aspectes en què incidirem més és la batalla
contra els coloms. És una lluita per la salut
pública, l'estètica i la neteja.
D’altra banda, tenim molta gent està
en un moment d’exclusió social. La nostra
obligació com a Ajuntament és ajudar a qui
crea ocupació. Emprenedors, empresaris,
comerciants, autònoms... El que no pot ser
és que els posin tantes pegues per obrir un
negoci o ampliar una activitat. Hem d’acabar
amb el col·lapse de l’Ajuntament i ha
d’entrar tecnològicament al segle XXI. Si
cal, crearem una oficina única empresarial
que funcioni. Quan ve un empresari que
vol invertir i es troba tanta problemàtica,
al final marxa. Això lliga amb la bretxa digital.
A la gent gran no els hi pots demanar
que facin una sol·licitud per internet perquè
no saben el que és. Per tant, l’Ajuntament
els ha de fer un acompanyament.
Passen moltes estones a l’OMAC i a vegades
no se’n surten.
cosa? L’administració pot posar les coses
fàcils i donar condicions perquè s’hi puguin
obrir comerços. Se’ns està morint el
comerç de proximitat i és essencial en el
teixit tarragoní. Som partidaris de la Tarragona
formadora, soc defensor de la formació
professional dual. Els hem de donar
recolzament perquè calen professions
tècniques. Potser ens fan falta més pastissers,
fusters o restauradors de qualitat.
Per això, volem proposar la creació d’una
escola de professions. Desapareixen les
pastisseries professionals i falta el punt de
carinyo que posa el pastisser tradicional.
“ Reivindico el vot de l’1
d’octubre, soc independentista.
Aquella gent decebuda
amb algun partit de
l’1 d’octubre, perquè hi ha
renunciat, també
formen part del col·lectiu
que reclamo”
Tarragona té pendent un nou POUM.
Quina ciutat té al cap? Defenso una ciutat
que sàpiga dissenyar la foto gran, però
que també es dediqui molt al microurbanisme.
Al ciutadà li agrada que demà
aquest banc trencat estigui arreglat. Des
del punt de vista del macrourbanisme,
-amb tot el respecte que li tinc al desenvolupament
ordenat i sostenible- no pot ser
que se’ns obligui a créixer només per Ponent.
Si tots els informes d’emergències
diuen que hem de poder anar a viure lluny
dels polígons petroquímics, s’ha de poder
créixer per Llevant.
Qui critica el creixement de Llevant
parla de la pèrdua de les poques zones
verdes que queden. No tenen per què
desaparèixer. Soc partidari de l’anella
verda perquè ens oxigena. Les nostres
platges són les principals zones verdes i
de gaudi del ciutadà. Per això, defenso les
platges i l’anella verda com anell de protecció,
però també defenso un creixement
ordenat i molt concret. Hi ha una masia de
la Riera que la van reconvertir en un centre
de convencions fantàstic. Per què no
podem tenir una cosa així a Mas Sorder?
Com plantegen la batalla contra els
coloms? Els coloms mengen al Port i dormen
a la ciutat. Ens hem d’asseure amb el
Port per establir mesures i evitar que sigui
la menjadora dels coloms. A la ciutat, hem
de posar totes les mesures de captura, de
prevenció, de retirada d’ous i desmuntatge
de nius. No ho podem ajornar més.
Quin tipus d’inversió ha d’atraure
Tarragona? Qualsevol que generi llocs de
treball. Hem de tenir una especial cura en
què no hi hagi sobresaturació de determinades
activitats en llocs concrets. Hem de
fer una bona política de polígons, que estan
deixats de la mà de Déu. A més, estan
crucificats des del punt de vista fiscal i els
volen cobrar guals amb caràcter retroactiu.
S’ha de facilitar les coses als inversors
i hem d’ajudar a aquells que volen crear
llocs de treball. Qui crea ocupació no són
els ajuntaments, sinó ells. Hauríem de baixar
l’IAE perquè sigui més fàcil no abaixar
la persiana.
Intentar tenir un comerç local fort és
una batalla perduda o es pot fer alguna
LA CIUTAT
21

Per què hem d’anar sempre fora? No podem
tenir hotels de cinc estrelles i places
hoteleres? Parlo d’un creixement disseccionat,
en determinats espais i amb respecte
mediambiental.
A Tarragona tenim certs espais abandonats
com la Tabacalera o el Banc
d’Espanya. Què hem de fer amb ells? Fa
16 anys que es va penjar una pancarta al
Banc d’Espanya que deia ‘Ja és nostre’.
Encara no li han trobat una destinació.
Proposo que hi hagi l’oficina central de
turisme de Tarragona i sigui un punt equidistant
de la Tarragona romana, el mercat
central, la TAP i el Circ Romà. Un lloc
central on el ciutadà -no només el turistapugui
anar i fer activitats demostratives
de l’actiu que tenim. Per exemple, veure
en simulació virtual els espais patrimonials
de Tarragona que valen la pena. A
banda, hem de trobar solució a espais
com la Tabacalera o la Savinosa.
“Defenso les platges i
l’anella verda com anell
de protecció, però també
defenso un creixement
ordenat i molt concret”
Els veïns es queixen de la manca
d’equipaments a la zona del Banc d’Espanya.
El centre i Llevant té un problema
d’equipaments greus. Llevant especialment.
Algú pot pensar que no els fa falta,
però precisament necessiten centres cívics
i d’acció comunitària. Pel Banc d’Espanya
defenso també que hi pugui haver
un centre d’arxiu fotogràfic o un espai
cívic pels veïns.
El que sembla que ja tindrà una utilitat
és la Residencial. Què pensa del debat
que s’ha generat? És un espai que fa
massa anys que està tancat. S’aconsegueixen
14 milions d’euros dels fons Next Generation
i l’Ajuntament no paga ni un ral.
Per això, no es poden deixar perdre. Permet
una activitat que és la que havia sigut
sempre: un turisme familiar. Hi ha hagut
un debat molt intoxicat i hi ha partits que
han tingut interès a inocular el virus de la
insolidaritat. Qui ha dit que hi haurà ME-
NAs? Hi haurà joventut i turisme familiar i,
a banda, permetrà que l’edifici de l’entrada
sigui centre cívic i que la zona esportiva es
regeneri. S’ha de garantir que sigui turisme
familiar, però no podem pensar a paralitzar
el projecte.
Què li sembla que el govern municipal
aprovi a l’últim ple el plec del contracte
de neteja? Que el contracte més
important de Tarragona quedi desert vol
dir que alguna cosa no s’ha fet bé. S’ha
intentat refer, però un contracte tan important
no es pot aprovar al darrer ple i
encara menys amb el vot de qualitat de
l’alcalde. Això no vol dir que s’hagi d’ajornar
anys, sinó que ha de ser el nou govern
qui supervisi aquest plec i revisi que s’asseguren
els drets dels treballadors i una
neteja fiscalitzada. És molt poc apropiat.
Elvira Vidal va votar a favor. Vaig exposar-li
el meu posicionament a l’Elvira
Vidal. Ella forma part d’un grup municipal
que no és el meu i d’un govern que
tampoc. No hi tinc cap poder de decisió.
Ha votat amb responsabilitat de govern.
A partir del 17 de juny serà regidora del
meu grup municipal i tindré capacitat
d’incidir en les decisions del grup.
Replicaria la fórmula d’aquest govern?
El govern municipal ha de prendre
decisions i no es poden ajornar perquè
alguns partits ho hagin de consultar amb
les assemblees. Amb la CUP tinc un model
de ciutat antagònic. De fet, em meravella
que amb ells al govern hagin permès
que es posin càmeres de videovigilància
quan són anticontrol de persones. No vull
un govern tan fragmentat.
Les majories són les que són. Precisament,
defenso que surto a guanyar les
eleccions perquè a Tarragona li convé un
govern estable i que prengui les decisions
amb rapidesa. L’endemà de les eleccions
veurem quines possibilitats permet l’aritmètica
parlamentària.
Hi ha algun projecte estrella de Jordi
Sendra? El projecte estrella és tornar
l’activitat a una ciutat adormida i que
sobreviu malgrat el seu ajuntament i gràcies
a les entitats. Hem de modernitzar
l’Ajuntament i donar suport a les entitats
que li fan la feina i se senten maltractades.
A més, és vital crear ocupació i donar
suport als que la creen. Si cal, aplicarem
polítiques fiscals en aquest sentit. Congelar
els impostos i baixar l’IAE.
el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Tarragona.
Te’n diré uns quants. La platja de la
Móra em té enamorat; com a casteller
de la Jove, la plaça de les Cols; i el balcó
del mediterrani.
2. Llibre que més ha gaudit.No va ser
per gaudir, sinó que em va donar una
consciència antifeixista. Els catalans
als camps nazis, de Montserrat Roig.
També em va agradar un que era una
història ficcionada dels darrers 150
anys d’Irlanda.
3. Sèrie o pel·lícula preferida? Alguns
homes bons.
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? November Rain, de Guns N’ Roses.
5. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? La truita a la francesa. Sé cuina
de supervivència. Quan em jubili,
m’agradaria fer cuinetes.
6. Què volia ser de petit? Sempre
m’emmirallava amb el meu pare. No sé
si volia ser polític.
7. Quina va ser la seva primera feina?
Llevar-me a les 5 del matí per anar a la
nuclear d’Ascó a matar rates.
8. Un referent polític. Jordi Pujol, pel
missatge de construir i posar-hi passió
amb el que t’estimes.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Tarragona? Tot. Diades
castelleres a part, gaudeixo molt
de la baixada de l’aigua de Sant Magí
i del moment de l’entrada del braç de
Santa Tecla.
10. A quina colla castellera li té més
simpatia? Quan vaig tornar de Suècia
al 93 em vaig enamorar de la primera
tripleta màgica de la Jove. En una diada,
estava al balcó de l’Ajuntament i
vaig dir que volia estar a baix. A partir
d’aquell dia, em vaig convertir en casteller
de la Jove.
Bonus: Completi la frase, Tarragona
és... La millor ciutat del món. Ens ho
hem de creure.
22
LA CIUTAT

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA
OBSERVATORI BLAU
Patrimoni • Didàctica • Experiència sensorial
LA CIUTAT
porttarragona.cat
23

TARRAGONA
LES OBRES DEL CARRER OROSI
COMPORTEN DIVERSES AFECTACIONS
Romandrà tancat a la circulació durant tota la durada dels
treballs
Comencen les obres de remodelació del carrer Orosi, a la Part Baixa de
Tarragona. Pel que fa al trànsit, el carrer Orosi romandrà tancat a la circulació
durant tota la durada dels treballs. L’accés als carrers Pau del Protectorat
i General Contreras es farà pel carrer Barcelona i pels carrers Pompeu
Fabra i General Moragues, d’on es treuran totes les pilones per permetre
la circulació.
Amb motiu de l’inici de les obres, s’han hagut de treure els contenidors de
superfície i s’ha eliminat el pas del camió de recollida. En aquest sentit, s’ha
incrementat el nombre de contenidors en illes ja existents, com són la de
davant del recinte Firal -al mateix carrer Orosi- i l’illa del carrer Apodaca
més propera. Aquest canvi es va senyalitzar una setmana abans del trasllat
i estarà vigent fins al final de l’obra. El mobiliari urbà també ha estat retirat
del carrer i les terrasses tampoc hi seran mentre durin els treballs
de remodelació.
TARRAGONA ÉS UNA DE LES CIUTATS
MÉS BRUTES D’ESPANYA
Els excrements de gossos, la brutícia al voltant dels contenidors
i els grafitis són els principals motius de queixa
Tarragona és una de les ciutats més bruta de l’Estat segons una enquesta
que l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha dut a
terme a 6.853 ciutadans i ciutadanes d’una setantena de municipis.
En concret, els veïns i veïnes donen a Tarragona una puntuació de 42
sobre 100. Els excrements de gossos, la brutícia al voltant dels contenidors
i els grafitis són els principals motius de queixa. L’enquesta
ha revelat que una de cada tres persones suspèn la neteja urbana a
Tarragona. Això la converteix en una de les ciutats més bruta d’entre
la setantena de ciutats que participen en l’enquesta.
Els veïns i veïnes han puntuat una dotzena d’aspectes relacionats amb
la neteja. Les pitjors qualificacions s’han atorgat a la presència excessiva
d’excrements de gos a les voreres i de grafitis a la via pública, i a
la brutícia que generen els botellots. L’OCU ha demanat als consistoris
que incrementin les tasques de neteja i que facin un major control dels
excrements canins. De fet, l’informe assenyala assenyalat que el nombre
de multes per no recollir els excrements de gos és anecdòtic i ha
advertit que a la majoria de les ciutats es considera una falta lleu.
JORDI SENDRA PROPOSA QUE ES PUGUI PAGAR AMB TARGETA EL BUS MUNICIPAL
El candidat a l'alcaldia de Junts per Catalunya a Tarragona, defensa que la revolució digital arribi també a l'EMT
Sendra llença la proposta de poder efectuar el pagament del tiquet a l’autobús
municipal mitjançant targeta de crèdit o el mateix mòbil. Segons
el candidat “La revolució digital ens l’hem de creure, i comença per aquestes
petites coses de fàcil i ràpida implementació”, també ha remarcat que
aquesta proposta “alliberarà pressió als xofers, ja que molts cops es poden
produir cues per aquest sistema de cobrament antic, hem de fer que
l’EMT també sigui del segle XXI”.
Sendra que ha defensat que la revolució digital i modernització de l’administració
serà un dels pilars fonamentals del seu programa, compta amb
David Ferré com a número 7. Ferré és enginyer de telecomunicacions i
expert en l’àmbit digital. Segons ha manifestat també el candidat “el futur
regidor Ferré serà qui implementarà aquesta mesura”.
Consulta les edicions
anteriors escanejant
aquest codi QR.
MÉS DE 10.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI
On ens pots trobar?
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat
Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs,
Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis,
Oficines i Clients.
· Edita: Catonline S.L.
· NIF: B-55620173
· Impressió: Gráficas Andalusí
· Dipòsit legal: T-141-2017
· Distribució: UNIMAIL
www.laciutatcomunicacio.com
revistalaciutat
24
LA CIUTAT

LA CIUTAT
25

TARRAGONA
TARRAGONA HOMENATJA LES VÍCTIMES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
L’acte va tenir lloc a la fossa comuna del cementiri de la ciutat
La fossa comuna del cementiri de Tarragona va acollir d’Homenatge a
les víctimes de la repressió franquista a Tarragona. Durant l’acte, organitzat
per l’Associació de Víctimes de la repressió franquista a Tarragona
(AVRFT) i emmarcat en el Programa de Memòria Democràtica de
l’Ajuntament de Tarragona, es van recordar les més de 771 víctimes de
la repressió franquista que va tenir lloc després de la Guerra Civil, persones
que procedien de 140 municipis de la demarcació de Tarragona i
d’altres indrets propers.
L’acte es va iniciar amb un minut de silenci en evocació de les víctimes
represaliades i el parlament de la presidenta de l’AVRFT, Montserrat
Giné, que va expressar que “Tarragona recorda i honora avui 771 persones
i les seves idees, que les mantenim ben vives”. L’homenatge també
va comptar amb els parlaments de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà,
que va presidir l’acte; de la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la
Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart així com amb la presència
del conseller de Memòria Democràtica, Manel Castaño, entre altres
consellers i conselleres municipals.
EL SERRALLO I BONAVISTA FARTS:
LA TARGETA DELS CONTENIDORS
PROVOCA INCIVISME
Els veïns farts. La prova de les targetes dels contenidors
afecta els barris amb brutícia, incivisme i pudor
Bonavista i el Serrallo han estat els barris de prova per provar el sistema
de targetes per obrir els contenidors de la brossa. Els veïns només
poden treure la brossa els dimarts, divendres i diumenge. En aquest
cas, el problema ben greu és que això també afecta els comerços.
Des del barri, la propietària d’una perruqueria, denuncia que és inviable
treure amb la freqüència actual les bosses de brossa. Generen
quatre bosses per dia i han d’acumular-ho, afectant això també a bars
i restaurants, els quals arribant la calor provocaran malestar pels carrers.
Molts veïns, farts de la situació, es desplacen a la Canonja o Camp
clar només per reure les brosses. Això també provoca veure brossa al
costat dels contenidors, fora. Bonavista es disposarà a recollir firmes,
sentint-se enganyats per la prova que en cap cas ha funcionat.
EL PSC PROPOSA DESENVOLUPAR EL
‘PAM A PAM’ A LA VIA PÚBLICA
El partit socialista marca com a prioritari la neteja de la
ciutat per dignificar els barris i carrers
El candidat a l’alcaldia de Tarragona, Rubén Viñuales, ha presentat la
proposta socialista per millorar la neteja de la ciutat i s’ha marcat com
a prioritari dignificar la via pública de Tarragona. Per aconseguir aquest
objectiu, el PSC ha exposat la seva nova iniciativa, el ‘Pam a Pam’: “El
propòsit és clar, el de millorar la imatge i el manteniment de l’espai públic
de la ciutat. Durant uns dies, als carrers d’una zona determinada de la
ciutat, es duria a terme una neteja a fons de la via pública, a través de
la renovació de la pintura, asfaltat de clots, renovació de les voreres i
millores en la jardineria”.
Segons els i les socialistes, tots els barris de la ciutat pateixen una forta
degradació, agreujada aquests últims anys a conseqüència de la falta de
manteniment de l’espai públic. Per aquest motiu, Viñuales creu més que
necessari el ‘Pam a Pam’ per poder complir amb les necessitats de tots
els tarragonins i tarragonines: “Si l’Ajuntament no compleix amb els seus
deures a la via pública, no podrem exigir a la ciutadania que el mantingui
en un estat òptim, perquè eviti l’incivisme que tant mal fa als nostres carrers.
Per això, impulsarem aquest projecte de neteja a fons, sempre de
la mà de les associacions de veïns i veïnes i de la participació ciutadana”.
26
LA CIUTAT

LA CIUTAT
27

“Es va prometre
un canvi que
no ha arribat i
encara hi ha un
cicle polític per
encetar”
JORDI COLLADO
Candidat d'En Comú Podem
En Comú Podem podria tornar a ser l’àrbitre que decidirà el pròxim
govern municipal
Adrià Miró Canturri
La formació morada va formar part de
l’executiu de Ricomà, però va marxar per
l’entrada de Junts. Els comuns creuen
que ERC i la CUP han virat cap a la dreta
i que el PSC també busca un electorat
conservador. En aquest sentit, consideren
que són indispensables per “estirar a l’esquerra”
tant el PSC com ERC. Coneixem el
seu projecte amb Jordi Collado, candidat
d’ECP a l’alcaldia de Tarragona.
Tanquen un mandat per oblidar.
Trànsfugues, sortida del govern, dimissions...
No, arribem enfortits des de la lògica
que hem sigut capaços de reaccionar
davant infinites coses. En un mandat de
l’accident d’IQOXE, el Glòria i la pandèmia,
també hem tingut complicacions a
l’organització. Tot i això, acabem enfortits
i reorganitzats, una cosa complicada.
Poden rescatar alguna cosa de la seva
època al govern? Podem rescatar polítiques
d’habitatge, que veiem que han caigut
des que hem sortit del govern. Estàvem
fent compra d’habitatges a un ritme
molt potent i es va quedar aturat. També
podem recollir tota la lògica de la creació
de l’àrea de feminismes i la regidoria de
drets animals. Van ser passos que s’haurien
d’haver fet molt abans, però no s’havien
realitzat. A més, hi ha un aprenentatge
molt potent de com funciona un govern
municipal.
L’habitatge és un dels temes clau pels
Comuns. En el cas de Tarragona, la situació
del mercat de lloguer i de compra és
horrorosa. Què proposen? La primera és
mobilitzar sol públic. Hi ha un seguit de solars
-només a la Part Baixa n’hem comptabilitzat
5- on caben blocs de pisos. A més,
proposem no vendre patrimoni per fer
pisos turístics, que és el que ha passat en
aquest últim tram de mandat. És a dir, rehabilitar
edificis municipals amb inversió
pública per generar habitatge de lloguer.
A la ciutat havíem tingut un plantejament
històric de construir per vendre. Tenim
una mala praxi de vendre’ns patrimoni. El
que arregla el problema de lloguer és recosir
la ciutat amb edificis on no n’hi ha i
generar habitatge de lloguer.
D’altra banda, en aquesta ciutat s’ha renunciat
a fer grans pactes amb la SAREB
perquè es plantejava que hi havia concentració
d’habitatge social. Si pensem en
l’habitatge social només com un concepte
de pobresa, no arribarem on hem d’arribar.
S’ha de pensar en una lògica àmplia. El
model Campclar de posar habitatge social
28
LA CIUTAT

a un lloc, no funciona. Hem de fer pisos
que tinguin diferents perfils de gent que
hi visquin.
“Habitatge: cal mobilitzar
sol públic. Hi ha un seguit
de solars -només a la Part
Baixa n’hem comptabilitzat
5- on caben blocs de pisos”
Crítica el viratge del govern. Se’n penedeixen
d’haver fet alcalde Ricomà? El
revisionisme històric m’agrada poc. En el
seu moment tenia un sentit, però va tirar
pel dret i va anar cap a Junts. La demostració
és que, quan hi ha hagut debats
concrets com els horaris comercials o la
seguretat, el viratge a la dreta és clar. La
seva lògica de seguretat es basa en el control
social.
Quins són els eixos principals d’En
Comú Podem? Hi ha un tema d’urbanisme
segur. És un mandat clau per dibuixar la
ciutat dels pròxims 30 anys. L’experiència
ens diu que has de fer un urbanisme inclusiu
amb lògica climàtica i d’adaptabilitat.
Les onades de calor han arribat per quedar-se
i a Tarragona no hem desenvolupat
una estratègia de refugis climàtics. Hem
de cuidar tota l’anella verda i pensar en
plantejaments més valents. Els dos rius
han de ser espais de recuperació natural
reals. Tanmateix, tenim urbanitzacions
abandonades sense perímetres de tallafocs
i podem tenir problemes greus. Hem
de tenir cura de l’entorn i de les persones,
en lloc de veure el territori com un lloc a
explotar urbanísticament.
Els indicadors de pobresa també són
preocupants i tenim uns serveis socials
desbordats. Som l’administració més propera
i hem de tenir la màxima capacitat
de reacció. Finalment, es calcula que un
infant que ha fet activitats extraescolars
des de primer de primària fins a quart de
l’ESO és com si hagués fet dos cursos més.
Per tant, hem d’aconseguir que les extraescolars
siguin el pa de cada dia de totes
les famílies. Aquí hem d’involucrar la xarxa
dels clubs esportius. Estem finançant
projectes esportius professionals i no som
capaços de generar beques perquè els infants
facin esport.
Quina radiografia fan del comerç local?
Hi ha una generació de botiguers que
s’està jubilant i serà un pou en els pròxims
10 anys. El model de desenvolupament
comercial actual ens aboca a una ciutat
franquícia, amb marques conegudes que
gestiona un autònom i pateix la vida per
tirar-ho endavant. Tenim un problema de
locals. Hi ha una gran quantitat de locals
buits per culpa dels preus. Potser té sentit
que l’Ajuntament faci compra d’uns
quants per dinamitzar-los.
S’ajuda a qui emprèn? En aquesta ciutat
li diem a l’emprenedor que es busqui
la vida. L’emprenedoria, quan és col·lectiva,
no pots incentivar-la només amb la
bonificació d’algunes qüestions. S’ha de
construir xarxa comercial i incentivar la
compra a comerços de proximitat. El finançament
del relleu generacional serà
clau. L’altra fórmula que funciona molt bé
és la peatonalització, que genera una oferta.
En aquest sentit, les terrasses de bar
tampoc poden canibalitzar l’espai públic.
Quins sectors econòmics haurien de
potenciar-se a la ciutat? Hi ha dos grans
blocs. La cultura i la tecnologia. Tarragona
té algunes empreses tecnològiques punteres
a nivell mundial que passen desapercebudes.
No hi ha una zona específica amb
una lògica de hub. Tenim la qualitat de vida
i som un pol d’atracció de projectes que arrenquen
i no poden sobreviure a la jungla
de Barcelona. Pel que fa a la cultura, hem
de treballar el patrimoni també des d’una
lògica que no sigui únicament el turisme.
Per exemple, les arts escèniques. Tanmateix,
hem de reindustrialitzar el territori.
S’hauria de treballar en una lògica d’economia
industrial circular. Està demostrat
que una indústria forta i neta és capaç de
generar llocs de treball de qualitat.
Reforça el missatge en què sigui neta.
Pot espantar a tots els treballadors que
viuen directa o indirectament d’un altre
tipus d’indústria? La meva família treballa
a la indústria, no plantejo el seu tancament.
Diem que ha de funcionar com a
altres països. Els projectes de BASF a Alemanya
són centres industrials circulars
amb emissions que s’apropen a 0. La indústria
no és un problema, sinó una oportunitat.
No ens serveix un greenwashing,
que diu que poses uns filtres molt monos
i no vols acceptar controls ambientals.
L’economia ha de deixar de tenir aquesta
lògica extractiva. No contraposem el medi
ambient al treball, sinó la qualitat de vida
enfront de les fórmules caduques.
La mobilitat tindrà un paper molt important
el següent mandat. Quin paper
ha de jugar l’Ajuntament? L’Ajuntament
LA CIUTAT
29

el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Tarragona?
La platja dels Cossis m’agrada molt per
la calma i la platja de la Roca Plana,
que amb el ‘peque’ ens flipa.
2. Llibre que més ha gaudit. Los capitanes
de la arena, de Jorge Amado.
3. Sèrie o pel·lícula preferida? El niño
que domó el viento.
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? Hi ha dies que la patrulla canina.
Ens fem un fart amb el ‘peque’.
5. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? Un arròs de peix.
6. Què volia ser de petit? Periodista o
metge.
7. Quina va ser la seva primera feina?
D'ajudant de pintor.
8. Un referent polític.
Federica Montseny.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Tarragona? El bullici
i la gent contenta.
10. A quina colla castellera li té més
simpatia? Al Serrallo.
Bonus: Completi la frase, Tarragona
és... Una ciutat plena de gent meravellosa.
ha d’aixecar la bandera de la intermodalitat
i de l’àrea metropolitana. En aquest
mandat es caduquen concessions de
projectes claus, on hi ha interessos econòmics.
No ens podem permetre perdre
aquesta oportunitat. Hem d’enfortir l’àrea
metropolitana, l’empresa de transport
públic i la lògica intermodal més enllà del
Camp de Tarragona. És a dir, també per
anar a Barcelona o Tortosa. Les mercaderies
han d’anar per l’interior i pel frontal
marítim han de passar més passatgers.
“Posar molts pisos en un
lloc on ara hi ha un
polígon industrial no té
cap sentit”
Què hem de fer amb els espais en
desús com el banc d’Espanya o la Tabacalera?
El tema del Banc d’Espanya em
molesta especialment. Ha sigut un plantejament
de: ja ho faré jo bé. I al final surt
encara pitjor. A més, la poca capacitat
d’inversió que hem tingut en aquests anys
l’hem gastat pagant tributs. Tarragona necessita
plantejar estructures que superin
els partits. Tenim una minoria absoluta de
13 regidors que ha decidit que no li agrada
el model de la Tabacalera del govern
anterior, que tenia una majoria pírrica de
14 regidors. És l’hora de fer acords de 27
regidors en urbanisme i equipaments. A
més, el plantejament de la Diputació en el
preventori de la Savinosa em preocupa.
Aquí sí que hi ha un gran pacte. Sí,
però de fora de la ciutat. Hi està d’acord
ERC, la CUP no i el PSC no hi està del tot
alineat. No van aixecar la mà dient que per
aquí anem bé. Una opció seria portar tots
aquests equipaments a la Tabacalera.
En molts discursos remarquen el fet
que són d’esquerres. La resta es queden
descafeïnats al seu costat? Això no va de
bons i dolents o que es quedin descafeïnats.
El que dic és que a l’hora de governar
la gent d’ERC i la CUP s’han deixat entabanar
per les polítiques de Junts i han fet
un plantejament econòmic molt ortodox.
D’altra banda, el PSC s’ha tirat a buscar el
vot de Ciutadans i Convergència. Aquests
dos plantejaments et tiren a la dreta.
No em vull quedar en un raconet del
taulell, vull disputar el taulell sencer. Hi
ha molta gent que històricament ha votat
els socialistes i té clar que l’única manera
d’avançar és per l’esquerra. A Espanya hem
aconseguit propostes impensables, però el
PSC i el PSOE quan no els estires s’acomoden.
És més fàcil mantenir l’establishment.
Els entenc, tenir la cambra de comerç o la
CEOE en contra és molt cansat.
Aquest mandat tenim pendent el
POUM. Serà el moment en què tots
enterrareu les armes? Espero que sí. El
POUM l’hauríem d’aconseguir amb 27 de
27 o 26 de 27 si està VOX. Hem de tenir
una mirada llarga. Hi ha coses del POUM
en què ERC i PSC estan d’acord i nosaltres
no. L’ecobarri d’Esquerra o el 22@ del PSC
l’hauríem de reflexionar. Realment creixerem
al costat del Port, a tocar del riu i amb
la petroquímica al costat? Tinc els meus
dubtes. Hi ha llocs on es pot créixer i hem
de fer un plantejament de creixement rehabilitador.
Posar molts pisos en un lloc
on ara hi ha un polígon industrial no té cap
sentit. Intentarem arribar a acords.
En principi, no hi haurà un pacte entre
ERC i PSC. A qui dels dos prefereix ‘estirar
cap a l’esquerra’ a partir del 28M?
No renuncio a un acord de màxims. Potser
amb un fora i un dins. Entenc que en una
campanya no ho diran, però els hi preguntaria
si el que prefereixen és governar amb
el PP o Junts. O fem un projecte d’esquerres
de 16/18 regidors o no cal que ens hi
posem. Nosaltres no governarem amb el
suport extern del PP. Fa quatre anys es va
prometre un canvi que no ha arribat i encara
hi ha un cicle polític per encetar. Vull
una ciutat que funcioni.
30
LA CIUTAT

Descobreix la cadireta
JOIE Spin 360.
Del naixement fins
als 105 cm.
499€
469€
La cadireta més segura del
mercat a contramarxa
Obert Dilluns, Dimecres i Divendres matí i tarda i dissabte matí.
Es recomana cita prèvia per a puericultura.
Carrer Sevilla, 14-16 baixos local 2 | Tel./whats 602 252 924 | info@ropaparabebes.es
LA CIUTAT
www.pueribaby.es
31

TARRAGONA
EL SUBDELEGAT DEL GOVERN A TARRAGONA, SATISFET PER L’APROVACIÓ DE
LA XARXA ELÈCTRICA TANCADA
Santiago Castellà valora molt positivament l'aprovació que permetrà augmentar la competitivitat de les empreses en
reduir els costos energètics
Com ben bé saben, el Consell de Ministres del Govern d’Espanya va
aprovar ahir el Reial Decret que desenvolupa el procediment per establir
xarxes de distribució d’energia elèctrica tancades, destinades a
polígons industrials, que permetran augmentar la competitivitat de les
empreses en reduir els costos energètics.
Davant d’aquesta important notícia, cabdal per al desenvolupament
econòmic de la nostra província, el subdelegat del Govern a Tarragona,
Santiago Castellà, vol manifestar la seva plena satisfacció alhora que
recorda que va ser la llavors Ministra Reyes Maroto qui va donar l’any
2018 el seu suport a la iniciativa.Una mesura que fou materialitzada
gràcies al treball posterior de Raül Blanco, llavors secretari general
d’Indústria del ministeri, qui ens visità el 2022 per entrevistar-se amb
el sector industrial provincial i creà un grup de treball que finalment ha
permès l’aprovació per Reial Decret.
SEGONS ELS LECTORS DE LA CIUTAT,
VIÑUALES (PSC) GUANYARIA LES
ELECCIONS
Jordi Collado (ECP) acaba segon i Jordi Sendra (Junts)
tercer a l’enquesta oberta
El passat mes d’abril el digital de LA CIUTAT va celebrar una enquesta
oberta als lectors perquè triessin el seu candidat preferit a les eleccions
tarragonines. La primera sorpresa van ser els mals resultats de l’actual alcalde
de Tarragona, Pau Ricomà. El republicà va aconseguir solament un
7,49% dels suports i la quarta plaça, allunyat de les seves aspiracions de
repetir l’alcaldia. L’altra sorpresa va venir de la mà d’En Comú Podem. El seu
candidat, Jordi Collado va arribar fins al 25,85% dels vots de l’enquesta i es
va endur una meritòria segona plaça. Tot i el gran nombre de mobilitzats, no
va poder superar el socialista Rubén Viñuales, que va treure el 30,43% i es
va coronar com el candidat preferit dels lectors de La Ciutat.
El tercer lloc va ser per Jordi Sendra, amb el 10,57% dels sufragis. El candidat
de Junts espera trobar el seu espai dins de la dicotomia entre ERC i
PSC per plantejar-se com el tercer pol ideològic a la ciutat i ser decisiu en
la confecció de majories a partir del 29 de maig. Tot i que no es tracta d’un
sondeig científic, l’enquesta oberta ha mostrat el nivell de mobilització dels
diferents votants a internet.
EN COMÚ PODEM VOL DIGNIFICAR
LA PROTECTORA D’ANIMALS I
RECUPERAR LA PLATJA PER GOSSOS
La protectora d'animals es troba en un estat de deteriorament
alarmant
El Candidat a l’Alcaldia de Tarragona, Jordi Collado visita la protectora
d’animals i plantes de Tarragona, acompanyat per Sergio Antonio
García Torres, Director General de Drets dels Animals del govern
estatal. En la visita a les instal·lacions han pogut confirmar el que era
un secret a veus i des d’En Comú Podem asseguren, denuncien des
de fa anys conjuntament amb les voluntàries del centre, la protectora
d’animals i plantes es troba en un estat de deteriorament alarmant.
Es necessari repensar el model de protectora, apostant perquè l’equipament
sigui més obert, ampli i buscant un equilibri perquè els animals
no estiguin tancats en gàbies.
Collado també ha recordat que quan ells hi formaven part del govern
de la ciutat, van convertir en una realitat la platja per gossos, denúncia
que l’actual govern ha estat incapaç de recuperar-la en dos anys i
es compromet a recuperar-la en el pròxim mandat. Tal com portaven
a programa electoral del 2019, En Comú Podem proposa ampliar el
nombre de pipicans per tota la ciutat.
32
LA CIUTAT

Pis al C/ Unió
330.000€ (abans 360.000€)
M²: 185 | Hab. 4 | Banys: 2
Pis al C/ Pere Martell
299.000€ (abans 329.000€)
M²: 112 | Hab. 3 | Banys: 2
Pis al C/ Manuel de Falla
204.900€ (abans 209.000€)
M²: 90 | Hab. 3 | Banys: 2
Pis al C/ L. Van Beethoven
370.000€
M²: 130 | Hab. 3 | Banys: 3
Pis en venda a finca règia al centre de la ciutat,
concretament al carrer la Unió. Pròxim a
la rambla Nova i al Mercat Central. L’habitatge
de 185 m², és totalment exterior, alt, assolellat i
amb unes excel·lents vistes frontals i laterals al
mar. Actualment, es distribueix en saló menjador,
quatre dormitoris, dos banys, cuina i galeria.
El pis ofereix grans possibilitats de reforma,
amb elements decoratius destacats com els
sostres alts, les motllures de guix, els radiadors
de ferro colat o la xemeneia. Té una agradable
terrassa on s’accedeix des del menjador i també
disposa d’un traster.
Impressionant àtic nou a estrenar al centre de
la ciutat tocant a la Plaça Imperial Tàrraco. Té
una superfície de 112 m² distribuïda en 3 habitacions,
2 banys, un tipus suite. Acabats de
1ª qualitat, cuina Nolte, porcellànics Saloni, ciment
polit, tarima flotant Parador, terrassa de
22 m² amb revestiment de parets en teca sintètica
(material reciclat). Sistema de climatització
per conductes a tota la casa i calefacció de gas
natural, sistema d’àudio en banys, tancament
d’alumini color antracita, vidre càmera + stop
sol els de la terrassa i persianes motoritzades,
armaris encastats en habitació de matrimoni i
passadís, caixa forta, capçal llit acabat en llistó
de fusta amb insonorització de moqueta.
HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL. Excel·lent
pis de 90 m² semi nou a la zona de Vidal i Barraquer,
a prop de col·legis, zona comercial,
restaurants, port esportiu, estació de tren i
autobusos. Disposa d’ampli saló menjador amb
terrassa, tres habitacions, una d’elles tipus suite,
una doble i una individual, i totes elles són
exteriors. Dos banys complets, un amb plat de
dutxa i l’altre amb banyera. Cuina independent
reformada. Des del menjador s’accedeix a la
terrassa de 8,10 m². L’habitatge té aire condicionat
i bomba de calor per conductes. Pis molt
lluminós perquè és totalment exterior. Plaça
d’aparcament INCLOSA EN EL PREU per a cotxe
gran i moto gran o dues motos.
Pis en venda a finca règia al centre de la ciutat,
concretament al carrer la Unió. Pròxim a
la rambla Nova i al Mercat Central. L’habitatge
de 185 m², és totalment exterior, alt, assolellat i
amb unes excel·lents vistes frontals i laterals al
mar. Actualment, es distribueix en saló menjador,
quatre dormitoris, dos banys, cuina i galeria.
El pis ofereix grans possibilitats de reforma,
amb elements decoratius destacats com els
sostres alts, les motllures de guix, els radiadors
de ferro colat o la xemeneia. Té una agradable
terrassa on s’accedeix des del menjador i també
disposa d’un traster.
LA CIUTAT
33

TARRAGONA
LA XARXA DE CENTRES CÍVICS
PROPOSA NOVES ACTIVITATS
Del 4 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Torreforta i el
Centre Sociocultural Part Alta acolliran 23 propostes
UN MILER D’ALUMNES NETEJARAN
ELS ESPAIS NATURALS DE LA CIUTAT
La jornada 'Let’s Clean Up Europe' té l'objectiu de promoure
accions de sensibilització a través de la recollida de residus
abocats il·legalment als boscos, platges i rius
El Centre d’Informació Europe Direct de l’Ajuntament de Tarragona programa
la jornada Let’s Clean Up Europe, una acció comuna a tot Europa
per conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de manera
incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través
de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges
i rius, entre altres. Aquest és el setè any que Tarragona acull aquesta acció
de conscienciació mediambiental i que comptarà amb la participació
de prop d’un miler d’alumnes de deu escoles i instituts de la ciutat.
La Xarxa Municipal de Centres Cívics amplia la seva programació per
aquesta primavera amb 23 propostes més repartides entre els equipaments
de Torreforta i de la Part Alta. Entre les noves activitats hi ha
set xerrades, dues sortides i onze monogràfics dels quals sis són gratuïts.
Amb la voluntat de continuar apostant per la democratització de
l’oferta cultural de la ciutat, els Centres Cívics oferiran tres propostes
culturals gratuïtes al Centre Cívic Torreforta treballades amb entitats
del territori. Es tracta de l’obra teatral Este banco está ocupado de la
companyia amateur Torralba Teatre, el xou municipal de revista Un viatge
per la revista fins al musical a càrrec del grup Teatre Musical de
Revista de Torreforta, i assajos oberts de gaiters asturians per conèixer
més de prop la cultura d’Astúries.
Els monogràfics de pagament mantenen els descomptes del 50% per a
persones a l’atur, famílies monoparentals i nombroses, i amb els carnets
Tarragona Jove i del Club dels Tarraconins. Paral·lelament, els socis de
Tarragona Esports comptaran amb un descompte del 25% no acumulable
en aquestes activitats. Les inscripcions han començat al web de
Centres Cívics dilluns 24 abril a les 10 h, incorporant com a novetat un
nou aplicatiu per facilitar les inscripcions als usuaris.
El Let’s Clean Up Europe de Tarragona es realitzarà en tres jornades. La
primera ha tingut lloc aquest dijous 27 d’abril a l’entrada de Bonavista.
La següent jornada serà la més multitudinària. Comptarà amb la participació
d’uns 800 alumnes i tindrà lloc el divendres 5 de maig a diversos
espais de la ciutat. Per últim, els integrants del Fòrum d’Estudiants
Europeus de Tarragona, AEGEE, també participaran netejant el Camí
de Ronda des de la platja Llarga el dia 6 de maig, acabant així amb les
jornades de neteja a Tarragona. Una representació de l’alumnat participant
en el Let’s Clean Up Europe d’aquest 2023 serà l’encarregat, el
12 de maig, de realitzar la plantada d’arbres que commemorarà el Dia
d’Europa al Parc de la Ciutat.
ELS BENEFICIARIS DE L’INGRÉS MÍNIM VITAL A TARRAGONA SUPEREN ELS 27.000
El nombre de llars perceptores assoleix els 8.680 a la província de Tarragona
L’Ingrés Mínim Vital (IMV) ha aconseguit a 611.029 llars en els quals
viuen 1.752.467 persones, segons l’estadística publicada per l’Institut
Nacional de la Seguretat Social (INSS) fins a finals de març. Aquesta
prestació, que abona la Seguretat Social, està tenint una especial incidència
en la reducció de la pobresa infantil perquè, del total de beneficiaris,
un 43% són menors (755.752). A més, si tenim en compte el
nombre de llars, en gairebé el 67% hi ha almenys un menor (408.469).
Segons aquestes dades, en dues de cada tres llars el titular de la prestació
és una dona i, si es té en compte el total de beneficiaris, el 54,2%
són dones (949.614). Respecte al nombre de prestacions amb el Complement
d’Ajuda per a la Infància (CAPI), són ja 355.528. El CAPI, que
va entrar en vigor el gener de 2022, és una ajuda de 115 euros per llar
al mes en el cas de nens de 0 a 3 anys; de 80,5 euros al mes per cada
nen entre 3 i 6 anys i de 57,5 euros al mes per cada menor d’entre 6 i
18 anys.
34
LA CIUTAT

DEL 26 DE JUNIO AL 1 DE SEPTIEMBRE
Desde
165€
Horarios flexibles:
Solo mañanas (desayuno incluido)
Solo tardes (con o sin comida)
Todo el día (desyauno y comida incluidos)
Vive un verano diferente, podrás
combinar amigos, diversión y deporte
en un ambiente de naturaleza,
en contacto con los caballos
RUTAS A CABALLO
Si quieres disfrutar de los caballos y de la
naturaleza ven a nuestro centro hípico
ofrecemos paseos/rutas por los bosques
del Catllar para niños y adultos.
30€
Carretera T-203 - Km 0,725
43764 EL CATLLAR
info@hipicatllar.com
www.hipicacatllar.com
LA CIUTAT
Reserva ya:
£627 539 492
£687 469 909
# hipica_catllar
35

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT
TARRAGONA
Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23
Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11
Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4
Laboratoris Domingo Pau Casals, 11
Activa Mútua Pin iSoler, 12
Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103
Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113
Notaria Miquel Roca
Rambla Nova, 114 3er
Notaria Doblado
Rambla Nova, 117 2n-2a
Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121
Registre Propietat
Pons d'Icart 2, 2on
Royal Tarraco Sant Auguri, 5
Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1
Fontanet Gasòmetre, 24
Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4
Gimnàs Orion Fortuny, 25
Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23
Notaria Estrada
Rambla Nova, 26 Entl.
Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A
Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78
Biblioteca Fortuny, 30
Club Nàutic Tarragona
Port Esportiu S/N
ITV Nàstic
Budellera S/N
URV
Escorxador
Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100
Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1
OMAC Rambla Nova, 59
Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12
Holos Ass.de Catalunya, 6
Repsol
Polígon Pobla Mafumet
DOW
Autovia de Salou
BASF
N-340 La Canonja
Nikko Center Crta. València, 206
Autoforum Caràbia, 5
Motor 23 Caràbia, 10
Tarraco Center Crta. València, 248
Garancar Crta. València, 220
Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2
Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12
Jaguar-Land Rover Crta. València, 248
Clinica Dorsia
Plaça Imperial Tarraco
Embriogyn Estanislau Figueres, 8
Mc Mutual Alguer, 11
Viamed Monegal Pere Martell, 39
AEQT Marquès De Montoliu, 2
Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0
Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86
Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6
Centre Colom
Colom 5, 1er-4a
Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7
Centre Mèdic IV Torres
Baro IV Torres, 11B
Clínica Vida'm
Catalunya 22, Entresol 1a
Cambra Comerç Pau Casals, 17
Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44
Alba Clínica Dental Av. Roma, 18
Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14
Montse Timoneda Prat de la Riba, 18
Abaden Dentistas Francesc Macià, 2
Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2
Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111
IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25
AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9
Covestro
Pol. Q. Sud, Vial dels Prats
Asesa
Crta. Salou S/N
Clariant
La Canonja
Kemira
Verge de la Pineda (Vila-seca)
Dixquimics
C/ Dotze (Bonavista)
Elix Polymers
Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda
Messer Autovia Salou, Km 3,8
FCC
C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar
Panet Rambla Nova, 104
Panet Pl. Corts Catalanes, 2
Farinus Pl. Corsini, 2
Farinus Joan Fuster, 7
Farinus Doctor Mallafré, 3
Panishop Pl. Corsini, 4
Panishop Pl. Corts Catalanes, 3
Panishop Marquès de Montoliu, 4
Fleca 2000 Pl. Ponent, 1
Fleca 2000
C/ Sant Benilde
Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5
Enrich Rambla Nova, 96
La Costarrica Rambla Nova, 73
La Costarrica President Francesc Macià, 17
Granier Av. Ramon y Cajal, 32
Granier Rambla Nova, 80
La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88
Tradicionarius Rovira i Virgili, 32
Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25
REUS
Notaria Pedro Carrión
Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a
Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22
Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º
Registre Propietat Reus
General Moragues,76
Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10
Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34
Activa Mútua Carrer Del Roser, 107
Laboratori Domingo
Plaça Llibertat, 10 baixos
Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38
OMAC Plaça Mercadal, 1
Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1
Reus Ploms Marià Fortuny, 5
Redessa Bellisens, 42
Redessa Camí De Valls, 81
Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5
Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26
Biblioteca Central Escorxador, 1
Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5
Centre Medic Estibel Sant Elies, 34
ABS Reus
Astorga, S/N
Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10
Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41
Institut Clínic Passeig Suñer, 51
Uroequip Pintor Tapiró 5
Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66
Multioficines La Salle Av. La Salle, 45
Centre De Lectura Major, 15
Círcol De Reus Plaça Prim, 4
Padel Indoor Camí De Valls, 98
Padel X4 Faió, 7
Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28
Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1
Asisa Passeig Suñer, 28
Vitaldent Prat De La Riba, 13
Garancar Recasens i Mercade, 51
Tarraco Center
C/ Cambrils, S/N
Autoxandri Passeig Suñer, 30
Motor 23 Av. Falset, 142
Autoforum Crta. d'Alcolea 138
Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16
Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9
Mútua Universal C/ Ample, 56
Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6
Cambra Reus Boule, 2
Sergio Lagorio Carrilet, 19
Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3
Marcelo Castellano
Passeig Prim, 32, 4 t-1a
Blancadent Llibertat, 4
Ortodent Sant Jordi, 17
Futurdent Sant Joan, 2
Panishop Sant Joan, 34
Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6
La Costarrica Pl. Llibertat, 4
Granier Pl. Llibertat, 14
La Botiga del Cafè - Brasilia
C/ St. Pau i St. Blai
Tradicionarius Raval Jesús, 48
VILA-SECA
ITV C-340, Km 1154
CAP
Galceran De Pinós, S/N
Antonio Simon
Pau Casals 85, 1er
Ajuntament Plaça de l'església ,26
Iclinic Ramon D'olzina, 19
Piscines Municipals Pere Molas, 26
Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1
Biblioteca C/ Tarragona, 7
Notaria Francesc Martí i Padrós, 2
Base C/ De La Font, 14
Conservatori Av. Generalitat, 27
Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42
CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24
Registre Propietat Pere Cardona, 4
Clinica Bonadent
Països Catalans, 1, 1er-G
Dr. Carles Bonet Països Catalans 1
Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3
Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3
Salut Vilaseca Josep Forasté, 2
Asisa
Pere Molas
Olzina Dental
Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a
Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44
Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13
Forn Sans Verge de la Pineda, 2
Granier Tarragona, 5
Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55
Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5
SALOU
CAP Arquitecte Ubach, 11
CAP Carrilet, 12
Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2
Cafeteria Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
OMAC Ajuntament
Passeig 30 D'octubre
Biblioteca Ponent, 16
L'esplai de La Caixa
Carles Roig/Pg. De L'estació
Pavelló Municipal Milà, 5
Escola Municipal de Música
Arquitecte Ubach
Salou Mèdic
Barcelona, 30, 3er-5a
Global Medical Care Francolí, 8
Centre Mèdic Salou Via Roma, 11
Antonio Simon Vendrell, 6
Ciscar Clinic Barcelona, 68
Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10
Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16
Registre de la Propietat Montsià, 2
Centro Médico Salou Valls, 4
Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3
Clínica Saldent Pau Casals, 19
Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11
Clínica Dental Sonia Trilla
Carrilet, 10, 1er-2a
Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17
Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37
Bar Aragón Major, 36
Capuccino
Via Roma,5
Chapeau Barcelona, 32
Coffee Break Berenguer de Palou, 5
Panet Barcelona, 59
Granier Barcelona, 42
VALLS
CAP Dr. Sarró Vallvera, 8
Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2
Biblioteca Sant Pere, 2
Ajuntament Pl. Blat, 1
OAC Pl. Blat, 1
Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14
Centre Esportiu El Fornàs Arquitecte Vives, 5
Escola Municipal de Musica
Passeig de l’estació, 41B
Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5
Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6
Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1
Notaria Santa Teresa, 5
Registre de la propietat Montblanc, 2
Dentalvalls Germans Sant Gabriel, 2
Clínica Dental Dominguez Passeig de L’estacio, 5
Clinica Dental Clofent Xiquets de Valls, 7
Andreu Ulldemolins
Ps. Caputxins, 5, 1er Pis
Patronat Municipal d’esports Ps. Pres. Tarradellas, 2–6
Centre Cultural
Pl. Francesc Layret
Mútua Universal Prat de La Riba, 1
MC Mutual Passeig de L’estacio, 38
36
LA CIUTAT

LA CIUTAT
37

TARRAGONA
LA URV CONSOLIDA EL MAJOR HUB
CIENTIFICOTÈCNIC DE CATALUNYA EN HIDROGEN I
DESCARBONITZACIÓ
Al voltant de quinze grups de recerca i més de cent investigadors treballen en
projectes al voltant d'aquest vector energètic
La Universitat Rovira i Virgili ha celebrat
aquest divendres un congrés intern sobre
hidrogen i descarbonització industrial que ha
servit per posar en comú tots els projectes
que s’hi duen a terme al voltant d’aquest vector
energètic i davant l’emergència climàtica.
La jornada ha servit per visibilitzar la URV com
el principal hub de Catalunya en aquesta matè-
ria, amb al voltant de quinze grups de recerca i
més de cent investigadors centrant-hi esforços.
El congrés ha constatat que la URV treballa
en tots els fronts possibles, des de la recerca
en la detecció, la producció, l’emmagatzematge,
el transport i l’ús de l’hidrogen -a més de
la transformació i la reutilització del CO 2
-,
fins a la formació i la socialització,
passant per altres aspectes
concrets com ara la regulació
jurídica i l’anàlisi de la percepció
social. Així, els diversos grups
de recerca de la Universitat
Rovira i Virgili que treballen en
hidrogen i descarbonització han
presentat durant la jornada els
seus projectes -al voltant d’una
vintena en total-, amb especial
èmfasi en reforçar l’economia
circular i la sostenibilitat.
L’AJUNTAMENT TRADUEIX UN CONTRACTE DE
200M€ AMB UN TRADUCTOR AUTOMÀTIC
''Playa Arrebatada'', "Playa de los Barreños'' o ''Playa de los Curas'' són
algunes de les traduccions que apareixen al document
”Playa Arrebatada”, “Playa de los Barreños”
o ”Playa de los Curas”. Aquestes són algunes
de les traduccions al castellà que apareixen
al document que ha traduït l’Ajuntament
de Tarragona sobre el plec de prescripcions
tècniques del contracte de la brossa i el més
important de l’Ajuntament de Tarragona: 10
anys i més de 200 milions d’euros. També hi
apareixen errors ortogràfics que no tenen
cap sentit: ”contenedores en mal sido”, ”vehiculos
mujer de baja” o ”contenedores sepultados”.
TARRAGONA APROVA
LA NOVA LICITACIÓ
DEL CONTRACTE DE
RECOLLIDA DE LA
BROSSA
El vot de qualitat de l'alcalde Pau
Ricomà ha estat decisiu per tirar-ho
endavant
A l’últim Consell Plenari de l’Ajuntament de
Tarragona d’aquest mandat s’ha aprovat, a
través del vot de qualitat de l’alcalde davant
d’un empat en la votació, la nova licitació del
contracte de recollida de residus i neteja
viària, que ja s’havia licitat l’últim trimestre
del 2022 i va quedar desert. En aquesta segona
licitació es manté la filosofia, però s’estableixen
canvis econòmics per fer front a la
inflació i increments de preus. La votació ha
acabat en empat. Els membres del govern
(13) han votat a favor, En Comú Podem (1)
s’ha abstingut i la resta de l’oposició (13) ha
votat en contra. Finalment, el vot de qualitat
de l’alcalde ha decantat la balança.
Tots els partits han coincidit, de fet, a evidenciar
que Tarragona necessita unes millors
condicions de neteja. Més enllà, la portaveu
del PSC, Sandra Ramos ha comentat que, a
un mes vista de les eleccions, “no era el moment
més adequat per fer aquest plantejament”
i ha acusat el govern de no assumir la
responsabilitat davant un plec que no està
en condicions òptimes per ser aprovat. Per
la seva banda, els treballadors també han estat
presents al Ple i han recriminat al govern
aprovar una licitació que, segons ells, no els
és favorable.
Revisant el document s’hi poden observar
més de 20 errors ortogràfics i alguns es repeteixen
constantment en tot el document,
tot sembla indicar que el document oficial
traduït amb un traductor no ha estat revisat
per ningú abans de fer-lo públic. El govern ha
anunciat en el Ple que la llengua preferencial
de la licitació és el català, però que aquests
errors en castellà es corregiran.
38
LA CIUTAT

LA CIUTAT
39

ELS COLORS DE
L’AJUNTAMENT
Fins a 9 espais polítics han tingut representació
a la Plaça de la Font durant aquests anys
El primer alcalde de Tarragona i el primer President de la democràcia, Josep Maria recasens i Josep Tarradellas
ha ocupat durant més anys l’alcaldia (22
anys) i el que ha quedat primer més vegades
(7). Josep Maria Recasens va ser
alcalde des de 1979 i va marxar el 1989,
quan li van fer una moció de censura en
contra. D’altra banda, Josep Fèlix Ballesteros
va recuperar l’Ajuntament pels socialistes
l’any 2007 i va governar la ciutat
fins al 2019.
Per un altre costat, CiU ha quedat primer
en 4 ocasions i només ha tingut un
alcalde, Joan Miquel Nadal entre 1989
i 2007. El nom d’aquest espai ha canviat
en els últims anys, al mateix temps que la
seva força al consistori. El 2011 i 2015 ja
van deixar de ser l’alternativa al PSC i el
2019 l’espai es va presentar sota el nom
de Junts per Tarragona. En aquesta contesa
electoral, l’espai anirà dividit entre
JuntsxCat i Sí Tarragona.
Finalment, hi ha un partit que va tenir
representació en tots els mandats menys
en un. Aliança Popular (AP) primer i el
Partit Popular (PP) després ha tingut re-
“CiU només ha tingut un
alcalde de Tarragona,
Joan Miquel Nadal,entre
1989 i 2007”
Adrià Miró Canturri
Actualment, l’Ajuntament de Tarragona està marcat per un
Ple fragmentat. Sense comptar els regidors no adscrits, hi ha
fins a 7 grups municipals. La mateixa xifra assolida el 2015 i que
representa un rècord al consistori tarragoní. Aquesta dispersió,
però, no ha sigut la tònica habitual a la Plaça de la Font. Tot i que
Catalunya sempre ha estat acostumada a disposar d’un ampli
catàleg de partits, finalment eren ben pocs els que tenien representació
a la ciutat.
Des dels primers comicis l’any 1979, les eleccions les han guanyat
sempre el PSC o CiU, ostentant aquests dos partits l’alcaldia.
L’única excepció ha sigut l’actual mandat, en què ERC no va
guanyar les eleccions, però sí que va fer-se amb l’alcaldia.
Tot i que el taulell polític actual permet jugar a la geometria
variable, la possibilitat de triar companys de viatge diferents
era escassa anys enrere. El 1979, 6 grups van assolir la representació,
però això es va acabar ràpid. Entre 1983 i 1999, hi va
haver entre tres i quatre grups municipals al consistori. No va
ser fins al 1999 quan en van entrar cinc, tònica que es va repetir
el 2003. Als comicis de 2007 i 2011 vam tornar a tenir solament
quatre grups i des del 2015 el Ple ja sembla una caixa de plastidecors.
PSC I CIU, SEMPRE PRESENTS
Només hi ha dos partits o espais polítics que s’han mantingut
sempre a l’Ajuntament. El PSC ha aconseguit al llarg dels anys
una forquilla d’entre 7 i 14 regidors. De fet, ha sigut el partit que
40
LA CIUTAT

LA CIUTAT
41

gidors des de 1983, formant part de governs
tant del PSC com de CiU. La seva
major fita es va donar el 2011, quan van
arribar fins a la segona plaça per un grapat
de vots.
L’ESCLAT INDEPENDENTISTA
Les forces independentistes no han
tingut mai massa presència a la ciutat,
com passava a molts altres municipis.
Naturalment, fins l’arribada del procés,
CiU no es podia considerar com una força
independentista i ERC era pràcticament
l’única que aixecava aquesta bandera.
En aquest sentit, la representació dels
republicans ha estat intermitent a l’Ajuntament
de Tarragona. El 1979 van entrar
amb un sol regidor i després van haver
de passar una travessia pel desert. Entre
1983 i 1999 van desaparèixer del mapa
polític tarragoní i a les eleccions del 99
van tornar amb el regidor que havien
perdut. El 2003 van duplicar la xifra (2
regidors) i el 2007 van repetir resultats,
entrant al govern amb el PSC.
Després d’un mandat fora del consistori,
el 2015 van tornar amb força (4 regidors
i tercera força) i el 2019 van fer
saltar la sorpresa amb l’arribada a l’alcaldia
(7 regidors i segona força). Tant en
els comicis de 2015 com en els de 2019,
la presència de l’independentisme ja era
notable. CiU/Junts per Tarragona ha
aconseguit 3 regidors els dos mandats i
la CUP n’ha tret 2. En total, els regidors
partidaris a una Catalunya independent
han passat de ser residuals a ser-ne 12.
“La Cup es va estrenar en
el mandat del 2015 amb
2 regidors”
UN ESPAI CANVIANT
L’esquerra alternativa és qui ha patit
més canvis aquests anys. La caiguda del
mur o el 15M han transformat aquest espai,
que aquest mandat ha tingut responsabilitats
de govern per primera vegada
des de 1979. A les primeres eleccions
democràtiques, l’extint PSUC va ser la
segona força de Tarragona amb 6 regidors.
Malauradament, la seva presència
va minvar el següent mandat fins als 2 regidors,
una barrera que el seu espai no ha
tornat a superar.
Després d’aquests 2 regidors de 1983
no van tornar a entrar a l’Ajuntament fins
al 1995, que ja va ser sota les sigles d’Iniciativa.
Els ecosocialistes es van ‘menjar’
l’etapa convergent i, quan les esquerres
van tornar a sumar majoria (2007), ells no
van poder entrar. El 2015, quan a molts
municipis d’Espanya l’onada del canvi ho
42
LA CIUTAT

Més de 1.500 famílies
ja confien en nosaltres
LA CIUTAT
La Tecla
a casa
INFORMA-TE’N A:
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
43

ANYS AL CONSISTORI
PSC: 1979-2023
CiU/JuntsxTGN: 1979-2023
AP/PP: 1983-2023
PSUC/ICV/ECP: 1979-1987, 1995-
2007, 2011-2023
ERC: 1979-1983, 1999-2011, 2015-
2023
UCD/CDS: 1979-1983, 1987-1991
Ciutadans: 2015-2023
CUP: 2015-2023
CPVA: 1979-1983
impregnava tot, a Tarragona es va presentar ICV-EUiA en solitari.
Va mantenir la regidora que ja havia aconseguit el 2011.
A les passades eleccions, per fi hi va haver una candidatura
d’En Comú Podem. Van arribar als 2 regidors i van entrar al govern
de coalició amb Ricomà. Les corbes del mandat, però, han
fet que acabin sortint de l’executiu i que perdin un dels seus regidors.
DEL VERD AL TARONJA
En els primers anys de democràcia, el gran partit de la centre-dreta
va ser la UCD d’Adolfo Suárez. A Catalunya, la seva
denominació era Centristes de Catalunya. El 1979, UCD va entrar
com a tercera força amb 6 regidors, a pocs vots dels comunistes
del PSUC. Com a la resta d’Espanya, aquest espai es va
esvair finalment i el seu hereu polític, el CDS, es va quedar amb
un 1,63% dels vots el 1983. Quatre anys després van poder arribar
als 2 regidors, sent l’última representació d’aquest espai a
Tarragona.
Van haver de passar anys fins que un partit s’autodenominés
en unes coordenades semblants i estès present a l’Ajuntament.
Tot i que són partits ben diferents, ambdós es volien emmarcar
-amb més o menys traça- en el centre de l’eix ideològic. Ciutadans
va ser la sorpresa de 2015. Els taronges, que vivien un moment
dolç, van ser l’alternativa a Josep Fèlix Ballesteros amb 4
regidors. El 2019, les aspiracions de guanyar es van quedar en
res i van mantenir els 4 edils en la tercera posició.
A banda d’aquests partits, encara queda per anomenar una
formació amb representació durant aquests anys. Reus és una
ciutat que habitualment ha comptat amb partits municipalistes
o independents, però Tarragona no ha corregut el mateix camí.
Només el 1979 va gaudir d’una experiència com aquesta. Candidatura
de Participació dels Veïns a l’Ajuntament (CPVA) va
rascar dos regidors en les primeres eleccions democràtiques.
Quatre anys després, van perdre la meitat dels vots i es va quedar
definitivament fora.
44
LA CIUTAT

LA CIUTAT
45

COMIAT AMB BON
REGUST DE BOCA
El reusenc Marc Garcia tanca la temporada de circuits estatals amb
uns grans resultats a Castella la Manxa
“Estic content perquè he
superat les expectatives
que tenia. L’any que ve
l’objectiu és no jugar
tantes consolacions”
Redacció
Aquest passat abril, el reusenc Marc
Garcia disputava els dos últims campionats
espanyols de la temporada de pàdel
en cadira de rodes. Tot i que encara queda
una prova de la Copa d’Espanya per realitzar-se,
el jugador del Global Padel no hi podrà
assistir per incompatibilitat d’agenda.
En la primera prova, que es va dur a terme
a Gavà, Marc Garcia es va presentar
per darrera vegada amb la seva parella
durant tota la temporada, el calafellenc
Isaac Mateos. Els partits de comiat, però,
van començar amb serioses dificultats. En
el primer xoc ja es van haver de topar amb
qui finalment guanyaria el campionat. La
parella tarragonina va caure 6-1 i 6-2 contra
Edorta de Anta i Topher Triviño. Com
si no fos suficient, en el següent partit (ja
al quadre B) es van topar amb una de les
parelles destinades a avançar rondes al
quadre A. En aquesta ocasió, va saltar la
sorpresa. Després de dos sets molt disputats
(6-4 i 4-6) es van endur la victòria al
‘tie break’. Un cop a les semifinals del quadre
B, no es van poder alçar amb el triomf
i van acabar la competició en 14a posició.
A Campo de Criptana (Castella la Manxa),
Isaac Mateos no va poder acudir i el
va substituir el valencià Miguel Betoret.
La parella va superar la primera ronda
del quadre A i es va col·lar als quarts de
final, on van caure contra els número 1.
Precisament, la mateixa parella que havia
derrotat a Marc Garcia a la prova de Gavà.
En la lluita per la sisena plaça, el partit va
començar de cara per a Garcia i Betoret
(6-3), però un parell de 0-6 li van donar la
volta el xoc. Finalment, el reusenc i el valencià
van marxar de Campo Criptana en
una meritòria sisena posició.
D’aquesta manera, Marc Garcia tanca
la seva primera temporada al circuit espanyol.
“Estic content perquè he superat
les expectatives que tenia. L’any que ve
l’objectiu és no jugar tantes consolacions”,
destaca el reusenc quan fa balanç de com
ha sigut l’any. La pròxima campanya no
tornarà a jugar amb Issac Mateos, perquè
superen els punts permesos. Al pàdel en
cadira, les parelles poden sumar entre
els dos components solament 5 punts.
Aquesta puntuació és dona segons la lesió
de cadascú. Enguany, a Marc Garcia li restaven
un punt per ser el seu any d’estrena,
però en el següent la parella tarragonina
ja superarà aquest límit. De moment, el
reusenc encara no sap qui l’acompanyarà
la pròxima temporada. D’aquí a novembre,
a la parella li quedarà per disputar alguns
dels campionats catalans.
LLUIR ELS COLORS DE LA SELECCIÓ
El mes de març, Marc Garcia també va
disputar una competició en l’àmbit de seleccions
autonòmiques. Els catalans van
ser derrotats pel País Valencià, el País
Basc i Andalusia, quedant finalment en
vuitena posició. Garcia surt content de
l’experiència, però reconeix que “ens falta
molt nivell si ens comparem amb la resta”.
46
LA CIUTAT

LA CIUTAT
47

LA PRIMERA
ALCALDESSA DE REUS
Les candidates dels socialistes, els republicans i els juntaires són les més
ben posicionades per assolir l’alcaldia, però la resta de partits seran
indispensables per bastir majories
Adrià Miró Canturri
“Pallarès aspira a retenir
l’alcaldia més important
que té el seu partit al
territori”
Reus obrirà una nova etapa a partir del
28 de maig. Després de 12 anys al govern,
Carles Pellicer ha decidit fer un pas al costat
i no presentar-se a la reelecció. Una situació
que només deixa una certesa sobre
la taula: la persona que el succeirà serà
una dona i es convertirà en la primera alcaldessa
de la capital del Baix Camp.
Com també succeirà a molts municipis
de Catalunya, la pugna per la primera
plaça se la jugaran tres partits: Junts, Esquerra
i el PSC. El bipartidisme que fins
ara havia imperat a Catalunya ha mutat
en els últims anys fins a deixar un tauler
polític amb tres grans forces polítiques,
que també són capaces d’arribar acords
entre elles. Aquesta circumstància es reproduirà
molt probablement a Reus, amb
el dubte de qui es farà amb la primera plaça
i cap a quina direcció es decantaran les
aliances.
El 2019 la ciutat ja va estar a punt de
canviar de color polític. PSC i la CUP es
van mostrar disposats a explorar un pacte
per fer alcaldessa a la republicana Noemí
Llauradó, però finalment va declinar
l’opció per investir Carles Pellicer i entrar
en el seu govern de coalició, també incorporant-hi
Ara Reus. En contrapartida,
Llauradó ha estat aquests quatre anys
al capdavant de la Diputació de Tarragona,
trencant l’hegemonia convergent
d’aquest ens.
SUPORT DE PELLICER
Precisament, aquest mandat ha estat
mogut per l’espai postconvergent.
El 2019 tots anaven sota el paraigua de
Junts, però amb la trencadissa entre el
sector de Puigdemont i el PDeCAT alguns
van separar els seus camins. Tot i
que en un primer moment Pellicer es va
mantenir al PDeCAT, finalment va acabar
sortint de la formació i ha donat el seu su-
48
LA CIUTAT

port actiu a Teresa Pallarès, la candidata
de Junts.
Pallarès aspira a retenir l’alcaldia més
important que té el seu partit al territori
i ho haurà de fer competint amb la candidatura
d’Ara Pacte Local (integrada
pel PDeCAT i Ara) pel vot convergent. A
més, ERC i PSC són dues formacions que
també tenen la capacitat de pescar entre
aquestes aigües. Per contrarestar-ho, la
seva llista incorpora diverses figures que
van abandonar aquella formació recentment
i han sigut regidors aquest mandat.
A més, també portarà cares noves com
les de Joan Carles Gavaldà com a número
2. Un arquitecte vinculat al teixit associatiu
i a l’àmbit urbanístic. “Amb l’arquitectura
i l’urbanisme podem ajudar a fer una
ciutat més amable, més sostenible i amb
més qualitat de vida”, afirmava la candidata
en la presentació de Gavaldà.
DE VICEALCALDESSA A ALCALDESSA?
Esquerra compta amb molts números
per arrabassar-li la primera plaça als seus
rivals dins de l’espai independentista. Els
republicans mantenen un projecte que
ha crescut exponencialment des de 2015
i l’últim pas seria aconseguir la preuada
alcaldia. Noemí Llauradó, que ha sigut
Vicealcaldessa aquest mandat, conserva
el seu nucli dur a les llistes i hi incorpora
candidats de la societat civil i membres
que havien militat a altres formacions.
Entre ells, destaca Meritxell Barberà com
a número 7 i peça clau en l’aposta comercial
dels republicans.
A banda del PDeCAT, ERC també pot
desgastar Junts en aquestes eleccions.
“Esquerra compta amb
molts números per arrabassar-li
la primera plaça
als seus rivals dins de
l’espai independentista”
El canvi de líder i la projecció amb què ja
compta Llauradó podrien donar l’impuls
suficient als republicans per assolir el
‘sorpasso’ als seus companys de govern.
El 2019 es van quedar a més de 2.000
vots, una muntanya complicada d’escalar.
En el panorama postelectoral, Esquerra
és probablement qui té més eines per jugar
a la geometria variable.
EL PSC NO VOL PERDRE EL TREN
Un altre dels partits que canvien el seu
cap de llista és el PSC. Sandra Guaita substitueix
Andreu Martín, que ho ha deixat
per qüestions personals. La nova candidata
socialista ja va ser regidora anteriorment
i com a diputada al Congrés ha destacat
per la seva insistència en l’estació de
Bellissens i la Intermodal, dos projectes
per fi encarrilats.
De les tres, és qui pot encapçalar millor
l’esperit del canvi, donat que no ha format
part dels governs municipals en els últims
anys. Com veiem a molts altres municipis,
el PSC busca la transversalitat de la seva
candidatura amb independents en posicions
d’honor de la llista. És el cas de Josep
Baiges, comunicador i fins fa poc secretari
general de la Cambra de Comerç. Amb ell
incorporen més ADN reusenc, lligam amb
l’associacionisme de la ciutat i sobretot
vincle amb el comerç, senya d’identitat
del municipi. A les passades eleccions, van
augmentar en dos regidors i es van quedar
a poc més de 100 vots de la segona
posició. Els socialistes esperen traslladar
aquest frec a frec amb els republicans a la
lluita per la primera plaça.
“Guaita, de les tres, és
qui pot encapçalar millor
l’esperit del canvi, donat
que no ha format part dels
governs municipals en els
últims anys”
LA CIUTAT
49

LA BARRERA DELS 2 REGIDORS
Des de la seva entrada al consistori el
2011, Ara Reus s’ha mantingut en dos regidors
en les successives eleccions. Una
consolidació que aspiren a superar en
aquests comicis. Daniel Rubio torna a ser
el seu candidat amb què volen capitalitzar
la seva experiència al govern municipal
i l’aliança amb la tradició convergent
que representa el PDeCAT. Ja han sigut
la clau aquests dos últims mandats i podrien
tornar-ho a ser, aquest cop amb un
major pes dins de l’executiu municipal.
ESBATUSSADA UNIONISTA
Fa quatre anys, el PP es va quedar a
les portes d’entrar al consistori amb un
4,72% dels vots. Amb l’esperada davallada
de Ciutadans, que torna a presentar
Débora García com a alcaldable, fins a
tres partits volen emportar-se una bona
part de les seves restes per arribar a la
representació. La popular Sílvia Virgili és
qui està millor posicionada per cruspir-se
els taronges i tornar a la plaça Mercadal.
La seva tradició política portava amb
representació des de 1983 i l’impuls del
PP a la resta de l’Estat pot donar-los-hi
l’empenta que els va faltar el 2019. Amb
ells, competeixen la nova formació de
Valents, encapçalada per l’exsocialista
Dolors Compte, i la dreta radical de VOX,
amb Julio Pardo Rodríguez al capdavant.
tres candidatures diferents. L’única amb
representació és la CUP, que el 2019 va
patir una davallada considerable i podria
veure’s afeblida pels seus competidors.
Qui més mal li pot fer és la plataforma
Reus en Moviment. El seu cap de llista
és David Vidal, el candidat que va portar
als cupaires fins a la segona posició l’any
2015. En aquesta pugna, la CUP presenta
com a alcaldable l’actual regidora Mònica
Pàmies, que pren el relleu de Marta Llorens.
Finalment, la coalició En Comú Podem
intentarà per segon cop treure algun regidor.
Fa quatre anys també es va quedar
a prop d’entrar al consistori amb un
4,64% dels sufragis i buscaran recuperar
la presència que ja va tenir Iniciativa entre
1995 i 2011. Per aconseguir-ho, tornen
a dipositar la seva confiança en Nazaret
Troya.
Reus sempre s’ha caracteritzat per la
presència de partits municipalistes en el
seu taulell polític, com ho són Ara Reus
i Reus en Moviment. A banda d’ells, a la
graella de sortida hi tornarem a trobar a
la candidatura Entre Veïns, liderada per
Valentín Rodríguez i amb un 1,85% als
passats comicis.
El duel per l’alcaldia serà una cosa de
tres, però la batalla soterrada per la representació
serà indispensable perquè
el 29 de maig alguna de les grans candidates
pugui bastir una majoria de govern
estable. Tant el duel per les primeres places
com la pugna per la representació es
poden decidir per un grapat de vots.
“Ara reus han sigut la
clau aquests dos últims
mandats i podrien
tornar-ho a ser, aquest
cop amb un major pes dins
de l’executiu municipal”
L’ESQUERRA ALTERNATIVA,
DECISIVA
Si Reus aspira a tenir un canvi de majories,
l’esquerra alternativa pot ser la clau
per a desbloquejar-les i tant PSC com
ERC haurien d’entendre’s amb elles. Enguany,
aquest espai, que incorpora molts
matisos en el seu interior, es presenta en
50
LA CIUTAT

ESPECIALISTES EN SOLUCIONS
HIDRÀULIQUES
TRACTAMENT DE L’AIGUA · MEDI AMBIENT
CONTRA INCENDIS · PISCINES PÚBLIQUES
REG AGRÍCOLA · JARDINERIA · OBRA CIVIL · INDÚSTRIA
LA CIUTAT
Ctra. Reus Km. 8 · 43340 Montbrió del Camp · Tarragona
P.I Agro Reus C/ Recasens i Mercadé 71 · 43206 Reus · Tarragona
51

REUS
REUS ES PROMOCIONA COM
“CAPITAL DEL VERMUT” A MADRID
Amb una trajectòria de 35 edicions, és la plataforma més
visitada i el punt de trobada de professionals estatals i
internacionals del sector gastronòmic
La ciutat de Reus es promocionarà fins al 20 d’abril, al Salón Gourmets
de Madrid. Es tracta de la Fira d’Alimentació i Begudes de qualitat núm.
1 d’Europa i un dels referents més prestigiosos del món, on es presenta
el millor aparador de tendències d’alta gamma. Amb una trajectòria
de 35 edicions, xifres creixents i un esperit netament comercial, és la
plataforma més visitada i el punt de trobada de professionals estatals i
internacionals del sector gastronòmic: restauració, hostaleria, distribució,
servei d’àpats i comerç especialitzat.
Reus comptarà amb un estand propi en el qual Reus Promoció donarà
a conèixer les 8 marques que formen part de la marca Vermut de Reus
(Yzaguirre, Miró, Iris, Rofes, Cori, Fot-li, Olave i Or del Camp) amb l’objectiu
de seguir posicionant Reus com a “Capital del Vermut”. En tractar-se
d’una fira gastronòmica també es promocionaran al mateix espai l’oli
DOP Siurana i l’avellana DOP Reus, dels quals s’oferirà una degustació.
Cada any, al Salón Gourmets s’hi celebren concursos, campionats, premis,
tastos, xou cookings i una infinitat d’activitats al voltant del món del
vi i de la gastronomia, l’any passat va comptar amb la visita de 80.421 professionals
i enguany ha doblat la superfície d’exposició que serà de més
de 70.000 metres quadrats dividits en 4 pavellons.
TERESA PALLARÈS (JUNTS) PROMET
ARRIBAR ALS 1.000 PISOS SOCIALS
La cap de llista de Junts per Reus ha criticat el govern
espanyol per quedar-se els pisos de la Sareb i tenir-los
anys sense donar-los un ús social
L’alcaldable de Junts per Reus, Teresa Pallarès, s’ha compromès a
projectar més habitatge social per a joves i gent gran fins a arribar
als 1.000 en el proper mandat. Pallarès ha explicat que aquests 4 anys
des de l’Ajuntament «hem aconseguit gestionar més de 300 pisos de
lloguer social, n’hi ha 20 més en tràmit per posar-los a disposició enguany
i 140 més que estan en procés de construcció, rehabilitació o en
gestions prèvies, com els 48 que es faran aquí a la Hispània. Malgrat
totes les limitacions que tenim els ajuntaments a Reus hem fet o hem
iniciat el procés per tenir 600 pisos públics».
“Continuarem fent esforços perquè som conscients de les necessitats
en habitatge que hi ha a la ciutat i volem que la gent pugui viure a la
Reus i ajudar a les persones que ho tenen més complicat per accedir
a l’habitatge”, ha destacat la candidata, “i per això un dels grans objectius
d’aquest mandat és el d’arribar a 1.000 habitatges de lloguer
social”.Per aconseguir-ho, Teresa Pallarès ha remarcat que “tenim el
sòl públic per fer-ho, l’hem identificat i hem comptabilitzat els habitatges
que s’hi poden construir. Trobarem els recursos i els sistemes per
aconseguir-ho”.
ERC REUS PROPOSA UNA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA A LA ZONA DE MARE MOLAS
La proposta de la candidata republicana planteja ‘recuperar espai per al ciutadà’, ja que en carrers com el Mare Molas
el 80% de l’espai públic està ocupat pels vehicles
Noemí Llauradó, cap de llista d’Esquerra Republicana
a Reus, planteja transformar la ciutat
per recuperar l’espai públic per al ciutadà. En
aquest sentit, ha posat com a exemple una de
les actuacions que es volen dur a terme al carrer
Mare Molas. ‘En aquest carrer, com podem
comprovar, el 80% de l’espai públic està dedicat
als cotxes. Des d’ERC pensem que és el moment
de recuperar els espais públics per a la ciutadania
per afavorir la vida al carrer i l’activitat comercial.
Considerem que aquest és un cas paradigmàtic
dels canvis urbanístics que necessita Reus per fer
una ciutat més vivible’, ha manifestat la candidata
republicana.
En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta transformació
és crear nous eixos comercials que connectin
de manera transversal el passeig Prim amb l’avinguda
dels Països Catalans. ‘Està demostrat que
fer una ciutat amb més espai d’oci per a la ciutadania,
amb vies més passejables, amb voreres
més amples, carrers més ben il·luminats i amb
més zones verdes té un impacte positiu en el comerç
de proximitat’, ha explicat Llauradó.
D’aquesta manera, Llauradó ha posat èmfasi
en el model de ciutat republicà per fer una
ciutat per a les persones, més ben connectada,
dinàmica, sostenible i propera. ‘Les ciutats del
segle XXI han de ser espais que afavoreixin la
salut, que facilitin l’activitat física, que convidin
a caminar.
52
LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL
DR GISBERT
Dedicació, esforç i compromís
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus
977330490
www.clinicadentaldrgisbert.cat
clinicadentalgisbert
clinicadrgisbert
LA CIUTAT
53

“Hem de
tenir mirada
valenta per
transformar
Reus”
NOEMÍ LLAURADÓ
Candidata d'ERC a Reus
ERC vol consolidar el seu
creixement a Reus amb un últim
pas: quedar primers i aconseguir
l’alcaldia
Adrià Miró Canturri
Després de 7 anys al govern amb Carles
Pellicer, els republicans volen encapçalar
l’executiu municipal i transformar Reus
en una ciutat “amb futur, igualitària, verda
i propera”. Entrevistem la Vicealcaldessa
i a candidata d’ERC, Noemí Llauradó, per
desgranar el seu projecte.
Plantegen una llista que manté el nucli
dur d’aquest mandat i incorpora figures
de diferents àmbits. Com descriuria la
seva candidatura? Vol representar la ciutadania
del Reus sencer. Repetim les persones
que hem ocupat regidories perquè
em mereixen la major confiança i tenen un
perfil solvent, resolutiu i propositiu. D’altra
banda, també hem volgut incorporar
ciutadania representativa de la ciutat. Alguns
exemples són la fins fa poc presidenta
de la Unió de Botiguers, Meritxell Barberà;
l’exregidor socialista d’esports, Joan
Anton Verge, o el perfil d’arquitecte de
la Maria Pasqual. En definitiva, busquem
perfils per governar la ciutat.
La marxa de Pellicer pot obrir una
finestra d’oportunitats per la resta de
partits? S’obre un escenari molt diferent
del de 2019. La persona que ocupa l’alcaldia
sempre té un valor afegit respecte de
la resta de candidates i ara no es presenta.
Primer de tot, hem de tenir paraules
d’agraïment i reconeixement cap al senyor
Pellicer, amb qui he pogut governar des
del 2016. Dit això, el fet que no s’hi presenti
dona més oportunitats a la resta.
Però també és cert que les persones que
hem estat al govern tenim cert avantatge
perquè coneixem la idiosincràsia del mateix
Ajuntament, quins projectes tenim
començats i hem tingut l’oportunitat de
parlar amb moltes associacions. La candidatura
d’Esquerra surt amb un lleuger
avantatge, també perquè la vicealcaldia
m’ha aportat una visió transversal i la presidència
de la Diputació m’ha aportat experiència
en la gestió i la relació amb altres
institucions.
Quins són els elements essencials del
seu programa? L’hem volgut fer de manera
participada i hem definit quatre eixos.
El primer és un ‘Reus amb futur’. Per tant,
una ciutat connectada, amb projecció i
possibilitat de generar oportunitats per
a tothom. Aquesta triple sostenibilitat:
desenvolupament econòmic, social i ambiental
de manera sostenible. En segon lloc,
parlem d’un ‘Reus feminista i jove’. Volem
una ciutat més igualitària en què tothom
tingui l’oportunitat de desenvolupar-se
plenament. Hem de garantir drets com a
administració.
I els altres dos eixos? Després parlem
d’un ‘Reus més verd’. La majoria de candidatures
ho incorporaran perquè estem en
54
LA CIUTAT

una etapa de crisi ambiental. Fa mesos que
no plou i això ens originarà una situació de
sequera que patiran els pagesos, els quals
ens proveeixen l’aliment. Una de les propostes
que ja vam articular és demanar a
l’ACA que es creï una planta regeneradora
per aprofitar les aigües de la depuradora.
D’altra banda, el canvi climàtic ens obliga
a ser més resilients. Per tant, hem de tenir
zones verdes que ens donin una situació
més confortable. I alhora hem d’apostar
per l’energia renovable. En els pròxims
anys hem de fer un salt i les famílies s’han
de poder beneficiar de la nova comercialitzadora
elèctrica, Reus Energia.
Finalment, parlem d’un ‘Reus més proper’.
L’Ajuntament ha de ser proper, transparent,
proactiu, retre comptes i la burocràcia
no s’ha de fer farragosa.
Què proposen per aquest urbanisme
més resilient? Crec que Esquerra a través
de la regidoria d’Urbanisme i Mobilitat té
molt clar com ha de ser la nostra ciutat. Ha
de ser molt diferent de la de fa uns anys.
Abans es confeccionaven pensant en el
vehicle. Al carrer Mare Moles el 80% està
destinat al cotxe i el 20% a les persones.
Hem de trobar l’equilibri, un 50-50. Les
persones necessiten poder passar pels
carrers amb més comoditat. Hem de pensar
en les persones que tenen dificultats
de mobilitat o que porten cotxets. D’altra
banda, en el carrer també hi hem de poder
romandre. Necessitem mobiliari per asseure,
descansar, treballar i jugar. En això,
haurem d’incorporar ombra i vegetació
pròpia del nostre clima. És un urbanisme
que beneficia també els comerços.
Hem començat a posar les bases
d’aquesta transformació. A la raval de
Santa Anna han patit les molèsties de les
obres, però, ara que comencen a veure la
llum ho troben positiu. Tot canvi genera al
principi reticències, però totes les ciutats
europees aniran per aquest camí.
xid de carboni. La transformació a la plaça
del Víctor, al carrer Ample, al ‘Condesito’
i al sud de la ciutat van en aquest sentit.
Hem de tenir una mirada valenta per dur a
terme aquestes transformacions. Això sí,
sempre amb sentit comú i escoltant.
Quins reptes encara el comerç reusenc?
Sort en tenim del comerç. És la
principal activitat econòmica a Reus i és
el nostre tret distintiu. L’hem de preservar
i impulsar perquè s’adapti. A la pandèmia
la digitalització va ser imprescindible
per continuar. Per tant, els hem de donar
eines per compaginar l’atenció presencial
-imprescindible per a la cohesió social i la
sensació de seguretat als carrers- amb la
digitalització. També veiem l’evolució de
només oferir venda a oferir venda i serveis.
Per exemple, una xarcuteria on també
pots fer el tast. Per Esquerra és important
que hi hagi una regidoria específica
de comerç que atengui les necessitats dels
comerciants i faci de pont amb la resta de
regidories. A més, la taula de comerç ha
d’evolucionar cap a un consell municipal
del comerç.
“ És cert que les persones
que hem estat al govern
tenim cert avantatge perquè
coneixem la
idiosincràsia del mateix
Ajuntament”
Han parlat de l’objectiu d’atraure noves
inversions empresarials. Quina tipologia
han de tenir i on s’ubicarien? Ha
de ser una indústria 4.0, sostenible i amb
llocs ben retribuïts. Ara s’ha de potenciar
l’àmbit tecnològic, però Reus sempre ha
destacat també per ser forta en l’àmbit
agroalimentari i la recerca biomèdica.
Per tant, hem d’apostar per la diversificació
econòmica amb la indústria. És estratègic
que avanci perquè aporten més
llocs de treballs, estables i de major retribució,
que afecta la renda per càpita de
Reus. En el nostre cas, està per sota de la
mitjana catalana. Proposem un paquet de
mesures de 3 milions d’euros en 4 anys.
2,4 M es destinarien a adquirir sòl industrial
per incorporar-ne de nou i permetre
ampliar les empreses que ja hi són. En
segon lloc, farem modificacions puntuals
del planejament general per ressituar
zones industrials. I, finalment, invertirem
150 mil euros a l’any a desplegar el Pla Director
de Polígons.
Han assumit aquest mandat una àrea
tan rellevant per la ciutat com cultura.
Hi ha candidates que diuen que han perdut
la capitalitat cultural. En què poden
millorar? Des de l’oposició sempre s’intenta
trobar aquell costat més negatiu i
allò en què es pot millorar. Em remetria
al que hem fet en aquests 4 anys. Tot i la
pandèmia, no s’ha aturat en cap moment.
Com s’ha de moure aleshores la gent
que ve a Reus a treballar, a comprar o a
fer el vermut? És una de les deficiències
que tenim. No estem molt ben connectats
i acabem agafant el vehicle privat.
Haurem de tenir aparcaments a fora de la
corona del centre i que després puguem
agafar transport públic, el servei de bici
compartida o anar a peu. També ens afavorirà
el Tramcamp, que ens ha de vertebrar
millor amb Cambrils, Salou, Vila-seca
i Tarragona. A més, ens connecta per dins
de la ciutat. Hem de seguir les directrius
d’Europa i hem de reduir l’emissió de diò-
LA CIUTAT
55

el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Reus.
La Mercadal.
2. Llibre que més ha gaudit.
Un que acabo d’adquirir, La pensió
d’alemanys de Montse Corretger.
3. Sèrie o pel·lícula preferida?
Sèries en tinc dues, una més profunda
i una altra per desconnectar. Borgen i
Sense cita prèvia.
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? Ara una dels The Tyets. Bailoteo
m’encanta.
5. Quin és el plat que li surt millor a
la cuina? No soc gaire bona cuinera.
Potser diria una truita amb patata.
6. Què volia ser de petita? Mestra.
7. Quina va ser la seva primera feina?
Vaig treballar a un despatx d’advocats.
8. Un referent polític. La primera ministra
de Nova Zelanda, Jacinda Ardern,
que va haver de deixar la política.
Mostra la pressió que comporta i que
les dones siguem valentes per dir “fins
aquí arribem”.
Què més destacaria d’aquest mandat
en l’àmbit cultural? Una cosa que el
regidor Recasens tenia entre cella i cella
era la vinculació entre cultura i educació.
Hem de democratitzar la cultura i generar
nous públics que seran espectadors
en el futur. Propostes com el Projecte
Vincles o el passaport cultural en són
mostres importants. S’ha demostrat que
la cultura té el pes que mereix a la ciutat
i continua sent un tret distintiu que ens
posa al mapa del país.
“ El 2015 partíem de 0
regidors i ara esperem
tenir l’alcaldia. Com que
no hi haurà majories
absolutes, ens haurem
d’asseure a negociar”
Ha parlat de participació ciutadana i
transformacions urbanes. En el Mercat
del Carrilet hi ha paradistes i partits
de govern com Ara Reus que no estan
d’acord amb la reubicació. Quina solució
proposa? S’ha escoltat suficient?
Vam dur a terme un procés participatiu
al barri per detectar les seves necessitats
i vam tenir reunions amb les paradistes
i veïns. Em quedo amb una de les frases
que em va dir un veí: ‘fa 60 anys que visc
en aquest barri i mai s’havia parlat d’una
inversió tan important’. ERC ha posat el
focus en el barri del Carrilet perquè vo-
lem invertir en el Reus sencer. Hem de millorar
a la connectivitat, els seus carrers,
tenir voreres amples i s’ha de rehabilitar
l’espai del Mercat perquè hi puguin haver
altres serveis. Les propostes contemplen
pensar la zona per a les persones i habitatge
per a gent jove.
D’altra banda, hi haurà un nou Mercat
amb producte fresc. Creiem que el lloc
ha de ser més atractiu per qui compra
i que les paradistes puguin fer negoci.
Plantegem que ha de ser al core del barri,
a l’avinguda del Carrilet. Tanmateix, el
sud serà per on creixerà la ciutat gràcies
a Bellissens i la Intermodal. Arriben vens
favorables pel sud de la ciutat i el barri
del Carrilet.
Algunes de les paradistes diuen que no
els surt rendible. L’Ajuntament estarà al
costat de les paradistes per tal que trobem
una entesa. La ubicació no els hi sembla
malament i segur que trobarem l’encaix.
Quins pactes li agradaria prioritzar
a partir del 29 de maig. D’esquerres o
independentistes? Esquerra és un partit
que li agrada dialogar i arribar a acords. El
primer pas és aconseguir ser la força més
votada. El 2015 partíem de 0 regidors i
ara esperem tenir l’alcaldia. Com que no
hi haurà majories absolutes, ens haurem
d’asseure a negociar. És important que
les persones de les candidatures puguin
encapçalar regidories de govern i tinguin
un bagatge professional. A més, han de
tenir mirada valenta i voluntat de dur a
terme projectes transformadors.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Reus? La tronada.
10. Quin és el millor lloc de la ciutat
per fer un vermut? La Mercadal.
Bonus: Completi la frase, Reus és...
La ciutat que estimo.
Un cop superada, s’ha treballat per oferir
una programació estable i s’ha apostat
per la creació. Això representa un motor
important en l’economia de la nostra ciutat.
Apostar per la creació cultural també
és apostar per la dinamització econòmica.
Tenim exemples com el Bartrina Territori
Creatiu, el Reus Jazz Cava o el Circ
Llunar. A més, hi ha festivals consolidats
com el Trapezi o el Memorimage.
56
LA CIUTAT

LA CIUTAT
57

“La gent vol
canvi i l’única
opció és
el PSC”
SANDRA GUAITA
Candidata del
PSC a Reus
El PSC es troba davant d’una de les
majors oportunitats en els últims
anys de recuperar l’alcaldia de Reus
Adrià Miró Canturri
Fa 12 anys que la van perdre i ara volen
consolidar el creixement que van experimentar
el 2019. Els socialistes aposten per
una renovació de cares a la llista amb la
nova candidata Sandra Guaita com a màxim
exponent del canvi. Parlem amb la cap
de llista perquè ens expliqui quins àmbits
vol transformar si arriba a l’alcaldia.
Planteja canvis a la llista electoral
amb fitxatges estrella com Josep Baiges.
Què aporten tots els noms que ha incorporat?
És una llista cohesionada en molts
aspectes. Tenim gent que treballa des del
teixit associatiu, empresarial o universitari.
Això fa que sigui una llista completa
amb gent que no ha estat vinculada a la
política i d’altres
que han sigut regidors
al govern i a
l’oposició.
Han sigut capaços
de recuperar
persones amb experiència de govern a
la ciutat, tot i que fa anys que van perdre
l’alcaldia. La gran majoria de regidors
de govern que hem tingut s’han posat a la
nostra disposició, també en legislatures
anteriors. Van ser uns grans partícips de la
construcció del Reus que tenim avui i han
sigut molt generosos. Per saber cap on
volem anar, hem de saber d’on venim i què
som com a ciutat.
Fa 12 anys que el PSC no guanya unes
municipals a Reus. Què pot ser diferent
el 2023 perquè tornin a quedar primers?
Tenim un projecte molt il·lusionador. La
gent vol canvi i l’única opció som nosaltres.
La resta d’opcions o estan a govern
o no tenen opcions de guanyar. A més,
l’equip humà és potent i coneix la ciutat
des de molts aspectes diferents. Per tant,
pensem que tot això suma.
Presenta una candidatura amb tres
eixos. Les persones, la sostenibilitat i la
ciència. Quines propostes planteja per
implementar-los? El primordial són les
persones. Les propostes van alineades
amb problemàtiques de la ciutadania com
el manteniment de la via pública, la neteja,
la seguretat i la política econòmica i empresarial.
En aquest àmbit, hem de definir
com des de l’administració pública acompanyem
els emprenedors, els empresaris,
la indústria o el comerç. Els altres dos eixos
van lligats amb el primer, ja que tots
els eixos són per treballar per les persones.
El fet que les empreses, la universitat
o les diferents entitats es vulguin vincular
en el nostre projecte ens permet teixir el
triangle perfecte entre les persones; la
ciència, la innovació i l’economia, i les polítiques
verdes de sostenibilitat.
Què ha faltat perquè Reus surti reforçat
en l’àmbit empresarial i del comerç?
58
LA CIUTAT

Hem estat parlant amb el sector i troben
falta d’acompanyament per part de
l’administració pública. Amb polítiques de
promoció de la ciutat, de retenció de talent
i d’acompanyament als emprenedors
i a les empreses que s’implementen a la
ciutat. Totes aquestes són les mancances
que ens han traslladat i les volem abordar
amb les nostres propostes. Sabem que les
solucions no seran definitives, però són
importants com a punt de partida inicial
per transformar la ciutat.
No creu que a vegades esperem que
les administracions públiques ens treguin
les castanyes del foc en àmbits privats
com l’empresarial o el comerç? Des
de l’activitat privada s’ha fet molta feina
i tenim grans referents, però l’administració
no ha acompanyat. No has d’intercedir
per ser un impediment, sinó que els
has d’acompanyar i permetre que passin
aquestes coses. L’administració ha posat
moltes traves.
Quines? Per exemple, les traves administratives
quan vols obrir un negoci.
La gent que vol obrir un negoci moltes
vegades no coneix els tràmits i què ha
de fer. Per què no fas que hi hagi alguna
persona que els guiï en el procés? D’altra
banda, si vols que les empreses vinguin a
la ciutat, no et pots quedar assegut esperant.
Has d’anar a buscar-les, acompanyat
d’altres empreses. Has d’escoltar el teixit
empresarial de la ciutat, que és molt fort.
Molta part de la ciutadania demana que
se’ls escolti.
Abans de la precampanya també parlava
de la pèrdua de la capitalitat sanitària
i cultural. Creu que ha sigut també
per la manca d’acompanyament o per
altres factors? Passa una cosa semblant
al teixit comercial i empresarial. Les entitats
culturals han continuat fent activitat
cultural de manera positiva per la ciutat.
Però l’administració ha d’acompanyar perquè
tot brilli. En l’àmbit cultural és evident
que això no ha estat així i en el sanitari és
més evident que cap. Quan tens un hospital
municipal i el regales, gran part de la
culpa que perdem la capitalitat sanitària
és de l’administració local.
Què proposa en matèria sanitària? Hi
ha una cosa que no es pot desfer: t’has
deslligat d’un hospital municipal que era
patrimoni de la ciutat i que molts ciutadans
havien lluitat per ell. Recuperar-ho és
molt difícil, però el que pots fer és que els
professionals sanitaris que estan a la teva
ciutat et facin agafar capitalitat en un altre
aspecte com la ciència i la innovació. Ha de
servir perquè es vegi Reus com un pou de
coneixement en la part agroalimentària,
de nutrició, salut i les TIC.
Pel que fa a la cultura, creu que hi ha altres
municipis al territori que brillen més
que Reus? Si tu no avances, el que passarà
és que tiraràs enrere i els altres avançaran.
Per tant, si durant uns anys no has exercit la
capitalitat cultural, hi haurà algú altre que
ho farà. T’has de posar a treballar amb el
teixit cultural perquè Reus torni a ser referent
indiscutible en aquest àmbit.
“Definir com el tramvia
entra a la ciutat és molt
important i Reus ha de
tenir un pes rellevant en
les reclamacions cap
a Barcelona”
Ha sigut molt ‘pesada’ a l’hora de reclamar
infraestructures com Bellissens
o la Intermodal. Un cop que sembla que
arribaran, com s’ha d’articular Reus?
Hem sigut pesats perquè hem pensat que
és important. No pot ser que el Camp de
Tarragona no tingui un sistema de transport
públic i sostenible adaptat a les nostres
necessitats. Hi ha molta gent que ens
movem d’unes ciutats a unes altres. La
xarxa de tren no havia estat ben estructurada,
per això vam demanar un estudi
que a més permetés la intermodalitat amb
altres eixos.
El tren és absolutament necessari i
el baixador de Bellissens és un pol de dinamització
pel sud de Reus i el territori.
Després, definir com el tramvia entra a la
ciutat és molt important i Reus ha de tenir
un pes rellevant en les reclamacions cap a
Barcelona. Finalment, dins de la mateixa
ciutat, hem de tenir un transport públic
urbà com l’autobús que sigui útil en les
freqüències i accessible. Per això, vam fer
les propostes com la T-Hospital i la T-16.
A més, per llei haurem d’aplicar una zona
de baixes emissions. No li pots dir a la ciutadania
que no pot entrar en cotxe sense
donar-los-hi una solució.
Li agrada el traçat que es planteja
del tram? Ens preocupa que el fet que la
construcció es plantegi en dues fases (a
la primera no hi és Reus i Tarragona) faci
que ens quedem penjats. Així que estarem
molt atents perquè no s’aturi a la fase 1.
S’ha d’acabar de perfilar amb el govern de
la Generalitat com ha de discórrer el traçat
a la ciutat.
En la seva presentació parlava d’urbanisme
tàctic. Quines són les actuacions
principals que plantegen? Aquest urbanisme
tàctic aniria a determinades zones
de ciutat, on per exemple no tens voreres
amb una amplada prou gran perquè sigui
accessible. Es faria una primera actuació
ràpida i després es farien actuacions més a
llarg termini. A més, la pacificació ha d’anar
acompanyada d’arbres perquè tenim una
LA CIUTAT
59

el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Reus.
La boca de la Mina.
2. Llibre que més ha gaudit.
Qualsevol de novel·la negra.
3. Sèrie o pel·lícula preferida?
Friends, indiscutiblement.
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? Moltes d’El último de la fila en
èpoques pretèrites i ara qualsevol cosa
d’indie espanyol.
5. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? La truita de patata em queda
molt bé.
6. Què volia ser de petita? Ballarina.
7. Quina va ser la seva primera feina?
Donava classes de gimnàstica rítmica
a nenes més petites.
8. Un referent polític. Clara Campoamor
m’agrada molt per la seva lluita.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Reus? Soc molt ‘friki’
del seguici festiu, però la tronada em
posa la pell de gallina.
10. Quin és el millor lloc de la ciutat
per fer un vermut? Qualsevol terrassa
de la ciutat. Reus i vermut és èxit segur.
Bonus: Completi la frase, Reus és...
Una gran ciutat, però pot ser encara
millor.
ciutat molt grisa. Per tant, cada ciutadà de
Reus hauria de tenir una zona verda a cinc
minuts caminant. És un canvi també en àmbits
com la salut física i psicològica.
S’emmiralla en algun altre municipi?
Els socialistes a València defensen
aquest model, però a Barcelona no
acaben d’estar d’acord amb algunes
mesures d’aquest estil. El problema de
qualsevol modificació urbanística és que
no la pots fer d’esquena a la ciutadania.
La gent és molt conscient que s’han de
pacificar les ciutats. Has de fer una feina
conjunta amb la ciutadania i fer-la partícip.
D’aquesta manera, la gent s’ho sent seu.
En determinades zones de la ciutat hem
tingut problemes urbanístics per culpa de
la falta de diàleg.
Quins mecanismes planteja perquè
hi hagi aquesta interlocució? Tens eines
com les entitats veïnals i culturals. Una
cosa que has de fer és trepitjar carrer. No
podem presentar un projecte plantejat en
un despatx i pensar que això és el que la
ciutadania vol. Tenim suficient massa crítica
perquè puguem fer que la ciutadania
participi.
El govern presumeix de la participació
ciutadana en aquest mandat. Els
pressupostos participatius no ho són
perquè tinguin el nom. Hi ha propostes
que tenen 100 vots. Has de buscar activament
la participació perquè és un projecte
ciutadà. Si tens uns pressupostos
participatius on la majoria no participa,
no són útils.
La portaveu dels paradistes del Mercat
del Carrilet va ser a l’escenari en el
seu acte de presentació. Quina solució
planteja pel mercat? És un exemple més
de no escoltar. El Mercat del Carrilet està
ubicat en un espai que dona una resposta
molt àmplia al sud de la ciutat i hi ha persones
vinculades al barri. Quan passem
per quatre propostes diferents, estàs
“Reus és una ciutat molt
grisa. Per tant, cada
ciutadà de Reus hauria
de tenir una zona verda a
cinc minuts caminant”
jugant amb la vida de les persones que
hi treballen. Vam fer propostes perquè
no es tanqués. No perquè ho penséssim
només nosaltres, sinó que vam anar allà i
vam escoltar els implicats. A més, les paradistes
van recollir moltíssimes firmes i
ningú les ha escoltat. No hem canviat ni
una coma des del moment inicial, és un
projecte que el barri i les paradistes volen.
Tanmateix, hi ha un estudi que diu
que és factible transformar-lo.
Amb quins partits té millor encaix
el PSC? Hem dit des del primer moment
que volem ser el partit que guanya les
eleccions. I també hem dit que volem
pactar amb aquells partits que tenen un
projecte semblant al nostre. Ens podem
asseure amb tots aquells que recullin en
part les nostres propostes. Tot i això, hem
de guanyar perquè el lideratge fa molt. La
ciutadania ens posarà els números sobre
la taula i haurem de ser capaços d’escoltar-los
per tal d’assolir el consens que ens
reclamen.
60
LA CIUTAT

Lluís
Domènech
i Montaner
L’arquitecte que
va transformar
Reus
Meravelloses cases burgeses, espais industrials,
botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles.
Tota la ciutat es va transformar des de la seva
visió i mestratge, obrint-la al nou corrent
modernista i donant-li la forma i l'esplendor que
ara coneixem.
A Reus, Domènech i Montaner va trobar la
ciutat perfecta on construir els seus somnis.
Oficina de Turisme
Plaça del Mercadal, 3
Edifici Gaudí Centre Reus
Tel. +34 977 010 670
infoturisme@reus.cat
www.reusturisme.cat
LA CIUTAT
61

REUS
ARA REUS PROPOSA LA INSTAL·LACIÓ DE LAVABOS PÚBLICS EN DIVERSOS PUNTS
DE LA CIUTAT
Els lavabos públics seran accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i comptaran amb barres fixes de recolzament
Ara Reus inclourà en el seu programa electoral
la instal·lació de lavabos públics en diversos
punts de la ciutat. Concretament, s’instal·
laran en dotze punts, repartits a la vegada en
la totalitat dels districtes del municipi.
La seva instal·lació partirà d’un estudi previ,
que tindrà en compte el volum de persones
que transiten per les zones de la ciutat i els
espais que concentren més vida al carrer.
Aquest estudi, doncs, permetrà definir de
forma exacta allà on són més necessaris els
lavabos públics.
Els lavabos, que tindran un preu reduït d’accés
per fer front al seu manteniment, estaran
construïts amb una estructura d’acer i disposaran
d’un mecanisme d’auto-neteja i solució
desinfectant que s’activa cada cop que un veí
surt del cubicle. Comptaran amb llum artificial
i un botó d’emergències, a més de tots els
elements habituals com un dispensador de
sabó, paper higiènic, asseca-mans, paperera
o mirall, entre d’altres.
Així mateix, els lavabos públics seran accessibles
per a persones amb mobilitat reduïda
i comptaran amb barres fixes de suport. El
seu interior està totalment adaptat per facilitar
l’accés i moviment d’una cadira de rodes.
També disposaran d’una zona de canviador
per a nadons.
NOEMÍ LLAURADÓ VOL ATRAURE
INVERSIONS EMPRESARIALS A REUS
La candidata republicana presenta un paquet de mesures
per incentivar la presència industrial al municipi
Noemí Llauradó, cap de llista d’Esquerra Republicana a Reus, ha presentat
un paquet de mesures per millorar la competitivitat del sector
industrial a Reus. Els objectius d’aquesta proposta és reactivar el sector
industrial, retenir el que ja està establert i atreure noves empreses. En
aquest sentit, la proposta més destacada ha estat l’anunci per destinar
2,4 milions d’euros al llarg del proper mandat a compra de sòl industrial.
Aquesta proposta se suma a les modificacions en el planejament urbanístic
per disposar de més sòl industrial a la ciutat. En aquest sentit, aquesta
modificació també facilitaria dur a terme permutes per traslladar l’activitat
industrial a les zones amb més serveis destinats a aquesta finalitat.
Llauradó ha recordat que durant aquest mandat s’ha treballat un estudi
dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) per detectar les necessitats
existents als polígons i dinamitzar-los i millorar-los. L’alcaldable republicana
ha anunciat que destinarà 150.000 euros a l’any, és a dir 600.000
euros del proper mandat, per avançar en aquestes accions que aniran vinculades
al Pla Director de Polígons.
SANDRA GUAITA INCENTIVARÀ EL
COMERÇ DE REUS AMB REDESA COM
L'objectiu és impulsar l'obertura de nous comerços al
centre i els barris de la ciutat
La candidata socialista a l’alcaldia de Reus, Sandra Guaita, ha anunciat
la creació de REDESSA COM, una iniciativa per impulsar el comerç
local i “recuperar la capitalitat comercial en el seu màxim esplendor”.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és que Reus torni a ser un referent per a
la seva ciutadania, però també per als municipis de l’entorn, per “tornar
a captar visitants que vinguin a comprar als nostres comerços i potenciar encara
més el comerç local i de proximitat”.
La iniciativa REDESSA COM és basa en cinc blocs que ha detallat el número
2 del PSC, Josep Baiges. El primer consisteix en una persona que
sigui un referent comercial per realitzar tasques d’acompanyament i
seguiment comercial durant els dos primers anys. També s’aplicaran
bonificacions perquè totes aquelles empreses o persones que vulguin
obrir un local a la ciutat puguin fer-ho a uns preus més asequibles. També
s’ha anunciat bonificacions graduals en l’IBI, la taxa de recollida de la
brossa, l’ICIO i l’adequació i accessibilitat dels locals.
62
LA CIUTAT

LA CIUTAT
63

“Hem de tenir un Mercat
del Carrilet nou i modern on
es troba actualment”
DANIEL RUBIO
Alcaldable d'Ara Reus
Ara Reus arriba als comicis municipals amb perspectives de creixement.
El partit municipalista aspira a ocupar el lloc que pot deixar la trencadissa
de l'espai convergent a la capital del Baix Camp i ser la sorpresa del 28M
Adrià Miró Canturri
A més, el partit reusenc també compta
amb la carta de la gestió, ja que han format
part de les coalicions de govern en els últims
mandats. Parlem amb el seu candidat,
Daniel Rubio, que repeteix com a cap de
llista i ens explica quin horitzó marca per
la ciutat.
Aquest any incorporen el paraigua
d’Ara Pacte Local a la candidatura. Què
aporta aquesta confluència? A nivell de
ciutat, és sinònim de creixement, de consolidació
i de solvència. Un projecte que
neix el 2011 a Reus i que de mica en mica
s’ha guanyat un espai. A Catalunya, ha estat
capaç de teixir una manera de fer política
municipalista i assolint més de 200
candidatures. Hi ha un espai polític que
està orfe de partit i lideratges.
Amb la marxa de Pellicer, aquest
espai orfe pot trobar en Ara Reus una
casa? Sí. A més, el Dani Rubio té el seu propi
projecte i la seva manera de fer política.
No vull ser hereu de ningú, sinó que vull
dedicar-me a la meva ciutat amb la nostra
pròpia candidatura. En aquests 12 anys
hem estat capaços de créixer, de consolidar-nos
i de donar resposta a un gruix de
la ciutadania que no fa gaires anys estava
a l’hegemonia política nacional. El 28 de
maig és l’inici d’un llarg camí, estem segurs
que ens convertirem en una de les cinc
forces municipalistes de Catalunya.
És el moment de trencar la barrera
dels 2 regidors? Sempre hi ha oportunitats.
Si ho comptem en termes absoluts,
sempre hem estat en 2 regidors. Però si
ho compten en percentatge i nombre de
64
LA CIUTAT

vots, hem incrementat els resultats. Tot i
que l’agenda política venia marcada per un
discurs nacional, sempre hem centrat el
nostre discurs en la política del dia a dia. El
2019 hi havia el record de vot de les nacionals
molt recent i coincidia amb unes europees,
la situació era molt diferent d’ara.
Actualment, les prioritats són unes altres.
A més, nosaltres som un partit purament
de gestió i estic convençut que Ara Reus
farà un salt en nombre de vots i regidors.
Quin balanç fan de la tasca del govern?
És un mandat marcat per la crisi de
la Covid, per una postcrisi política i una
crisi d’inflació. Arrancàvem el mandat
amb una reconducció econòmica, on Ara
Reus en els mandats anteriors juga un paper
fonamental en l’eliminació d’Innova
i la reconversió del sistema empresarial
de les societats anònimes municipals de
l’Ajuntament. Per tant, passem d’un Ajuntament
que tenia més de 405 milions d’endeutament
als 128 actuals. Gràcies a això,
hem pogut donar resposta a la crisi sanitària
amb un pla d’impuls de reactivació
econòmica. En el moment de crisi és quan
hem invertit més.
I pel que fa a les regidories d’Ara Reus
en concret? En seguretat, hem de destacar
l’increment dels agents de la Guàrdia
Urbana i l’acord que hem arribat amb els
representants sindicals per arribar als
182 agents abans del 2026, un compromís
electoral. Per tant, comencem la campanya
amb fets i no paraules. A més, hem
incorporat la tecnificació i les noves tecnologies
en la seguretat com les càmeres
o nous sistemes de mobilitat.
Pel que fa a recursos humans, tanquem
el mandat amb una segona aprovació d’un
conveni laboral amb la unanimitat de tots
els representants sindicals. Hem aprovat
la relació de llocs de treball, el pla de modernització,
el pla de teletreball... L’Ajuntament
de Reus és molt més competitiu
avui. I, finalment, en medi ambient l’avenç
és significatiu. Quan vaig arribar el 2016,
la recollida selectiva estava en un 26% i
avui ens situem en un 40%. Si parlem de
transició energètica, hem de destacar
Reus Energia, el desplegament de plaques
solars, la creació de la comunitat energètica
al polígon Agro-Reus (la més important
de Catalunya) o el benestar animal.
Quins són els eixos del programa
d’Ara Reus? Comptem amb més de 1.000
accions electorals. Si parlem d’administració,
sempre parlem de ‘la ciutat fàcil’. És a
“ Comptem amb més de
1.000 accions electorals.
Si parlem d’administració,
sempre parlem de
‘la ciutat fàcil’”
dir, una ciutat en què qualsevol gestió sigui
el més àgil possible, que l’atenció telemàtica
no sigui incompatible amb la presencial
i que sigui captadora de talent i ajudi
l’emprenedor. A més, parlem d’una ciutat
d’un sol nivell, sense barreres arquitectòniques.
Reus té grans reptes en l’àmbit
urbanístic. Hem de trencar la barrera de
la via del tren amb el projecte que anomenem
‘Reus Central Park’. Disposaria
de passos tant elevats com soterrats amb
trànsit rodat, carrils per a vianants i per
a bicicletes. El mateix hauria de succeir a
la zona sud, per connectar els barris amb
l’àrea de la universitat gràcies a un pas elevat
a la rotonda del Mcdonalds que saltarà
la via del tren.
En els pròxims quatre anys, tenim el repte
que Reus Energia sigui una divisió com
ho és Aigües de Reus i la gent pugui contractar-hi
la llum. En l’àmbit empresarial,
també necessitem modificacions urbanístiques
al polígon H6 i H12 perquè les empreses
logístiques, de noves tecnologies i
fonts renovables puguin instal·lar-s’hi i crear
llocs de treball. No hi ha millor economia
social que una economia productiva.
Quina diagnosi fa de l’estat del comerç
a la ciutat? Reus és una ciutat eminentment
comercial i en l’actualitat té un repte.
La manera de comprar ha canviat i hem de
tractar diverses qüestions. Per una banda,
s’ha d’abordar el preu del lloguer de les
botigues. A través de revisions de polítiques
fiscals hem d’ajudar que s’obrin nous
locals al centre. A més, el 2019 ja parlàvem
amb 7 anys vista que hi havia una concessió
al pàrquing de la Plaça Prim que caducava.
Sempre hem defensat que aquest
espai podia ser un punt de servei logístic
pel sector comercial de la ciutat. Permet a
través d’un marketplace local que la gent
de Reus i de la resta del territori pugui
comprar. A partir d’aquí, hi pot haver la
distribució de mercaderies amb del Lastmile
o exportant-les a altres indrets.
LA CIUTAT
65

D’altra banda, tenim un centre comercial
que va perjudicar el comerç tradicional,
però el tenim aquí. El repte és fer funcionar
el comerç de tota la vida amb la digitalització
i alhora que la Fira tingui el seu
impuls per competir amb les Gavarres i
Tarragona.
S’ha desmarcat dels seus companys de
govern amb el tema del Mercat del Carrilet.
Què s’ha de fer? La situació que estan
patint els paradistes sabíem que arribaria
quan es va fundar fa més de 30 anys.
Ni els governs anteriors ni aquest han
estat capaços d’avançar-se en el temps. La
nostra posició sempre ha sigut tenir un informe
que doni la màxima seguretat que el
nou emplaçament és molt millor que l’actual.
Se’m fa difícil pensar que camions de
dos o tres eixos tenen una millor circulació
per carrer Balmes que per l’avinguda de
Salou o Jaume I. En segon lloc, el fet que
moguem aquest mercat deixa orfe d’economia
una zona de l’avinguda Jaume I. I, el
tercer punt, són els paradistes que estan a
les portes de la jubilació i es poden veure
abocats a una inversió molt gran.
Va votar a favor de la compra de l’espai.
Hi vaig votar a favor assegurant-me
que en aquell espai tant hi podia anar un
mercat com també hi pot anar un bloc
d’habitatges o d’oficines. Estic a favor que
l’Ajuntament incorpori patrimoni perquè
vol dir que té fortalesa, però el nostre posicionament
és que el Mercat del Carrilet
ha de tenir una transformació. Hem de tenir
un mercat nou i modern on es troba actualment
i el seu entorn ha de patir també
una transformació urbanística.
el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Reus? La
Boca de la Mina.
2. Llibre que més ha gaudit. El reencuentro
3. Sèrie o pel·lícula preferida? No soc
de moltes sèries. Si t’he de dir una pel·
lícula, em quedaré amb la meva infància
i et diré El Rey León.
4. Quina cançó no es pot treure del
cap? Wish you were here, de Pink
Floyd.
5. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? Tot el que faig a la brasa, en soc
un especialista.
6. Què volia ser de petit? Hi havia
una època que volia ser enginyer i arquitecte,
però amb 16 anys vaig veure
clar que la meva vocació era la comunicació.
7. Quina va ser la seva primera feina?
En una empresa important d’ascensors
de Reus.
8. Un referent polític. Adolfo Suárez.
9. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Reus? La tronada
9. Quin és el millor lloc de la ciutat
per fer un vermut? La plaça Mercadal.
Bonus: Completi la frase, Reus és...
La meva ciutat.
Amb l’urbanisme també es lliga la mobilitat.
Quin horitzó planteja Ara Reus
de cara a reordenar la mobilitat al municipi?
L’horitzó d’Ara Reus en la mobilitat
comença pels vianants. Avui dia, el 20% de
les voreres estan per sota del metre 60,
que és el que marca la normativa. Hem de
veure quina és la planificació urbanística
que permet que el vianant, les persones
amb mobilitat reduïda o els cotxets tinguin
una mobilitat segura. A partir d’aquí,
també tenim la interconnexió amb infraestructures
(aeroport, Belissens, intermodal,
etc.), la trencadissa de les barreres
arquitectòniques i la projecció de la Zona
de Baixes Emissions.
En aquest sentit, les ZBE han d’anar
acompanyades d’unes ordenances que
busquin la millora de l’impacte acústic i
de les emissions, sabent que Reus no té un
excés de contaminació. Són reptes de futur
que hem de fer de manera ordenada.
A més, hem de projectar uns carrils bici
que no generin una molèstia amb la resta
de vehicles.
No hi ha convivència? No. Falta molta
educació viària. Des de la Guàrdia Urbana
s’està fent una molt bona tasca i Reus és
la ciutat que més sancions ha ficat a gent
que va en patinet de manera incívica. Hem
d’insistir en la pedagogia i la DGT ha de començar
a establir les obligatorietats dels
patinets. Hi ha elements de la mobilitat
que van al seu aire i s’ha de ficar ordre.
Quines mancances té la cultura de
Reus? Hi ha algunes entitats que han quedat
tocades arran de la covid. Hem de mirar
com salvem part del sector de la cultura
reusenca que ha patit els efectes de la crisi.
Quan parlem de cultura, ho fem d’una cultura
àmplia. Sempre hem defensat la dignificació
de l’espai on tenim els elements
festius, que a part de museístic també pot
ser un espai multidisciplinari. Tanmateix,
l’àmbit privat ha de tenir el suport que es
mereix perquè per Reus passin els números
1 en dansa, art, literatura i teatre.
Falta suport? Reus és una ciutat molt
potent a nivell cultural, però hi ha un sector
que no té molta entrada. Tot el que es
produeix ve del vessant públic i d’alguna
col·laboració amb entitats locals. Amb
l’entrada d’empreses que es dediquen a
grans produccions podem aportar en tots
els àmbits culturals. Cambrils té un festival
de música a l’estiu i Tarragona té la
plaça de braus. Reus no disposa d’un espai
així i hem de pensar quin espai pot oferir
perquè arribin artistes de primer nivell.
Aplicarà línies vermelles a l’hora de
pactar? No hem manifestat mai una incompatibilitat
per pactar. El que sempre
hem posat sobre la taula és el nostre programa
electoral i el respecte als nostres
projectes. Treballem perquè el nostre
creixement sigui el màxim possible i sortim
a guanyar. A partir d’aquí, tenim un
seguit de punts que posarem sobre la taula.
Si no hi ha entesa, serà per una qüestió
programàtica. Hem de permetre que la
ciutat tingui governabilitat.
66
LA CIUTAT

CASTELLVELL DEL CAMP
REUS GOLF
5
3
LES BORGES DEL CAMP
Preu:499.000€
XALET APARELLAT SEMINOU
5 hab. 3 banys, sala menjador, cuina equipada, estudi/gimnàs, garatge,
terrasses, jardí i piscina. Vistes, excel·lent estat.
4
2
Preu: 325.000€
UNIFAMILIAR
Xalet 280 m 2 + 700 m 2 de parcel·la, 4 hab. 3 banys, 2 cuines, sala menjador,
llar de foc, barbacoa, terrassa, piscina. Excel.lent estat. Zona
tranquil·la.
L’AMPOLLA
4
3
VINYOLS I ELS ARCS
Preu: 299.000€
XALET INDIVIDUAL
Xalet de 280 m 2 , en excel·lent estat i 700 m 2 de parcel·la, 4 habitacions, 2 cuines,
sala menjador amb llar de foc, 3 banys, garatge, magatzem, traster i golfes,
2 terrasses, piscina, zona tranquil·la
2 1 Preu:175.000€
APARTAMENT AMB PÀRQUING
Seminou, 2 hab, 1 bany, sala menjador, totalment moblat i equipat,
a.c. terrassa amb vista al mar, parquing, jardí i piscina comunitària, a
100 mts de la platja.
REUS CENTRE
6
3
Preu: 162.000€
CASA
6 hab. 3 banys, sala menjador, cuina amb llar de foc, pati, totalment
reformada.
4
1
Preu: 118.000€
HABITATGE
4 habitacions, 1 bany, menjador, cuina equipada, rentador, moblat,
ascensor, ideal inversió.
LA CIUTAT
67

REUS
SANDRA GUAITA
PROPOSA UNA XARXA
D’ATRACCIÓ I RETENCIÓ
DE TALENT A REUS
Anirà vinculat a la Universitat,
la Formació Professional, les
escoles d’adults, les empreses i
l’administració pública
“Reus ha de ser un pol d’atracció d’empreses,
però també de generació i retenció de talent.
Per això hem d’impulsar una xarxa vinculant la
Universitat, la Formació Professional, les escoles
d’adults, les empreses i l’administració pública”,
ha anunciat la candidata del PSC a l’alcaldia de
Reus, Sandra Guaita.
L’objectiu d’aquesta xarxa d’atracció i retenció
de talent és que les empreses instal·lades al territori
trobin a casa el talent, a la vegada que els
i les joves que cerquen feina ben qualificada la
puguin trobar també a Reus.
NOEMÍ LLAURADÓ PROPOSA ‘REUS: ZERO ZONES
FOSQUES’
La candidata republicana ha presentat aquesta proposta després de reunir-se
amb els representants d’una trentena d’associacions de veïns de Reus
Noemí Llauradó, ha manifestat: “el proper
mandat hem de poder avançar d’una manera
clara i decisiva en matèria de seguretat“. La seguretat
entesa com la garantia de la integritat
i el respecte a les persones, a la seva llibertat,
a la propietat, a la diferència social, al pensament
i que siguin respectats els drets en l’ús
de l’espai públic.
Llauradó ha plantejat la necessitat de millora
de la il·luminació en diferents punts de la ciutat
per evitar els actes d’incivisme i optimitzar
la sensació de seguretat de les persones.
‘Amb la iniciativa «Reus: zero zones fos-
ques» volem assolir precisament això, que Reus
sigui una ciutat més ben il·luminada, ja que més
enllà de ser una de les principals reclamacions
veïnals, és una iniciativa que millorarà la seguretat
de les veïnes i veïns de Reus per disposar
d’un entorn més visible’, ha explicat Llauradó.
En aquest sentit, la candidata republicana ha indicat:
‘el proper mandat s’impulsarà aquest pla de
millora lumínica de Reus amb l’objectiu que tothom
pugui caminar tranquil·lament pel carrer,
veure i ser vist. Hem de poder caminar i passejar
amb total llibertat i seguretat per la via pública.
És una acció important que permetrà incrementar
la percepció de seguretat a tota la ciutat’.
L’AJUNTAMENT DE REUS I L’ARQUEBISBAT SIGNEN
UN ACORD PEL BRAVIUM TEATRE
El principi d'acord entre ambdues institucions es ratificaria en el Ple de
l'Ajuntament el proper 21 d'abril
D’aquesta manera, el PSC vol retenir i captar
nou talent, però també afavorir la reinserció laboral
per adaptar-se a les noves empreses que
aposten per les Tecnologies de la Informació i
les Comunicacions, però també en l’àmbit agroalimentari.
Amb aquesta xarxa de retenció i atracció de
talent el PSC cercarà posicionar Reus com una
de les ciutats referents en matèria d’innovació,
agroalimentació, tecnologia i ciència i, sobretot,
augmentar l’ocupació a Reus.
Després d’un període de negociacions, l’Ajuntament
de Reus i l’Arquebisbat de Tarragona van
signar el passat 31 de març el protocol de principi
d’acord per l’actuació de l’edifici del carrer
de la Presó, núm. 13, seu de Bravium Artístic i
Cultural. Això permetria que es materialitzés un
nou teatre renovat per la ciutat de Reus, sempre
i quan el Ple de l’Ajuntament el ratifiqui el proper
21 d’abril i, properament, també la Santa Seu.
Des de la Junta Directiva de l’entitat confien
que “el Bravium tornarà a casa i podrà donar cabuda
en aquest espai a tot l’àmbit cultural, tan divers
i ric, en benefici d’una ciutadania oberta a tot
el ventall de disciplines artístiques, tan prolífiques
a la ciutat, i pensat per a tot el públic”. L’entitat repassa
els dies de trasllat, la posterior reubicació
al carrer Sant Llorenç -on actualment tenen la
seva seu social i magatzem-, l’adaptació a un
nou espai i l’acollida de la nova programació per
part de l’Orfeó Reusenc.
68
LA CIUTAT

LA CIUTAT
69

LA TRADICIÓ AL SERVEI DEL PALADAR
Mil&UnVerd sorgeix de la fusió entre tradició i modernitat. Des
de les seves finques familiars produeixen l’oli que embriaga els
paladars més exigents pel seu sabor intens, diferent i exclusiu
Redacció
La finca Els Carlets, situada a La Sénia,
és l'epicentre de la producció limitada dels
seus olis d'oliva de qualitat. Arbor Senium,
Arbor Sacris Luxury i Casolí. Tres tipus
d’olis que han aconseguit múltiples premis
internacional des del 2019. La finca, a més,
es pot visitar per descobrir el meravellós
entorn que formen els olivers mil·lenaris i
centenaris, al mateix temps que degustes
la seva varietat d’olis.
ARBOR SACRIS LUXURY
Exquisit, amb història, intens i provocador.
L'oli Arbor Sacris Luxury et convida a
degustar un oli d'oliva verge extra (AOVE)
únic en la seva classe, els fruits de la qual
s'extreuen de les 35 oliveres amb més de
1000 anys d'història que emboliquen la
Finca Els Carlets a La Sénia. Arbor Sacris
Luxury està reconegut per la Marca de
Garantia Farga Mil·lenària, regulada per la
mancomunitat del Sénia, qui garanteix la
procedència de l'oli d'oliveres mil·lenàries
de més de 3,5 metres de tronc a una altura
de 1,3 metres del sòl.
Amb una producció limitada a 1000
unitats a l'any, tens la possibilitat de comprar
un oli d'oliva verge extra Premium
de varietat Farga procedent d'oliveres
declarades SIPAM per la FAO (Organització
de les Nacions Unides per a l'Agricultura
i l'Alimentació).
ARBOR SENIUM
D'un territori on s'acarona a l'olivera,
neix Arbor Senium un oli d'oliva verge extra
de qualitat gurmet extret d'oliveres
amb més de 100 anys de vida de les varietats
Farga i Morrut. Un sabor singular i la
il·lusió per crear un oli AOVE que trenqui
motlles per la seva qualitat donen com a
resultat aquest producte que captivarà
als que busquen olis que deixin empremta
en el seu paladar.
A més, la tradició en el cultiu i producció
de l'oli d'oliva gurmet Arbor Senium
es combina amb l'aposta innovadora en
la seva presentació: embalatge ecofrien-
dly i reutilitzable, en la fabricació del qual
han col·laborat persones amb discapacitat
i en riscos d'exclusió social.
CASOLÍ
Originari de la regió del Baix Penedès,
CASOLÍ és un oli de AOVE de la varietat
Arbosana que seduirà els teus sentits. Una
oliva de lleu vigor i excel·lent rendiment,
que es mostra com una de les millors varietats
per a la plantació súper intensiva.
De categoria superior i recomanat per
a consum diari, extreuen el Casolí directament
d'olives Arbosana mitjançant
procediment mecànic, la qual cosa els
permet aconseguir un sabor únic i inigualable,
senzillament irresistible. Té una deliciosa
aroma afruitada verd intens que es
manté en el paladar, amb lleugeres connotacions
de fulles i hortalisses. Un oli
complex en boca, amb un excel·lent equilibri
entre dolçor, picor i amargor. A més
d'un plaer per als sentits de qui el test, és
altament beneficiós per a la salut, amb
més d'un 70% d'àcid oleic i un alt contingut
de polifenols i altres propietats.
70
LA CIUTAT

LA CIUTAT
71

REUS
REUS ADJUDICA LA MODERNITZACIÓ
DE LES INFRAESTRUCTURES DEL
TEATRE BARTRINA
L’objectiu del projecte és millorar l’equipament tècnic i la
maquinària escènica del teatre perquè doni una resposta
L’Ajuntament de Reus ha adjudicat els contractes previstos en la licitació
del projecte de modernització i gestió sostenible de les infraestructures
d’arts escèniques i musicals del Teatre Bartrina. L’objectiu del projecte
és millorar l’equipament tècnic i la maquinària escènica del teatre
perquè doni una resposta de qualitat als requeriments de les activitats
escèniques que acull, tot responent a criteris d’eficiència i sostenibilitat.
Així, s’hi inclou la modernització dels equips d’il·luminació fent la migració
a LED de baix consum i la renovació de les consoles de control
per permetre el control de perifèrics de diferents tecnologies; la incorporació
d’un nou sistema de vídeo digital; i la substitució del sistema d’àudio
analògic a digital, amb implementació d’un sistema de sou immersiu.
SANDRA GUAITA PRESENTA EL SEU
EQUIP DE GOVERN PER REUS
Sandra Guaita: “Les 27 persones que formen l’equip tenen
un mateix objectiu: transformar la ciutat i millorar el dia a
dia de les persones”
El projecte de modernització i gestió sostenible de les infraestructures
d’arts escèniques i musicals del Teatre Bartrina compta amb un ajut de
83.004 € a càrrec de l’instrument financer dels Next Generation EU en
el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, d’acord amb
la convocatòria de l’Oficina de Suport a la Indústria Cultural del Departament
de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Compta també amb un
ajut de 50.000 € de la Diputació de Tarragona.
La candidata a l’alcaldia per Reus, Sandra Guaita, ha presentat les 27
persones que “formaran part de l’equip de govern del PSC per Reus”.
L’alcaldable socialista els ha presentat un per un davant d’uns 300 assistents
que s’han acostat a La Palma per conèixer qui són aquestes 27 persones.
“Les 27 persones que formen l’equip tenen un mateix objectiu: transformar
la ciutat i millorar el dia a dia de les persones”, ha assegurat Sandra
Guaita, qui ha afegit que “totes elles ja fa anys que treballen per Reus i la
ciutadania des de diversos àmbits, però ara ho faran sota el projecte del PSC
perquè entenen que és un projecte de ciutat ambiciós i que vol tornar a fer de
Reus un referent”.
EL GOVERN DE REUS RET COMPTES: “REUS 2019-2023”
El Govern presenta la memòria de mandat amb un grau d’execució del 86% del Pla d’Acció Municipal 2019-2023
El Govern de Reus en ple ha presentat dijous,
30 de març la publicació de la memòria de
mandat “Reus 2019-2023”, el document que
recull l’acció de govern, fruit de l’execució del
Pla d’Acció Municipal i dels projectes que al
llarg del mandat han donat resposta a noves
necessitats i oportunitats. L’Ajuntament ha
editat 45.000 exemplars de la memòria —
més d’edició digital que es pot descarregar
des del web municipal reus.cat—, que s’ha
començat a repartir a tots els domicilis de la
ciutat com a exercici de retiment de comptes
a la ciutadania de l’acció de govern.
Seguint l’estructura del PAM, “Reus 2019-
2023” es divideix en quatre eixos estratègics
que permeten visualitzar
els compliments dels objectius
compromesos:
•Una ciutat pensada per a
les persones.
•Una ciutat sostenible, segura
i saludable.
•Una ciutat pionera i amb
capacitat d’atracció.
•Una ciutat preparada i
que mira cap al futur.
72
LA CIUTAT

LA CIUTAT
73

REUS
TRET DE SORTIDA A LA REGENERACIÓ DEL BARRI
DEL CARME
El president de la Generalitat i l'alcalde i la vicealcaldessa de Reus han
presentat el conveni que permetrà esponjar, connectar i dotar de serveis el
cèntric barri del Carme
DANIEL RUBIO,
CANDIDAT D’ARA REUS
A L’ALCALDIA: “SOM
L’OPCIÓ MÉS SEGURA”
Carles Pellicer; el president de la Generalitat,
Pere Aragonès, i la vicealcaldessa, Noemí
Llauradó, hi han presentat el projecte de
transformació urbana del barri. La presentació
també ha comptat amb la presència de Juli
Fernàndez, conseller de Territori; i Manel
Balcells, conseller de Salut; i membres del
Govern de Reus i representants dels veïns del
barri i de la ciutat.
L’aprovació del conveni de col·laboració ha de
donar resposta a la històrica reivindicació veïnal
del barri del Carme, amb l’impuls de la regeneració
urbana i la dotació amb nou habitatge
protegit, aparcament públic i la construcció
d’un Centre d’Atenció Primària al barri.
D’acord amb el conveni, l’Ajuntament redactarà,
promourà i tramitarà una modificació puntual
de Pla General Municipal d’Ordenació per fer
viable el desenvolupament de la gestió urbanística
dels quatre programes d’actuació urbanística
vigent de manera conjunta. Es definirà un
sol polígon d’actuació, amb el qual s’assoliran els
objectius de regeneració urbana; i, alhora, s’obtindrà
l’espai necessari per a la implantació del
CAP i la construcció de l’aparcament municipal
i dels habitatges de protecció oficial de lloguer
assequible.
L'alcaldable d'Ara Reus també ha
parlat de la creació del 'Reus Central
Park', un gran pulmó verd que volen
projectar a la ciutat
El candidat d’Ara Reus a l’alcaldia de l’Ajuntament,
Daniel Rubio Angosto, ha omplert de
gom a gom la Sala Santa Llúcia en el que ha estat
l’acte de presentació de la seva candidatura per
a les pròximes eleccions municipals.
Daniel Rubio ha afirmat “som un partit municipalista,
estem al servei de les persones i les
posem al centre de les polítiques” i ha afegit
que durant els darrers anys “hem registrat més
de 2.000 incidències a les quals s’han donat
resposta i solució”. Des de la candidatura d’Ara
Reus tenen clar que el municipalisme real són
els recursos, els quals, “han d’estar sempre al servei
de la població des del consistori”.
SANDRA GUAITA GUANYARIA LES ELECCIONS
SEGONS ELS LECTORS DE LA CIUTAT
Noemí Llauradó es queda a dos punts de la socialista i Teresa Pallarès tanca
el podi
El digital LA CIUTAT ha elaborat una enquesta
oberta a tots els lectors perquè poguessin
escollir quina és la seva candidata preferida a
l’alcaldia de Reus. Es preveu que les tres grans
favorites pel 28M siguin Teresa Pallarès, la republicana
Noemí Llauradó i la socialista Sandra
Guaita. En aquest cas, l’enquesta no ha
donat lloc a la sorpresa, donat que totes tres
s’han posicionat al podi.
mobilitzar els seus afins va ser Sandra Guaita.
La socialista va rebre el 26,13% dels suports
i es va distanciar de Llauradó en dos punts.
Guaita planteja una candidatura renovada al
PSC, que vol tornar a ocupar l’alcaldia després
de 12 anys a l’oposició. Un dels seus fitxatges
més sonats ha sigut el comunicador Josep Baiges
com a número 2.
Darrere de les tres candidates
preferides, el més votat va
ser Daniel Rubio. Al llarg de la
setmana, les posicions s’han
anat intercanviant i finalment
Guaita s’ha imposat per la mínima
a les seves contrincants.
De fet, la pugna final ha sigut
entre Guaita i Llauradó, que
pràcticament han assolit un
empat tècnic.
Tot i el resultat ajustat, qui va
reunir prou força a l’hora de
D’aquesta forma, Daniel Rubio ha demanat un
vot “que serà diferent de la resta, perquè Ara
Reus està per sobre de tots els drets de cadires
que tenen els altres partits”. “Us puc dir molt
clar que a partir del 29 de maig totes les formacions
polítiques s’oblidaran del municipalisme”,
ha afirmat.
Amb aquesta xarxa de retenció i atracció de
talent el PSC cercarà posicionar Reus com una
de les ciutats referents en matèria d’innovació,
agroalimentació, tecnologia i ciència i, sobretot,
augmentar l’ocupació a Reus.
74
LA CIUTAT

L’oli d’oliva verge extra de la Selva del Camp
Varietat arboçana / Extracció en fred
Format de 2l Bag in box, més sostenible i millor conservació
Comparteix- lo i assaboreix- lo dia a dia
mentre tens cura dels teus
CONEIX-NE MÉS
C/ Campoamor, nº6 Reus | Tel. 977 753 112 | tecnic@miliunverd.com
www.miliunverd.com
LA CIUTAT
75

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
ELIX Polymers concedeix el “Premi
al millor proveïdor de l'any 2022”
a Covestro Utilities Services
Els valors com el compromís, la innovació, la integritat i el
creixement sostenible són criteris clau en aquesta selecció
ELIX Polymers ha rebut en els seus instal·lacions a múltiples representants
de Covestro per a lliurar-los el premi al millor proveïdor de l'any
2022. “Enguany Covestro Utilities Services ha estat el nostre proveïdor
guardonat destacant la seva col·laboració, transparència i proactivitat
durant tot l'any. Covestro ha demostrat ser més que un proveïdor per a
ELIX Polymers, sent un veritable col·laborador que comparteix els nostres
reptes, aportant sempre solucions constructives que garanteixen el
servei als clients de ELIX”, comenta Narcis Vidal durant l'acte.
Els rigorosos criteris que ELIX considera a l'hora de seleccionar el millor
proveïdor de l'any són molt exigents ja que la companyia té uns paràmetres
d'excel·lència, tant en els productes com servei, molt alts. Així mateix,
els valors com el compromís, la innovació, la integritat i el creixement
sostenible són criteris clau en aquesta selecció. ELIX Polymers porta durant
7 anys reconeixent amb aquest premi a aquells proveïdors que a més
d'aportar valor als seus processos operatius, clarament demostren el seu
suport en la consolidació de la seva estratègia corporativa.
El Panel Públic Assessor de Repsol a
Tarragona celebra el 10è aniversari
Els seus objectius són acostar el complex industrial a la
ciutadania, establir una comunicació oberta i convertir-se
en un canal de diàleg permanent entre la societat i Repsol
Fa deu anys, Repsol va fer un pas més en la seva política de transparència
informativa amb la creació del Panel Públic Assessor (PPA), que té l’objectiu
d’establir una via de comunicació permanent entre la societat de Tarragona
i el complex industrial. Aquest òrgan consultiu està format per representants
de diferents sectors socials del territori, als quals s’informa sobre
les activitats de Repsol i que, alhora, poden traslladar les seves inquietuds i
dubtes sobre la indústria química. Així doncs, el Panel estableix un canal de
diàleg obert entre la societat i Repsol i és una eina de comunicació i escolta
activa que permet apropar el complex industrial al seu entorn.
El PPA té els seus antecedents en les taules veïnals que Repsol manté regularment
amb els veïns de l’entorn i les reunions amb el sector turístic,
els pescadors i els grups ecologistes, entre altres. Actualment, el Panel
està format per una vintena de persones de l’àrea d’influència del complex
industrial de Repsol (Tarragona, la Pobla de Mafumet, el Morell, Vila-seca,
Constantí, Perafort i Puigdelfí, la Canonja i Reus). El perfil dels
panelistes és divers i l’integren, entre altres, representants dels sectors
sanitari, educatiu, turístic, empresarial, ecologista o ambiental, comercial
i associacions de veïns.
El comissionat per al PERTE de Descarbonització
visita el clúster petroquímic de Tarragona
Durant la seva estada, el comissionat va poder conèixer de primera mà els plans i
projectes de descarbonització en què està treballant el sector
Acompanyat per la directora gerent de l’AEQT,
Maria Mas, Colunga va visitar durant la seva
estada diferents instal·lacions industrials on va
poder conèixer de primera mà aquests plans i
reptes que tenen sobre la taula les empreses
del clúster. La visita va començar a Dow Chemical,
on Colunga va mantenir una trobada amb
el director de la companyia a Tarragona i president
de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, el General
Manager de Dow Ibérica, Antonio Logroño, i
l’equip d’operacions d’hidrocarburs. També va
tenir l’oportunitat de mantenir un intercanvi
d’impressions amb representants del Comitè
d’Empresa.
Posteriorment, el comissionat per al PERTE de
Descarbonització Industrial va visitar també les
instal·lacions de Repsol i va mantenir una trobada
amb el director del Complex de Tarragona i
vicepresident de l’AEQT, Javier Sancho, durant
la qual va tenir ocasió de conèixer amb detall els
projectes de la companyia, en especial els vinculats
al procés de descarbonització. La visita va
continuar a les instal·lacions del Port de Tarragona
i, finalment, va concloure a les instal·lacions de
BASF, on Colunga va mantenir una trobada amb
representants de l’empresa alemanya, encapçalats
pel director del site de Tarragona i vicepresident
de l’AEQT, Benjamin Hepfer.
76
LA CIUTAT

LA CIUTAT
77

ACTUALITAT
Q
UÍMICA
Acord de col·laboració de Repsol amb el Museu
Casteller de Catalunya
Repsol aportarà 12.000 euros a les activitats del futur Espai Educatiu de
l’equipament
Repsol i l’Ajuntament de Valls han segellat un
acord de col·laboració de la companyia amb
Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya.
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i el
director del complex industrial de Repsol a Tarragona,
Javier Sancho, han signat el conveni de
col·laboració que estableix una aportació anual
de 12.000 euros de la companyia a l’Espai Educatiu
del futur equipament.
El director de Repsol a Tarragona ha destacat
la col·laboració sempre estreta de la companyia
amb la promoció i difusió del món casteller,
mentre l’alcaldessa ha agraït el suport de
l’empresa al futur museu i en especial a l’Espai
Educatiu. En concret, Repsol participarà en el
finançament de totes les activitats educatives
organitzades pel Museu Casteller adreçades
als infants més joves. El conveni de col·laboració
de Repsol amb el Museu Casteller té una
vigència de 4 anys.
El Museu Casteller de Catalunya vol ser un referent
museístic del món dels castells i un espai
obert per a la interpretació i promoció del fet
casteller, declarat des de 2010 Patrimoni Immaterial
de la Humanitat per la Unesco. El projecte
l’impulsen l’Ajuntament de Valls, la Generalitat
de Catalunya, la Diputació de Tarragona i la Coordinadora
de Colles Castelleres de Catalunya.
Per primera vegada,
un estudi mesura un
any sencer de puntes
d’1,3-Butadiè
L’estudi de les puntes d’1,3-Butadiè
servirà perquè les empreses puguin
millorar processos i aconseguir
avenços, com es va fer amb el Benzè
S’ha presentat la cinquena edició de l’Observatori
de la Qualitat de l’Aire del Camp de
Tarragona (OQACT), un projecte que impulsa
Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació
de l’Institut Cerdà i la direcció científica
de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que
avalua les immissions de Compostos Orgànics
Volàtils (COV) al Camp de Tarragona.
La Comissió d’Indústria del Congrés dels Diputats
visita BASF
La sostenibilitat, la digitalització i la competitivitat de la indústria han estat els
pilars en aquesta trobada entre els polítics i l'empresa
La visita ha tingut com a protagonistes la forta
vinculació de la companyia amb el territori i
l'aposta decidida, al seu torn, per la sostenibilitat,
la descarbonització i l'economia circular. Xavier
Ribera, director de comunicació, relacions
institucionals i sostenibilitat de BASF a Espanya
i Benjamin Hepfer, director del centre de producció
de Tarragona, han presentat la companyia
i han recordat aspectes claus per a la competitivitat,
com el corredor del mediterrani o les
xarxes tancades de distribució elèctrica.
En clau de sostenibilitat,
l'empresa
ha presentat
els seus
compromisos
amb la reducció
d'emissions de
CO 2
a 2030 i el
seu objectiu de
neutralitat climàtica
2050 i els
projectes que
estan en marxa
a Espanya per a
aconseguir la descarbonització de la companyia.
Els responsables de l'empresa també han
compartit amb els diputats i diputades alguns
dels seus projectes més recents, com són la
creació d'un nou hub internacional d'enginyeria,
que des de Tarragona i Madrid exportarà
projectes per a tota Europa; o la instal·
lació d'una xarxa privada de 5G per a aquest
complex industrial que la companyia té a Tarragona,
i que es converteix així en el primer del
sector a disposar d'això a Espanya.
Per primera vegada l’Observatori de 2022
incorpora l’avaluació en continu de les immissions
d’1,3-Butadiè durant un any sencer.
Aquesta informació permetrà a les empreses
poder analitzar amb detall tots els episodis
de puntes de l’any i, en conseqüència, millorar
operacions internes que puguin estar
vinculades a aquestes puntes. Pel que fa al
Benzè, els valors de la mitjana anual en totes
les poblacions són notòriament inferiors als 5
µg/m3 indicats per la normativa. Cal destacar
un valor lleugerament superior a la resta,
els 1,30 µg/m3 de Constantí. Respecte a
l’1,3-Butadiè, la mitjana anual tampoc supera
el valor de referència que tenen a Ontàrio
(Canadà) de 2 µg/m3, però si que s’obtenen
en alguns punts valors de mitjana molt propers
a aquesta referència.
78
LA CIUTAT

LA CIUTAT
79

L’AEQT considera
positiva l’aprovació de
les xarxes tancades
El Reial decret comporta l’oportunitat
d’implementar les xarxes tancades,
però no garanteix la seva aplicabilitat
competitiva
L’Associació Empresarial Química de Tarragona
(AEQT) valora com un avenç l’aprovació
del Reial Decret que, finalment, regula la
implantació de xarxes tancades de distribució
elèctrica a Espanya, 14 anys després que
fossin aprovades en l’àmbit europeu per una
Directiva del 2009.
ACTUALITAT
Q
UÍMICA
El sector petroquímic de Tarragona considera
positiu que, finalment, aquesta configuració
elèctrica es contempli en l’ordenament
jurídic espanyol, i constata que la regulació
ofereix l’oportunitat de millorar parcialment
la situació i eliminar alguns dels greuges i
dèficits de competitivitat que, per l’absència
d’aquesta normativa fins ara, ha hagut de
suportar el sector en comparació amb els
seus competidors de la resta d’Europa, on les
xarxes tancades són vigents des de fa anys.
Caldrà veure com evolucionen els aspectes
econòmics associats a la reducció dels peatges,
on la Comissió Nacional dels Mercats i
la Competència (CNMC), segons el nou Reial
Decret, tindrà un paper determinant. També
es valora positivament que, en el text finalment
aprovat, el Govern espanyol hagi inclòs
algunes de les al·legacions que s’havien presentat
des del sector químic, com per exemple
que es permeti que puguin formar part
d’una xarxa tancada empreses dels grups D i
E del CNAE.
Covestro comença 2023 millor de l’esperat
Un EBITDA de 286 milions d'euros supera les expectatives
Covestro ha començat l’exercici 2023 millor
de l’esperat. A pesar que la demanda continua
feble en un entorn empresarial encara desafiador,
l’empresa ha estat capaç de limitar els
impactes negatius associats. Les vendes del
Grup van caure un 20,1% en el primer trimestre
de 2023, fins als 3700 milions d’euros (any
anterior: 4.700 milions d’euros), degut, entre
altres coses, al descens dels volums venuts i al
menor nivell de preus de venda.
El Grup va registrar un EBITDA de 286 milions
d’euros, la qual cosa suposa una caiguda
del 64,5% interanual (any anterior: 806 mili-
ons d’euros), a causa del descens dels volums
venuts i a la reducció dels marges. No obstant
això, aquest resultat va superar amb escreix
les expectatives de la mateixa empresa de
100 a 150 milions d’euros, així com les recents
estimacions dels analistes, que xifraven
el *EBITDA del primer trimestre en 158 milions
d’euros. “Hem començat 2023 millor del
que esperàvem, la qual cosa ve a demostrar
clarament que l’estratègia “Futur sostenible”
està donant els seus fruits. Els èxits inicials
collits han estat resultat del nostre propi esforç”,
apunta Markus Steilemann, CEO de
Covestro.
BASF supera les expectatives el primer trimestre
Les vendes del Grup BASF en el primer trimestre de 2023 van ascendir a 20.000
milions d'euros
“BASF va començar 2023 millor del que esperaven
els analistes, en un entorn econòmic
estancat i difícil”, ha afirmat Martin Brudermüller,
president de la Junta de Directiva de
BASF ES. Els negocis de BASF amb clients en
els sectors agrícoles i de l’automoció van significar
una contribució substancial. El Grup
BASF ja havia anunciat les seves xifres clau de
vendes i guanys el passat 12 d’abril i ara s’han
publicat els resultats financers del primer trimestre
de 2023. Les vendes del Grup BASF
en el primer trimestre de 2023 van ascendir
a 20.000 milions d’euros, una disminució de
3.100 milions d’euros en comparació amb el
trimestre de l’any anterior.
Els ingresos per operació (EBIT) va disminuir
en 918 milions d’euros en comparació amb el
primer trimestre de 2022 fins als 1.900 milions
d’euros. Els ingressos per operacions
abans de depreciació, amortització i efectes
especials (EBITDA abans d’extraordinaris)
van disminuir en 878 milions d’euros fins als
2.900 milions d’euros i l’EBITDA va disminuir
en 898 milions d’euros fins als 2.800 milions
d’euros en el mateix període.
80
LA CIUTAT

Compromesos amb la
seguretat i el medi ambient,
compromesos amb tu
LA CIUTAT
81

JUNTS DEFENSA EL FEU VALLENC
El partit postconvergent vol allargar la seva hegemonia a la capital de
l’Alt Camp mentre veu als republicans i els socialistes pel retrovisor
Adrià Miró Canturri
Segon examen per a Junts. Fa quatre
anys les eleccions van ser tot un repte per
a la marca postconvergent. Albert Batet
marxava després d’11 anys com a batlle
i a sobre la formació transformava les
seves sigles. CiU desapareixia del mapa
i arribava Junts per Valls. En un context
de pujada de participació i la coincidència
amb les europees de Puigdemont a l’exili,
els juntaires van resistir i es van deixar
només un regidor pel camí. Dolors Farré
va esdevenir nova alcaldessa gràcies a un
pacte de govern amb la coalició d’ERC i
Compromís per Valls.
Ara l’alcaldessa afronta la seva reelecció
després d’un mandat convuls. El mandat
ha estat marcat pels mil entrebancs
del Museu Casteller, els problemes de seguretat,
les tensions sobre el creixement
industrial i l’inici de la transformació cultural
i urbanística del barri històric. A més,
el govern independentista tanca el mandat
amb l’excel·lent notícia que el municipi
tindrà un parc sanitari, una reivindicació
històrica del territori. Aquest inclourà
Atenció Primària (CAP), Atenció Intermèdia
(sociosanitari) i Atenció Hospitalària.
“Ara l’alcaldessa afronta
la seva reelecció després
d’un mandat convuls”
Junts a Valls, comparat amb molts
municipis de Catalunya, parteix d’un
avantatge: no existeix cap altra candidatura
de l’espai postconvergent que li
faci ombra. Un fet que els permet només
centrar-se en possibles fugues de vots a
ERC i PSC, que no és poca cosa. Per evitar
això i tornar-se a alçar amb la victòria
Dolors Farré ha confeccionat una llista
molt castellera. És a dir, molt vallenca. En
els primers llocs de la llista ha mantingut
la majoria de les peces importants que
l’han acompanyat en aquests 4 anys de
govern, però a les places de sortida també
s’han incorporat dues figures castelleres
de primer ordre. Andreu Gassó de la
Colla Joves Xiquets de Valls i Joan Ibarra,
president de la Coordinadora de Colles
Castelleres i expresident de la Colla Vella
dels Xiquets de Valls.
ELS COMPETIDORS DE FARRÉ
Abans que l’espai convergent es convertís
en amo i senyor de Valls durant el
segle XXI, els socialistes van ser el partit
hegemònic i els republicans van ocupar 6
anys l’alcaldia. Ambdós partits aspiren a
recuperar la batllia pel desgast de Junts a
escala nacional. Si tots dos partits sumen,
es podria donar un pacte d’esquerres que
canviés el color polític de Valls. Els republicans
han tingut un mandat tens amb
els seus companys de govern i es podrien
sentir temptats a cercar nous amics. Fa
quatre anys sumaven 9 regidors plegats
(5 d’ERC i 4 del PSC), a dos de l’absoluta.
Esquerra deixa enrere la seva coalició
amb Compromís per Valls i canvia el seu
candidat. Teresa Rull, que aquest mandat
82
LA CIUTAT

ha sigut regidora de govern, encapçalarà
la llista dels republicans. La candidatura
de Rull representa un autèntic trencament
amb les anteriors llistes i les cares
de la formació pateixen una transformació
notable. De l’actual grup municipal
només es manté ella i figures com Jordi
Cartanyà o Òscar Peris tanquen la llista.
Pel que fa al PSC, Rosa Maria Ibarra
torna a liderar la candidatura després
d’haver-ho fet el 2015 i el 2019. Els socialistes
volen ser l’opció de canvi a Valls i
posen èmfasi en resoldre els problemes
de seguretat que pateix la ciutat. Ibarra
manté el seu escuder Juan Felipe Martínez,
però també aporta nous fitxatges
en les posicions de sortida. La consultora
de comerç, Maria José Invernon, com
a número 3 o Antonio Egea, que seria el
responsable de cultura, com a número 4.
El pes dels republicans a Valls en els
últims comicis és semblant als dels seus
rivals en el camp independentista. A les
generals de novembre de 2019, ERC va
quedar primera amb el 26,61% i Junts segon
amb el 20,82%. En canvi, a les autonòmiques
de 2021, els juntaires van guanyar
amb el 30,36% i els republicans es
van endur la plata amb el 25,23%. A més,
el PDeCat va assolir un irrellevant 2,43%.
Els tercers en discòrdia, els socialistes,
van quedar per darrere dels dos partits
independentistes en ambdós comicis
sense superar els 2.000 vots, 16,24% a
les generals i 15,22% a les autonòmiques.
VIA LLIURE A L’ESQUERRA
ALTERNATIVA
La CUP no tindrà contrincants en el
camp de l’esquerra alternativa. El 2015
va tenir com a contrincant Compromís
per Valls – ICV – EUiA, que van aconseguir
un regidor, i el 2019 Podemos, que
va fer figa amb el 2,68%. El seu candidat
serà Pere Vidal, que ha sigut regidor
aquest mandat després de la dimissió
d’Ana Merino.
A part dels tres partits grans, l’independentisme
incorpora un nou actor en
aquestes eleccions. Es tracta del Front
Nacional de Catalunya. El partit de dreta
radical independentista té escassa implementació
al país i a les autonòmiques
de 2021 va aconseguir només 17 vots a
Valls. La seva candidata serà Alexandra
Garrido.
HI HA ESPAI PER L’UNIONISME?
En les eleccions municipals l’únic partit
de dreta unionista que va assolir la representació
va ser Ciutadans amb un regidor
i el 7,40%. Per la seva banda, el PP
va aconseguir un 3,13%. És a dir, poc més
d’un 10% i lleugerament per sobre dels
1100 vots. A les generals de novembre,
on s’incorpora també VOX, van arribar al
seu pic: 1765 vots i gairebé el 15%. A les
autonòmiques, però, es van quedar amb
918 vots i el 10,81%. En tots els casos, la
formació més forta d’aquest espai estava
lluny de la CUP.
En les municipals de 2023 hi haurà tres
llistes per repartir-se aquest 10% del vot.
Precisament, l’únic partit amb representació
(Ciutadans) no concorrerà a les
eleccions. En el seu lloc, els populars presenten
Juan Manuel Sánchez, la dreta
radical de VOX a Francisco González i la
nova formació de Valents a Daniel Roso.
LA CIUTAT
83

VALLS
VALLS PRESENTA ELS CONCERTS DE LA FESTA MAJOR DE SANT JOAN D’ENGUANY
Del 20 al 25 de juny, s’oferiran fins a 29 actuacions musicals a tres espais del municipi
L’aparcament de l’Hort del Carme, la plaça de
l’Oli i el Pati en seran els escenaris. L’Hort del
Carme serà l’escenari principal dels concerts
previstos per Sant Joan, amb tres nits de música
que començaran a les 11 de la nit del 22 de
juny amb Lal’ba. Els seguiran La Fúmiga i Julieta
i Incendi. La gira dels 50 anys de la Companyia
Elèctrica Dharma arriba a Valls la revetlla.
Després, 31 FAM, Coco i tancarà DJ Trapella.
La darrera nit de concerts a l’hort del Carme, la
del 24 de juny, començarà a les 11 de la nit amb
Mariona Escoda, seguirà Lildami, Figa Flawas
i es tancarà DJ Turu.
A la plaça de l’Oli, complementaran l’oferta de
l’aparcament de l’Hort del Carme amb Cristi
de la Vâlcea, i la música africana de Sam Sussoh
Mandin Banda.El primer concert de la
Festa Major serà el
20 de juny, a les 11
de la nit, de la mà de
Les Que Faltaband.
L’endemà, l’Escola
Municipal de Música
Robert Gerhard i, a
la nit, Maria Jaume.
La nit del 22, Xabi
Aburruzaga. Per la
revetlla, Mushkaa i
s’allargarà amb el ‘Viatge
als 90’s’ amb els
vallencs Dj Pep Sànchez,
Dj Serra i Dj David FL. A la nit de Sant
Joan, a les 11, serà el torn de Mazoni. L’última
actuació en aquest espai serà el 25 de juny amb
Murmur.
El Pati recupera les dues nits de ball amb orquestra,
la nit del 23 de juny, a un quart d’1 de la
matinada a càrrec de l’Orquestra Costa Brava.
i el ball del 24 de juny amb Grup Loren.
ADJUDICADA LA REDACCIÓ DE
L’ESTUDI INFORMATIU DEL NOU
RAMAL FERROVIARI DE PICAMOIXONS
El document dissenyarà els enllaços amb les línies cap a
Barcelona i Madrid
JUNTS PER VALLS PRESENTA UNA
CANDIDATURA TRANSVERSAL I
PLURAL QUE COMBINA EXPERIÈNCIA
I RENOVACIÓ
El claustre de l’històric Convent del Carme va ser l’escenari
escollit per Junts per Valls per a la presentació del seu equip
El Ministeri de Transports ha adjudicat a l’empresa Meta Engineering la
redacció de l’estudi informatiu del nou ramal ferroviari entre Picamoixons
i Valls per 331.000 euros -IVA inclòs-. L’estudi informatiu haurà de
definir i analitzar les tècniques alteratives per fer el ramal que facilitarà
la mobilitat amb serveis de ferrocarril convencional entre Valls i
Tarragona. En concret, el document dissenyarà els enllaços en les línies
Madrid-Chamartín-Clara Campoamor-Barcelona Estació de França i
Plana Picamoixons-Reus, que permetran establir els serveis de rodalies
a la capital de l’Alt Camp.
L’abast d’estudi informatiu ha de servir de base per als processos d’informació
pública i audiència a les administracions i inclou, en cas necessari,
l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental fins a la seva aprovació
definitiva.
Un acte públic que va aplegar més de 300 persones, on es va presentar
a la ciutadania el conjunt dels integrants de la llista. En la seva intervenció,
l’alcaldessa i cap de llista de Junts per Valls, Dolors Farré, agraïa la
generositat de tots i cada un dels membres de la candidatura i apel·lava
tots els vallencs i vallenques a construir un ajuntament fort a les eleccions
municipals del 28 de maig.
Tot seguit, el protagonisme va ser pels diferents membres de l’equip. En
aquest sentit, la llista destaca per la seva transversalitat, amb persones
provinents del món de la cultura, l’ensenyament, els esports, el dret i les
ciències polítiques, la gestió pública, l’empresa, el comerç, la restauració,
l’art, el voluntariat, els serveis a la comunitat, la mediació social, l’associacionisme
veïnal o la comunicació i les noves tecnologies, entre d’altres.
84
LA CIUTAT

LA CIUTAT
85

PRESSUPOST HISTÒRIC
'IN EXTREMIS'
Valls aprova uns comptes municipal de 35 milions per al 2023, un
16% i 5 milions més que l’any passat. Els més alts de la història
Redacció
L’Ajuntament de Valls ha aprovat el
pressupost municipal per a l’exercici
2023 per un import de 35.085.000 euros.
En el ple extraordinari, celebrat el
11 d’abril, s’ha donat llum verda a uns
comptes que creixen en un 16% i que sumen
5 milions més respecte als números
de l’any passat. Els comptes arriben en la
recta final del mandat, poc abans de les
eleccions que se celebraran el 28 de maig.
Així, aquests pressupostos passen a
ser els “més alt de la història” del consistori.
Entre els principals increments
destaquen els serveis directes a persones
i famílies que, també per primer cop,
superaran els 4 milions d’euros (+10,6%).
Pel que fa al capítol de les inversions, es
destinaran 7,5 milions d’euros. A més, per
tercer any consecutiu, l’equip de govern
congelarà els impostos.
Dels 7,5 milions d’euros previstos a
inversions, sis s’incorporen als comptes
d’aquest any i 1,5 són d’actuacions ja en
curs o bé en fase d’adjudicació i contractació,
procedents de l’anterior exercici
pressupostari. El gruix de les inversions
es destinaran a projectes del centre històric,
en concret 2,8 milions d’euros – un
37,3%. També es faran actuacions a la
via pública a diferents zones de la ciutat
per valor d’1,4 milions d’euros – que representen
el 18,7%- i es destinaran 1,7
milions a inversions al medi natural -un
22,6%.
Des de l’Ajuntament indiquen que la
principal novetat del capítol d’inversions
és l’entrada, per primera vegada als
comptes, de les actuacions vinculades a
la recuperació mediambiental dels torrents
de Valls. En aquest sentit, l’acord
amb l’Agència Catalana de l’Aigua permetrà
licitar enguany les obres en el primer
tram dels torrents en el que s’actuarà, el
torrent del Catllar, entre el barri del For-
“uns comptes que creixen
en un 16% i que sumen 5
milions més respecte als
números de l’any passat”
nàs i la zona dels Molins al sud de Valls.
En l’àmbit de Serveis a les Persones
destaca l’increment del 8,2% a la regidoria
d’Afers Socials, que disposarà d’1,9
milions d’euros. L’àrea de la cultura, educació
i lleure tindrà un pressupost global
de més de 4 milions, dels quals es destinaran
1,3 milions d’euros – un 13,3% més-,
a ensenyament i polítiques lingüístiques.
Alhora, creixen les partides d’Acció Comunitària,
Participació i Igualtat, així com
Joventut i Acció Cívica. Pel que fa a l’àrea
de Comerç i Turisme també s’incrementa
en un 5,5% mentre que es destinaran 2,5
milions a Seguretat Ciutadana i 5,1 milions
a Sostenibilitat i Serveis Ambientals.
86
LA CIUTAT

LA CIUTAT
87

VALLS
EL MUSEU DE VALLS
OBRE L’EXPOSICIÓ
SOBRE GALOFRE OLLER
‘MÉS ENLLÀ DEL BÒRIA
AVALL’
Amb aquesta mostra el Museu de
Valls contínua la seva aposta per
treballar i visibilitzar els artistes
nascuts i vinculats a la ciutat
El Museu de Valls obre el pròxim dissabte dia
22 d’abril, a les 12 hores, l’exposició “Francesc
Galofre Oller, més enllà del Bòria Avall”.
A més, en el cas particular de Galofre Oller, es
repara un deute històric amb un pintor que
malgrat residir a Barcelona sempre mantingué
vincles amb la seva vila natal.
LA IGP CALÇOT DE VALLS TANCA TEMPORADA AMB
UNA PRODUCCIÓ DE MÉS DE 18 MILIONS DE CEBES
Es tracta d’una xifra “lleugerament inferior” a les previsions fetes al començament
de la campanya quan es van proposar arribar als vint milions
L’exposició, produïda pel Museu de Valls i
comissariada per l’historiador de l’art Sebastià
Sánchez Sauleda (Barcelona, 1981),
proposa mostrar a través d’una seixantena
d’obres i documentació procedents de
la família de l’artista. “Amb aquesta mostra
titulada “Francesc Galofre Oller, més enllà del
Bòria Avall”, recuperem i ressituem un dels
grans noms que la ciutat de Valls ha ofert a la
història de l’art català”.
Segons el president del Consell Regulador de la
IGP Calçot de Valls, Dalmaci Clofent, l’excés
de calor tant a l’estiu com a principis de tardor
va afectar els conreus, ja que els calçots no es
van grillar en el moment adequat i això va desajustar
les entregues al mercat. “La qualitat del
producte, però, ha estat excel·lent”, ha afirmat
Clofent. Pel que fa als preus, ha explicat que
s’han mantingut i, fins i tot, han augmentat una
mica en alguns moments.
La IGP va celebrar l’acte oficial de final de temporada
al Pla de Santa Maria, en el qual va assistir
la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i
Agenda Rural, Teresa Jordà, i la d’Igualtat i Feminismes
Tània Verge Mestre. Els assistents
també participaven en un vol captiu amb el globus
aerostàtic corporatiu de la Federació Catalana
DOP-IGP i en un tast de calçots en alçada,
així com a un col·loqui sobre la dona pagesa, el
món del calçot i el relleu generacional.
La figura de Francesc Galofre Oller (Valls,
1864 – Barcelona, 1942) sempre ha estat
associada al Bòria Avall, quadre que l’any
1892 s’exposà a la Sala Parés de Barcelona,
provocant llargues cues de públic mai vistes.
L’obra, que concilià el favor del públic i de
bona part de la crítica, el consagrà com un
dels grans noms dintre del món artístic del
seu temps.
EL PSC DE VALLS DEMANA MÉS SEGURETAT A LA
CIUTAT
Van proposar una moció amb dotze punts que podrien millorar la seguretat
que ja hi ha hagut algunes detencions. Des del
grup municipal del PSC lamentem els fets,
que evidencien que a la nostra ciutat la seguretat
continua essent una assignatura pendent.
Fa mesos, després dels greus incidents que van
portar fins i tot a la crema d’un vehicle de la policia,
el nostre grup va presentar una moció al Ple,
amb dotze punts que creiem que poden millorar
la situació d’inseguretat que viu Valls. La
majoria d’aquells punts van ser aprovats amb
els vots dels grups del govern municipal. Malauradament,
no s’ha fet gairebé res de l'aprovat, i
evidentment les coses no milloren.
El PSC de Valls demana més seguretat a la ciutat
arran els fets que van passar fa poc de la
mort violenta d’un home. ”Ahir vam conèixer la
mort violenta d’un home a Valls, pel qual sembla
Pel nostre grup, la seguretat és prioritària,
i per tant encara insistirem en la necessitat
d’adoptar les mesures urgents i contundents
per mantenir la seguretat i el civisme a Valls.
Només amb una ciutat segura, els vallencs i vallenques
podrem viure Valls de manera tranquil·
la i en totes les seves facetes”.
88
LA CIUTAT

LA CIUTAT
89

UNA GRAN COALICIÓ A LA
RECERCA DE L'ABSOLUTA
L’aliança entre Pere Granados i el PSC vol ser una màquina electoral i
deixa la incògnita de com es recomposarà l’espai convergent a Salou
Adrià Miró Canturri
“Pere Granados encapçalarà
una coalició que
prendrà el nom de Sumem
per Salou – PSC i aspira
a aconseguir la majoria
absoluta”
Pactar, la clau per aplicar les teves idees
en política. En un context polític en què la
confrontació està a l’ordre del dia, el verb
pactar es conjuga ben poc. Governs de
coalició marcats per les estridències constants
o formacions polítiques similars que
prefereixen tirar-se els plats pel cap abans
que confluir. A Salou, el pacte és l’element
diferenciador que marcarà amb tota seguretat
les majories del pròxim consistori i
qui ocuparà l’alcaldia.
El partit municipalista FUPS ha sigut hegemònic
al municipi des que el 1989s’independitzés
de Vila-seca. Únicament no
han governat entre 2007 i 2009, quan ho
va fer el PSC. A partir d’aleshores, Pere
Granados va assumir l’alcaldia que ha
mantingut fins ara. A més, en aquests tres
últims mandats la formació FUPS es va
presentar sota el paraigua de CiU el 2011-
2015 i Junts el 2019, guanyant les eleccions
i fent coalició amb el PSC.
Ara aquesta coalició de govern va més
enllà i es trasllada també en el context
preelectoral. Pere Granados encapçalarà
una coalició que prendrà el nom de
Sumem per Salou – PSC i aspira a aconseguir
la majoria absoluta. Per tant, la formació
més votada els passats comicis (7
regidors) i la segona (5 regidors) uneixen
esforços en una espècia de gran coalició
entre els dos partits majoritaris durant la
història de Salou. Els seus vots sumaran
pels socialistes a la Diputació, una plaça
que volen conquerir.
Més enllà dels vuits anys de governs
plegats, que han creat sinergies entre ells,
un dels fets que pot haver unit més FUPS
amb la direcció del PSC ha sigut la defensa
pel Hard Rock. Els socialistes van ser
els principals abanderats del projecte al
Parlament de Catalunya. El grup de Salvador
Illa va arrencar un compromís del
Govern de Pere Aragonès per desencallar
les barreres del projecte (entre altres coses)
a canvi de l’aprovació dels pressupostos.
Per la seva banda, Granados ha sigut
una de les figures polítiques que més ha
reivindicat la seva implementació al territori.
Tanmateix, el context nacional és
un factor que ha allunyat FUPS de l’espai
convergent.
90
LA CIUTAT

Aquesta gran coalició es podria convertir
en una màquina electoral i aspira a assolir
una majoria absoluta que els permeti
governar còmodament. Està per veure,
però, què farà el votant de l’antic espai
convergent. Mantindran la seva confiança
en la figura de Pere Granados o triaran
per alguna de les marques que cerquen la
representació el 28M?
ASPIRANTS AL VOT CONVERGENT
Aquest espai no anirà agrupat sota una
sola candidatura, com també passa a la
majoria de municipis de Catalunya. Des de
la trencadissa del 2020, el PDeCat i Junts,
partit fundat per Puigdemont, van per camins
oposats. Unes diferències que s’han
pogut salvar en circumstàncies molt concretes
com la de Xavier Trias a Barcelona.
En el cas de Salou, els pocs vots que deixi
anar Granados se’ls hauran de disputar
tres candidatures, la qual cosa complica
les seves aspiracions electorals.
Si parlem d’experiència de govern, probablement
qui té més opcions és la candidatura
d’Ara Pacte Local (coalició entre
PDeCat i Ara Catalunya). La marca al municipi
s’anomenarà Sempre Salou i estarà
encapçalada pel primer tinent d’alcalde,
Marc Montagut. Com que la tirada del
PDeCat és limitada, hauran de fiar-ho tot
a la figura de l’històric dirigent salouenc i a
les seves campanyes pintoresques.
Per la seva banda, el partit liderat per
Jordi Turull i Laura Borràs a escala nacional
presentarà la seva pròpia candidatura
a la capital de la Costa Daurada. La
candidata de Junts per Salou ja va liderar
una llista el 2019, però no precisament la
dels juntaires. Martina Fourrier va estar
al capdavant de la llista independentista
Fem Salou, Fem República que no va obtenir
representació i guarda certa coincidència
estratègica amb el puigdemontisme
o el borrassisme. A més, Fourrier té un fort
vincle amb aquell espai convergent, ja que
va ser regidora per CiU.
Per acabar-ho d’adobar, també es presentarà
la llista de Convergents. Estarà
liderada per Álvaro Farré i possiblement
farà més nosa que servei a aquest espectre
ideològic.
ERC, LA POSSIBLE ALTERNATIVA
Esquerra ha sigut aquest mandat el
principal partit de l’oposició. Els republicans
batallaran amb el partit que surti
més fort de l’espai convergent per ser l’alternativa
a Pere Granados. Per fer el salt,
dipositen la confiança en Sebastià Domínguez,
que el 2019 va anar de número 3. Fa
quatre anys van doblar el nombre de vots
i la seva representació, passant de dos a
quatre regidors. El seu sostre està en els
1623 vots de les autonòmiques de 2017.
En un context ben diferent, aspiren a, com
a mínim, ser la primera força en el camp independentista
i tornar a liderar l’oposició.
LA DRETA RADICAL PREPARA
L’ASSALT
En el camp dels partits unionistes hi
haurà canvis. Els quatre regidors de Ciutadans
es poden dissoldre com un tarró
de sucre i un altre partit prendrà el relleu.
El PP, que ja compta amb representació,
podria estar ben posicionat per fer-se
amb la seva representació, però s’espera
que els vots puguin recórrer un altre camí.
A les eleccions generals de 2019, VOX va
aconseguir la tercera plaça a Salou amb el
13,9% dels sufragis. Mentre que a les autonòmiques
de 2021 van treure el 18,24%
i la segona posició. Tot i que es tracta de
camps diferents, l’entrada del partit de
dreta radical sembla ja una qüestió més
que probable.
VOX porta de candidata a Ana Belén
Rodríguez, els populars repeteixen amb
Mario Garcia i els taronges presenten
l’actual regidor Sergio Susín. A més, en la
pugna per aquest vot s’hi suma Valents,
liderat per Francisco Manuel Moreno.
En el costat oposat del taulell, Salou En
Comú Podem també busca la representació.
Fa quatre anys es van presentar Podemos
en solitari i va assolir el 4,3% dels
vots. Amb José Luis Ballesteros al front
intentaran que la suma dels dos espais
doni l’impuls que necessiten per arribar
a l’Ajuntament. Finalment, els altres dos
partits que concorreran a les eleccions
seran l’Asamblea por Tarragona de Juan
Ramón Martín i Unidos Salou Acció Plural
d’Ignacio Durán.
“ Els republicans batallaran
amb el partit que surti
més fort de l’espai convergent
per ser l’alternativa
a Pere Granados”
LA CIUTAT
91

‘El progrés
de Salou i la
millora de
la qualitat
de vida de
les persones
és la nostra
prioritat’
PERE GRANADOS
Alcalde i candidat a la reelecció per SUMEM PER SALOU-PSC
Pere Granados lidera un projecte polític que integra la diversitat i la
pluralitat d’idees i sensibilitats; sota l’aval d’una gran experiència de
Govern, amb un resultat d’estabilitat per a Salou
Adrià Miró Canturri
El seu partit polític, Formació Unitat
per Salou (FUPS), conjuntament amb el
PSC, amb qui ja havia governat en els
darrers dos mandats, han creat una candidatura
unitària. Parlem amb l’alcalde i
candidat a la reelecció per SUMEM PER
SALOU-PSC, Pere Granados, per conèixer
el seu projecte de ciutat.
Quin impacte ha de tenir la coalició
que presenta? La candidatura unitària
formada per SUMEM PER SALOU i PSC
és una aposta ferma i decidida pel progrés
de Salou. Com sempre, el nostre és
un projecte polític amb vocació d’integrar
la diversitat i la pluralitat d’idees i
de sensibilitats, perquè només així serem
capaços de ser el màxim representatius
de la diversitat social pròpia de la ciutat,
però sota un mateix objectiu compartit:
Salou. Per això, prioritzem aquells
projectes d’interès local que són per a
tots els salouencs i salouenques, sense
excepció, i no només per a una part. Ens
avala una trajectòria de gran experiència
de Govern, amb un resultat d’estabilitat,
progrés i assoliment del benestar de la
ciutadania.
Estem molt satisfets perquè les dues
forces hem aconseguit tirar endavant importants
projectes de ciutat. Ara, la nova
proposta per als pròxims quatre anys vol
sumar tots els esforços possibles per seguir
evolucionant; i, per això, tenim una
candidatura forta, integrada per persones
preparades, valentes, optimistes i amb
idees per continuar transformant el municipi,
a través d’una política de consens.
Fent balanç del mandat municipal,
com queden els grans projectes que es
marcaven el 2019? El balanç del mandat
municipal és molt positiu, tenint en compte
que ha estat una legislatura complicada,
a causa de l’emergència social i econòmica,
generada per la greu crisi sanitària de
92
LA CIUTAT

la COVID-19. No obstant, hem viscut un
mandat de gran transcendència, perquè
hem assolit els grans reptes històrics de
millora i de transformació urbana i infraestructural,
per convertir-nos en un municipi
sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat;
amb potencial per generar riquesa
econòmica, qualitat de vida, cohesió social
i estabilitat laboral, durant tot l’any; a més
d’una substancial millora dels serveis públics
i d’atenció a les persones.
En què es concreta? Els avenços assolits
per part del Govern municipal, durant
aquest darrer mandat, responen a un programa
d’acció municipal que ha dissenyat
i desenvolupat un model de ciutat moderna,
ordenada, esponjada i accessible,
que prioritza els espais de convivència,
en sintonia amb els criteris i objectius de
la sostenibilitat. Hem impulsat i executat
un projecte pel progrés de Salou implicat
en l’enfortiment dels sectors econòmics
i la seva reactivació; compromès amb les
necessitats de la ciutadania, que ha estat
positiu per consolidar i garantir la qualitat
de vida i el benestar de les persones i famílies
de Salou.
A tall d’exemple, l’any 2021 vam licitar
el projecte Smart Salou i vam obtenir una
subvenció de 3 milions d’euros per a la digitalització
del municipi. També hem avançat,
en col·laboració amb SEGITTUR, per
assolir la certificació Salou Destinació Turística
Intel·ligent (DTI). I continuem treballant
per la mobilitat urbana sostenible,
on es prioritzi l’espai de convivència per a
les persones i els vianants; amb la renaturalització
urbana, la descarbonització i les
energies netes.
Enguany, tindrem un equipament llargament
reivindicat: El Casal de la Dona.
Els nous camps de futbol, el cobriment de
la pista de l’Escola Santa Maria del Mar i,
recentment, hem inaugurat l’ampliació de
l’Skate Park. I les obres de canalització i
desviament del Barranc de Barenys estan
molt avançades; aquestes posaran fi al
problema històric de les inundacions del
Barri de la Salut. També és molt important
la construcció de la nova estació ferroviària
de Salou-PortAventura, que es preveu
que estigui enllestida al 2024.
Quin són els reptes que planteja la
candidatura pel 28M? Els nostres principals
reptes a partir del 28-M se centren, en
primer lloc, en la culminació dels projectes
que hem engegat en aquesta legislatura i
en l’execució de nous. Continuarem planificant
i gestionant els recursos, en benefici
dels salouencs i salouenques. Executarem
les obres de renovació urbana i dotació de
nous equipaments i infraestructures, per
posar al dia l’espai urbà i modernitzar el
municipi, segons les necessitats ciutadanes
i de reactivació econòmica.
Quins són els projectes més importants?
Els nostres projectes més importants
són: la construcció d’un nou centre
de serveis d’acció i atenció social, d’acollida
i ocupació; el complex esportiu municipal
de la zona d’Emprius; una nova escola
de primària a la zona del Cap Salou; la nova
Biblioteca Municipal, en l’àmbit de l’Eix
Cívic; el complex intermodal de transports,
format per la nova estació de tren
Salou-PortAventura, amb estació d’autobusos,
baixador del tren tramvia, zona
d’aparcament i espai per a l’estacionament
de taxis i vehicles de mobilitat personal;
tren tramvia al llarg de l’Eix Cívic,
fins a la nova estació de Salou, amb cinc
parades, que connectarà Cambrils, Salou,
Vila-seca, Tarragona i Reus; vianalització
de la segona fase de l’avinguda Carles Buïgas
i quatre nous aparcaments dissuasius,
a Pompeu Fabra, Barenys, Joan Fuster i
Cap Salou; ordenació de l’àmbit ferroviari
i construcció de l’Eix Cívic. També, les
obres de reforma i adequació de les instal·lacions
de la piscina municipal i ampliació
de les sales de les activitats dirigides
i gimnàs.
L’arranjament i millora del Parc Botànic.
La remodelació i renaturalització d’11 places
i parc de Manel Albinyana, gràcies als
Fons Next Generation. Un pla de millora i
renovació integral del Cap Salou i pla de
millora i renovació integral del barri de la
Salut. Els nous camps de futbol, amb obres
d’adaptació i renovació de l’Estadi Municipal;
dotació d’oferta d’habitatge municipal
i assequible per al lloguer. I continuarem
treballant per un model turístic sostenible
i desestacionalitzat, posant en valor noves
activitats i atractius, com elements per
impulsar un Salou, tot l’any.
Tots aquests reptes conformen el nostre
full de ruta, amb un únic objectiu: millorar
la qualitat de vida dels salouencs i
les salouenques, i convertir Salou en una
ciutat de primer nivell, per a residents i
visitants.
L’urbanisme és clau en el municipalisme.
Quina ciutat projecten? Sens dubte,
les tres properes actuacions més ambicioses
per a Salou tenen a veure amb una gran
transformació a nivell urbanístic i amb la
pacificació de la mobilitat, a favor dels vianants.
Per una banda, tenim la segona fase
de peatonalització de l’avinguda Carles
Buigas, una obra que s’iniciarà a l’octubre
de 2023 i que serà cabdal per revitalitzar
el comerç d’aquesta zona, tenint en compte
que és una de les àrees de màxim potencial
turístic de Salou. Comprendrà el tram
entre el carrer Murillo i Torremolinos, fins
a Pompeu Fabra, amb una longitud de 600
m i una superfície d’actuació d’uns 20.000
metres quadrats. Convertirà la via en un
passeig que connectarà el centre neuràlgic
de Salou amb la zona de la platja de Capellans.
L’obra es finançarà amb els Fons
Next Generation. La Junta de Govern Local
va aprovar, fa unes setmanes, la segona
fase del projecte d’obres.
La segona actuació? Per una altra banda,
tenim l’execució de l’Eix Cívic, a l’espai
“L'Eix Cívic, a l’espai que
ara ocupen les vies al seu
pas per Salou, és un dels
projectes més importants
per al futur del municipi
i donarà prioritat als
espais verds i als serveis”
LA CIUTAT
93

Què volen fer per desestacionalitzar
el turisme? Ja fa temps que des del Patronat
Municipal de Turisme de Salou impulsem
accions per tal d’assolir la desestacionalització
de la temporada turística. En
aquest sentit, estem fent esforços importants
en la consolidació d’oferta de turisme
esportiu, de shopping i turisme gastronòmic,
però també del turisme ecològic,
a través d’una potent oferta de natura i
paisatge, amb el projecte de recuperació
i protecció mediambiental del litoral i el
Camí de Ronda, que, molt probablement,
podrem donar per acabat, en breu, amb
la realització de dues petites obres que
finançarà la Dirección General de Costas.
“Al 2024, tindrem la nova
estació de tren a Salou,
completada amb una estació
d’autobusos, un baixador
del futur tren-tramvia
i un gran aparcament”
que ara ocupen les vies que ja s’estan desmantellant,
al seu pas per Salou. Aquest
projecte, un dels més importants per al
futur del municipi, donarà prioritat als espais
verds, per al benestar i la qualitat de
vida de les persones. Permetrà articular
una nova mobilitat interna i suposarà un
nou eix de dinamisme social i econòmic. Es
tracta d’un espai públic de 60.000 metres
quadrats i 2 km de longitud, on s’implantaran
serveis, zones verdes i de passeig,
zones de dinamització cívica i cultural;
aparcamet soterrani i sistemes de mobilitat
sostenible, com el tren tramvia i circuit
de bici. Salou tindrà més de 12 km de carrils
bici urbans.
Amb la revisió del Pla General d’Ordenació
Urbana Municipal volem promoure
un desenvolupament sostenible, equilibrat
i esponjat, on es prioritzi la qualitat
urbana amb més espai per a les persones.
El nou planejament incorporarà els criteris
i objectius de desenvolupament sostenible
de l’Agenda 2030, a més de facilitar
la modernització i reconversió de les instal·lacions
turístiques.
I la tercera? En tercer lloc, tenim el
projecte de la Ciutat Esportiva. Es construirà
en una superfície de 40 hectàrees,
situades a la partida d’Emprius, al sector
04. La primera fase ocuparà 11 hectàrees
i contempla la construcció de dos camps
de futbol 11, un d’ells rodejat d’una pista
d’atletisme; un camp de futbol 7; un altre
de softball i edificis amb gimnàs, zona de
gerència i cafeteria. Posteriorment, es
desenvoluparan àrees per a la pràctica
d’esports com la natació, amb una piscina
olímpica de 50 metres, pistes de tennis i
pàdel; un poliesportiu, circuits ciclistes i
un centre de medicina esportiva.
Com s’ha de transformar la mobilitat
de Salou en els pròxims anys? Al
2024, tindrem la nova estació de tren Salou-Port
Aventura, completada amb una
estació d’autobusos i un baixador del futur
tren-tramvia interurbà que planifica
la Generalitat. Serà un gran eix de transport
per a Salou i per a la Costa Daurada.
A més, el Govern espanyol compta amb
fer realitat la construcció d’un tram de
dos quilòmetres de via d’ample europeu i
ibèric entre l’estació de Salou-PortAventura
i el ramal que ve des de Tarragona,
que ens permetrà connectar-nos, directament,
amb l'eix principal del Corredor
del Mediterrani, en direcció València i el
sud, i direcció Barcelona i el nord; la qual
cosa significa més i nous serveis ferroviaris
per als residents i visitants, en totes
les direccions, i s’incorpora l’alta velocitat.
Cal destacar, a més, que en un futur,
està projectat construir dues andanes
més a la futura estació de Salou-PortAventura,
amb vies d’ample europeu.
En què consisteixen aquests projectes
relacionats amb el turisme ecològic? El
projecte de recuperació del litoral del Cap
Salou i construcció del Camí de Ronda ha
estat sempre no només un repte important,
sinó una necessitat per tal de rehabilitar,
recuperar i protegir una part del nostre
patrimoni natural i paisatgístic més valuós
i interessant; pel qual l’Ajuntament ha dut
a terme una inversió de més de 5 milions
d’euros en adquisició de terrenys per convertir-los
a titularitat pública municipal. En
definitiva, aquestes inversions ens serviran,
a més de protegir el litoral, per incrementar
i qualificar el ventall de nous productes i experiències
turístiques, diversificar l’oferta,
i augmentar la nostra competitivitat.
La nostra gestió i els nostres projectes
generen confiança. Per aquest motiu, el
darrer any vam rebre, de diverses administracions
supramunicipals, subvencions
per valor de més de 35 milions d’euros.
Com s’ha de gestionar la seguretat en
la temporada estiuenca? Pel que fa a seguretat,
dir que a Salou treballen en estreta
coordinació els diferents cossos i forces
de seguretat de l’Estat: Policia Local, Mossos
d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia
Civil, que vetllen per garantir la protecció
de les persones i bens, i pel manteniment
la seguretat i la tranquil·litat ciutadana.
Té futur la marca Costa Daurada? La
marca Costa Daurada és una marca potent
i engloba, territorialment, des de
l’àrea del Baix Penedès fins a les Terres
de l’Ebre. Però la marca Salou també n’és,
de potent, i, per això, reclamem que se’ns
doni més espai i més protagonisme a les
fires, ja que la capital de la Costa Daurada
és la primera destinació turística de costa
de tot Catalunya.
94
LA CIUTAT

LA CIUTAT
95

SALOU
ÈXIT ROTUND A LA PRESENTACIÓ DE GRANADOS AL TAS DE SALOU PEL 28 M
L'actual alcalde de Salou presenta la llista amb la que optarà a la reelecció
L’alcalde i candidat a l’alcaldia de Salou, Pere Granados, acompanyat
del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i els subdelegats de
Tarragona i Lleida, Santiago Castellà i José Crespín, respectivament,
va presentar al TAS de Salou la llista de persones que l’acompanyen a
les eleccions municipals amb la candidatura que encapçala, SUMEM
PER SALOU-PSC.
Després de les intervencions introductòries de la presidenta de FUPS,
Júlia Gómez, i del president de la Gestora del PSC, Yeray Moreno; de
la intervenció del delegat del Govern d’Espanya a Catalunya, el qual
va enaltir la bona gestió del municipi, ple de projectes de futur; i de la
presentació de les 31 persones, l’alcalde i candidat, Pere Granados, va
finalitzar l’acte amb una intervenció destacant trets de la candidatura
i la proposta per als propers 4 anys.
Granados va agrair el compromís de tots els candidats i candidates
“per impulsar i fer realitat un projecte polític pel progrés de Salou”.
Referint-se al projecte de propostes per al nou Govern que es presenta,
Granados van quedar destacats diversos aspectes: es continuarà
avançant en la transformació i la renovació de Salou amb criteris de
sostenibilitat i donant suport a projectes “que promouen noves alternatives
econòmiques i noves oportunitats d’ocupació”.
SALOU POSA A DISPOSICIÓ DELS
INFANTS I JOVES NOUS AVANTATGES I
DESCOMPTES
L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa les noves guies
de descomptes i avantatges adreçades als infants i joves
La Guia Xic’S compta amb una àmplia varietat d'establiments. Actualment,
hi ha un total de 52 col·laboradors, entre restaurants, botigues,
espais d'oci, entre d’altres.Per poder beneficiar-se d’aquests descomptes,
cal disposar del carnet de soci/sòcia del Club Xic’S. Aquest es pot
sol·licitar a l'Espai d'Infància Estació del Carrilet, en horari de dilluns a
divendres, de 10 a 13 h, i de 17 a 20 h.
Guia Jove. D’altra banda, els joves, d’entre 12 i 35 anys, que estiguin empadronats
a Salou, es poden beneficiar de la Guia de descomptes i avantatges
de Joventut, que compta amb 50 col·laboradors de Salou, com
són restaurants, botigues, esport, escoles, clíniques i espais d'oci, entre
d’altres. El carnet es pot aconseguir accedint a la plataforma salou.reservaplay.cat
i sol·licitar-lo. Un cop fet, es podrà passar a recollir per la Masia
Tous, en horari de dilluns a divendres, de 10 a 13 h, i de 17 a 20 h. A més,
aquest carnet també serveix per poder fer cursos i tallers gratuïts a la
Masia Tous; així com reservar les sales d’aquesta.
EL PLE DE SALOU APROVA ELS
CONVENIS AMB LES ENTITATS SENSE
ÀNIM DE LUCRE ELUZAI I CÀRITAS
L’objectiu és garantir els serveis assistencials, sociolaborals
i educatius a les persones més necessitades
L’Ajuntament ha aprovat ambdós convenis per tal que puguin desenvolupar
els seus projectes, “Recolzament assistencial a persones i famílies necessitades
amb manca de recursos del municipi de Salou” i “Ajut a persones/famílies
més necessitades”, respectivament.​L’objectiu d’aquests
acords és garantir els serveis assistencials, sociolaborals i educatius a les
persones més necessitades. També, unir esforços per coordinar el
desenvolupament d’activitats i actuacions en matèria d’Acció Social, per
contribuir al benestar social i a la igualtat d’oportunitat de les dones.
Així com la distribució d’aliments, de roba, calçat, i altres estris;
ajuts econòmics; formacions; entre altres serveis. D’altra banda,
l’Ajuntament també ha aprovat la renovació del conveni de col·laboració
entre l'Ajuntament de Salou i Repsol, per promoure i impulsar projectes
educatius, en suport als estudiants de Secundària i Batxillerat dels
centres educatius del municipi salouenc. Té l’objectiu de reduir les fonts
de desigualtats i afavorir les condicions d’equitat i igualtat. Així mateix,
s’ha aprovat la designació de la Unitat de Govern Obert com a “Unitat
d'Informació de l'Ajuntament de Salou”, i modificació del Comitè d'Ètica.
Aquesta unitat té com a objectiu desenvolupar tasques relacionades
amb la coordinació, la comunicació, el suport i l’assessorament a les unitats
dependents i a la ciutadania.
96
LA CIUTAT

LA CIUTAT
97

SALOU
INICIADES LES OBRES
D’ADAPTACIÓ DE
L’ESTADI MUNICIPAL DE
FUTBOL
Han començat els treballs
d’explanació del terreny on aniran
situats els nous camps de futbol 7 i 11,
així com el tancament del recinte.
S’actuarà sobre l’edifici de l’entrada principal
on s’ubiquen els lavabos del públic, la sala de
fisioteràpia, el magatzem i consergeria; i sobre
els camps de futbol i de softbol; així com
en les instal·lacions d’il·luminació i megafonia.
També s’aprofitaran i s’instal·laran les graderies
existents i la coberta, al camp de futbol
11. Es realitzaran les noves proteccions perimetrals
de tancat, passos d’obertura d’evacuació
i tancaments interiors que delimitin
la zona de públic i d’esportistes; i s’instal·laran
els hidrants contraincendis. Així mateix,
s’aprofitarà el material d’equipament esportiu,
així com de les torres d’il·luminació,
quadres elèctrics i focus d’il·luminació.
Les obres costaran 1,2 milions d’euros.
A LICITACIÓ DOS APARCAMENTS DISSUASIUS AL
C/ JOAN FUSTER I A L’AVINGUDA POMPEU FABRA
El pàrquing de Joan Fuster se situarà
al solar municipal que es troba ubicat en
aquest carrer, tocant amb la rotonda de l’avinguda
dels Països Catalans. Aquest comptarà
amb unes 125 places; i amb espai per a l’aparcament
de bicicletes i motocicletes.
D’altra banda, l’aparcament de l’avinguda
Pompeu Fabra, disposarà de 177 noves places,
que se sumen a les ja existents. S’asfaltarà
l’espai que ja s’havia habilitat dins de l’aparcament
existent, incorporant l’enllumenat i la
senyalització corresponent.
També es construiran rampes que connectaran
l’av. Pompeu Fabra amb l’av. de les Pedreres, millorant
l’accessibilitat, tant de vehicle rodat, com
de vianants, a través del parc de les Pedreres,
a tocar del pàrquing. En ambdós casos, s’hi instal·larà
enllumenat amb lluminàries LED solars
autònomes, amb sensor de moviment.
Els pàrquings es preveu que estiguin operatius
de cara a la propera temporada turística
de 2024. Amb aquestes actuacions el municipi
disposarà de més de 300 noves places d’aparcament
dissuasiu.
EL GOVERN DE SALOU APROVA, INICIALMENT, LA
2ª FASE DEL PROJECTE D’OBRES DE RENOVACIÓ
INTEGRAL DE L’AVINGUDA DE CARLES BUÏGAS
L’any 2021 va ser l’obertura del primer tram d’aquest carrer. La fisonomia del
carrer ha canviat radicalment i, ara, es prioritzen els vianants.
La Junta de Govern Local (JGL) de Salou ha
aprovat, inicialment, el projecte d’obres ordinàries
de renovació integral del carrer
Carles Buïgas de Salou, i dels trams dels
carrers que hi conflueixen, corresponent a
la segona fase. El termini d’execució és d’11
mesos.
Aquest tram afectarà uns 500 metres, des
del carrer Murillo fins al carrer Torremolinos
i provocarà canvis en la mobilitat del trànsit
i de les parades d’autobús. Ja s’esmenta des
de l’Ajuntament de Salou l’eliminació dels vehicles
en aquesta zona. S’ha tingut en compte
a tots els hostalers de la zona, ja que s’habilitaran
accessos pels possibles clients.
L’actuació també millorarà la canalització de
les aigües, sent un dels punts crítics quan les
pluges són torrencials. L’esmentat projecte
és finançat pel “Programa Extraordinari de
Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions
(PSTD), any 2021, en el marc del ”Pla
de Recuperació, Transformació i Resiliència
(PRTR)”; i finançat mitjançant el “Fons de Recuperació
Next Generation EU”. Seran uns
5,7 milions d’euros dels quals 3 provenen dels
Fons Next Generation.
Cal destacar que, a més, mentre es fan les
obres, l'Ajuntament ha signat un contracte
que permet posar a disposició de les entitats
esportives les instal·lacions del complex esportiu
que hi ha al municipi, el Futbol Salou
Sports Center. El contracte preveu l'allargament
de la seva durada i la reserva de les
seves instal·lacions fins al març del 2024,
per tal de poder cobrir qualsevol contingència
extraordinària en les obres d'adaptació de
l'estadi.
98
LA CIUTAT

PRIMAVERA
Vine a gaudir de la natura en la
seva esplendor i de la magnífica
gastronomia que t’oferim.
Gaudeix de la millor gastronomia
de proximitat al nostre restaurant
(# { )
LA CIUTAT
Serra de Prades Resort. c/ Sant Antoni S/N - Vilanova de Prades
977 86 90 50 | info@serradeprades.com
www.serradeprades.com
99

PERE SEGURA
BUSCA
REVALIDAR
L'ALCALDIA
La reestructuració de l’espai unionista és el principal dubte de les
eleccions, mentre que l’actual alcalde compta amb molts números
de tornar a aconseguir la victòria
Adrià Miró Canturri
El 2019, Pere Segura ho tenia fins a cert
punt complicat. Li tocava substituir un
autèntic tòtem de la política vila-secana.
O més ben dit de la política tarragonina.
La transició després de la marxa de Josep
Poblet podia ser traumàtica, però la candidatura
de Vila-seca Segura va aguantar.
Respecte del 2015, va perdre 511 vots i
tres regidors, però va mantenir la primera
plaça amb certa solvència.
Tot i que els resultats li van donar
l’oportunitat de governar, ho va haver de
fer en coalició amb el PSC i en minoria.
Aquest context no ha evitat que Pere Segura
pugui tirar endavant la majoria dels
projectes que tenia en ment i hagi deixat
en marxa iniciatives que pretenen transformar
Vila-seca en els pròxims anys.
Unes victòries que el poden reforçar en
aquests comicis.
L'actual alcalde repetirà amb la marca
de Vila-seca Segura i mantindrà el nucli
dur amb qui ha governat durant aquest
mandat. Encara que repeteix noms a les
primeres places, la resta de la candidatura
pateix una notable renovació. Tanmateix,
el trencament de l’espai postconvergent
ha provocat que hi hagi una altra
candidatura en aquest camp. Convergents
per Vila-seca, liderat per Antonio
Giraltó, es presentarà sota el paraigua
d’Ara Pacte Local. En el seu moment,
van intentar integrar-se dins de la llista
de Segura, però les negociacions no van
arribar a bon port.
“L'actual alcalde repetirà
amb la marca de Vila-seca
Segura i mantindrà el
nucli dur amb qui ha
governat durant aquest
mandat”
UN PEU AL GOVERN I UN ALTRE A
L’OPOSICIÓ
El principal partit a l’oposició desapareixerà
com a tal. Ciutadans havia sigut la
segona candidatura més votada el 2015 i
2019. Ara bé, durant aquest mandat tots
els regidors de Ciutadans van abandonar
la formació per desavinences amb la direcció
i van crear la plataforma Vila-seca
Som Tots. Tot i estar a l’oposició, ha sigut
un aliat de Segura i el PSC en aquests 4
anys.
La plataforma concorrerà a les eleccions
i ho farà de la mà del PSC. Els dos partits
han decidit forjar una aliança que els
assegura pràcticament la segona plaça i
els apropa a Vila-seca Segura en la pugna
per la victòria. El lideratge recaurà en
Joan Anton Ramírez, líder de l’oposició
dels últims 8 anys.
EL FACTOR CUP
Els altres dos partits amb representació
al consistori són Vila-seca en Comú i
Decidim Vila-seca, marca blanca d’ERC.
100
LA CIUTAT

Les seves expectatives de creixement es
podrien veure truncades per la irrupció
d’un partit d’esquerra independentista:
la CUP. Els antisistema es presentaran
per primera vegada a les eleccions municipals
amb el convenciment que poden
entrar a l’Ajuntament. En el camp d’esquerra
independentista competiran amb
els republicans, mentre que en l’espectre
ideològic de l’esquerra alternativa anti
Hard Rock tindran als comuns com a contrincants.
Els cupaires comptaran amb Glòria
Miguel com a número 1 i en el número
3 tindran al líder de la plataforma Aturem
Hard Rock. D’altra banda, Vila-seca
en Comú anirà en coalició amb Podem i
renovarà la seva cara visible. Mario Téllez
deixarà pas a Núria Miret. Decidim
Vila-seca repetirà amb el seu candidat
Josep Forasté. Actualment, tant els comuns
com la marca republicana tenen
tres regidors, quedant tercers i quarts
respectivament.
“Els cupaires comptaran
amb Glòria Miguel com a
número 1 i en el número
3 tindran al líder de la
plataforma Aturem
Hard Rock”
A PESCAR ELS DESCONTENTS
Està per veure com afectarà la creació
de la plataforma Vila-seca Som Tots i la
seva coalició amb els socialistes. Els seus
votants podrien decidir mantenir-se al
seu costat o, en el cas dels electors més
dretans i nacionalistes, cercar una altra
opció. El PP va tenir un representant el
2015, però es va quedar lluny d’aconseguir
regidors el 2019. A les eleccions
generals del mateix novembre de 2019
i de les autonòmiques de 2021, VOX va
agafar el testimoni de Ciutadans com a
principal partit unionista al municipi. La
formació de dreta radical va arribar al
15,62% a les generals i al 19,33% a les catalanes,
ocupant la segona plaça. A diferència
de les anteriors municipals, VOX sí
que comptarà amb candidatura a Vila-seca.
Així que no seria una bogeria pensar
que pot tenir algun regidor.
El problema, com passa a tota Catalunya,
és que l’oferta en aquest espectre
ideològic és molt més àmplia del que la
mateixa demanda pot sostenir. A Vila-seca,
Ciutadans es presentarà amb Carlos
Rico, el PP amb Gregorio Esteban, VOX
amb Francisco Javier Domínguez i Valents
amb Ander Mikel Bastarretxea.
Massa candidatures, sobretot si es té en
compte que l’anterior líder dels taronges
i el seu equip tornaran a concórrer en la
coalició amb els socialistes, retenint una
part d’aquell vot.
LA CIUTAT
101

“Sempre he
entès la política
com un espai
de coincidència,
retrobament
i diàleg”
PERE SEGURA
Candidat de
Vila-seca Segura
Després dels seus primers 4 anys
a l’alcaldia, Pere Segura aspira a
revalidar el càrrec al capdavant
de la plataforma Vila-seca Segura
Adrià Miró Canturri
El candidat ressalta els avenços del passat
mandat i posa el focus en els reptes
cabdals que haurà d’encarar el municipi a
partir del 28M. El Hard Rock, el POUM o
la revolució en la mobilitat són alguns dels
temes que marcaran els pròxims anys. En
parlem en aquesta entrevista a La Ciutat.
Plantegen una llista continuista en el
nucli dur que l’ha acompanyat durant
aquest mandat. Com valora la tasca del
govern? És una llista continuista parcialment.
Gran part de la totalitat de la llista
es renova, però també és cert que a les
posicions més avançades és continuista
perquè pretén posar en valor la feina feta
i l’expertesa acumulada. D’altra banda, el
102
balanç que fem dels quatre anys és boníssim.
Els objectius s’han assumit en el 90%
dels casos. Tenim els projectes finalitzats,
engegats o en fase inicial per la seva complexitat.
El nostre contracte amb la ciutadania
s’ha pogut dur a terme tot i estar
en un context de màxima complexitat. Si
s’ha pogut tirar endavant és gràcies a la
implicació del govern, dels funcionaris i en
general també de la corporació municipal.
“el tramvia i l’estació
d’alta velocitat ens permetrà
tenir una connectivitat
molt més gran amb aquesta
àrea metropolitana”
Quins són els principals eixos de les
seves propostes pel 28M? Tenim la sort
que la nostra ciutat està en un punt cèntric
dins d’aquesta àrea metropolitana i passaran
coses importants. És difícil centrar-me
en una. Els pròxims 4 anys seran el mandat
de la mobilitat. Ens sentirem una ciutat
plena, ja que una ciutat se sent plena quan
té un transport públic que actua en xarxa
amb l’entorn. Actualment, el transport
públic es comunica bé amb els diferents
nuclis de Vila-seca, però el tramvia i l’estació
d’alta velocitat ens permetrà tenir una
connectivitat molt més gran amb aquesta
àrea metropolitana i el sentiment de pertinença
metropolità s’emfatitzarà.
D’altra banda, les oportunitats que es
derivin de la implementació i desenvolupament
de la ZAL i el Hard Rock seran
LA CIUTAT

fonamentals. Per acabar, tenim projectes
propis importantíssims com la transformació
del frontal marítim a la Pineda, l’espai
experiencial de Cal·lípolis de la mà del
Port, la millora urbana i els equipaments
esportius, als quals els volem donar un
accent especial. Ens hem centrat molt en
determinats equipaments i ara ens focalitzarem
en ser una ciutat que treballi per
l’esport. Serà un mandat apassionant.
La creació d’un nou POUM era un
tema sobre la taula que arrosseguem
del passat mandat, quina Vila-seca visualitza
en els pròxims anys? Ja té dotació
pressupostària i s’ha de licitar. Ens hem
fixat quatre anys per elaborar-lo, una mirada
molt ambiciosa en terminis. S’ha fet
un gran ús del POUM durant 30 anys i ara
toca tenir un altre que tingui una mirada
de 30 anys més. Així com els altres articulaven
espais de convivència, tipologies
d’habitatge i carrers; ara els nous POUMs
han de contemplar altres temàtiques com
la transició energètica, la digitalització,
la mobilitat i l’agenda urbana 2050. Són
eines que incorporen visions polièdriques
amb les quals construir les ciutats de futur.
La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)
reforçarà encara més el teixit industrial
de Vila-seca. Quin tipus d’empreses
haurien de rebre? En això tenim una complicitat
màxima amb el president del Port.
La ZAL és un dels últims espais que acumulen
un milió de metres quadrats de sòl
urbanitzable per a activitats logístiques
i de valor afegit. A més, compta amb la
connectivitat intermodal absoluta amb el
Port, el ferrocarril a través de la Boella, les
connexions en trànsit rodat i l’aeroport.
Ens hem de coordinar perquè hi hagi activitats
econòmiques que siguin tractors
i n’impulsin d’altres. És a dir, que ajudin a
transformar el Camp de Tarragona -no
només Vila-seca- per captar activitats que
dinamitzin altres sectors.
més tenen, com Reus i Tarragona.
La Pineda pot créixer més turísticament?
La Pineda té àmbits per desenvolupar
a nivell turístic. No estic parlant d’un
turisme basat en un concepte ‘desarrollista’
de formigó i hotels. Tenim un camp a
recórrer per intentar desestacionalitzar
el turisme. L’espai d’Aquopolis és un espai
municipal que entrarà en un concurs i
busca una activitat de 10 o 12 mesos amb
generació de llocs de treball fixos de llarg
termini. També tenim el projecte de Cal·lípolis
Next Generation amb la renaturalització
de l’espai, el centre d’interpretació i
el contradic que ha d’acollir creuers. Tots
aquests creueristes són un sector en què
podem endinsar-nos i generar sinergies
amb la restauració. La intenció és transformar
un turisme excessivament estacionalitzat
en la temporada d’estiu en un de
generador de riquesa els 12 mesos.
“La intenció és
transformar un turisme
excessivament estacionalitzat
en la temporada
d’estiu en un de generador
de riquesa els 12 mesos”
Li preocupa que el projecte del Hard
Rock s’acabi enquistant? Com que soc de
caràcter optimista, vull pensar que això
després de les eleccions es desembussarà
de manera definitiva i serà un projecte bo
pel territori, que incorpori tot el que ens
preocupa. Es diu molt poc, però és el primer
projecte que està basat en una activitat
econòmica que genera llocs de treball
durant tot l’any. Fins ara, el turisme que
s’ha desenvolupat no era així.
La qüestió del joc esperona una forta
crítica al projecte per part d’uns sectors.
És d’un cinisme increïble. Parlar del joc
quan a qualsevol establiment de restauració
hi ha màquines escurabutxaques no
té sentit. Precisament, si hi ha un lloc on el
joc està més regulat, es controla l’accés i
es mira que el client no estiguin en un llistat
de malalties associades al joc és en un
casino. No el practico, però vivim en una
societat on el joc està present a internet
d’una manera liberalitzada, a tots els locals
i als mateixos creuers.
Sincerament, crec que és una eina política.
Hi ha partits que fan d’això un element
per distingir-se de la resta i parlen
del Hard Rock com si fos el dimoni. Darrere
de la plataforma Aturem Hard Rock
hi ha la CUP. S’ha de dir així. Es tracta de
blanquejar una iniciativa que podria ser
popular. Quan veus els mitjans de comunicació
públics que blanquegen les
Té una visió poc tancada únicament al
municipi i molt enfocada a l’àrea metropolitana.
Entrem al mandat en què s’articularà
aquesta àrea metropolitana? Són
processos difícils. En el cas de Barcelona,
s’articula en una llei al Congrés dels Diputats.
Entre tots i totes hem d’incorporar
aquesta mirada perquè si no la ciutadania
no ens ho perdonaria. El que toca és rebaixar
la visió egocèntrica de cada municipi i
fer una mirada més àmplia. Per tenir una
mirada metropolitana hem de ser tots generosos.
Ho han de ser sobretot els que
LA CIUTAT
103

el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Vila-seca.
La Torre d’en Dolça
2. La millor manera de passar un diumenge
o un festiu. En família.
3. Llibre que més ha gaudit.
Recentment, Una breve historia de
casi todo.
4. Sèrie o pel·lícula preferida?
Pel·lícula diria McFarland i sèrie Succession.
5. Quina cançó no es pot treure del
cap? Nothing else matters.
6. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? L'ou ferrat.
7. Què volia ser de petit? El que he sigut,
enginyer de camins, canals i ports.
8. Quina va ser la seva primera feina?
Ser acompanyant al càmping Sangulí.
Com el botons d’un càmping.
9. Un referent polític. Josep Poblet.
10. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Vila-seca? Estar al
carrer i trobar-me amb la gent.
Bonus: Completi la frase, Vila-seca
és... La millor ciutat del món.
plataformes com si fossin la societat civil
organitzada, és una manipulació flagrant.
Evidentment, els projectes són millorables,
però al Camp de Tarragona hi ha un
consens que creu que el Hard Rock pot ser
bo si es fa respectant totes les lleis urbanístiques
i ambientals.
La fiscalitat serà un problema? Això
dependrà de Salou.
Ell diria el mateix. Si no és justa, pot ser
un problema. Ara mateix s’ha aprovat un
Pla Director que estableix unes distribucions
que ens semblen correctes.
Aquesta campanya torna a parlar de
la digitalització. Quines mancances té
“Si hi ha lleialtat i treball
per la ciutat, estic obert a
què les persones que
coincideixin participin en
la governança”
el municipi en aquest àmbit? La digitalització
és un procés. Aquests quatre anys
hem digitalitzat la gestió administrativa
de l’Ajuntament i hem rebut un premi
de l’Administració Oberta de Catalunya
(AOC) com un dels 10 millors ajuntaments
de menys de 50.000 habitants en administració
digital. No s’acaba aquí. També és el
big data, el business intelligence, l’smart
city, com gestionem la seguretat o com
introduïm la intel·ligència artificial. Qualsevol
partit polític seguirà impulsant eines
de digitalització. Ara tenim una licitació
d’1,5M d’euros que parla de la sensorització
de la Pineda. Se sensoritzaran vàlvules,
dipòsits d’acumulació per temporals,
es posaran més càmeres i s’incorporaran
sensors meteorològics. La intenció és que
sigui útil per la ciutadania. Conèixer com
està el trànsit, per on passa el transport
públic, com fer els tràmits o com estan els
nivells de CO 2
.
En molts àmbits, podríem dir que
aquest mandat ha sigut el d’arrencar
projectes que seran més visibles els pròxims
anys? Vist des d’aquesta perspectiva,
sí. Però aleshores omets tot el que s’ha
fet i ja és tangible. La renovació dels carrers
com Joaquim Serra, l’avinguda Sant
Jordi o els de la Pineda és una realitat.
També ho són la millora del pavelló de la
Pineda, la construcció del Celler, la substitució
de la gespa del camp de futbol, el
transport públic entre nuclis, la seva gratuïtat,
la creació de la vilacard com a targeta
ciutadana, la millora de tots els parcs
urbans o l’arribada de l’OAC. Hi ha projectes
que es van encetar fa quatre anys i ara
s’han finalitzat, mentre que també n’hi ha
d’altres que hem iniciat ara i els podrem
veure més endavant. La política és com
una cadena.
En cas que no aconsegueixi una majoria
absoluta, descarta algun partit per
pactar? Per les seves paraules, em costaria
veure’l governant amb la CUP. Ells
s’han descartat perquè la seva campanya
és “una Vila-seca que lluiti”. És un missatge
bel·licista que poc diu de la seva ideologia.
Sempre he entès la política com un espai
de coincidència, de retrobament i diàleg.
La gràcia és que es puguin incorporar moltes
mirades. És millor governar entre 20
regidors que no entre 11. Si hi ha lleialtat
i treball per la ciutat, estic obert a què les
persones que coincideixin participin en la
governança.
No hi ha línies vermelles? No. Evidentment,
hi ha partits amb qui compartim visions
i altres amb qui és més difícil casar
certs aspectes.
104
LA CIUTAT

LA CIUTAT
105

VILA-SECA
PORT TARRAGONA
APORTARÀ SORRA A LA
PLATJA DE LA PINEDA
L’aportació de sorra la draga Freja R
contractada pel Port de Tarragona és
una mesura ambiental compensatòria
per la prolongació del dic de Llevant
VILA-SECA CONVOCA SUBVENCIONS A EMPRESES
LIDERADES PER DONES
Aquests ajuts es poden sol·licitar a través de la seu electrònica de l’Ajuntament
o a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà
Aquets línia d'ajuts té la finalitat de donar suport
al creixement i consolidació d’empreses
emergents amb presència de dones al seu equip
fundador. Les subvencions, d’un import màxim
de 5.000 euros, van dirigides a persones físiques
i jurídiques de recent creació i consolidades,
amb lideratge de dones i amb un establiment
a Vila-seca.
La convocatòria és oberta fins al pròxim 8
de juny i els requisits són principalment tres:
1.-Requisit de padró i de dedicació del lideratge
femení a l’equip fundador.
2.-Inici de l’activitat a Vila-seca a partir de l'1
de gener del 2022 i permanència d’un any entre
aquesta data i el 31 de desembre de 2023.
3.-Inversió mínima de 5.000 euros en despeses
subvencionables per a la seva posada en marxa.
Les interessades podran inscriure’s a la reunió
informativa que tindrà lloc el 8 de maig a les
17.00 h, confirmant la seva assistència al SOCE
(telèfon 977 39 43 25).
El Port Tarragona iniciarà les tasques de
reposició de sorra de la platja de la Pineda
durant la primera setmana de maig. La durada
prevista és d’aproximadament vint dies, i per
tant es preveu tenir la platja enllestida abans
de l’inici de la temporada alta de turisme.
Aquest any s’utilitzarà una draga de major
capacitat, la Freja R., una draga que supera
els requisits mediambientals més recents
mitjançant la reducció de les emissions i el consum
de combustible. Aquests treballs es faran
en el marc del contracte per quatre anys per a
l’aportació de sorra a la platja de la Pineda amb
un pressupost un total de 2,4 milions d’euros
(iva exclòs) per al període 2020-2023,
600.000 euros cada any.
EL PSC VILA-SECA PRESENTA LA CANDIDATURA PER
A LES ELECCIONS DEL 28 DE MAIG
El PSC-Vila-seca Som Tots ha presentat públicament la candidatura amb la qual
es presentarà a les eleccions municipals del mes vinent
Durant l’acte de presentació l’alcaldable socialista,
Joan Anton Ramírez, ha afirmat que “sortim
a guanyar les eleccions.” “Em sento preparat,
il·lusionat, capaç i amb la força i l’experiència
necessaris. Vull ser l’alcalde de tots i de totes i
el PSC n’és el complement perfecte. La coalició
electoral que hem fet ens reforça i ha permès
configurar un equip amb experiència, molt
transversal, i que reflexa a la perfecció totes les
sensibilitats que hi ha a Vila-seca”, ha reblat.
Joan Anton Ramírez ha explicat que el projecte
del PSC-Vila-seca Som Tots s’articula al
voltant de tres grans eixos: el social, l’econòmic
i el repte que planteja la seguretat. “Pel que fa a
la seguretat, dotarem de més mitjans a la policia
local per augmentar la seva eficàcia i millorarem
la il·luminació dels carrers”.
Finalment, Ramírez ha animat “a tots els vilasecans
i vilasecanes, sense excepció, a sumar-se a
aquesta onada pel canvi en positiu que es traduirà
en una victòria progressista a les urnes el pròxim
28 de maig. Feu-nos confiança! Ens hi deixarem
la pell, en podeu estar segurs”, ha conclòs.
L’aportació de sorra la draga Freja R contractada
pel Port de Tarragona és una mesura ambiental
compensatòria per la prolongació del
dic de Llevant. Aquest any el Port Tarragona
farà servir una draga més gran i amb capacitat
per descarregar la sorra més ràpidament. Les
feines s’allargaran un total de vint dies, acabant
així abans de Sant Joan i deixant a punt
la platja de La Pineda abans de l’inici de la temporada
estival.
106
LA CIUTAT

ANUNCIA
AQUÍ
EL TEU
NEGOCI
TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM
î
660 915 371 / 626 786 373
e @revistalaciutat G revistalaciutat
REVISTA
TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA | VALLS
LA CIUTAT
107

“El futur dels
pròxims 30 anys
s’ha de definir
en el següent
mandat”
JOAN ANTON
RAMÍREZ
Alcaldable de
Vila-seca Som Tots – PSC
Joan Anton Ramírez es presenta com a alcaldable per tercer cop. En
les dues anteriors va quedar segon encapçalant la llista de Ciutadans
Adrià Miró Canturri
Aquest mandat, però, les desavinences
amb la direcció van fer que tots els regidors
taronges abandonessin el partit per
formar la plataforma Vila-seca Som Tots.
Aquesta ha forjat una aliança amb el PSC,
creant una coalició que té l’objectiu de ser
“l’alternativa” a Pere Segura. Parlem amb
Joan Anton Ramírez sobre el seu projecte
pels pròxims quatre anys.
Es presenta com a candidat d’una
coalició entre el PSC i Vila-seca Som
Tots. Què aporta aquesta aliança? Per
intentar simplificar-ho, crec que aporta la
suma de projectes, de diferents sensibilitats
i d’anys de treball. Sempre dic que el
passat suma. És una fórmula perfecta per
a ser una alternativa.
Amb ella es pot reagrupar tots els
vots que van anar a Ciutadans fa quatre
anys? Hem de ser sincers i clars. Aquí no
hi ha una aritmètica, 5 més 2 no faran 7. No
es tracta només de sumar gent que votava
Ciutadans i el PSC, sinó que és un projecte
totalment nou i transversal. Tenim una
llista amb tres potes: el PSC, la nostra
plataforma i la gent que s’incorpora a un
projecte 100% municipalista. En el dia a
dia ens estem trobant que hi ha persones
que pertanyen al PSC històricament i ens
recolzaran perquè és el PSC, d’altres que
votaven a la persona quan estàvem en un
altre projecte i s’hi sumaran, i també estem
trobant una tercera via dins del teixit
social.
El PSC ha governat amb Pere Segura
aquest mandat. Pot plantejar-se com
“el vot útil d’alternativa a Segura” amb
aquestes circumstàncies? Realment, s’ha
governat, però no hi havia una majoria. En
situació de minoria, s’ha hagut de fer política
útil. El PSC ha aportat el seu granet
de sorra en el dia a dia i la resta de forces
polítiques també hem hagut d’equilibrar
aquest mandat perquè no es podia governar
amb 10 regidors. Per tant, nosaltres
hem donat estabilitat des de l’exterior. Hi
havia dues maneres de plantejar el mandat:
bloquejar-ho tot o donar facilitats
mentre aportes les teves idees en un projecte
que busca el benefici del municipi.
Hem sigut útils, però ara som l’única alternativa
perquè tenim la capacitat de seguir
amb el que estem fent i millorar moltes coses
que no s’estan realitzant degudament.
A més, som els únics que tenim aquesta
interlocució directa amb Barcelona i Ma-
108
LA CIUTAT

drid. Estan arribant molts projectes que
venen de la mà de PSC-PSOE. D’altra
banda, amb Pere Segura tenim maneres
diferents de tractar temes com el social o
la seguretat.
“No es tracta només de
sumar gent que votava
Ciutadans i el PSC, sinó que
és un projecte totalment
nou i transversal”
Considera que Vila-seca és insegura?
Per mi la seguretat és més que una fotografia.
No és presentar-te en un acte i dir
que has comprat tres motos elèctriques i
has tret quatre places de policia. Això és
el que es veu. La seguretat és com un iceberg.
A Vila-seca ens falta un projecte per
tractar la seguretat. Hi intervé l’àmbit social,
l’urbanisme, les càmeres de seguretat
o el fet de tenir una central per recepcionar
totes les alarmes. Al final, la seguretat
és una percepció. Jo no dic si és insegura o
no, això ho han de dir els informes policials.
Ara bé, sempre pregunto: quina és la
percepció a la una de la matinada que té
la meva dona i quina tinc jo? Si les percepcions
són diferents, la seguretat l’hem de
treballar encara més.
La policia ha de ser l’últim recurs i ha
de ser de qualitat. Tenim una policia que
actua igual que fa 30 anys i que en cas
d’accident químic no té ni EPIs ni formació.
A l’última visita de Salvador Illa li vaig
demanar personalment que hi hagués una
formació específica pels nostres policies.
per estar en el moment adequat per aportar
les inversions necessàries.
En el seu vídeo de precampanya parla
d’una excessiva pressió fiscal al municipi.
Quins impostos s’haurien de tocar?
Els Ajuntaments tenim principalment dos
o tres impostos que depenen de nosaltres:
l’IBI, la taxa d’escombraries i el clavegueram.
Si fem una mitja amb la província de
Tarragona, veurem que l’IBI i la taxa d’escombraries
de Vila-seca són de les més
elevades. L’últim mandat es va intentar
fer una ordenança per revertir-ho, però
seguim sent una de les poblacions amb la
pressió fiscal més alta. Si diguéssim que
estem endeutats... però tenim els comptes
sanejats i estem en una ubicació estratègica
que ens permet tenir molts ingressos.
L’urbanisme és clau en la política municipal.
Quines són les seves propostes?
L’últim POUM és de l’any 1993. Estem en
un format de disseny urbanístic molt endarrerit.
Quan fa 40 anys feies un POUM,
es basava molt en l’urbanisme i la construcció.
Però avui en dia ha de contemplar
els espais verds, medi ambient, els temes
“La primera prioritat serà
engegar l’Estadi esportiu,
que lliga amb la part social.
Durant tres mandats
s’ha estat mentint a la
població”
socials o la mobilitat. El nostre projecte és
similar a la reforma del Colomí. S’ha d’obrir,
fer plataforma única, ser accessible i tenir
llum. El futur dels pròxims 30 anys s’ha de
definir en el següent mandat. No només
has de créixer en construcció, sinó pensant
en una nova manera de fer-ho.
La reforma del barri del Colomí era
una de les seves grans reivindicacions.
Quina valoració fan de l’anunci d’aquest
mandat? Estem contents i satisfets. No
només ha estat el Colomí. En els últims 3
anys hem recolzat pressupostos i no ha sigut
gratis, sinó a canvi d’incorporar partides
que portàvem al programa. Una d’elles
era la transformació del Colomí, que ha de
ser el cor de la ciutat. Tota aquesta transformació
és la que després ens farà créixer.
A més, també hem acordat qüestions
com el canvi de gespa a l’Estadi o la incorporació
de protecció civil al nostre Ajuntament.
El Colomí ha sigut la cirereta del
pastís del nostre projecte.
Un dels temes que va desencallar
el PSC al Parlament va ser el del Hard
Rock, però és un pacte supeditat a trobar
solució a alguns informes. Creu que
tirarà endavant o s’eternitzarà com fins
ara? Sincerament, tinc molta confiança
en què tirarà endavant. Si depèn del PSC
i de la plataforma Vila-seca Som Tots, és
un projecte que es farà sí o sí. Estem pel
bon camí. El projecte que tenim ara, que li
Quines són les prioritats de la seva
candidatura? La primera serà engegar
l’Estadi esportiu, que lliga amb la part social.
Durant tres mandats s’ha estat mentint
a la població. A més, també hi incorporaria
una piscina. L’esport és cohesió i tenim
una mancança importantíssima en aquest
àmbit. En segon lloc, la seguretat, que
dona qualitat de vida. I la tercera pota és la
part econòmica. Engegar el municipi amb
projectes que han d’arribar i també facilitar-los.
Per exemple, hem de ser capaços
que ens arribi una gran empresa a la Zona
d’Activitats Logístiques (ZAL). Com és el
cas de l’Ajuntament de Mont-roig, que ha
tingut la capacitat d’atraure una empresa
internacional. La nostra tasca és tenir una
bona carta de presentació del municipi
LA CIUTAT
109

falten quatre retocs, és totalment diferent
del de fa 10 anys. És un projecte molt madurat
amb el territori i falta aquest últim
impuls. Es tracta d’un model que ha funcionat
durant els últims 30 anys al territori.
Hem de deixar els tòpics que diuen que
això és prostitució, joc i treball precari.
Hem de ser realistes. En el primer projecte
hi havia molt de sol destinat a casino, però
a l’actual només és el 5%. La resta és oci,
activitat, comerç i família. A més, és fer
demagògia. Tothom que ens està llegint té
un mòbil a la butxaca i avui en dia aquest
àmbit és el 70% del joc. Tots portem a la
butxaca un casino. D’altra banda, defensarem
que la multitud de llocs de treball que
arribin no siguin precaris. És el futur i el
motor del nostre territori.
Pel que fa al turisme, aposta per ell i
per pensar-lo a llarg termini. Quin és
l’horitzó que plantegen en aquest àmbit?
Els polítics estem un temps, però el
municipi es quedarà. Per això, pensem
que ha de ser un projecte a llarg termini.
En l’àmbit de turisme, tenim clar que la
Pineda té un potencial importantíssim i es
pot transformar. Hi ha bastants projectes
que arriben via Barcelona, Madrid o Brussel·les
com la transformació de la part del
frontal marítim, el contradic dels Prats,
la finalització de l’espai de Pacha i Aquopolis,
el nou espai de Cal·lípolis o la xarxa
natura. Per tant, la Pineda té un procés
“A la Pineda li falta que
l’Ajuntament perdi la por
i hi cregui”
de transformació cabdal i requereix un
govern amb la capacitat de tenir clar quin
és el model de futur. Hem d’anar cap a un
turisme sostenible, familiar i que trenqui
l’estacionalitat.
Quan vas a un lloc has de tenir una bona
experiència. És necessari i bàsic que la
Pineda tingui serveis. No té una comissaria
de policia, té un CAP que tanca moltes
hores i falten d’instal·lacions bàsiques. Si
vols reconvertir el turisme, l’has de dotar
de serveis de qualitat.
Molts serveis no depenen estrictament
dels municipis. Per exemple, el CAP
ja el tenim, però és qüestió de voluntat
política d’apretar i que estigui obert més
hores.
No hi ha hagut voluntat? A la Pineda
li falta que l’Ajuntament perdi la por i hi
cregui. Per exemple, tenim desplaçat el
bàsquet a la Pineda i no hi ha una parada
d’autobús davant del pavelló. Sembla una
tonteria, però és un servei bàsic. D’altra
banda, a l’estiu tripliquem la població i no
hi ha un espai perquè la policia pugui fer
denúncies. Tenim un espai per la gent gran
compartida com a biblioteca o sala d’actes.
Hi ha una manca d’instal·lacions increïble.
Tanmateix, hi ha coses mínimes, com les
voreres, que estan deixades.
El 2019 comentava que amb un govern
en minoria s’encetava una etapa
de diàleg. Ha sigut possible? 100%, hi ha
hagut un abans i un després. Vaig estar el
2015 amb una majoria absoluta de Poblet
i era una forma de fer política diferent.
el test
de
LA CIUTAT
1. El teu racó preferit de Vila-seca.
El Caracol de la Pineda. Em porta
molts rècords familiars.
2. La millor manera de passar un
diumenge o un festiu. Temps amb la
família.
3. Llibre que més ha gaudit.
M’agraden tots. Ara m’estic acabant
Las Madres de Carmen Mola. Tots són
diferents.
4. Sèrie o pel·lícula preferida? ET.
5. Quina cançó no es pot treure del
cap? M’encanta Pau Donés i moltes
vegades tinc al cap ‘Eso que tú me das’.
6. Quin és el plat que li surt millor a la
cuina? Els espaguetis.
7. Què volia ser de petit? Policia.
8. Quina va ser la seva primera feina?
Vaig tenir un contracte de quatre
hores col·locant la primera pedra de
Port Aventura. Estudiava al Ramon
Barbat i ens van venir a buscar per estar
a les carreteres de l’accés a Salou
i la Pineda.
9. Un referent polític. Adolfo Suárez.
10. Què és el que li agrada més de les
festes majors de Vila-seca? Estar al
carrer i trobar-me amb la gent.
Bonus: Completi la frase, Vila-seca
és... Activa.
En aquest mandat no hi ha hagut una altra
manera que dialogar i qualsevol cosa
que havia de tirar endavant necessitava
el consens. Això ha fet que el municipi en
surti beneficiat i l’èxit és de tots.
Tanquen les portes a pactar amb algun
partit? Sortirem a guanyar, però les
absolutes són complicades. El dia 29 decidirem.
Estem oberts a qualsevol partit
constitucional que estigui pel bé de Vila-seca.
No tenim cap diàleg ni cap pacte.
110
LA CIUTAT

LA CIUTAT
111

VILA-SECA
VILA-SECA ES
POSICIONA ENTRE
LES 10 MILLORS
ADMINISTRACIONS
DIGITALS DE CATALUNYA
VIII edició dels Reconeixements
Administració Oberta, que atorga el
Consorci Administració Oberta de
Catalunya (AOC)
L’Ajuntament de Vila-seca va ser guardonat ahir
entre les 10 millors administracions digitals
de Catalunya a la VIII edició dels Reconeixements
Administració Oberta, que atorga el
Consorci Administració Oberta de Catalunya
(AOC).
Per part de l’Ajuntament de Vila-seca, el guardó
va ser lliurat a la regidora d’Innovació i Turisme,
Cristina Cid, qui va recollir el reconeixement
que posiciona l’Ajuntament de Vila-seca entre
les 10 millors administracions digitals en la categoria
de 20.001 a 50.000 habitants.
Els Reconeixements Administració Oberta
s’atorguen a les administracions locals de Catalunya
que més i millor s’estan transformant
digitalment. Concretament, s’avaluen els 947
ajuntaments i els 42 consells comarcals catalans
i ho fan mitjançant l’anàlisi dels principals indicadors
dels governs digitals i oberts, d’acord amb
dades objectivables.
En aquest sentit, durant els darrers anys l’Ajuntament
de Vila-seca està treballant per la millora
de la transformació digital del municipi. L’anomenat
Índex de Maduresa Digital, considera
que les tres dimensions més importants de la
transformació digital són: 1.-Implantació dels
serveis digitals que permeten a la ciutadania
exercir els seus drets digitals. 2.- Activitat dels
serveis digitals de tramitació amb la ciutadania,
gestió interna i interoperabilitat. 3.-Implantació
dels principis de govern obert.
EL TRAMCAMP ENTRE CAMBRILS I VILA-SECA
ADQUIREIX ELS 7 PRIMERS TRAMVIES
S'han adquirit per 48,1 milions d’euros pel tram de Cambrils i Vila-seca
El Departament de Territori ha anunciat la
licitació de la compra de set tramvies per un
import de 48,1 milions d’euros en el tram de
Cambrils i Vila-seca. La primera fase del projecte
del Tramcamp preveu construir catorze
quilòmetres de xarxa, tres intercanviadors
i catorze estacions que “cohesionaran” el
Camp de Tarragona.
Així, es calcula que l’ús del transport públic
passarà del 18% al 25%. Actualment, el 82%
de les persones que es desplacen pel Camp
de Tarragona usa el transport privat. En la
presentació del projecte feta aquest dimecres
a Tarragona, el president del Govern, Pere
Aragonès, ha reconegut el dèficit estructural
que pateix el territori i ha assegurat que el nou
tramvia articularà la segona àrea metropolitana.
“És un pas endavant que significa un
abans i un després”, ha dit.
S'APROVEN LES SUBVENCIONS PER A LA MILLORA
D’HABITATGES I INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA VERDA
Són 4 línies de subvencions amb 123.000 euros inicials de pressupost
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament
de Vila-seca ha aprovat la convocatòria
pública de subvencions per
a la millora d’habitatges i instal·lació
d’energia verda a Vila-seca.
Aquestes 4 línies són:
1.- Instal·lació d’ascensors o elevadors
de persones i eliminació de
barreres arquitectòniques en edificis
d’habitatges a Vila-seca amb la finalitat
de millorar les condicions de vida dels
seus ocupants facilitant a les persones
de més edat o amb mobilitat reduïda
l’accés al seu habitatge.
Pel que fa al traçat Cambrils-Salou-Vila-seca, el
tram abasta catorze quilòmetres i tindrà també
catorze estacions, tres de les quals seran intercanviadors
amb el servei ferroviari. Respecte
als tramvies que s’adquiriran, tindran una longitud
màxima de 40 metres i una capacitat mínima
de 210 persones.
2.- Reparació i pintura de façanes
i elements sortints annexes en edificis
ja construïts a Vila-seca amb la finalitat de
millorar la qualitat dels habitatges, i en conseqüència,
fomentar la millora de les condicions
de vida dels seus ocupants, reduint el perill de
despreniments a la via pública.
3.- Rehabilitació d’habitatges al Centre Històric
de Vila-seca, per tal de millorar la qualitat
de vida de la ciutadania, les condicions d’habitabilitat
i el paisatge urbà.
4.-Instal·lació de plaques fotovoltaiques i els
seus equips als habitatges del municipi, facilitant
la instal·lació d’energia verda als ciutadans,
impulsant el desenvolupament de les energies
renovables i millorant la qualitat de vida dels
ocupants dels habitatges.
Les subvencions podran sol·licitar-se fins al
pròxim 31 d’octubre de 2023 a la Seu electrònica,
a l’apartat de Catàleg de tràmits, Ajuts i
subvencions.
112
LA CIUTAT

LA CIUTAT
113

114
LA CIUTAT

LA CIUTAT
115

116
LA CIUTAT