LA CIUTAT 41

REUS
REUS COMMEMORA
L’ANY AMORÓS 2023
AMB ACTES DURANT
TOT L’ANY
La presentació del calendari s'ha dut
a terme a la Biblioteca Central Xavier
Amorós
La ciutat de Reus commemora aquest 2023
l’Any Amorós amb un extens programa d’activitats
que es coordinen des del servei de Biblioteques
Municipals i que s’organitzen des
del mateix Ajuntament i també des d’altres
entitats. La presentació del calendari va servir
també per presentar la comissària de l’any commemoratiu,
Maria Lluïsa Amorós.
L’HOSPITAL SANT JOAN DE REUS IMPLANTA
ESFÍNTERS URINARIS ARTIFICIALS
És una tècnica que permetrà a molts pacients superar els problemes
d’incontinència urinària d’esforç
Un esfínter artificial és un dispositiu que manté
tancada la uretra durant la fase d’ompliment
vesical. Consta de tres elements: un maneguet
al voltant de la uretra per mantenir-la tancada,
una petita bomba que es col·loca a l’escrot i un
reservori col·locat a nivell paravesical. Aquest
mes de febrer s’han col·locat aquests dispositius
a dos pacients afectats per incontinència urinària
severa amb un resultat excel·lent.
Pel Dr. Antoni Pont, director del Servei d’Urologia
de l’Hospital “implantar esfínters urinaris artificials
i malles suburetrals regulables ens porta
a ser centre de referència en aquesta tècnica,
que ajudarà a molts pacients a solucionar el seu
problema d’incontinència i evitarà que s’hagin de
desplaçar a centres hospitalaris de fora de les
nostres comarques”.
La incontinència urinària és un tema que preocupa
molt a la societat i genera molta despesa sanitària
i, per aquest motiu, l’Hospital disposa d’un
Comitè de Sol Pelvià on hi participen professionals
d’Urologia, Ginecologia, Anestèsia, Rehabilitació
i Cirurgia General i on s’analitzen els
pacients amb patologia del sol pelvià complexa
i es decideix el tractament més adequa. També
s’ha creat una nova unitat de disfunció erèctil
i, pròximament, es començaran a implantar
pròtesis de penis d’última generació.
Carles Pellicer, alcalde de Reus, va explicar que
“des de l’Ajuntament volem aprofitar tot l’any
per commemorar el centenari del naixement
de Xavier Amorós: actor i testimoni de fets cabdals;
paper de baula entre generacions separades
per una Guerra Civil; reconegut, respectat,
estimat i proper. El seu nom està indissolublement
lligat a la memòria del Reus contemporani
i a la crònica de la construcció de la Catalunya
democràtica. Ens ha deixat el relat de la ciutat
dels darrers setanta anys”.
Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política
Lingüística, ha fet un repàs de les activitats
més importants programades, entre les quals,
a part de la conferència inaugural, ha remarcat
l’espectacle que es farà el dia 1 d’abril al Teatre
Bartrina, titulat “I jo et diria Amorós”, dirigit per
Rosa Mateu. Recasens, que ha valorat la taula
ciutadana creada per a la commemoració, ha
explicat que el calendari restarà obert perquè
totes les persones, institucions o col·lectius que
vulguin afegir-hi propostes, puguin fer-ho al
llarg de l’any.
LA MONEDA LOCAL DE REUS AUGMENTARIA
L’IMPACTE DELS AJUTS MUNICIPALS
La concessió de subvencions que realitza l’Ajuntament al sector socioeconòmic
local seria el motor que faria circular la moneda, de manera que els diners es
quedarien a la ciutat
Els tècnics August Corrons, Lluís Muns i Karen
Odelot de l’Observatori de la Moneda Complementària,
acompanyats pel regidor d’Empresa
i Ocupació, Carles Prats, han presentat
l’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus
que han portat a terme per encàrrec de la Regidoria
d’Empresa i Ocupació. Aquest estudi ha
identificat la destinació dels diners que reben entitats,
comerços i empreses en forma de subvencions
públiques, i ha avaluat la capacitat de retenció
d’aquests diners a l’interior del municipi.
Aquestes ubvencions serien el motor que faria
circular la moneda, de manera que els diners
de la ciutat es quedarien a la ciutat, circulant
a través d’una xarxa de proveïdors de serveis
adherits al projecte de moneda local. Amb això
s’evitarien les fuites dels diners públics, optimitzant
el seu impacte i generant un efecte multiplicador
de la riquesa. Les dades de l’informe
refermen el que s’intuïa, que una gran part de la
riquesa generada per les subvencions públiques
no reverteix directament en la ciutat. De manera
que si s’atorguessin en moneda local augmentaria
considerablement aquest impacte.
68
LA CIUTAT