LA CIUTAT 41

Una de les altres sortides que se li va
voler donar va ser l’edifici per acollir les
persones refugiades durant la crisi de
2015. El propulsor d’aquesta idea va ser
l’extinta Iniciativa per Catalunya Verds
(ICV), que remarcava el fet que “Tarragona
disposa d’edificis i equipaments buits i
en perill de degradació que, en canvi, es
podrien utilitzar dignament per a la tasca
que se’ns presenta”. La proposta va rebre
el vot favorable unànime, encara que no
tots els grups mostraven el mateix fervor.
L’opció no va convèncer el govern català,
que tampoc ho va voler plantejar
com un centre d’acollida de caràcter
temporal. “En cap cas ens hem plantejat,
ni a Tarragona ni en cap altre indret de
Catalunya, tenir persones agrupades en
col·lectius molt nombrosos”, comentava
l’aleshores el coordinador del comitè per
acollir refugiats de la Generalitat. A més,
el seu objectiu era evitar crear guetos i
preferien dispersar les famílies “de manera
normalitzada”.
Sense cap novetat sobre el futur de la
Residencial, el gener de 2020 Ciutadans
i Junts van presentar una moció conjunta
que denunciava la “mancança enorme
d’equipaments i serveis públics” de
la zona de Llevant i plantejava un estudi
de les necessitats per “establir usos públics
a crear en aquest espai”. Entre ells,
proposaven un OMAC, una oficina de la
Guàrdia Urbana, una Llar de Jubilats, una
Llar d’Infants, un CAP o un centre d’interpretació
de la natura. Tot i que va obtenir
un suport del Ple sencer, el conseller
Xavier Puig va expressar que ben aviat hi
hauria notícies sobre la Residencial. Unes
paraules que tindrien sentit pocs dies
després.
PRIMERS RUMORS
L’esperat anunci es va fer el març de
2020. El conseller Chakir el Homrani va
explicar en aquell moment que la Ciutat
de Repòs i Vacances es convertiria en un
nou Complex de Turisme Social i Alberg
de Joventut de Tarragona, amb capacitat
per allotjar 524 persones. Un projecte
que tindria una inversió de 12,2 milions i
estaria en funcionament a finals de l’any
2023. El conseller va afirmar a la presentació
que “mai s’hauria d’haver tancat”
l’espai i que es destinaria “a turisme social,
turisme per a joves, per a famílies i per
a col·lectius vulnerables”.
La pandèmia, però, va alentir moltes
de les promeses en tots els àmbits i els
tempos previstos se’n van anar en orris.
Segons explica Josep Carcolé, president
de l’Associació de Veïns de Boscos
de Tarragona, durant aquells mesos de
confinament van tenir una reunió amb
l’alcalde de forma telemàtica. En aquella
ocasió, van voler-li preguntar quines
persones anirien en aquell alberg i van
parlar concretament de menors estrangers
no acompanyats. Els veïns relaten
que l’alcalde Ricomà va assegurar que la
seva presència seria residual, “només un
10%”. L’afirmació, que és una de les principals
fonts de conflicte actual, ha estat
desmentida pel mateix alcalde “des del
minut zero”. El batlle rebutja “tota classe
“Les infraestructures en
desús és un leitmotiv de
la política tarragonina.
Uns espais que es degraden
progressivament i treuen de
polleguera els ciutadans”
ACN
LA CIUTAT
5