final- estarà constituïda per parets verticalsde ciment en l’extrem més endinsde la mar que s’aprofitaran per convertiren “parets vives” per regenerar l’hàbitatmarí.D’altra banda, la construcció del contradicde Ponent comportarà la implementaciód’una solució definitiva per restaurari estabilitzar la platja de la Pineda,fent-la resilient al canvi climàtic i evitanthaver d’aportar-hi sorra en el futur. Elcontradic facilitarà l’acumulació de sorrade forma natural en els dos extrems de laplatja, mentre que dos espigons de novaconstrucció -també amb usos socials- ajudarana retenir la sorra en la part central.L’actuació, a més, tindrà en compte i contrarestaràel possible augment del nivelldel mar a causa del canvi climàtic fins al’any 2100, assegurant així la continuïtatfutura dels habitatges, els establimentscomercials i les activitats turístiques deVila-seca annexes a la platja.RESTAURACIÓ AMBIENTAL DELSPRATS D’ALBINYANATotes aquestes actuacions en el frontmarítim de la Pineda es coordinaran ambla transformació i renaturalització d’ungran espai costaner situat al costat delcontradic de Ponent, la platja de la Pinedai el parc dels Prats.La restauració de l’espai inclòs en la114Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyanaestà a punt de començar. Aquesta mesuracompensatòria per al desenvolupamentde la ZAL és un dels projectes emblemàticsde l’espai inclòs en el protocol. La recuperaciód’aquest espai natural es convertiràen l’actuació més important delsdarrers 30 anys a Catalunya quant a larecuperació d’un àmbit natural des de larestauració de l’Estany d’Ivars a Lleida.Les 37 hectàrees d’aiguamolls esdevindranuna reserva natural en la qualreintroduiran espècies animals autòctonescom la tortuga de rierol, la tortugad’estany i el fartet; i espècies vegetalscom alberedes, prats i jonqueres; i es convertiràen un espai de pas o de nidificaciód’aus migratòries com la gavina corsa i elflamenc, gràcies a la creació d’una llacunainterior de més de 25.000 m².URBANISME SOSTENIBLE A LA ZALEl projecte econòmic més importantde l’àmbit inclòs en el protocol és la ZALamb unes inversions acumulades de mésde 70 milions que, en aquests moments,està en la fase final de la construcció deles connexions amb la xarxa viària. En eldarrer Consell d’Administració de l’APTes va aprovar provisionalment el projected’urbanització de la ZAL. El desenvolupamenturbanístic d’aquest espai logísticseguirà criteris sostenibles fins al mésEls centre experiencial“El contradic de Ponenttambé serà un factor positiuper a la recuperaciói restauració de la fauna ila flora submarines”mínim detall. Es maximitzaran les superfíciesverdes, vegetades amb espècies autòctonesde la zona i amb un baix consumhídric. Aproximadament 180.000 m³ desuperfície verda (19% del total de la ZAL).Aquestes zones serviran per disminuir latemperatura del terra (en no estar pavimentades)i fixar CO 2.El disseny dels vials seguiran pautessostenibles i tindran zones verdes a les voreresi una mitjana vegetada entre carrils.A més, les energies renovables també tindranun gran protagonisme en el desenvolupamentde la ZAL. Està previst establirl’ús de panells fotovoltaics a les teuladesde les naus logístiques que han de construir,en el futur, els usuaris i a les zonesd’aparcament de camions.EQUIPAMENTS CULTURALSEl protocol entre l’Ajuntament de Vila-secai el Port de Tarragona també preveul’impuls conjunt d’equipaments culturals.D’una banda, la restauració, consolidació imuseïtzació del Jaciment Arqueològic deCal·lípolis. Una vil·la romana dels primerssegles de la nostra era, situada en el cord’aquest espai logístic, turístic i natural.Aquests treballs de recuperació començarana finals del mes de febrer, en una primerafase de reexcavació, delimitació i consolidació,amb una inversió d’uns 120.000euros aportats per l’APT.D’altra banda, està previst l’impuls d’unCentre Experiencial i d’Interpretació quepermetrà que els habitants de la zona i elsvisitants d’arreu del món puguin conèixerde prop el procés de recuperació delsespais naturals protegits, les espèciesanimals protegides i la vida de la fauna ila flora, així com, el naixement i desenvolupamentde la vil·la de Cal·lípolis a travésdels mitjans audiovisuals i virtuals mésavançats.LA CIUTAT
LA CIUTAT115