20.03.2023 Views

LA CIUTAT 41

En el número de març/abril de LA CIUTAT, tractem en portada la pluja de milions que caurà a la demarcació de Tarragona amb els pressupostos de la Generalitat que es van aprovar el març. De Tarragona en destaquem la polèmica sobre el futur de l'antiga Ciutat Residencial, ara abandonada. A Reus parlem de la futura estació de Bellissens que ja té data d'acabament i donarà servei a l'Hospital, la universitat i FiraReus. Entrevistem l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Expliquem la fira de videojocs Gamerland que se celebrarà a Salou. I us expliquem com serà Cal·lípolis, la transformació verda del litoral de Vila-seca. Això i molt més al magazine del Camp de Tarragona.

En el número de març/abril de LA CIUTAT, tractem en portada la pluja de milions que caurà a la demarcació de Tarragona amb els pressupostos de la Generalitat que es van aprovar el març. De Tarragona en destaquem la polèmica sobre el futur de l'antiga Ciutat Residencial, ara abandonada. A Reus parlem de la futura estació de Bellissens que ja té data d'acabament i donarà servei a l'Hospital, la universitat i FiraReus. Entrevistem l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Expliquem la fira de videojocs Gamerland que se celebrarà a Salou. I us expliquem com serà Cal·lípolis, la transformació verda del litoral de Vila-seca. Això i molt més al magazine del Camp de Tarragona.

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Incorporarà un ús social amb uns espais

de pineda i aiguamolls, connectant-se a

l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000

dels Prats d’Albinyana, diverses rutes per

al passeig, amb una “plaça del mar”, miradors

i altres espais de lleure i esport que

contribuiran a integrar aquesta infraestructura

portuària en el paisatge urbà i

natural d’aquesta zona i esdevindrà un

espai amable per a les persones i un actiu

turístic de primer ordre.

La construcció d’aquesta infraestructura

d’1,6 km de llarg podria començar en el

primer semestre de 2024. En aquests moments,

està en període informació pública

l’Estudi d’Impacte Ambiental del Contradic,

en el qual s’inclouran mesures mediambientals

que suposaran la restauració i

l’estabilització de la platja de la Pineda, la

integració paisatgística del contradic i del

seu entorn i la incorporació de l’ús social

del contradic per facilitar una major integració

amb l’activitat turística de la Pineda.

El repte del contradic és gran, ja que es

tracta de satisfer molts objectius -aparentment

oposats- i fer compatible l’ús

portuari, la protecció i recuperació d’espais

naturals, l’harmonia amb els espais

naturals limítrofs, la integració paisatgística,

la integració urbana i l’ús social del

contradic.

Les solucions apunten cap a la creació

d’un espai natural delimitat per la zona

protegida dels Prats d’Albinyana, la platja

de la Pineda i el contradic, que formaria

un espai en forma triangular, que actuaria

com a zona de transició entre la població

de la Pineda, la platja, el contradic i l’espai

de la Xarxa Natura 2000. En un dels

“El repte del contradic és

gran, ja que es tracta de

satisfer molts objectius

-aparentment oposats- i

fer compatible l’ús portuari,

la protecció i recuperació

d’espais naturals”

vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a

porta d’entrada a aquest nou espai (Porta

Natura) que en el seu interior estaria

format per una segona llacuna i dunes de

transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls

d’aigua dolça en el centre i unes altres

marjals d’aigües salobres en l’extrem

més proper al mar. La Porta Natura connectaria

amb el passeig marítim i la trama

urbana de la Pineda, i permetria accedir a

l’espai natural generat.

Aquest espai triangular es fusionaria

amb el contradic mitjançant un pendent

que uniria progressivament la cota de la

platja amb la del contradic creant una espècie

de pujol en què s’implantaria vegetació

autòctona i resistent per formar una

pineda. Aquesta pineda actuaria com a

una pantalla o filtre natural en els primers

450 metres del contradic, creant diferents

habitacions de paisatge i zones verdes que

connectarien amb el passeig per a vianants

situat al capdamunt del contradic. El

passeig també comptaria amb una vegetació

d’arbusts i arbres autòctons, resistents

a la salinitat del mar, amb una densitat de

més a menys intensitat a mesura que s’endinsa

en el mar. Un cop assolits els 500

metres del contradic, hi haurà un espai

mirador lúdic i social a manera de plaça (la

plaça del Mar) que oferirà la possibilitat

d’implantar-hi activitats relacionades amb

l'oci i les activitats marines.

L’espai de transició i el contradic sumen

10 hectàrees i generaran la possibilitat

de gaudir d’itineraris molt diferents i variats

en funció dels gustos dels visitants

d’aquesta zona. Per una banda, hi haurà

itineraris relacionats amb el coneixement

de la fauna i la flora. Per l’altra, hi

haurà itineraris més relacionats amb el

paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes.

I, finalment, itineraris que facilitin

un accés directe al passeig del contradic.

Tot en conjunt, l’espai dibuixarà una

pantalla natural entre la platja de la Pineda

i el contradic de Ponent, i convertirà

aquest espai en un atractiu paisatgísticament

integrat i en condicions de convivència

amb els espais naturals adjacents.

112

Els Prats d'Albinyana

EL FONS MARÍ I LA PLATJA

El contradic de Ponent també serà un

factor positiu per a la recuperació i restauració

de la fauna i la flora submarines.

El tram final d’aquesta infraestructura

que combinarà dos materials constructius

-a l’inici escullera i caixons en el tram

LA CIUTAT

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!