LA CIUTAT 41
En el número de març/abril de LA CIUTAT, tractem en portada la pluja de milions que caurà a la demarcació de Tarragona amb els pressupostos de la Generalitat que es van aprovar el març. De Tarragona en destaquem la polèmica sobre el futur de l'antiga Ciutat Residencial, ara abandonada. A Reus parlem de la futura estació de Bellissens que ja té data d'acabament i donarà servei a l'Hospital, la universitat i FiraReus. Entrevistem l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Expliquem la fira de videojocs Gamerland que se celebrarà a Salou. I us expliquem com serà Cal·lípolis, la transformació verda del litoral de Vila-seca. Això i molt més al magazine del Camp de Tarragona.
En el número de març/abril de LA CIUTAT, tractem en portada la pluja de milions que caurà a la demarcació de Tarragona amb els pressupostos de la Generalitat que es van aprovar el març. De Tarragona en destaquem la polèmica sobre el futur de l'antiga Ciutat Residencial, ara abandonada. A Reus parlem de la futura estació de Bellissens que ja té data d'acabament i donarà servei a l'Hospital, la universitat i FiraReus. Entrevistem l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Expliquem la fira de videojocs Gamerland que se celebrarà a Salou. I us expliquem com serà Cal·lípolis, la transformació verda del litoral de Vila-seca. Això i molt més al magazine del Camp de Tarragona.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Incorporarà un ús social amb uns espais
de pineda i aiguamolls, connectant-se a
l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000
dels Prats d’Albinyana, diverses rutes per
al passeig, amb una “plaça del mar”, miradors
i altres espais de lleure i esport que
contribuiran a integrar aquesta infraestructura
portuària en el paisatge urbà i
natural d’aquesta zona i esdevindrà un
espai amable per a les persones i un actiu
turístic de primer ordre.
La construcció d’aquesta infraestructura
d’1,6 km de llarg podria començar en el
primer semestre de 2024. En aquests moments,
està en període informació pública
l’Estudi d’Impacte Ambiental del Contradic,
en el qual s’inclouran mesures mediambientals
que suposaran la restauració i
l’estabilització de la platja de la Pineda, la
integració paisatgística del contradic i del
seu entorn i la incorporació de l’ús social
del contradic per facilitar una major integració
amb l’activitat turística de la Pineda.
El repte del contradic és gran, ja que es
tracta de satisfer molts objectius -aparentment
oposats- i fer compatible l’ús
portuari, la protecció i recuperació d’espais
naturals, l’harmonia amb els espais
naturals limítrofs, la integració paisatgística,
la integració urbana i l’ús social del
contradic.
Les solucions apunten cap a la creació
d’un espai natural delimitat per la zona
protegida dels Prats d’Albinyana, la platja
de la Pineda i el contradic, que formaria
un espai en forma triangular, que actuaria
com a zona de transició entre la població
de la Pineda, la platja, el contradic i l’espai
de la Xarxa Natura 2000. En un dels
“El repte del contradic és
gran, ja que es tracta de
satisfer molts objectius
-aparentment oposats- i
fer compatible l’ús portuari,
la protecció i recuperació
d’espais naturals”
vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a
porta d’entrada a aquest nou espai (Porta
Natura) que en el seu interior estaria
format per una segona llacuna i dunes de
transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls
d’aigua dolça en el centre i unes altres
marjals d’aigües salobres en l’extrem
més proper al mar. La Porta Natura connectaria
amb el passeig marítim i la trama
urbana de la Pineda, i permetria accedir a
l’espai natural generat.
Aquest espai triangular es fusionaria
amb el contradic mitjançant un pendent
que uniria progressivament la cota de la
platja amb la del contradic creant una espècie
de pujol en què s’implantaria vegetació
autòctona i resistent per formar una
pineda. Aquesta pineda actuaria com a
una pantalla o filtre natural en els primers
450 metres del contradic, creant diferents
habitacions de paisatge i zones verdes que
connectarien amb el passeig per a vianants
situat al capdamunt del contradic. El
passeig també comptaria amb una vegetació
d’arbusts i arbres autòctons, resistents
a la salinitat del mar, amb una densitat de
més a menys intensitat a mesura que s’endinsa
en el mar. Un cop assolits els 500
metres del contradic, hi haurà un espai
mirador lúdic i social a manera de plaça (la
plaça del Mar) que oferirà la possibilitat
d’implantar-hi activitats relacionades amb
l'oci i les activitats marines.
L’espai de transició i el contradic sumen
10 hectàrees i generaran la possibilitat
de gaudir d’itineraris molt diferents i variats
en funció dels gustos dels visitants
d’aquesta zona. Per una banda, hi haurà
itineraris relacionats amb el coneixement
de la fauna i la flora. Per l’altra, hi
haurà itineraris més relacionats amb el
paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes.
I, finalment, itineraris que facilitin
un accés directe al passeig del contradic.
Tot en conjunt, l’espai dibuixarà una
pantalla natural entre la platja de la Pineda
i el contradic de Ponent, i convertirà
aquest espai en un atractiu paisatgísticament
integrat i en condicions de convivència
amb els espais naturals adjacents.
112
Els Prats d'Albinyana
EL FONS MARÍ I LA PLATJA
El contradic de Ponent també serà un
factor positiu per a la recuperació i restauració
de la fauna i la flora submarines.
El tram final d’aquesta infraestructura
que combinarà dos materials constructius
-a l’inici escullera i caixons en el tram
LA CIUTAT