LLIBRE DE FESTES 2022 MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL

que raó tenía, ferem i parirem, el “Curset Monografic d’Arcabucería” al 2005. Es declarà D’UTILITAT PÚBLICA
al 2009, i anarem millorant i reivindicant festerament fins aconseguir que la necesitat de nova legislaciò, creara
la temuda ITC26, que cinc anys després, valore positivamen, si be, ajudarem tot el posible a donar­li forma.
Perquè, encara que siga vanitat, el curs sí es fill meu, i les 67 edicions en que l’impartit dins i fora
de nostre municipi gràcies a la generositat de FeVaMiC, he procurat deixar empremta a quins l’han compartit
en mi, de com disfrutar del nostre festejo, en tota la seguretat posible… a banda de riure­mos a muntó.
Sabut es que tinc dos fills ben fets, gràcies a haver anat a donar un d’eixos cursos, i dona prova el
fet de l’importancia de la festa en notres vides.
En estos vint anys, que pensavem que aniría “Tot per l’Aire” ha
hagut infinitat de anècdotes, que no m’he pogut resistir a plasmar a un
llibre que vora la llum prompte baix el titol de “Vint Anys d’Alardo i Pólvora
a València” del que vullc agrair ja, sense esperar­me, a l’autor de la portada
del present llibre, Joan Carles Gisbert, i en tota la sinceritat, a la Guardia
Civil com a Instituciò, que al llibre, capitol propi quasi, procure nomenar a
tots, sense deixar­me a ningú.
Hui, soc jo qui “Va per l’Aire” que no podré, com haguera segut el
meu desig, tornar a dirigir­lo, com si fora, que ho he segut, un Meta,
Karajan, o Serrano, en la Millor Orcresta Simfonica del mon... Els Meus
Amics i Germans Festers!
No crec que puga tindre un atre honor mes gran, si no…
En l’ultim tir, termina com no pot ser d’una altra manera, un Alardo en que la polvora i la seua
fragancia, acaben com es sol dir normalmente per a mal…
TOT PER L’AIRE
15