LLIBRE DE FESTES 2022 MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL

LLIBRE DE FESTES
València
Octubre
2022

FEDERACIÓ VALENCIANA DE MOROS I CRISTIANS
LLIBRE DE FESTES 2022
MOROS I CRISTIANS
AL CAP I CASAL

AGRAIR L'AJUDA DE TOTES LES ENTITATS QUE AMB LA SEUA APORTACIÓ FAN MÉS
FÀCIL PORTAR A BON TERME ESTA FESTA

1

Il.lustració de Javier Mariscal
Torreó Sant Felip ­ Seu de FeVaMiC

EDITORIAL
L'elaboració d'este Llibre de Festes ha sigut
molt especial. Les seues pàgines contenen les
cròniques de tres anys festers: 2019, 2021, 2022.
Quelcom que mai es va voler fer, però que la
situació tan especial obliga.
LLIBRE DE FESTES DE MOROS I
CRISTIANS AL CAP I CASAL 2022
NÙMERO 2/ANY 2022
EDITAT PER:
FEDERACIÓ VALENCIANA DE MOROS I CRISTIANS
ARTICLE “TOT PER L´AIRE”:
ENRIC SAN ANDRÉS I REAL
PORTADA
JAUME MORA (CARTELL FESTES 2022)
FOTOGRAFIES:
Agustín Verdeguer
FMG Valencia
M.A. Montesinos (LEVANTE E.M.V.)
Txema Rodríguez (Las Provincias
Vicente Molina
Fernando 2014
Moisés Domínguez i JCF
FeVaMiC
DISSENY I MAQUETACIÓ:
JUAN CARLOS GISBERT
TRADUCCIÓ:
JUAN CARLOS GISBERT
IMPREMTA:
315 Gr Laboratorio Gráfico
IMPRÉS AL SETEMBRE DE 2022
150 EXEMPLARS
Les fotografies i dibuixos que conté este llibre poden estar
subjectes a drets d'autor.
2019 va ser l'últim any que es va editar el
llibre de les festes de moros i cristians al Cap i Casal.
En aquell moment celebràvem el XV aniversari de
FeVaMiC ii tot es ve baix quan mesos després es
declarava una pandèmia que arrasa vides,
economia i trunca il·lusions.
Des d'ací el més emocionat i sincer record
per als que ja no estan i el suport a aquells i
aquelles que han patit en el seu entorn esta
horrible situació.
A nivell econòmic, els estralls provocats,
han sigut quantiosos i la festa no és aliena.
Carrossers, ballets, músics i indumentaristas, entre
altres, han hagut d'aguantar amb un zero en la seua
facturació durant un llarg període de temps. Les
comparses i filaes s'han vist afectades per baixes, la
qual cosa ha provocat un descens en els ingresos i
que FeVaMiC ha intentat minimitzar amb una curta,
pero justa ajuda.
Tres anys han passat i encara que no ha
escampat, tot pareix més aclarit. FeVaMiC, reprén
la normalitat amb il·lusió i amb el ferm propòsit que
la Festa dels Moros i Cristians en el Cap i Casal,
continue com València mereix.
Enguany l'article principal versa sobre un
dels actes més representatius de la festa: L'ALARDO
D'ARCABUSSERIA. Esdeveniment especialment
complicat d'organitzar per les seues característiques
i que any rere any, va guanyant adeptes. La
vistositat i els elements que ho componen són una
invitació als sentits amb una protagonista
destacada. Com diu l'himne de la festa: “Pólvora de
pau que alia lluna i creu"
Sempre Sumant!
3

4

VICENTE ROIG i MARZAL
President FeVaMiC
Filà Cavallers del Tossal
SALUDA
Malgrat els anys durs que hem patit i arrossegats encara per l'actual situació d'incertesa econòmica
i social que continuem patint, la nostra voluntat i il·lusió per la festa segueix en peu mes ferma que mai.
La nostra festa, no és només part de la nostra cultura festiva popular, és part del nostre ADN
personal que ens ajuda a evadir­nos, gaudir i oblidar per uns moments eixa dura part de la nostra història
que ens està tocant viure.
Per fi a arribat el moment!. Per fi podrem gaudir de la nostra festa!
Els Capitans Paco Ferrandis i Paco García i les seues Comparses “Algerof” i “Alforins”, tornaran a
fer vibrar els nostres carrers, al costat de les Padrinas de la Festa, Consuelo LLobel i Carla García.
Les comparses i tots els festers que són el cor d´esta Federació Valenciana de Moros i Cristians,
ompliran els nostres càrrecs i faran gala del que millor saben fer, posar en valor a la Ciutat de València una
festa que encara poc arrelada, la fan engrandir mes, cultural i festivament.
El “ALARDO” i la seua pólvora, les “AMBAIXADES” i la representació històrica, la “XVIII ENTRADA
DE MOROS I CRISTIANS Ciutat de València”, amb la seua música i indumentària festera , el “MERCAT
MEDIEVAL”, que tornarà als Jardins Túria. Tot torna per a commemorar, un 9 d'Octubre ple d'esperança,
que com aquell de 1238, siga l'inici d'un futur il·lusionant i millor.
Gràcies a tots els que feu possible posar esta festa gran al carrer, cosa gens fàcil, burocràtica i
administrativament, però amb l'ajuda d'aquest gran col·lectiu fester, la seua directiva i el suport institucional
del nostre Ajuntament de València, tornem a celebrar un 9 d'Octubre diferent.
Per la festa i la nostra història.
Pels festers, músics i públic.
Pels Capitans, Capitanies i Padrinas.
Que visquen les Festes de Moros i Cristians del Cap i Casal!
Vicente Roig i Marzal
President FeVaMiC
5

6

PACO GARCÍA i JUAN
Capità Cristià 2022
Filà Els Alforins
SALUDA
Vull aprofitar l'ocasió de dirigir­me a totes i tots per a mostrar el meu agraïment a l'esforç que
FeVaMiC realitza per a fer realitat i dignificar any rere any, la festa de moros i cristians en la ciutat de València.
Coneixedor com sóc del treball i els esforços que la directiva realitza cada any, no puc més que
agrair­los el seu interés i dedicació.
Així mateix a les institucions, encapçalades per l'Ajuntament de la ciutat, sense la col·laboració i
suport dels quals no seria possible dur a terme els festejos de moros i cristians en el 9 d'octubre.
Membre de la comparsa Alforins des de la seua fundació a l'empara de l'Associació Cultural Falla
Pio XI­Fontanares, vull agrair la confiança i l'oportunitat que la meua comparsa ha depositat en mi i encara
que s'ha fet esperar des de 2020, per fi, la capitania cristiana que amb tant interés i dedicació hem preparat,
veurà la llum la vesprada d'este 9 d'Octubre. Sense l'ajuda i recolçament de les persones que han estat amb
mi des que esta idea va sorgir, no haguera sigut possible. Vosaltres ja sabeu els que sou. Mil gràcies.
És un honor per a mi ser el capità cristià de 2022.
No em queda més que invitar tota aquella persona que assenta un poc d'inquietud per les nostres
festes i tradicions, que s'acoste a disfrutar d'esta celebració singular i amb identitat pròpia, que en estos
dies eixirà al carrer i junt amb les padrinas de la festa, Carla i Consuelo, el meu company Paco Ferrandis
(capità moro) i totes les comparses participants, dignifiquem un any més el colofó dels festejos amb una
gran entrada mora i cristiana en el Cap i Casal.
Francisco García i Juan
Capità Cristià 2022
7

8

PACO FERRANDIS i BLESA
Capità Moro 2022
Comparsa Mora Algerof
SALUDA
Superat ja gran part d'un tan esperat i històric per a nosaltres, hem complit 25 anys, i
arranca per fi nostra Festa Gran amb tot el que això significa per a tots els nostres festers i festeres en
general i per a la ciutat de València en particular. Per davant ens esperen uns dies molt intensos que ens
portaran finalment a la nostra XVIII Entrada de moros i cristians, eixa anhelada vesprada del 9 d´octubre.
En eixe moment, molts records s'amuntonaran intensament en les nostres ments, instants en què
recordarem a tots els nostres companys, companyes, familiars i sers volguts que ja no estan amb nosaltres
però que segurament, des d'algun lloc on estiguen, disfrutaran al màxim d'este somni, d'eixe moment únic
i irrepetible.
Fa més de 12 anys, la fortuna va voler que trobara la que hui és la meua Comparsa, de la mà dels
meus familiars José Ferrandis i la seua esposa Soni Bataller, a qui sempre estaré agraït.
Hui, la Comparsa mora Algerof, pionera de la Festa en la nostra ciutat junt amb altres comparses,
em brinda l'oportunitat d'ostentar el càrrec de capità moro de València. Un honor que, com he manifestat
sempre, m'ompli d'orgull i alegria, al mateix temps que em suposa una gran responsabilitat. Sóc conscient
que ja ha desfilat anteriorment una capitania mora, des del naixement de la Festa en la ciutat de València,
allà pels finals dels anys noranta, davall l'estendard de la nostra comparsa i la sàvia direcció del nostre
President Emèrit i Capità Moro D. Jose Antonio García, i ara serà la segona vegada, en 2.023. Este antecedent
ens exigix ser dignes successors dels nostres majors i que mereixen per la nostra part màxim esforç i
implicació.
Amb estes línies que escric amb gran emoció, vos oferisc el meu compromís total, tant amb la
meua comparsa com amb les festes de València. Eixa mateixa fortuna ha volgut que compartisca el càrrec
amb un grup extraordinari de persones, a totes elles agraïment etern. Han sigut uns anys emocionants i
intensos, no exempts de tristeses i decepcions per les cancel·lacions degut a la pandèmia, però que ens ha
fet tindre presents els valors que mantenen més vives que mai les nostres festes: convivència, respecte i
igualtat, propis de la nostra condició festera. Una grata experiència amb què també desig compartir amb
l'Associació Cultural que em va veure nàixer: ALGIRÓS UDP, un referent en el barri i en la nostra ciutat. Va
ser allí on, de la mà dels nostres fundadors i junt amb els meus companys, vaig aprendre gran part del que
hui sóc com a fester.
Enguany, amb l'enorme honor que m'atorga ostentar el càrrec de capità moro 2022, vull invitar­vos
a compartir unes inoblidables festes de Moros i Cristians de la ciutat de València el pròxim 9 d'octubre. Una
fantàstica aventura, un somni convertit en realitat, que m'agradaria disfrutar amb tots vosaltres. No vull
despedir­me sense reiterar novament l'agraïment a la meua associació, que faig extensiu a la meua
comparsa Algirós, a totes aquelles persones de la Federació Valenciana de Moros i Cristians que directa i
indirectament estan implicades en l'èxit d'este esdeveniment, a la meua família i molt especialment a la
meua esposa Mara García i els meus dos fills Álvaro i Jorge, pel suport incondicional tan necessari enguany,
any de capitania.
Un abraç,
Paco Ferrandis i Blesa
Capità Moro 2022
9

10
CONSUELO LLOBELL i FRASQUET
Padrina de la Festa 2022
Fallera Major de València 2020/2021

CARLA GARCÍA i PÉREZ
Padrina Infantil de la Festa 2022
Fallera Major Infantil de València 2020/2021
11

Foto Fernando 2014
12

TOT PER L’AIRE!
INTRODUCCIÓ
Per Enric San Andrés i Real
Corría el 2002, i estavem en ganes de festa per damunt de tot, en les il.lusions possades en
anarconquerint com si lo rei forem, terres i fets, i aixína em propossaren que ferem a Ciutat Vella un ALARDO.
La pròpia il.lusió de vore cumplit un somni com aquell, no em deixà vore on ens clavavem i tirarem
en davant…
Con que agradá tant, i total erem 3 cristians i 11 moros ben contats, dels que hui en dia no han
perdut cap edición, gent de l’importacia i la valia festera com son Paco Esteve, o Pepe Ruiz, a qui li varem
possar falta al 2019 crec…
Hui en dia tots el Capitans, si no m’enganye, han pres les armes al seu any, i s’han pujat al carro,
13

en “miracles”, com foren l’amic Valentin o el propi President, en les seues reticències, el primer any que
tiraba i hui en dia es un incondicional.
Hem segut en direfent sort afortunats i inclús hi hagué un any que el cost del segur ens impedí
poder fer­ho, asunt que aprofitarem per a canviar el seu recorregut.
Aquell primer alardo al 2002, que fa vint anys, de Torres a Torres, va donar pas a una diana en la
que va participar per primera vegada una dona, la meua amiga, Laura Mayor i Pallardó, i anarem afegint
gent i obrint lloc, de manera que ferem al 2010, “La Toma de la Media Luna”, un recorregut en “Traidor
Inclós”, que dibuixaba en certa mida eixa figura de mitja lluna. Eixiem de la Plaça del Furs, obrint a la ciutat
la música de trabuc i espingarda, altres eixint de la Plaça de Manises, conquerint la de la Mare de Deu, i
confrontan­nos amb els Moros a la de Sant Llorens, arribant en ella a escenificar en fum, els tres colors de
nostra Reial Senyera, nostra identitat de poble unit.
Encara que era preciòs fer el fi de festa als peus de les Torres de Serrans, el “creixer” ens dugué
una vegada més a modificar el recorregut sense voler deixar “Ciutat Vella”, i eixe creixer, feia als Moros eixir
des dels peus del Micalet i als Cristians desde la mateixa porta de la Generalitat i tenint com testic, al
juntar­mos, al Turia i les Cèquies, en la Plaça de la Verge, colorit espai, en bona sonoritat i simbología.
Ja puguerem en ella, tindre a les Padrines colce a colce disparant com un fester mes, en previa
ofrena a nostra Verge del Empar. Encara que nostre
patró es Sant Donis, no cal oblidar­ho, que des de Sant
Miquel, el 29 de Setembre en que es va rendir la
Ciutat, lo Rei vullgué entrar en ella un Nou d’Octubre.
El pas del temps i el arribar a cent tiradors,
portà l’asumpte a complir el meu somni real: tirar en
l’ubicació de més Pòlvora per metre quadrat del mon,
i al temps símbol de que sent com som Cap i Cassal,
no deixem de ser Poble, i fer la festa a la Plaça
del’Ajuntament, la casa de tots.
Dir que si be l’Alardo en sí no puc dir qu’es
fill meu, que ja estaba inventat i escrit de molt abans,
si tinc a orgull i gala, agrait com no a quins em
deixaren dur en davant l’idea, que hui es demostra
14

que raó tenía, ferem i parirem, el “Curset Monografic d’Arcabucería” al 2005. Es declarà D’UTILITAT PÚBLICA
al 2009, i anarem millorant i reivindicant festerament fins aconseguir que la necesitat de nova legislaciò, creara
la temuda ITC26, que cinc anys després, valore positivamen, si be, ajudarem tot el posible a donar­li forma.
Perquè, encara que siga vanitat, el curs sí es fill meu, i les 67 edicions en que l’impartit dins i fora
de nostre municipi gràcies a la generositat de FeVaMiC, he procurat deixar empremta a quins l’han compartit
en mi, de com disfrutar del nostre festejo, en tota la seguretat posible… a banda de riure­mos a muntó.
Sabut es que tinc dos fills ben fets, gràcies a haver anat a donar un d’eixos cursos, i dona prova el
fet de l’importancia de la festa en notres vides.
En estos vint anys, que pensavem que aniría “Tot per l’Aire” ha
hagut infinitat de anècdotes, que no m’he pogut resistir a plasmar a un
llibre que vora la llum prompte baix el titol de “Vint Anys d’Alardo i Pólvora
a València” del que vullc agrair ja, sense esperar­me, a l’autor de la portada
del present llibre, Joan Carles Gisbert, i en tota la sinceritat, a la Guardia
Civil com a Instituciò, que al llibre, capitol propi quasi, procure nomenar a
tots, sense deixar­me a ningú.
Hui, soc jo qui “Va per l’Aire” que no podré, com haguera segut el
meu desig, tornar a dirigir­lo, com si fora, que ho he segut, un Meta,
Karajan, o Serrano, en la Millor Orcresta Simfonica del mon... Els Meus
Amics i Germans Festers!
No crec que puga tindre un atre honor mes gran, si no…
En l’ultim tir, termina com no pot ser d’una altra manera, un Alardo en que la polvora i la seua
fragancia, acaben com es sol dir normalmente per a mal…
TOT PER L’AIRE
15

L´ALARDO
Per Enric San Andrés i Real et all
Dins de la Festa de Moros i Cristians, pren gran importancia la pólvora en els Alardos, Dianes,
Contrabands…
La pólvora en les contendes i guerres a Europa, comença el seu ús en el segle XIII. Si bé, a la
Reconquesta d´Espanya, i en particular, la de València, no es va fer ús de cap element pirotècnic, canó i
arma d’avancàrrega, si va ser València, segle a segle, significant­se com ciutat d’artesans armers.
Parlavem de com i quan es va pasar de l’ús militar i guerrer al festiu de les armes i de la pólvora en
si mateix, com espectacle pirotècnic. Es va passar de la recreació de batalles navals, a posar peu en terra i
utilizar­la en tiradors, a mitjans del segle XIX, tal volta per a que puguera servir d’excusa tindre un arma a
casa en plan festiu, al temps que una pedrà d’un tir de trabuc, posava molta terra de per mig en segons
quines circustàncies.
La idea de la impulsió d'un projectil per mitjà de la deflagració de la pólvora negra, naix realment
en el segle XIV, de fet la rendició de Granada, últim reducte àrab, es va produir en el segle XV, per la qual
cosa s'ha d'admetre que encara no s'havia estés l'ús de les armes de foc.
Hi ha documentació que parla de com els arcabussos que van arribar fins a Amèrica, durant els
primers anys de la conquista, eren primitius: «Estes primeres armes de foc consistien bàsicament en un
llarg tub d'acer, recolzat sobre un tauler».
16

El fet de l'anacronisme de les armes de pólvora portàtils utilitzades en les guerres a què es fa
referència en les festes de moros i cristians, no disminuïx un àpex el rigor històric i s'ha d'entendre com una
rica aportació a la festa en pro de la seua vistositat.
Són poblacions punteres, Ontinyent, Bocairent, Sax i, com no, Alcoi. Cadasquna amb les seues
peculiaritats, sense oblidar Banyeres de Mariola. És evident que pobles de la Serrania, amb “tradició
bandolera”, feren millores d’aquelles armes de “guerrilla” que atemoriren a les tropes napoleóniques.
ELEMENTS DE L´ALARDO
1) LA PÓLVORA
La pólvora negra, variant
primitiva de la que hui, la
química, l´ha fet una
antigualla i la que mes d´un
xiquet ha fabricat, en més o
meins éxit i comseqüències,
té el seu origen històric a Xina,
incertament datada.
A la nostra Europa, va
fer­se imprescindible des de
inicis del segle XIV, fins al
segle XIX, amb l’aparició de
més components, fruit de
destilacions i necessitats
més bèliques que festives,
lamentablement.
La seua composiciò no ha
variat donada l’eficàcia en si
mateixa de barrejar: salitre,
carbó negre i, com no, sufre.
Cal destacar, com fan tots els
llibres de història militar, el famós quadre de mesures i proporcions que hui en dia encara s’imparteix a
l’Acadèmia d’Artilleria del nostre exèrcit espanyol. En tot cas, actualmente estem al voltant d’un 66% de
salitre, i quasi al 34% restant per igual de carbó i sufre.
Entrar en paràmetres químics es donar massa informació innecesaria que ja ens aporta la pròpia
empresa fabricant, inclús al contenidor.
De la pólvora hem d’aprendre, que és molt inflamable i que reacciona negativament al caliu, el
foc, les xispes, i sistemes d’ignició comuns: misteres, mistos…
Cal dur­la, evidentment, tancada puix en moltes ocasions l’accident pirotècnic, es dona en el
moment en que els gassos o particules que es lliberen, fruit de la seua manipulació o trasvassament, entren
en contacte amb la font de caliu o ignició.
Per tal d’evitar­ho, la seua manipulació es durà a terme en espais oberts i en bona ventilació,
disposant d’elements que no siguen conductors d’electricitat, per qüestió obvia, i lo més lleugerament
possible.
L’Actual ITC marca que directament després de la recepció de la pòlvora, cal buidar­la als
contenidors de dosificació coneguts com “cantimplores” i posteriorment precintar­les, operació que durem
a terme amb l’ajuda dels responsables de l’Alardo, en la seua acreditació i degudament vestits, provistos de
guants de cotó i ulleres.
Del seu trasllat al domicili, manipulació , magatzenatge i comportament del portador, siga o no
tirador, aconsellar que en arribar al domicili, deixar el contenidor plé a un lloc de difícil accés, lluny de fonts
de caliu o llum solar i dels menuts, per supost…
17

2) LES ARMES
Tot bon fester amant de la pólvora i del foc, coneix les diferències que existixen entre un trabuc,
una espingarda, un arcabús i un mosquet. Ens agradaria poder aclarir les peculiaritats de cada una d'estes
armes, per a que tots pugam saber davant de que tipo d'instrument de foc ens trobem:
ARCABÚS
Arma de foc considerada de la família avantcàrrega, just abans de que isquera el mosquet. Es va
utilitzar majorment en els segles XV i XVII en la infanteria. El seu tir, no tenia molt abast, uns 50 metres,
però si t'aconseguia, era totalment letal. Esta arma tenia la capacitat de perforar armadura i es considera
successor dels arcs i ballestes.
ESPINGARDA
Es una altra arma amb un canó molt llarg. És lleugera i es pot transportar sense dificultat. La seua
composició és el foguer i la tromba. El foguer és on va la càrrega de pólvora explosiva, i es col·locava en la
tromba que era on estava una bola de pedra (projectil de l'època) . Una característica peculiar és la culata
per a recolzar en el muscle.
TRABUC
Semblant a l'arcabús, però amb un canó més curt i més acampanat (més ample). Posteriorment
va avançar al denominat Dragó, que és un trabuc més retallat que tenia la grandària d'una pistola. Este era
carregat normalment de metralla i ferralla, encara que posteriorment s'usaria amb bales.
18

MOSQUET
És una de les armes més característiques que es coneixen, la més vulgar per a la infanteria. També
és d'avantcàrrega i és una evolució del arcabús. El mosquet utilitzava bales el doble de pesades que l'arcabús,
però en més eficàcia que este, aconseguix fins als 100 metres d´abast. L'arcabús es més manejable que el
mosquet, però es més car i difícil de carregar.
La practicitat ha fet caure en desús armes com arcabuz de metxa o el de pedernal, en favor del de
pistó, que s’utilitza en tota la geografia festera. Cal assenyalar que, de vegades, vorem alguna que altra
espingarda mora, per allò de fer­se servir a algú capità o càrreg de la mitja lluna. Comporta més dificultats
en la càrrega, però l’efecte es molt vistós. L’actual legislació permet tindre un bon grapat d’armes
d’avancàrrega de pólvora negra i la seua elaboració artesanal.
Fan filigranes i es preocupen de dispondre d’armes per als tiradors esquerrans, que no es poc. En
si, l’arma està composta d’un canó , en grosor per a soportar la ignició, un mecanisme de moll i un fustage,
per tal de dur­la i fer l’ús.
19

Hi ha muntó de calibres i decoracions, al gust de l’artesà i el client, i cal homologar­les al “Banc de
Proves”, donant el número i guia de per tenença.
Els denominats “Cops”, armes de grans dimensions, que es deuen manipular i disparar amb dos
mans, són vistosos pero poc pràctics i deuen ser utilitzats per mans expertes, ja que fan servir més quantitat
de pólvora i donen mostra de la seua tasca en poblacions singulars.
Totes aquestes armes, han d’anar sempre acompanyades de la seua corresponent guía que ens
facilitarà el venedor i que s’espedix en tot cas a “l’Intervenció d’Armes de la Guardia Civil” de la zona en
que residim.
Un consell valiós es que qui encara tinga a casa un trabuc, arcabuz, pistola o similar sense
documentar, el deposite a “l’Intervenció d’armes” més propera a sa casa i faça el pertinent tràmit, per
documentar­la. Es una ilegalitat, penada hui en dia, declarada com “tinença ilegal d’armes”
El funcionament de les armes d’avancàrrega, pot ser per mig de diversos mitjans d’ignició: metxa,
pedernar i, com no, pistó, del que fem servir actualmente la pràctica totalitat de les que participen als
festejos.
Per a fer un correcte ús de l’arma, cal tindre en compte que la seua neteja i manteniment han
d’ésser constants i revisar­se sempre abans del seu ús.
Considerant lo corrosiu del salitre, mentres estiga en repós, l’arma deu estar ben engrasada i es
recomana estiga en una funda per tal d’evitar que la pols i els elements estranys puguen perjudicar la seua
conservació.
Es convenient mantindre en bon estat els demés elements, la fusta i que estiga provista del “Resalt”,
peça normalment feta de bronze, que impedix que la xispa en l’ignició ens afecte.
Per a disparar cal mantindre l’arma de manera ferma i en la distància d’un pam separada del cos.
Amb les dos mans, la dominant al disparador, en la segona posició, i l’altra agarrant la canya, sense tocar el
canó en lo possible ja que una volta calfat, arriba a tindre altes temperatures.
Més avant vorem com es realitza l’ejecució de l’Alardo, les veus, les postures el “qué fer i qué no
fer” amb les armes en tot l’event.
Donat el cas, advertir que un manteniment deficient, un mal ús o una mala manipulació, poden
tindre conseqüències nefastes i fins i tot letals, cal recordar que estem manipulant un arma de foc.
Per a finalitzar el present apartat destacar que, les armes d’avancàrrega, poden ser en propietat o
en lloguer a les empreses que hui en dia tenen eixe servici a disposició del fester. En tal cas, cal seguir un
procediment, en el que es contracta el lloguer amb l’asignació a cada participant per mig d’un registre que
acompanya tota la documentació de tramitació.
L’actual legislació, en tots els casos, obliga dispondré de la corresponent “llicència d’armes
d’avancàrrega”.
Les cantimplores o contenidors de pólvora, cridats a la seua homologació i dels que, hui en dia, és
l’empresa “Galayo” qui té la patent del model que circula, han sustitüit a altres contenidors i, si en l’inici es
feien servir els corns en poca posibilitat de medir la seua dosificació de la càrrega, als festejos foren sustituïts
per les caixes de fusta, de vegades amb un moll per a dificultar que s’obrigueren sense més i que en l’ajuda
d’una cullera mesuraven la càrrega.
La poca garantia de seguretat va dur a la fabricació en metall d’algunes “cantimplores redones”
que solien forrar se en cuir o pell.
El model que inicialment es fabricava en plàstic injectat i unides les seues parts amb adhesiu de
polímer o cola de contacte, tenia una capacitat de 3 quilos, solia ser negra, va anar evolucionant amb
millores com un dosificador de la pólvora o cullera, un dipòsit amb tapa per als pistons i, després, la
llengüesta del dosificador per tal d’evitar la possibilitat de que una xispa prenguera contacte amb la pólvora.
Hui en dia i tal com ja obliga la nova ITC26, ha d’estar provista de noves mesures de seguretat i ,a
20

més a més, d’uns elements que permeten precintar­la una vegada plena.
Com a recomanació per a iniciar se en els alardos, seria convinent la utilització del model de 1
quilo, que pràcticament, no comporta manipulació alguna, inclús, no cal buidar el contingut del recipient a
la cantimplora, evitant l’expansió de gassos, cal desenroscar, cambiar el tapó pel dosificador, i fer ús directe.
En la mateixa mida, es guanya en lleugeresa i és més compacta, duu més mesures de seguretat
com pot ser una recàmera de separació del depòsit amb l’usuari i la seua forma es més ergonòmica, per a
la colocació i el transport. De fet el detall de separar la boca i el dosificador permet adquirir no més aquestes
peces que solen deteriorar­se més pel seu ús.
Cal destacar que s´han fet proves per explosionar­la intencionadament, i la “metralla” en l’expansió
de l’explosió, és molt menys danyosa, donada la seua fabricación a conciènci
Actualment, hi ha uns “Kits” per tal d’adaptar les cantimplores antigues a la normativa vigent, cosa
d’agrair, puix supossa un cost menor que adquirir una nova.
La pràctica continuada de l’ús de la cantimplora millora fins un 80% l’efectivitat del tirador i l’actual
legislació ens recomana adquirir, per part dels tiradors, la seua pròpia, donat el cas de que suposa no tindre
el sobrecost del lloguer i conseqüent trasllat del proveïdor en dos ocasions, el dia de la càrrega i el de l‘alardo,
ja que la norma establix de 72 a 96 hores abans del event fester per al repartiment.
3) ELS ACCESORIS INDISPENSABLES
No pot faltar la referència als elements de vestimenta i seguretat per a poder participar, com són
els protectors, auditius i visuals, així com el guants.
Hi ha d’altres elements adicionals, com són els pitets, de pell en la majoria dels casos, o els baladres
festers amb caputxa per a evitar l’acció de l’incòmoda “corfa” de la pólvora cremada. Són estos elements
de vital importància puix si es produix l’accident evitarien en lo possible lesions de major gravetat.
21

PROTOCOLS
Ja coneguem, els elements fonamentals per tal de dur a terme l’Alardo: la pólvora, les armes, els
contenidors de pólvora i pistonsi els accesoris de protecció.
Anem a possar en pràctica el conjunt ordenadament, just en l’element per excelència, estem
parlant del FESTER o FESTERA.
Cada població, com diem, té les seues peculiaritats. En el Cap i Casal hem fet una evolució prou
ordenada, avançant i en certa manera fòrem iniciadors de l’actual Curs ITC­26.
El primer principi és la capacitació per a participar, tal i com ordena la legislació, amb l’obtenció de
la llicència d’armes, “AE”, per a Armes d’Avancàrrega, a majors de 18 anys, i lliures d’antecedents penals.
Amb la part administrativa solventada personalment, cal iniciar un expedient, com Entitat Festera,
per tal de poder organitzar un event fester, alardo, diana, contrabando, o com siga la seua forma i
denominació.
I per últim no menys important, un “Curs de Capacitació” que fins ara com FeVaMiC, fem
periòdicament, per a recordar cada any, tot es i cadascuna de les parts del festejo.
Dissenyàrem, per a cada ocasió, un recorregut que sempre era baldejat en aigua, previ a l’inici i,
en la mesura de les posibilitats, al llarg d’ell mateix, ubicavem contenidors d’aigua per si, en alguna
circunstància, alguna cantimplora es trencava o patia una averia que impedia el seu ús, neutralitzant la
càrrega de pólvora sumergint­la.
La pólvora la durà cada participant ja des del domicili amb un vehicle, i si són varios els tiradors
que en conjunt es desplacen, s’ha de conèixer que la norma establix un màxim de 4 quilograms per vehicle.
Evidentment, està prohibit dur pólvora en transports públics i fòra dels contenidors precintats, i que tampoc
podran presentar cap manipulació .
Aquells participants que disposen i vullguen fer servir la seua arma pròpia, hauran de comunicar
a l´organitzación el fet, de manera que supose d’un costat el exigible control, i d’altra banda, un estalvi al
no tenir que abonar l’import de lloguer.
Com a recomanació les dos postures son vàlides:
Aquell que participa amb el seus elements propis, es garantix el conèixer de quant disposa, i ja es
22

preocupa pel seu propi interés i seguretat que tot estiga en perfecte estat. Evidentment, s’atendrà al criteri
dels experts de l’organització i admetrà la inspecció del material.
Qui preferisca l’opció de lloguer té, tal volta, més comoditats perque no té que traslladar l’arma ni
netejar­la, sempre gasta un arma en condicions óptimes i revisada, i pot perfectament desentendre’s de
tota la tramitació.
Aclarit este punt, anirem a relatar cronològicament, com es duu a terme l’Alardo, ja que cal en dies
previs, cumplir dos protocols establits.
El primer d’ells es la recepció de la pólvora, l’omplit de cantimplores i precintat, que es durà a
terme com a mínim, 72 a 96 hores abans de l’event. Tradicionalment, el repartiment es fa el divendres previ
a l’Alardo, i des de 2017, en cumpliment de la normativa, a un espai fora del nucli urbà.
FeVaMiC, conjuntament amb les autoritats implicades, Delegació del Govern, Guardia Civil i Policia
Local, designa un àrea que complix les mesures i en la que es durà a terme tot el procés.
Serà en eixa zona, senyalitzada a l’efecte, el puesto al que han d’arribar ordenadament els
participants a l’hora que es determine, qüestió que vé marcada per la “Guia de Trànsit d’Explosius”. Tots el
participants, estaràn en possesió de la documentació deguda, DNI i llicència d’armes.
Destacar que aquells tiradors que pel motiu que siga no puguen personar­se, podràn fer ús d’un
porteador, que ha d’estar igualment en possessió de llicència d’armes i una autorització del propi tirador
per a retirar la pólvora asignada i seguir el procediment de buidat i precintat.
Es disposa, a tal efecte, al meins de tres punts per part de l’organització, que faràn les funcións de:
­ Control de Documentació i Entrega de Pólvora.
­ Omplit de les Cantimplores.
­ Precintat dels Contenidors.
A l’àrea es contarà amb mesures de seguretat com son extintor d’incendis, contenidor d’aigua per
a neutralitzar pólvora i taules per a la manipulació en el trasvàs.
Cada receptor signarà el rebut corresponent en el que figurarà el número asignat de cantimplora
que haurà de coincidir amb la seua acreditació. Si quedara algún participant sense personar­se, suposaria
un greu perjudici, ja que a diferència de l’anterior legislació, no es pot destruir la pólvora, si no que s’ha de
retornar al polvorí d’on provinga, amb el sobrecost i documentació que suposa, i que correrà a càrreg dels
que incumplixen el compromís acceptat.
Finalitzat el repartiment i precintat sense cap incidència, són els receptors responsables de la
custodia i bon ús de les cantimplores, que seràn traslladades als domicilis dels participants, i no eixiràn fins
al moment de dur­les al punt de trobada en moments previs a l’event fester.
De la mateixa manera, no poden quedar als vehicles en que siguen traslladades com a magatzem
provisional, ja que només es permet el trànsit de les cantimplores als dos trajectes, del repart al domicili i
del domicili a l’event fester.
COM S´HA DE TIRAR
Donarem pas a l’event en si, l’execució de l’Alardo, parlant del recorregut, les posicions, i com dur­lo
a terme.
L’Alardo, com a element singular i part fonamental del festejo, duu tot un procés que té el seu inici
en la creació d’un expedient per part de la Delegació del Govern qui, conjuntament amb l’Ajuntament,
autoritzen l’event.
Hem tingut recorreguts que feia eixir als cristians de Plaça de Manises i els moros de la Plaça de la
Reina per a juntar nos a la Plaça de la Mare de Dèu, i finalitzar a la del Furs, quatre emblemàtiques plaçes
del Centre de la Ciutat. Ha arribat el moment de fruir en la Plaça festera per excelencia, la Plaça de
l’Ajuntament.
23

Tindrà una vesant previa en una Misa o Ofici religiós del que participen els Capitans, la Padrina i
els demés càrrecs festers. Des de la Plaça de la Reina, als peus del nostre Micalet, iniciem cada any un
cercavila amb la participació de tots els tiradors que tindràn el seu punt de trobada , lloc en el que es farà
el repartiment d’armes, no així de pistons, que serà a l’arribada al recinte de l’Alardo, propiament dit, per
evitar tentacions de “calfar les armes”
24

Acompanyats, com no, d’una Banda de Música que interprete peces festeres de diana, es fará un
recorregut fins a l’illa peatonal de nostra plaça, lloc en el que en març tenen el seu espai les mascletaes.
Posicionats el dos Bàndols, previament arrengats per uns parlaments al ús d’una “Ambaixada
d’Emisaris”, començarem el conegut com “calfament” d’ànimes i canons.
25

És esta una pràctica que serveix per a comprobar el bon funcionament de les armes. Entregats els
pistons, ara sí, els “Caps de Tanda”, baix la supervisió del “Primers Trons” de cada bando i a les ordens
pertinents de “Manaor o Cap de l’Alardo” faràn al menyns, tres tirs en pistó.
No serà fins que tot estiga correcte quan puga donar pas al diàleg fester de pólvora i fum, armònic
i guiat com a novetat per tres senyals visuals o banderoles: Previnguts, Tot be i Foc.
Acte seguit, seràn el peculiars veus del procediment de “Tir de Bó” les que escoltarem diguent en
cada pas:
“Ànima Oberta”
És la veu que mana preparar les armes, de manera que queda obert el recorregut natural del canó
al fumeral deixant còrrer l’aire dins l’arma, tots comproben que no hi ha cap obturació i podem seguir…
“Ara Càrrega”
Els tiradors, portadors i carregadors dels Capitans, ompliran des de les cantimplores, amb el
dosificador, les armes deixant que la pólvora baixe fins la recàmera i repose previ al tir
“Ara Pistó”
S’introduix el pistó en la boca del fumeral, obturant el recorregut i deixant l’arma preparada per a
la quarta veu que serà la de...
“Ara” (Enfatizat) o “Foc”, procedint al disparament dels trabucs, segons l’orde acordat previament.
Acte seguit el soroll i l’olor de la pólvora cremada invadiràn tot l’entorn de l’àrea acotada i a la que
tan sols han pogut accedir aquelles persones participants, acreditades com: tiradors, portadors, organització
o mitjans de comunicació i reporters gràfics.
Així tindrà lloc una succesió de tandes armòniques i festeres entre les que destacaràn una tiradaper
“Els que ja no estàn entre nosaltres” i la tanda final, de la que seràn el últims participants, la Padrina, per
cortesía Festera i els dos Capitans, Cristià i Moro conjuntament, que després donaràn les armes als seus
asistenst, sellant la pau amb un abraç.
Com el moment es presta, i el lloc també, és tradicional fer­se la fotografia de grup i record, si bé,
previament, tots els participants es desprendràn de les cantimplores, que quedaràn per a certificar que
esten buides, en un lloc determinat i assenyalat a tal fí. Podent portar l’arma, per alló de que quede
constancia del fet i tornant­la als armers o traguent­les fora del recinte al finalitzar.
26

Foto Fernando 2014
27

28

FESTES MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL 2019
En el “Llibre de Festes” es fa menció de totes les activitats i actes de l'any en curs, però atés que
es publica en dates anteriors als dies grans, la crònica dels dits dies, sempre es publica en el llibre de l'any
següent.
En 2020, per causes que tots coneixem, no es va publicar “Llibre de Festes”. Tampoc es va publicar
en 2021, les circumstàncies eren encara incertes i no procedia.
Per tal cosa, de manera excepcional, este llibre que tens entre mans, inclou un ampli reportatge
gràfic dels últims actes de 2019: Pregó, Entrada Infantil, Ambaixades, Alardo d´Arcabusseria, Baixada de
Glòria i L´Entrada.
Fotografies:
Agustín Verdeguer
FMG Valencia
FeVaMiC
29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

FESTES DE MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL 2021
Any i mig, fent, desfent i tornant a fer sense saber si caldria desfer, davant de la inestabilitat
provocada per la Covid­19.
Per a ningú ha sigut fàcil gestionar tot este temps, que ha afectat tant nivell personal com a tots
els estaments. La “Federació Valenciana de Moros i Cristians” no ha estat exempta dels vaivens pels quals
ha passat la situació. Sempre ha romàs alerta, intentant en tot moment, el millor per a la Festa. Quan pareixia
que “SÍ”, era que “NO” i viceversa. Es preparava tot per a després anul·lar­ho. Mentrestant, constants
entrevistes amb els responsables directes de l'administració local i autonòmica, per cert, també desbordats.
Encara no ha passat este mal son, però alguna finestra se'n va descobrint... i PER FI! , al setembre
s'obria un balcó amb un cert paregut al que ja coneixem com una relativa normalitat. Les falles es celebraven
amb un excel·lent quant a comportament i posteriors dades de la incidència acumulada. Quelcom que feia
preveure que a l'octubre es podria celebrar la “Festa dels Moros i Cristians al Cap i Casal”. Havien d'establir­se
les normes de com i quins festejos realitzar.
Nombroses reunions en els jardins contigus a la seu festera, amb la incertesa de base i com a fi, la
Festa. Sempre amb la premissa d'ajornar les capitanies per a un any que permeta poder desenrotllar com
deuen i es mereixen. Finalment es decidix portar a efecte tres esdeveniments: El “Pregó”, que inclouria el
nomenament de les padrines i la presentació del cartell, El Mercat Medieval i l'Entrada.
L'Entrada va crear una certa controvèrsia ja que les normes vigents exigien l'ús de mascaretes i
desfilar en batalló, amb un màxim de sis per fila i columna, mantenint la distància preceptiva. Les filaes van
exposar les seues opinions, algunes van decidir no eixir, altres van exposar les seues raons per les quals no
celebrar la Festa i altres van optar per traure la Festa al carrer de la manera més digna. La conclusió, després
de diverses juntes i noves conversacions amb les autoritats, va ser optar per l'última alternativa. La festa
estaria el 9 d'octubre de 2021 en el carrer, amb mascareta i distància preceptiva, la qual cosa obligava a
desfilar en batalló. Prenent­se l'acord que, per la complicada situació i amb la finalitat de facilitar a les filaes
la seua participació, la Federació correguera amb els gastos de tota l'Entrada: ballets, bandes de música,
etcétera... Naturalment es va deixar a criteri de cada Filà, fer el que cregueren més oportú, anul·lant
qualsevol possible sanció.
El primer acte que es va celebrar va ser El Pregó. Com ve sent habitual, va tindre lloc en el “Salón
de Cristal” de l'Ajuntament de València, amb aforament limitat i la presència del regidor de Cultura Festiva,
Carlos Galiana, representants dels distints grups polítics, president de FeVaMiC, Vicente Roig, de la Padrines
de la Festa, Marina Civera i Sara Larrazabal, únics càrrecs anomenats en enguany ja que recauen en les
Falleres Majors de València de l'any en curs, convertint­se en el seu últim acte oficial. També van estar
presents les capitanies encara vigents des de 2019, Valentín García­Casarrubios, capità cristià i Jaime Chacón,
capità moro, així com les que seran capitanies futures, Paco García i Paco Ferrandis, capità cristià i capità
moro, respectivament."
Com a acte previ es va presentar el cartell de Festes, obra de Juan Carlos Gisbert, on es destacava
el paper de la dona en la festa. Després de la presentació del cartell i el nomenament de les nostres Padrines
va prendre la paraula, Pere Fuset, que va realitzar un magnífic pregó que va sobreeixir ànim i identitat i que,
sens dubte, va agradar a tots. Per a acabar l'acte van prendre la paraula el regidor de Cultura Festiva, Carlos
Galiana que va ratificar les paraules de Pere, proclamant la importància de la “Festa dels Moros i Cristians”
en la ciutat de València i el president, Vicente Roig, que va agrair la col·laboració de totes les filaes i va
expressar el seu agraïment a les autoritats per la seua bona disposició.
El Mercat Medieval, després d'estudiar diverses possibles ubicacions, finalment es va instal·lar en
els jardins del tram del llit del riu, comprés entre el pont de les Flores i el pont de l'Exposició, del 7 al 12
d'octubre. A pesar dels dubtes inicials, va obtindre un gran èxit, la qual cosa fa considerar­la com la seua
ubicació definitiva durant els pròxims anys. A més dels llocs habituals, es van realitzar distintes animacions
culturals, entre elles, diverses representacions de les “Ambaixades”.
El 8 d'octubre es coneix la decisió del Consell de la Generalitat de reduir les restriccions que provoca
que algunes de les normes de l´Entrada puguen relaxar­se. Es podrà formar en esquadra. Una notícia acollida
amb gran alegria per tots els participants.
57

El 9 d'octubre, va amaneixer asolejat i així es va mantindre tot el dia, una jornada perfecta per a
una cita que s'ha fet ineludible per a València. El recorregut havia sigut alterat per dos situacions: les obres
en la plaça de Saragossa i la coincidència amb huit manifestacions. Cal recordar que el 9 d'octubre és una
data de celebració, però també reivindicativa. Alguna d'elles, a pesar de totes les precaucions, va invadir el
tram final de l'Entrada, havent d'acurtar­ho en l'últim moment i ja iniciada, la qual cosa hi va provocar el
malestar de la Federació i la posterior entrevista amb Delegació de Govern, que va assegurar que no tornarà
a produir­se i que el recorregut tradicional, serà de la Festa.
Va obrir la desfilada una magnífica banda de percussió i dolçaines, seguida per un batalló de glòria
al compàs del pasdoble dianero “Mi Barcelona”, que donava pas a les esquadres cristianes i dos sensacionals
ballets. A continuació van fer la seua entrada les esquadres mores, precedides per una altra magnífica banda
i adornades per un parell d'espectaculars ballets. Tancant l'Entrada, les esquadres de les Falleres Majors i
les seues Corts d'Honor.
Totes i tots vestits amb les seues millors gales i una emoció desbordada. Una Entrada en què tots
i cada un dels participants es van sentir, per unes hores, simbòlics representants de la Festa i que recordaran
pel que significava per a tot el col·lectiu fester, pel fet de ser, si no la primera, una de les primeres que se
celebrava després de l'obligat recess.
Destacar la gran afluència de públic en tot el trajecte, enguany si és possible, en nombre més gran,
que es va entregar apassionadament davant del pas de cada esquadra amb les evolucions dels distints caps,
cada banda de música, cada ballet... es notaven les ganes.
Si algú patix per la festa, està més viva que mai.
Un any imperfecte, amb un bon final.
Fotografies de:
M.A. Montesinos (LEVANTE E.M.V.)
Txema Rodríguez (Las Provincias)
Vicente Molina
FeVaMiC
58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

PREGONER 2021
PERE FUSET i TORTOSA
Nascut en València el 16 de juliol de 1982. Natural del barri de Monteolivete i en l'actualitat veí de
Russafa. En la seua trajectòria laboral destaquen les tasques de sensibilització en una ONG internacional
d'assistència sanitària, diversos treballs en l'àmbit de la comunicació digital i la gestió de xarxes socials.
També ha treballat des del tercer sector com a tècnic i director de projectes de diferents entitats cíviques.
Va estudiar Sociologia a la Universitat de València. En novembre del 2000 va crear el portal web
Valencianisme.com. Des del web va impulsar campanyes com la que va reclamar el retorn de la selecció
valenciana de futbol o pel reconeixement de la doble denominació "valencià/català" per a la llengua en
l'àmbit internacional. També va impulsar el desaparegut Diari Parlem.
En la seua trajectòria cívica i política, ha sigut secretari general del BLOC JOVE (2005­ 2008) i
Vicepresident del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (2012­ 2014). També destaca el treball
creatiu en diverses campanyes polítiques. Ha impulsat i coordinat la sectorial de festes i cultura popular de
Compromís, i de 2011 a 2013 va ser el primer representant de la formació al Consell Rector de la Junta
Central Fallera.
En el període de 2015­2019 va ser triat Regidor i Portaveu del Grup Municipal de Compromís per
València. En este mateix període va ostentar les competències de la Regidoria de Cultura Festiva, del SERTIC,
de l'Oficina de Ciutat Intel·ligent i la presidència de l'organisme autònom municipal Junta Central Fallera.
Actualment és Regidor Delegat d'Agenda Digital i Administració Electrònica.
75

76
València
Octubre
2022

FESTES MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL 2022
2021 acumulava una multitud d'incerteses. L'únic acte que va poder emportar­se a fi, no sense
dificultats, va ser L´Entrada. Una Entrada molt emocionant per als participants pel fet de ser, si no la primera,
una de les primeres que se celebrava després de l'obligda suspensió.
Tot pareix indicar que la Festa torna a la normalitat i en tota la seua esplendor. Així ho entén
FeVaMiC i davall eixa premissa està treballant. Finalitzava un cicle en la direcció de FeVaMiC i s'iniciava l'any
amb la renovació de la cúpula de la Federació, sent reelegit president per unanimitat, Vicente Roig i Marzal,
la qual cosa suposa una línia de treball continuista.
Després del parèntesi obligat, per fi els capitans de 2019 rellevaran els seus càrrecs als capitans de
2020 que es convertixen en els flamants capitans 2022 de les “Festes de Moros i Cristians al Cap i Casal” i
les padrinas de la Festa 2021, cediran pas a les de 2022.
L'acte de relleu de càrrecs festers va tindre lloc el passat 28 d'abril. Tot un repte de ball numèric.
Despedim Valentín García­Casarrubios, capità cristià 2019 i Jaime Chacón, capità moro 2019 i van ser
anomenats els Capitans 2022, inicialment triats per a ostentar els càrrecs en 2020, Paco García de “Els
Alforins”, en el bàndol cristià i Paco Ferrandis, de la “Comparsa Algerof”, en el moro. Així mateix despedim
a Marina Civera, “Padrina de la Festa 2021”, Fallera Major de València 2019, que va donar el relleu a la
“Padrina de la Festa 2022”, Consuelo Llobell, Fallera Major de València 2020/21. Finalitzat l'acte, es va
celebrar un sopar de confraternització festera on va destacar el bon ambient i les ganes de festa.
Els nomenaments s'oficialitzen el 2 de juny en La Sala d'Actes de l'Ateneu Mercantil de València,
en la solemne presentació dels nostres capitans i padrinas major i infantil, Consuelo i Carla. Presentat per
Boro Peiró i comptant com a mantenidora a Pilar Bernabé García, Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de
València, que va elaborar un discurs replet de sentiment, proximitat i coneixement de la festa.
Com ve sent habitual en els dies posteriors a la presentació, el 4 de juny, en la Plaça de Viriato de
València, ja amb els nous càrrecs en plenes funcions, es va celebrar el “Mig Any Fester”, amb les seues
tradicionals “Entraetes”. Una nit festiva i alegre en el que les comparses van desplegar tot el seu bon humor
i enginy.
El concert de música festera se celebra el 25 de juliol a càrrec de la Banda “Unió Musical Santa
Cecília de Castellar­l´Oliveral”, que va ser l'encarregada d'oferir un gran concert, en un marc incomparable,
com són els “Jardins del Palau”.
Ara “Va de bo”. Totes les comparses i filaes estan especialment preparades després del parèntesi
obligatori. És el moment de bolcar tota eixa il·lusió en fer una festa gran. És el que es mereixen la ciutat i
els festers.
Amb la cantimplora carregada de pólvora, València mai defrauda.
Sempre Sumant!
77

78

JAUME MORA, AUTOR DEL CARTELL 2022
Jaume Mora és un il·lustrador valencià, format en Il·lustració per l'EASD Alcoi. El seu treball es
caracteritza per la mescla de diferents referències i coses, però sempre donant sentit i creant connexions
entre elles, creant relacions on no existixen.
Els seus dibuixos destaquen pels seus ambients i escenaris buits, on els personatges es porten tota
l'atenció, però compten una història i són l'element realment important. La tècnica de Jaume Mora combina
el digital amb les tintes i aquarel·les.
La seua obra pot veure's en galeries de València, Barcelona i Màlaga. També ha conquistat el
panorama internacional, fent­se buit en col·leccions privades amb base a Austràlia, Estats Units, Brussel·les,
Anglaterra, Japó i Portugal.
Encara que la seua trajectòria professional va començar fa a penes tres anys, Jaume ja ha aconseguit
publicar el seu primer llibre “El Condado”, al mateix temps que captivar tant particulars com a empreses,
realitzant treballs com VermellVermut d'Artisan Drinks, el 2n cicle de València a ulls dels il·lustradors
Valencians de Cerveses Alhambra i Espai La Rambleta o treballant per al MUSEU ABC del Dibuix i la Il·lustració
de Madrid.
Jaume Mora no recorda haver deixat de dibuixar mai, va començar a primerenca edat. Recorda
una anècdota, que reconeix que sa mare no li perdona: “Sempre li demanava ceres Manley, les de tota la
vida, i em dedicava a moure els mobles (només els que per grandària i pes un xiquet podia moure) i pintava
en les xapes posteriors. Quan calia pintar o netejar a fons, i era necessari moure'ls, ací estava, l'obra d'art
inmortalizada”.
A l'hora d'enfrontar­se al bloqueig del full en blanc, Jaume Mora reconeix que li ha passat diverses
vegades. “Quan em veig en eixa situació, valore que tal vegada dega de parar en sec un parell de dies. Em
dedique a consumir imatges i a llegir curiositats, que així puguen despertar una altra vegada la capacitat de
resoldre el full en blanc.
Intentar amerar­me, i a més el dibuixar junt amb xiquets fa que ens llevem barreres. Aprofite el
tindre una germana molt menor que jo i dibuixe amb ella. Així és una bona forma d'aprendre també i encara
que no els mostres després, pots enriquir­te molt de l'experiència i fer que s'enriquisca el xicotet o xicoteta.
79

PROGRAMA DE FESTEJOS 2022
28 d´ABRIL
Sopar despedida Capitanies 2019 i benvinguda Capitanies 2022.
2 de JUNY
En l´Ateneu Mercantil de València, PRESENTACIÓ Capitans, Capitanies i Padrinas 2022.
4 de JUNY
En la Plaça Viriato de València, MIG ANY FESTER
25 de JULIOL
CONCERT DE MÚSICA FESTERA, en Els Jardins del Palau, dins de les activitats organitzades per l'Ajuntament
de València “GRAN FIRA DE VALÈNCIA”, a càrrec de la Unió Musical Santa Cecília “Castellar­L´Oliveral”.
26 de SETEMBRE
En el “Salón de Cristal” de l'Ajuntament, PREGÓ DE LA FESTA, a càrrec de Pilar Bernabé.
2 d´OCTUBRE
En la Plaça de l´Ajuntament, ALARDO D'ARCABUSSERIA.
8 d´OCTUBRE
En la Plaça dels Furs, AMBAIXADES DE LA CONQUESTA.
9 d´OCTUBRE
BAIXADA DE GLÒRIA.
XVIII ENTRADA MOROS I CRISTIANS AL CAP I CASAL.
Del 6 d'OCTUBRE al 13 d'OCTUBRE, MERCAT MEDIEVAL.
En el Tram IX del Jardin del Túria, entre els ponts de l'Exposició i Ciutadella.
80

81

82

83

84

85

86

Va nàixer en València en 1979 en el barri de Patraix, en el si d'una família molt arrelada en la vida
social del barri. Els seus pares, fundadors del Grup Escolta Estrela Polar, van celebrar el seu baptisme en
una acampada multitudinària on li van imposar el mocador Escolta amb un mes de vida. Sempre vinculada
a les entitats socials de Patraix, Grup Escolta, club de natació, delegada d'estudiants en el col·legi Esclaves
de María i també en l'Institut Juan de Garay.
Sempre ha sigut una apassionada de les falles i les festes de la nostra ciutat, especialment
aficionada al teatre i molt lligada al teatre faller. Les lletres i les taules li han acompanyat tota la seua vida,
va ser això el que li va moure a estudiar filologia i comunicació audiovisual en la Universitat de València.
Els seus primers anys d'experiència laboral van ser en el Centre Excursionista de València en tasques
de Comunicació i formació per als més jóvens, que va compaginar amb una altra de les seues grans aficions:
la natació.
Es va afiliar a les Joventuts Socialistes i al PSPV­PSOE amb 18 anys. Des de molt prompte va
començar a col·laborar en tasques d'organització i coordinació junt amb el secretari general i va conéixer el
funcionament de l'activitat parlamentària en Les Corts Valencianes on va treballar com a assessora del grup
socialista durant la legislatura de 2007­2011.
L'any 2011 va entrar de ple en la política municipal de València. Va formar part de la llista municipal
del PSOE convençuda de que una ciutat millor, més oberta, més progressista, més dinàmica i més
transparent era possible. L'any 2015 les valencianes i els valencians li van donar la seua confiança i des del
grup socialista va treballar com assessora en el nou govern de La Nau.
En este mandat va tindre l'honor d'estar en l'equip de govern de la ciutat i contribuir a fer de
València la ciutat progressista, emprenedora, dinàmica i innovadora que ja somiava en aquell 2011.
En 2022 és anomenada Delegada del Govern en la Comunitat Valenciana.
PREGONERA 2022
PILAR BERNABÉ i GARCÍA
87

88
BÀNDOL CRISTIÀ

BÀNDOL MORO
89

AIXÒ QUE ENS VOLEN CONTAR...
ALFORINS
La comparsa Alforins du a terme la seua
activitat a l'empara de l'Associació Cultural Falla Pio
XI­Fontanares, i cada any, en el cap de setmana
“pre­falles” veuen la llum les festes de moros i
cristians en el barri de Patraix, des de març de 2008.
Després de la parada obligatòria en 2021,
el 7 de març de 2022 les filàs mores i cristianes de la
comparsa, van prendre els carrers de la demarcació
fallera.
Un total de 12 bandes de música i 21
esquadres, així com, cavalls batedors, ballets i
ostentació dels nostres capitans, càrrec que
ostenten les falleres majors i president infantil de la
comissió, van conformar la XIV edició de l'entrada
mora i cristiana, per la que sentim un gran orgull.
Enguany, a més de l'organització de la nova
edició per al mes de març 2023, l'activitat duta a
terme gira entorn de l'organització de la capitania
cristiana de l'entrada del cap i casal en el 9
d'octubre, que portem esperant des de 2020 i que
es veurà representada en Francisco García Juan,
impulsor de l'entrada “El Alforins” i actual
vicepresident de la Federació de moros i cristians. La
participació activa de la comparsa en els actes que
la Federació organitza, és quelcom que enguany
esperem especialment amb gran inquietud.
Sempre sumant!
90

Va ser nomenat Capità Moro d'esta
Comparsa Paco Ferrandis Blesa, que ostentarà el
càrrec en la XVIII Entrada de Moros i Cristians de la
ciutat de València.
Després de dos llargs anys d'espera, la
comparsa “Algerof” i Paco Ferrandis, podran gaudir
de les festes i de la seua Capitania.
ALGEROF
El diumenge 10 d'abril, es va celebrar el
"Mig Any Fester" de la comparsa mora “Algerof”, que
ostenta la capitania d'aqueix bàndol en les pròximes
"Festes de Moros i Cristians en el Cap i Casal",
comptant amb la presència del president de
FeVaMiC, Vicente Roig i el Capità Cristià, Paco García,
de la comparsa “Els Alforins”.
ALMOGÀVERS
Darrere estos dos anys sense festa però en
activitats dins lo que es podía fer com pot ser
reunions, assaigs, sopars, asistencia al curs per a eixir
en l’alardo, participar del mig any, del nomenament
de capitans i del pregó de la festa aixi com ser part
de l’escuadra de glòria de la xicoteta entrada del
pasat any 2021, la filà d’almogàvers de València
torna a participar de la volguda festa en el record de
tots aquells i aquelles que se ha dut per davant el
maleït covid i en el desig que mai i per cap motiu
com ha segut el cas tingam que suspendre no soles
la festa si no tot alló que forma part de nostres vides.
91

AMIRIES DE BALANSIYA
Van a cumplirse tres anys des de que la Filà
Amiries de Balansiya no desfila pels carrers del Cap
i Casal. En octubre de 2.020 algú digué que no calia
"pagar per pasejar per Valéncia", i aixó ferem.
Fruïrem d'un 9 d'Octubre plé de germanor
i festejarem la Festa de la Nostra Comunitat en un
bon dinar i unes bones entradetes.
Com teníem ganes de festa, el 11 de juny
organisarem el nostre Mig Any Fester i , a les portes
de la nostra kábila , ho celebrarem.
I ya tocava desfilar..... El 9 de juliol acudirem
a la celebració del XXV aniversari de l'Entrada Mora
i Cristiana del Marítim
I recientment, el pasat 10 de septembre,
també acudirem a la cridá de la Comparsa Al­Farnals
ki participarem en la seua Entrada.
Abdos actes molt ben organisats i dels que
estem molt satisfets.
I en permís de l'autoritat i si el temps no ho
impedix, el proper 9 d'Octubre, la Filà Amiries de
Balansiya desfilarà pels carrers de Valéncia en quatre
esquadres, dos d'homens i dos de dones. Per supost,
en dos bandes de música.
Tot pel lema de la nostra Fedeferació
"Sempre Sumant"
92

I com sempre, acudim a la crida d'Alcublas, per a
participar en la seua Recreació del Pas del Rei En
Jaume per la Vila.
LLEIALS
Un any ACTIU.
Vam ser a Tereul Amants, un poc més tard
d'allò que s'ha degut, Cursos vam tindre prompte el
de FeVaMiC en la nostra seu de Benimamet, i a
Paterna, va agradar tant, que vam fer 2 edicions,
perquè els amics de Manises, pogueren disparar,
pero per altres cuestions, no va poder ser.
Per a Arrancar l'estiu, realitzem un col·loqui
sobre com s'organitza l'Alardo.
Varem celebrar la 3a Edició de Sant Jordi, i
amb el temps justet, preparem els Festes d´Estiu de
Benimamet, on vam tornar a tindre Entrà, xicoteta,
però va haver­hi.
93

MARVAHARAVESH
desgustar uns excel·lents arrossos i després varem
contar amb membres de la banda “L´Únió Musical
Santa Cecilia de Castellar­L´Oliveral” i que amb ells,
després dels cafés i espirituosos de Bocairent,
eixirem pels carrers, despertant la curiositat dels
veïns que eixien a la nostra trobada, inclús s'unien a
la festa. En 2023, més i millor.
En setembre reprenc la seua ja habitual
Germanor anual. La varem celebrar en Masías, en la
casa del nostre capità 2016, Luis Díez, on varen
MIO CID
El passat dia 26 de Juny, varem celebrar el
nostre XX Aniversari com a Comparsa, si bé el nostre
camí en la festa de moros i cristians, es remunta a
diversos anys arrere sense ser una Associació
oficialment constituïda.
Les instal·lacions on es van desenrotllar
diversos actes i activitats inclusivament per a nanos
i adults, familiars i amics, van ser en la “Granja Escola
94

del Mas del Capella” d'Olocau. Les Instal·lacions es
van ambientar en part, amb motius medievals
acords per als actes a celebrar, com ara el
nomenament de nous Cavallers Mio Cid, el Mig Any,
i no podien faltar, també unes Entraetes.
En defmitiva, va ser un dia excepcional en
un marc espectacular on tots els assistents ho varem
passar genial i que estem segurs que tornarem a
repetir amb qualsevol altre motiu.
El nostre agraïment als amics que ens van
donar el seu suport incondicional, les Comparses
Lleials a Jaume I, Corsaries del Mare Nostrum, Els
Elegits de València i Algerof.
MOROS DE BALANSIYA
Dos anys després, els carrers de la ciutat de
Valéncia tornaran a tindre com a banda sonora els
timbals que criden a la festa. Dos anys, en els que
l'Associació Cultural Moros de Balansiya s'ha
mantingut aletargada, esperant el moment en que
la festa, en tot el seu esplendor, tornara als carrers
del Cap i Casal per a reivindicar el nostre llegat
cultural.
Un llegat històric escrit per hòmens i dònes
que varen forjar una festa, i als que des d'estes
llínees volem recordar un any com este en que
tornem als carrers després d'un periodo certament
complicat.
Una història festiva que es remonta a efemèrides
com la cavalcata realisada en 1428 per Alfons el
Magnànim en honor de Jaume I i recreada el 9
95

d'octubre de 2008. Una herència cultural com la
naumàquia de 1755 al llit Turia, a on els nostres
antepassats varen ser com nosatres, moros i
cristians per un dia.
Més allà dels nostres actes particulars, de
les nostres participacions en localitats germanes en
la festa, des de la família que integren els Moros de
Balansiya, volem aprofitar per a reivindicar el recort
de tots ells, i en particular el de dos hòmens, Luis
Valls i Joan Ramírez, que varen viure en intensitat
una festa que també era la seua.
Abdós formen ya part de la nostra història,
i encara que no els vejam en el partidor el pròxim 9
d'octubre, seguiran en nosatres, muscle en muscle,
en cada colp de timbal.
OMEYAS
La Comparsa Omeyas ha participat com a
convidada en l'Entrada de Campanar, el mes de
febrer passat i i el 3 de setembre en la de Almassera.
Durant tot l'any s'han fet diferents menjars
amb els seus corresponents assajos, com el 24 de
setembre, ja a les portes del del Nou d´Octubre.
96

ORDEN DEL DRAGÓN
Orden del Dragón, va desfilar el 3 de
setembre en Almàssera amb tres esquadres.
L'esquadra de “Guerreres” de la filà, composta
per les dones més joves, va desfilar per primera
vegada fora de L´Entrada del Nou d´Octubre de
les Festes de Moros i Cristians al Cap i Casal.
97