18 fars dels Països Catalans

64
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
MAIL OBERT
MERCÈ IBARZ
A la llibreria Obaga, amb la sempiterna petaca de whisky, Jameson, és clar. MERCÈ IBARZ
Trobo formidable
que un grup de veïns
hagi volgut retre
homenatge al més
punyent, cínic i de
renom dels seus
cronistes de la vida
quotidiana
Antoni González, es va posar de primer al passeig de Gràcia: hi va durar
vint-i-cinc dies. El batlle Miquel Mateu, el primer de la Barcelona ocupada,
va ser segurament qui va fer adonar les forces d’ocupació (així es deien ells
mateixos) que el passeig de Gràcia no podria canviar de nom mai dels mais.
I el del general assassí va passar al nostre barri. Me’n recordo ben bé de quan
vaig arribar a la ciutat el 1971 i per força havia de fer cas dels noms de les
plaques dels carrers, places i passeigs.
Naturalment, a l’Obaga hi havia Joaquim Carbó. No es perd cap dels homenatges
als seus col·legues, una virtut que també cal reconèixer-li. En un
racó, tirant fotos, la gran amiga de l’homenatjat, Pilar Aymerich, sempre
discreta. El sarau era orquestrat per la dinàmica presidenta de l’associació.
Servidora, que a diferència de Carbó assisteix a ben poques coses, hi era
perquè l’Obaga és la meva llibreria (en tinc més) i perquè trobo formidable
que un grup de veïns hagi volgut retre homenatge al més punyent, cínic i de
renom dels seus cronistes de la vida quotidiana.
I què carai, també hi vaig anar perquè trobaré a faltar pels carrers, per les
terrasses del Bauma, el Morryssom i l’Ollé, aquest paio malcarat que no
saps mai si saludar o no, si paga o no la pena endur-te’n un moc i prou.
Però tret que el vegi abstret i capcot, m’emporto el moc com una moneda
no diré que preciosa però sí que ben gastada. Ara Sagarra se’n va a viure a
Reus. Ens quedem sense els seus miquels, queden massa pocs monstres i
quimeres de soca.