18 fars dels Països Catalans

More documents

Recommendations

Info

56 vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 ANÀLISI Per què Puigdemont i Comín han perdut al TGUE? Les claus de la sentència i una novetat important El tribunal avala la tenalla Tajani-Rajoy contra els eurodiputats, però els reconeix per primera vegada explícitament la immunitat JOSEP CASULLERAS NUALART La primera sentència del Tribunal de Luxemburg sobre el llarg combat judicial dels exiliats contra l’estat espanyol i les institucions europees per fer valer els seus drets s’ha acabat, de moment, en una derrota. De les quatre causes obertes que tenen els exiliats als tribunals europeus és segurament la menys transcendent, però la sentència d’avui del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) conté elements molt importants a tenir en compte per a la resolució de les batalles que hi ha pendents. D’entrada, perquè allò que semblava, a priori, la causa més senzilla de guanyar, s’ha perdut, i amb uns arguments en alguns casos sorprenents dels jutges; i també perquè per primera vegada una sentència del Tribunal de Luxemburg diu explícitament que tant Carles Puigdemont com Toni Comín tenien la condició d’eurodiputats i immunitat d’ençà del 13 de juny del 2019, i això pot tenir conseqüències jurídiques. Puigdemont i Comín volien que el TGUE digués que l’ex-president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, havia actuat contra el dret europeu quan va acceptar allò que li deien les institucions espanyoles i es va negar a admetre’ls com a eurodiputats. La premeditació d’aquell vet, i la conxorxa entre Tajani i els seus serveis jurídics, per una banda, i la Junta Electoral espanyola, per una altra, van ser evidents. El 13 de juny del 2019 el BOE publicava una llista d’eurodiputats electes en la circumscripció espanyola que incloïa els noms de Puigdemont, de Comín i d’Oriol Junqueras. Però la JEC va remetre a l’eurocambra
57 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 una “llista oficial”, el 17 de juny, que els excloïa perquè no havien jurat la constitució espanyola. I Tajani ho va acceptar. La complicitat per a excloure’ls també es va fer evident quan, pocs dies després de les eleccions del 26 de maig, el totpoderós secretari general del Parlament Europeu, Klaus Welle, va donar l’ordre de barrar-los el pas a les instal·lacions perquè no poguessin obtenir les acreditacions provisionals. I, tanmateix, en aquesta sentència el TGUE exculpa Tajani absolutament; diu que no podia fer res més sinó acceptar la llista del 17 de juny. L’argument dels advocats de Puigdemont i Comín era que el parlament sabia que les autoritats espanyoles no els havien traslladat la llista completa de tots els eurodiputats electes, entre més raons perquè ells mateixos s’havien encarregat de fer-los-la arribar poc després d’haver-se publicat al BOE. Però el tribunal no ho accepta. “El parlament ha de confiar en la llista de candidats electes oficialment comunicada per part de les autoritats nacionals, que, en teoria, és feta d’acord amb els resultats electorals declarats i després de la resolució per part d’aquestes autoritats de les objeccions que s’hi hagin fet segons la legislació nacional”, diu la sentència. És un argument a primera vista sorprenent, perquè d’alguna manera admet la capacitat de les autoritats estatals d’imposar condicionants per a l’obtenció de la credencial d’eurodiputat. I això topa frontalment amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) sobre Oriol Junqueras del 19 de desembre del 2019. Perquè la sentència Junqueras, que és una de les més transcendentals de la història recent del tribunal, deixa clar que no hi pot haver condicionants ni tràmits imposats per part dels estats per tenir la condició d’eurodiputat. De fet, és una sentència invocada constantment per part del TGUE al llarg de la sentència d’avui sobre el vet a Puigdemont i Comín, i en algun cas, com veurem, en un sentit molt positiu per al president i el conseller a l’exili. Però, al mateix, temps, arriba a reinterpretar-la, en un esforç argumental per a justificar en tot moment l’actitud de Tajani. La sentència Junqueras, a més, va motivar una desautorització molt dura del TGUE (que és la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg) per part del TJUE (que és la cort suprema europea, la segona instància judicial). El TJUE va dir que el TGUE havia actuat contra el dret de la Unió quan no havia acceptat les mesures cautelars que Puigdemont i Comín havien demanat el primer de juliol del 2019 a fi que els deixessin accedir a la sessió inaugural de la legislatura a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg. Les havien d’haver acceptades, els va dir la vice-presidenta del TJUE d’aleshores, l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, en una ordre molt contundent. Entre diverses raons, perquè deia que era ben possible que I, tanmateix, en aquesta sentència el TGUE exculpa Tajani absolutament; diu que no podia fer res més sinó acceptar la llista del 17 de juny la llista de candidats proclamats del 13 de juny, i no la del 17 de juny (la que la JEC va enviar al Parlament Europeu) fos la que s’hagués hagut d’assumir com a oficial. I allà sí que hi havia Puigdemont i Comín. Ara, aquella ordre era feta amb consideracions prima facie (‘a primera vista’), sense entrar en el fons de la qüestió. I el TGUE, quan hi ha entrat i ha sentenciat, ho ha resolt d’una altra manera. La sentència Junqueras era prou clara sobre la prevalença del concepte d’una democràcia més directa entre allò que voten els electors i el resultat que se’n deriva, és a dir, sobre la necessitat d’eliminar la burocràcia estatal que s’interposa entre el sentit del vot dels ciutadans i el resultat. El TGUE tenia l’oportunitat de traduir la sentència Junqueras a un altre cas concret per dir al Parlament Europeu que ha de tenir en compte aquesta nova doctrina, que ha d’admetre els eurodiputats proclamats sense haver passat cap filtre imposat per les autoritats estatals. Però no ho ha fet: “Fins i tot suposant que el Regne d’Espanya no tingués competència per a establir l’esmentat requisit en el seu dret nacional. L’ex-president del parlament no disposava de cap potestat per a assenyalar aquesta incompetència i, a fortiori, per a posar en dubte la legalitat de la llista de candidats electes oficialment notificada per les autoritats espanyoles el 17 de juny del 2019.” I no diu solament això, sinó que se’n renta les mans i passa la pilota
Page 1 and 2:
2 - 8 DE JULIOL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Divendres, 8 de julio
Page 5 and 6: 5 vilaweb.cat Divendres, 8 de julio
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 23 and 24: 23 JULIÀ BLANCO vilaweb.cat Divend
Page 27 and 28: 27 ULRIKE GUÉROT vilaweb.cat Diven
Page 43 and 44: 43 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 49 and 50: 49 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 53 and 54: 53 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 55: 55 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 71: LA FOTO DE LA SETMANA Protesta a le
show all

18 fars dels Països Catalans

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?