18 fars dels Països Catalans

51
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
ANÀLISI
Un moment del concert de dissabte amb Joan Sifre, Rosa Pérez Garijo, Rafael Climent, Mireia Mollà i Raquel Tamarit
a la primera fila i Vicent Soler, Papi Robres i Vicent Marzà a la segona. PRATS I CAMPS
El Botànic al divan:
presències, absències i ponts
El Botànic no acaba de fer net i les tensions entre els socis es fan visibles en l’acte
de celebració de l’estatut
ESPERANÇA CAMPS BARBER
L’atzar, sempre tan juganer,
ha volgut que enguany confluesquen
dues efemèrides
antagòniques al País Valencià:
el centenari del naixement
de Joan Fuster i el quarantè
aniversari de l’aprovació de
l’estatut d’autonomia. Tots
dos esdeveniments conviuen
en un any ple de convulsions
polítiques i econòmiques, tant
locals com foranes, i tot just
quan s’acaren els darrers mesos
de la segona legislatura del
govern del Botànic. Això vol
dir peus de plom i càlcul electoral
abans, durant i després
de cada acció, de cada omissió,
de cada compareixença.
De cada absència.
De la sala de màquines de
presidència de la Generalitat
ixen diàriament tot de frases
enginyoses i suggerents. Hi ha
aquella de l’Espanya polifònica,
la del país dels valencians...
I, darrerament, “a la valenciana”.
Se suposa que per contraposició
a “a l’espanyola”,
o, més concretament encara,
“a la madrilenya”.
“A la valenciana” és, si fa no
fa, no posar etiquetes, parlar
de germanor, de diàleg, d’un
territori que no pot ser més
bonic i de comboi. Dir que som
una terra que avança gràcies
a la falta d’enfrontaments i
verbalitzar tot de sinònims de
la desideologització de l’acció
de govern.
A la presidència de la Generalitat,
Joan Fuster el celebren,
però poc. I l’estatut el rellegeixen
acríticament. Reclamen