18 fars dels Països Catalans

49
ANÀLISI
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
Jesús María
Barrientos (Lleó,
1958) és una de les
personificacions
de la gran operació
contra el procés
independentista
que es va ordir en
moltes instàncies
de l’estat espanyol
a partir del 2015
condemnat per desobediència
el president Artur Mas, la
vice-presidenta Joana Ortega
i la consellera Irene Rigau
pel 9-N, just un any abans
d’aquell acte al Col·legi d’Advocats.
Però potser no es podia
imaginar que acabaria essent
apartat pel seu tribunal del
judici contra el president a
qui en aquell moment desdenyava.
Això va passar divendres:
el TSJC va acceptar
la recusació presentada per
l’ex-vice-president Josep
Costa contra Barrientos per
manca d’imparcialitat en el
judici que havia de començar
el 12 de juliol contra ell, contra
el president Torrent i els
ex-membres de la mesa Adriana
Delgado i Eusebi Campdepadrós
i que s’ha acabat
suspenent.
Una peça clau de la gran
operació del 2015
Jesús María Barrientos (Lleó,
1958) és una de les personificacions
de la gran operació
contra el procés independentista
que es va ordir en moltes
instàncies de l’estat espanyol
a partir del 2015, després de
la humiliació del 9-N i de
l’embranzida del 27-S. Es va
llicenciar en dret per la Universitat
Autònoma de Madrid
l’any 1981. Però ha passat
molts anys a Catalunya, on
primer va ser jutge de primera
instància a Barcelona i el
1988 fou ascendit a magistrat i
destinat a l’Audiència. Durant
força anys va fer classes a la
Universitat Pompeu Fabra i
a la UB, i va ser professor al
Centre d’Estudis i Formació
Especialitzada de la Generalitat
de Catalunya. Tot i els
anys que fa que viu i treballa
a Catalunya fa servir poc el
català. En una compareixença
de fa poc al parlament, els diputats
li retreien el puc ús del
català a la justícia, i ell els va
respondre que sí, que era cert
que es feia servir poc, però
que tampoc no hi havia tantes
queixes. I els ho va dir en
castellà, perquè deia que així
s’explicava millor.
A començament del 2016,
doncs, en un context en què
el PP va aprofitar la seva majoria
absoluta per endurir el
codi penal, per dotar de noves
atribucions punitives al Tribunal
Constitucional espanyol
i quan, en la foscor de la
claveguera, es desencadenava
l’Operació Catalunya, el Consell
General del Poder Judicial
espanyol també va preparar el
terreny per una repressió molt
planificada, en què el TSJC i
Jesús María Barrientos tam-
bé havien de jugar un paper
important.
Per això, arribat el moment,
poc després de la victòria
independentista del 27-S i
amb un causa general d’investigació
prospectiva contra
l’independentisme en marxa,
ordenada pel fiscal de l’Audiència
espanyola d’aleshores
Javier Zaragoza, Miguel Ángel
Gimeno va ser apartat del
càrrec de president del TSJC i
l’òrgan de govern dels jutges,
presidit per Carlos Lesmes,
hi va posar Barrientos. Va assumir
la presidència el 2016,
just dues setmanes després
de la investidura de Carles
Puigdemont com a president
de la Generalitat. En aquell
moment ja tenia a l’horitzó un
primer gran objectiu: el judici
del 9-N.
Era un dels seus, amb un perfil
que prometia fer de fre a
les pretensions de la majoria
política al parlament. Hi havia
tanta satisfacció a Madrid
amb aquest nomenament
que el ministre d’Interior
espanyol d’aleshores, Jorge
Fernández Díaz, el va voler
condecorar amb una medalla
al mèrit policíac, però Barrientos
la va rebutjar perquè
mancaven pocs mesos per al