18 fars dels Països Catalans

46
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
REPORTATGE
“El Departament d’Educació
ha d’implementar plans
per millorar la competència
i la formació lingüístiques
dels docents”. En un entorn
plurilingüe i de conflicte lingüístic,
és normal que també
hi hagi preocupació per la
competència sociolingüística
dels professors (proposta
20).
El C1 no es regala
També hi ha propostes destinades
a enfortir l’avaluació
lingüística dels alumnes.
Una ja l’hem esmentada a
propòsit de l’avaluació general.
És la proposta 30, que
diu: “L’avaluació haurà de
tenir en compte l’anàlisi de
les proves diagnòstiques de
4t de primària i 2n d’ESO;
les proves de competències
bàsiques de 6è de primària
i 4t d’ESO, i els diversos
indicadors d’usos per tal
d’assegurar que els alumnes
acaben les etapes de primària
i secundària amb un ple
domini oral i escrit de les
llengües catalana i castellana
(i occitana, en el cas
de l’Aran).” Però es destaca
també la 36, que si s’apliqués
posaria fi a l’automatisme
actual que serveix perquè als
alumnes que aproven l’ESO
obtinguin, de regal i sense
cap prova afegida, el títol
del nivell C1 de català. Diu
així: “Al curs darrer de l’ESO,
els centres educatius oferiran
la possibilitat d’obtenir,
mitjançant una prova específica,
un certificat oficial
que acrediti la competència
lingüística en català (o de
l’occità, en el cas de l’Aran)
d’acord amb els nivells del
MECR.”
Alumnes nouvinguts,
acollits en català
El text diu del dret i del revés
que l’acollida dels alumnes
nouvinguts s’ha de fer en català.
Ho especifica ja en les
idees generals: “Es planificaran
mesures organitzatives
i pedagògiques necessàries
per afavorir l’aprenentatge
del català per part dels alumnes
nouvinguts, i per atendre
i preveure’n l’atenció personalitzada”
(proposta 9). I,
d’una manera més explícita,
en el darrer apartat –titulat
“Acollida”–: “El PLC [Projecte
Lingüístic de Centre] ha
de recollir i assegurar l’aprenentatge
i ús de la llengua
catalana per als alumnes
nouvinguts” (proposta 47).
Prèviament, ha deixat clar
que en aquesta tasca, s’hi
havia de comprometre tot el
claustre: “L’aprenentatge i
ús de la llengua catalana és
una tasca que ha d’implicar
a tots els mestres i professors
dels centres” (proposta
45); una proposta que s’entén
que té un abast general, però
amb èmfasi en els nouvinguts.
Sens dubte, és un principi –i
un recordatori– bàsic, que
ha estat massa oblidat. Si es
recupera aquest compromís,
la tendència pot fer un tomb.
És imprescindible encara més
avui, perquè un bon gruix de
la “nova” immigració és castellanoparlant.
Una llengua de referència,
tots els colors de la
diversitat
El text és especialment sensible
a remarcar la necessitat
de respectar la diversitat
lingüística dels nouvinguts.
L’objectiu és guanyar parlants
tot aprofitant la riquesa
d’aquesta diversitat: “Els
centres afavoriran el reconeixement
de les llengües
d’origen dels alumnes i les
seves competències plurilingües
per facilitar l’acolliment
d’aquest alumnat al nostre
sistema educatiu, i potenciar,
alhora, el sentiment de pertinença
a la nostra societat i
l’aprenentatge de la llengua
catalana (i de l’aranès, en el
cas de l’Aran)” (proposta 8).
En el darrer apartat, dedica
tres propostes més a aquesta
qüestió. Diu que el reconeixement
de les llengües no oficials
ha de servir de punt de
partida per a aprendre el català
(proposta 46); que aquesta
riquesa s’ha d’aprofitar per
establir ponts entre les llengües
dels alumnes i l’aprenentatge
del català (proposta
48) i que els professors han de
rebre formació sobre aquestes
llengües (proposta 49).
La llista de propostes no deixa
de banda tampoc la llengua
de signes catalana: “Als
centres acollidors d’alumnat
amb sordeses severes i
de centres PAL (agrupament
El text diu del dret i del revés que l’acollida
dels alumnes nouvinguts s’ha de fer en
català