18 fars dels Països Catalans

40
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
LLUÍS PUIG
quan ataquen algú, hem d’entendre que
ens ataquen a tots.
—No creieu que Laura Borràs hagi de ser
suspesa com a diputada en aplicació de
l’article 25.4 del reglament quan li obrin
judici oral, com defensen alguns partits?
—Contractes de 15.000 euros se’n fan
milers i centenars de milers cada any
a totes les administracions públiques
de Catalunya i de l’estat espanyol, a la
mateixa empresa i durant el mateix any.
Que aquests de Laura Borràs siguin tan
dolents m’estranya molt. Per mi, hi ha
unes ganes claríssimes de carregar-li una
responsabilitat. Com més ha avançat el
seu lideratge polític, la instrucció del seu
cas ha anat augmentant. Només falta que
li surtin banyetes, cua i faci ferum de sofre
perquè sigui el dimoni personificat. Poso
el cas de Laura Borràs en el de tots els represaliats
i no vull que se li apliqui el 25.4.
—Hi ha partits independentistes que
vinculen el seu cas amb una presumpta
corrupció i el diferencien dels casos
estrictament lligats al procés.
—Primer s’ha de demostrar que hi ha
corrupció. Hi ha d’haver una sentència
i un judici just i això no ha tingut
lloc. Sembla que ja hagi estat jutjada i
condemnada. M’amoïna la presumpció
d’innocència. Estem lluitant contra uns
tribunals –i en això sí que puc dir que
nosaltres ho demostrem– que tenen
una manera d’interpretar les lleis que
no té res a veure amb la manera com
s’interpreten les lleis europees. Tampoc
no té res a veure com es trien els alts
càrrecs judicials. Europa ha avisat moltes
vegades que l’estat espanyol ha de ferho
bé, de manera despolititzada i amb
patrons europeus. La cúpula falla en el
sistema judicial espanyol i qui porta la
toga amb més penjolls continua essent
el rei d’Espanya. No ens podem quedar
enganxats interpretant les coses com si
fóssim un país normal amb una judicatura
i un sistema judicial normal.
—Si ERC avalés la suspensió de Laura
Borràs, Junts hauria de sortir del govern?
—No sé quines repercussions hauria de
tenir, però tristament alguna cosa passaria.
No seria bo que no passés res ni que
passés això que dieu. Són president de la
mesa del congrés de Junts, i fem la feina
d’organitzar les propostes d’esmenes
i transaccions per a arribar al congrés
de la setmana vinent amb les ponències
molt democràtiques i treballades. Hi
ha una nova executiva a Junts. Tothom
l’esbudellava perquè deien que eren dos
mons diferents i no podien funcionar bé,
i treballen molt bé i sabent cap on es va.
Si s’arriba a aquest supòsit, serà aquesta
executiva ferma que hi ha ara la que decidirà
cap a on s’ha d’anar.
—Aquest canvi que veieu en l’independentisme
podria ser el començament per
a la culminació futura del procés? Perquè
ERC, per exemple, manté l’estratègia
del diàleg.
—En aquest ple, escoltava el president
Pere Aragonès amb molta fortalesa quan
rebia els atacs de Cs i Vox. Ara hi ha una
segona reunió entre la consellera de la
Presidència i el ministre Bolaños. Però
si s’acceleren aquestes reunions, potser
és perquè van arribant al final del temps
d’escenificar i de començar el diàleg amb
el govern de Pedro Sánchez. És evident
que ha estat una trampa fins ara i no
ha tingut cap mena de repercussió en
res. Ja ningú no es creu que les agendes
siguin tan complicades de coincidir. És
evident que el problema és què negociar
i què posar sobre la taula. El PSOE ha
estat collat per l’avenç de la dreta, com
s’ha vist a Castella i Lleó i a Andalusia i
va veient que arribarà un final en què no
triomfarà en res. Per tant, l’any i mig que
queda de legislatura a Madrid, dubto molt
que pugui servir per a gran cosa més que
el que s’ha fet fins ara. Sempre ens han
mentit i han fet falses promeses. No han
complert mai. Espero que aquest canvi de
tendència que es comença a generar ens
torni a acostar a una mobilització forta.
La crisi sanitària ja no ho impedeix, la
crisi econòmica empitjorarà. Arribar a
final de mes cada vegada és més difícil
per a més gent. Tot això només pot dur
Europa ha avisat moltes
vegades que l’estat
espanyol ha de fer-ho bé,
de manera despolititzada i
amb patrons europeus. La
cúpula falla en el sistema
judicial espanyol i qui porta
la toga amb més penjolls
continua essent el rei
d’Espanya