18 fars dels Països Catalans

39
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
LLUÍS PUIG
Quines ganes de lluïment que tenen! Ja
la devien tenir a punt abans de començar
el ple. També demanen al jutge que
investigui quants euros cobro per dietes.
Mira que és fàcil. Em poden telefonar i
preguntar-m’ho, i sabran que les meves
dietes són zero euros des del dia u que
vaig prendre l’acta de diputat. Els agrada
abocar carnassa als voltors i les hienes,
perquè l’engranatge repressiu no s’aturi.
Són maneres de fer més indignes que el
comportament dels micos.
—Considereu que el fet que el TC hagi
anul·lat la vostra delegació de vot
aprovada el març del 2021 però no la
de l’octubre, que és la que és vigent, la
salva de l’anul·lació? O és afectada per la
jurisprudència?
—No sóc jurista, però no crec que salvi
de res, perquè no hi ha res a salvar. És la
ingerència d’uns tribunals en un parlament
democràtic. La delegació de vot de
l’octubre no és explícitament anul·lada
perquè ningú no ho ha reclamat. El PSC
va interposar el recurs d’empara a la
primera delegació de vot i devia considerar
que ja n’hi havia prou. Si no n’hi ha
prou, faran ràpidament el següent. I com
que ja hi ha jurisprudència, no trigaran
tants mesos a resoldre-ho. La sentència
dels vots de Comín i Puigdemont ha
trigat més temps i la meva ha anat més
ràpida perquè ja tenien l’anterior. Però
fixeu-vos que no han anul·lat cap votació.
Et prohibeixen de votar però no anul·len
el que has votat fins ara, i en el meu cas
passa igual. Com s’entén? Per mi és una
irregularitat gran. Si des del març no
puc votar, s’hauria d’anul·lar aquest vot
de totes les votacions i modificar totes
les actes. No sé si no ho fan per mandra,
perquè els funcionaris no les hagin de
modificar.
—Fins quan creieu que serà sostenible
mantenir la delegació de vot?
—No en tinc ni idea. Són capaços de fer de
tot. I si t’imagines una possibilitat dolenta,
encara pot empitjorar. No sé fins quan
podrà resistir la mesa del parlament. Naturalment,
pressionaran per totes ban-
No sé fins quan podrà resistir
la mesa del parlament.
Naturalment, pressionaran
per totes bandes. I és quan
més pressionin que hem
de ser més forts, quan
més capaços hem de
ser d’enfrontar-nos-hi
conjuntament
des. I és quan més pressionin que hem de
ser més forts, quan més capaços hem de
ser d’enfrontar-nos-hi conjuntament.
En circumstàncies normals, si hi hagués
una malifeta hi hauria un jutge natural,
una fase d’instrucció, un calendari... Però
en el cas de l’independentisme, tot això
no existeix. Fins i tot el TSJC demanava
al TC que invalidés la llei del català. No
sé per on sortiran, si seran més forts en
contra meu o de la mesa.
—En qualsevol cas, no us plantegeu de
renunciar a la delegació de vot ni deixar
l’escó?
—No, no em plantejo de renunciar ni a
la delegació de vot ni a l’acta de diputat.
Aguantaré fins al final i una mica més si
puc. Fins al final vol dir que si hi ha una
sentència d’un tribunal, que no sé com
m’haurà jutjat, que decideix que m’ha de
retirar l’acta, segurament el parlament
haurà d’executar-la encara que no sigui
ferma. Però fins en aquell moment no
penso deixar-la. Com més malestar causi
la meva presencialitat –encara que no
sigui present físicament– més aconseguiré
el que volia. I no jo, sinó Junts i tots
els partits que defensen la independència
i lluiten contra la repressió.
—A partir d’ara, el parlament ha de fer
una confrontació contínua en tots els
casos de diputats afectats per ingerències
judicials?
—Si t’agenolles una vegada, t’has agenollat
per sempre més, ja no aixeques el
cap. I hi ha diputats i diputades al parlament
pendents de judicis. Hi ha la causa
de Laura Borràs, la de Josep Maria Jové
o Lluís Salvadó. Si anem tractant causa
per causa, i sempre hem d’anar decidint
si són bons o dolents aquests encausats,
malament. És evident que això és una
gran causa, una causa d’estat contra
l’independentisme, i qualsevol tema els
va bé per a sumar, i per a gestionar-lo de
la manera que els interessi. El cas de Jové
i Salvadó és del 20 de setembre de 2017 i
són capaços d’anar-ho mantenint i gestionant...
És una sola causa, amb vestits
o disfresses diferents. Per això dic que