18 fars dels Països Catalans

36
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
JAUME MORRON
fer paper, bigues, podem substituir el
formigó. I no necessàriament cremar.
—Solució d’un conflicte clàssic: pagès
contra ecologista.
—Agrovoltaica. Plaques solars que permeten
que l’herba de sota creixi. El bestiar
menja herba en un camp de plaques.
Una altra cosa és la casuística del pagès
català. El propietari de les terres d’Alcarràs,
la pel·lícula, és qui posa les plaques
fotovoltaiques, i fot fora la família de pagesos
que cultivava els préssecs. Aquí tenim
un problema. Jo sé d’algun projecte a
Catalunya, gran projecte de fotovoltaica,
que arrasa unes vinyes. Però el propietari
de l’extensió de vinya vol fer el projecte,
és ell que vol fer el projecte. En canvi, el
pagès, que treballa les vinyes... Què s’ha
de fer? Doncs si això es fa, s’ha de buscar
una solució per a aquestes persones, que
potser es poden incorporar a la gestió de
la planta fotovoltaica. En comptes de fer
raïm, potser poden fer quilowatts. Ha
d’haver-hi intervenció de l’administració
forta. L’administració les ha de
veure a venir, aquestes coses. I preparar
aquest país, en el món rural, per a això.
Els digestors de metà, un altre.
—Digestors de metà? Què són?
—Tots els residus que generen els porcs
es poden convertir en metà. Es fa com
una mena de digestió, en un dipòsit. I va
emetent metà. Cada quilo de metà biològic
substitueix un quilo de gas de Putin o
d’Algèria. És evident, tot això. Treballem
amb els recursos propis. Fem-ho de
manera sostenible i guanyant diners.
I fem-nos més resilients, més forts, i
menys dependents. Doncs a Catalunya
no en tenim, de digestors, pràcticament.
Tres o quatre. A Holanda, milers.
Doncs n’hi ha d’haver més. Holanda
acaba d’aprovar un projecte per a reduir
d’un 70% les emissions de nitrogenats a
l’ambient. Ha posat en peu de guerra els
grangers d’Holanda. El govern vol una
aigua que es pugui utilitzar, netejada
de purins. Anem a l’Anoia, la Garrotxa,
Osona. Com tenim els aqüífers. Qui els
ha embrutats? I som idiotes, i amb perdó.
Una cosa que podríem convertir en font
d’ingressos econòmics i prosperitat, en
metà, la convertim en font de conflictes
i problemes.
—Els molins de vent són un perill per
als ocells?
—Els molins de vent maten ocells. És
clar. Ara, aniquilen espècies, els molins
de vent? La pregunta és aquesta. I la resposta
és no. No aniquilen espècies, sinó
que maten algun individu. Què hem de
fer els homes? Protegir tots i cadascun
dels individus, com fa la Generalitat ara?
O protegir les espècies? Si la resposta és
la segona, no ha d’haver-hi cap conflicte
entre l’energia eòlica i la fauna salvatge.
I s’ha de dir que els gats feréstecs maten
molts més ocells que els molins de vent. I
no. No parlo d’àligues cuabarrades. Però
a la història de l’energia eòlica, tampoc
no se n’ha matat mai cap. Una, a Castella
- la Manxa. Algun voltor ha caigut
quan els parcs eòlics són mal dissenyats.
Els gratacels de vidre maten molts més
ocells que no els molins de vent. Hem de
buscar solucions.
—Quines són les xifres generals de la
transició energètica?
—La llei de canvi climàtic diu que l’any
2030 la meitat de l’electricitat sigui renovable,
i que el 2050 ho sigui tota. Avui
l’electricitat és el 25% de l’energia que
utilitzem. El 2050 haurà de ser el 75%.
Avui el gasoil (32%) és el primer vector
energètic, cosa que no diu gaire d’una
economia pretesament desenvolupada i
moderna. La resta és gas fòssil que cremem,
gasolina, querosè per a l’aviació i
importacions d’electricitat (un 10% l’any
passat). A Noruega, el 50% és electricitat,
que fan bàsicament amb energies renovables,
com la hidràulica. L’eòlica, el 2050,
serà, segons la Generalitat, la primera
energia de generació elèctrica. I som a les
beceroles d’aquest repte. I sobta una mica
que es faci tan a poc a poc. És la Generalitat
que posa aquests objectius i alhora va tan
lenta, com el DOGC demostra.
—Voleu afegir res?
—Que m’heu espremut com una llimona.
Els gratacels de vidre maten
molts més ocells que no
els molins de vent. Hem de
buscar solucions