18 fars dels Països Catalans

More documents

Recommendations

Info

34 vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 JAUME MORRON ANDREU BARNILS I MARC BELZUNCES Jaume Morron és fundador de dialEc - Comunicació per a la Sostenibilitat, empresa de comunicació que dóna suport als projectes d’energia renovable que s’impulsen a Catalunya, i s’encarrega de la gerència d’Eoliccat, patronal de les empreses eòliques catalanes. A final dels anys setanta, Morron va militar en el Comitè Antinuclear de Catalunya, i ara els lectors de Twitter el coneixen perquè és l’home del DOGC, l’home que segueix fil per randa tots els projectes de renovables que es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. I en treu una conclusió clara: Catalunya va molt lenta, però molt, en la transició energètica. VilaWeb entrevista un Morron crític per a parlar-ne. —Feu un seguiment minuciós DOGC. En quin punt som de projectes aprovats de renovables? —Anem molt malament, tot i que s’ha de reconèixer que pot haver-hi hagut un canvi de tendència, molt incipient, de mida lil·liputenca, que veurem si es consolida. Jo no tan sols miro el DOGC, sinó també els butlletins oficials de la resta de comunitats autònomes de l’estat espanyol. Els butlletins són el termòmetre, la mesura, de si es fa la transició energètica o no. És on apareixen les informacions públiques de projectes que hi surten, autoritzacions que es donen. Catalunya va molt lenta. Molt lenta. —Quin és l’últim projecte que heu vist publicat al DOGC? —S’ha posat a informació pública una petita instal·lació fotovoltaica a la Selva del Camp, de 2.925 megawatts. Aquesta central funcionarà 1.600 hores. És a dir, Lil·liput. Necessitem que es publiquin informacions públiques de projectes grans. Aquí parlem de substituir l’electricitat que ens aporten tres nuclears de 1.000 megawatts cadascuna, 8.000 hores l’any. El 52% de l’electricitat. Necessitem posar a Catalunya, abans del 2030, més de 4.000 megawatts fotovoltaics, i més de 4.000 d’eòlics nous. I això no ho farem a còpia de petites instal·lacions. Que tenen tot el mèrit, i són necessàries, però no seran la columna vertebral del nostre sistema energètic. —Per què anem lents? Pels lobbies, que ho frenen? Per l’administració catalana, burocràtica? Pel centralisme espanyol? —Aquí hi ha una administració poc musculada, que no té la musculatura que ha de tenir per a fer aquesta allau necessària de nous projectes que han de venir, i que s’han de tramitar, autoritzar, instal·lar, posar en servei fins el 2030. I després hi Necessitem que es publiquin informacions públiques de projectes grans ha una absoluta falta de consciència en la societat catalana sobre el problema a què ens enfrontem. Tal com anem, ens convertirem en colònia energètica de l’estat espanyol. O ens trobarem sense llum. I tot això no serà de franc. Si no ens en sortim, això portarà a la desindustrialització de Catalunya. —Hi ha un projecte de gran parc a l’Aragó, que podria portar electricitat a Catalunya. Com ho veieu? —No em sembla bé. És clar que no. Perdem la gran oportunitat que significa desenvolupar les energies renovables al nostre jardí. Si desplegues energies renovables crees coneixement. Necessitem experts que dissenyin la instal·lació, els projectes, per a construir-los. I això són salaris bons i situats en el país rural, on tenim despoblació. Posar 4.000 megawatts en potencia eòlica (ara en tenim 1.200) significa que molta gent jove pot dedicar-se a aquestes carreres necessàries per a poder operar instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. A banda, hi ha els beneficis econòmics immediats de tenir aquestes instal·lacions quant a impostos que plouen sobre els municipis. Si es fa a l’Aragó, aquests diners aniran a l’Aragó. I les feines, igual. Hem de triar. Per una altra banda, si no fem els deures, no ens podem quedar a les fosques. I ens portaran l’electricitat de l’Aragó. —Tot això, com afecta el sector? Les empreses eòliques ara han de tancar? Han d’acomiadar gent? No contracten gent? Treballen fora de Catalunya? —Nosaltres hem estat sota un decret llei del tripartit, durant deu anys, que impedia de fer parcs eòlics a Catalunya. La indústria eòlica s’ha deslocalitzat. El decret llei que aprova el govern Torra el 26 de novembre del 2019 el deroga, i ha tornat una mica l’esperança. La prova és que dels 14.440 megawatts en projectes, uns 6.660 eren eòlics. La indústria confia, o confiava, en el decret 16/2019. Però han passat gairebé tres anys i no s’ha autoritzat cap projecte, encara. Cap projecte eòlic autoritzat en tres anys. Sis han sortit a informació pública. Cinc més per part de l’estat espanyol, perquè hi ha promotors que diuen: “Si la Generalitat
35 vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 JAUME MORRON La Generalitat sí que té competències per a fer la transició energètica. En té. No hi ha excusa per a dir “Madrid no m’ho deixa fer” no ho fa, vaig a Madrid.” Catalunya té competències per a aprovar parcs de 50 megawatts. Més grans, Madrid. —La legislació l’ha definit Madrid. Quin marge de maniobra té la Generalitat? Intentem de fer una cosa amb les mans lligades a l’esquena? O la Generalitat realment pot fer la transició energètica independentment, sense limitacions pel marc legal espanyol? —La Generalitat sí que té competències per a fer la transició energètica. En té. No hi ha excusa per a dir “Madrid no m’ho deixa fer”. Madrid no deixa fer un munt de coses als catalans. Per exemple, la independència. No ens la deixa fer. Però als molins de vent, i a les plaques fotovoltaiques, per sota de 50 megawatts, no hi posa cap impediment. Al contrari. La Generalitat pot autoritzar projectes fins a 50 megawatts. I les empreses ho volen. Aquí ens ha vingut, estimulats pel decret llei aprovat pel president Torra, una de les millors empreses energètiques del món. Statkraft. I una empresa alemanya, ABO Wind. Però com que la Generalitat triga, va lenta, al final totes dues han anat a Madrid. —Quants funcionaris o treballadors té la Generalitat per a aprovar projectes? —Molt pocs. Per això parlava de l’administració poc musculada. Què han fet altres comunitats autònomes? Què ha fet l’estat? El ministeri ho ha subcontractat a una empresa pública que va a tota velocitat. Castella - la Manxa ha contractat 40 persones noves. I Aragó, 23. I el govern actual em consta que ho fa, però les coses són molt lentes. —La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, com la valoreu? —Amb un any no n’hi ha prou. Fer la valoració ara és injust. Ha de liderar. Posar-se al capdavant d’això i liderar. De fet, qui hauria de fer-ho és el president Aragonès. La màxima autoritat d’un país, que, en vista del repte més gran que té Catalunya, s’ha de posar davant. I ha d’explicar el país que farem. I per què. Sense por. La cancellera Merkel va dir als alemanys: acollirem 1,5 milions de sirians. Això és un líder. La transició energètica és a les mans del Molt Honorable President Pere Aragonès i de l’Honorable Consellera Teresa Jordà. Catalans, necessitem 10.000 megawatts i ara en tenim 1.300. Els necessitem, perquè si no serem dependents de l’energia espanyola o de la nuclear, o serem un pària a Europa. Hem de posar màquines, artefactes, al nostre jardí, que es diu Catalunya. I explicar el perquè a la televisió i a tot arreu. —És reversible l’anomenat NIMBY [moviments de protesta contra els parcs eòlics i altres a tot el país]? —Tu mires els ecologistes preocupats pels aspectes ambientals i socials –no tan sols ambientals–, com Greenpeace, Fons Mundial de la Conservació de la Natura, Ecologistes en Acció, i en general estan claríssimament a favor de les renovables. Hi ha gent en contra? Sí. A vegades no saps si la gent va en contra dels molins de vent o de la propietat dels molins. Perquè Iberdrola, Enel, RWE són uns canalles, es veu. Però aquí es necessita tothom. Un parc eòlic de 50 megawatts val cinquanta milions d’euros. Això són molts diners. I hem de fer 4.000 megawatts. Multiplica. Es necessitaran inversions en massa. —El projecte de llei de la Generalitat dóna prioritat a la propietat petita i local. —Si vol això, això no quadra amb els projectes d’informació pública. Només el 6% són petits, de menys de 5 megawatts. Probablement, la meitat són de 50. Jo coincideixo molt més amb el discurs per les energies renovables, d’hidrogen i de la societat que tindrem que fa el director general d’Enel, que no pas amb el senyor Saladié (ex-diputat de la CUP). El senyor Saladié no m’aporta solucions. El director general d’Enel,sí. I no em prohibeix plaques fotovoltaiques al teulat. El senyor Saladié sembla que vulgui que només funcionin els petits productors. I necessitem tothom. —Quins són els millors llocs per a instal·lar parcs eòlics? —S’ha estudiat dels anys 1930 ençà. Es concentra al nord i al sud: terres de l’Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Anoia, la Segarra, Conca de Barberà i Alt Empordà. Aquí hi ha el recurs eòlic. També és veritat que la tecnologia va millorant. Abans a la Segarra no hi anàvem a fer projectes. Ara hi podem anar amb màquines més altes i pales més llargues. —Comenteu la frase “El bosc ha de ser negoci”. —L’única manera que el bosc no es cremi és que sigui negoci. I quan dius ha de ser negoci, algú ja deu pensar automàticament en un paio maligne, amb banyes i cua. El bosc ha estat negoci tota la vida, a Catalunya. I el bosc es pot utilitzar per
Page 1 and 2: 2 - 8 DE JULIOL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 8 de julio
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 23 and 24: 23 JULIÀ BLANCO vilaweb.cat Divend
Page 27 and 28: 27 ULRIKE GUÉROT vilaweb.cat Diven
Page 33: 33 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 43 and 44: 43 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 49 and 50: 49 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 71: LA FOTO DE LA SETMANA Protesta a le

18 fars dels Països Catalans

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?