18 fars dels Països Catalans

34
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
JAUME MORRON
ANDREU BARNILS I MARC BELZUNCES
Jaume Morron és fundador de dialEc
- Comunicació per a la Sostenibilitat,
empresa de comunicació
que dóna suport als projectes
d’energia renovable que
s’impulsen a Catalunya, i s’encarrega
de la gerència d’Eoliccat, patronal de
les empreses eòliques catalanes. A final
dels anys setanta, Morron va militar en
el Comitè Antinuclear de Catalunya, i ara
els lectors de Twitter el coneixen perquè
és l’home del DOGC, l’home que segueix
fil per randa tots els projectes de renovables
que es publiquen al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya. I en treu una
conclusió clara: Catalunya va molt lenta,
però molt, en la transició energètica.
VilaWeb entrevista un Morron crític per
a parlar-ne.
—Feu un seguiment minuciós DOGC. En
quin punt som de projectes aprovats de
renovables?
—Anem molt malament, tot i
que s’ha de reconèixer que pot
haver-hi hagut un canvi de
tendència, molt incipient, de
mida lil·liputenca, que veurem
si es consolida. Jo no tan sols
miro el DOGC, sinó també els
butlletins oficials de la resta
de comunitats autònomes de
l’estat espanyol. Els butlletins
són el termòmetre, la mesura,
de si es fa la transició energètica o no. És
on apareixen les informacions públiques
de projectes que hi surten, autoritzacions
que es donen. Catalunya va molt lenta.
Molt lenta.
—Quin és l’últim projecte que heu vist
publicat al DOGC?
—S’ha posat a informació pública una
petita instal·lació fotovoltaica a la Selva
del Camp, de 2.925 megawatts. Aquesta
central funcionarà 1.600 hores. És a dir,
Lil·liput. Necessitem que es publiquin
informacions públiques de projectes
grans. Aquí parlem de substituir l’electricitat
que ens aporten tres nuclears de
1.000 megawatts cadascuna, 8.000 hores
l’any. El 52% de l’electricitat. Necessitem
posar a Catalunya, abans del 2030, més
de 4.000 megawatts fotovoltaics, i més
de 4.000 d’eòlics nous. I això no ho farem
a còpia de petites instal·lacions. Que
tenen tot el mèrit, i són necessàries, però
no seran la columna vertebral del nostre
sistema energètic.
—Per què anem lents? Pels lobbies, que
ho frenen? Per l’administració catalana,
burocràtica? Pel centralisme espanyol?
—Aquí hi ha una administració poc musculada,
que no té la musculatura que ha
de tenir per a fer aquesta allau necessària
de nous projectes que han de venir, i que
s’han de tramitar, autoritzar, instal·lar,
posar en servei fins el 2030. I després hi
Necessitem que es publiquin informacions
públiques de projectes grans
ha una absoluta falta de consciència en
la societat catalana sobre el problema a
què ens enfrontem. Tal com anem, ens
convertirem en colònia energètica de
l’estat espanyol. O ens trobarem sense
llum. I tot això no serà de franc. Si no ens
en sortim, això portarà a la desindustrialització
de Catalunya.
—Hi ha un projecte de gran parc a l’Aragó,
que podria portar electricitat a Catalunya.
Com ho veieu?
—No em sembla bé. És clar que no. Perdem
la gran oportunitat que significa
desenvolupar les energies renovables
al nostre jardí. Si desplegues energies
renovables crees coneixement. Necessitem
experts que dissenyin la instal·lació,
els projectes, per a construir-los. I això
són salaris bons i situats en el país rural,
on tenim despoblació. Posar 4.000 megawatts
en potencia eòlica (ara en tenim
1.200) significa que molta gent jove pot
dedicar-se a aquestes carreres necessàries
per a poder operar instal·lacions eòliques
i fotovoltaiques. A banda, hi ha els
beneficis econòmics immediats de tenir
aquestes instal·lacions quant a impostos
que plouen sobre els municipis. Si es fa a
l’Aragó, aquests diners aniran a l’Aragó.
I les feines, igual. Hem de triar. Per una
altra banda, si no fem els deures, no ens
podem quedar a les fosques. I ens portaran
l’electricitat de l’Aragó.
—Tot això, com afecta
el sector? Les empreses
eòliques ara han de
tancar? Han d’acomiadar
gent? No contracten
gent? Treballen fora de
Catalunya?
—Nosaltres hem estat
sota un decret llei del
tripartit, durant deu
anys, que impedia de fer
parcs eòlics a Catalunya.
La indústria eòlica s’ha deslocalitzat. El
decret llei que aprova el govern Torra el
26 de novembre del 2019 el deroga, i ha
tornat una mica l’esperança. La prova és
que dels 14.440 megawatts en projectes,
uns 6.660 eren eòlics. La indústria
confia, o confiava, en el decret 16/2019.
Però han passat gairebé tres anys i no
s’ha autoritzat cap projecte, encara. Cap
projecte eòlic autoritzat en tres anys. Sis
han sortit a informació pública. Cinc més
per part de l’estat espanyol, perquè hi ha
promotors que diuen: “Si la Generalitat