18 fars dels Països Catalans

More documents

Recommendations

Info

28 vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 ULRIKE GUÉROT polonès de seixanta anys un dia em va dir: “Us comprenc bé, vós no esteu a favor d’aquesta Unió Europea perquè és problemàtica i no funciona. I voleu una república europea que sigui la fusió dels espais jurídics i polítics en un estat europeu.” Exacte! Això vull jo. —Aquesta és, per tant, la vostra proposta: fer una república europea, no una unió d’estats com ara. —Aquí sóc jo. Tinc una utopia practicable. A la Unió Europea tenim un dret híbrid i diversos espais polítics que no es fusionen. I per tant tenim un problema estructural. Que ve de l’arrel, del concepte, del mateix concepte polític de la Unió Europea. Jo no dic que tingui les respostes de tot, però sé que els problemes estructurals reclamen respostes estructurals. —Una república europea seria una resposta estructural, això és cert. —I em sembla que ens permetria d’alleujar la tensió actual creada per la polarització. Perquè, per exemple, podríem discutir-nos tranquil·lament amb l’extrema dreta quan ells diuen que Europa ha de canviar i que aquesta Europa no funciona. D’acord. Doncs parlem-ne, perquè això és així. A més, el fet de parlar-ne ja crea un espai comú per a tots. La idea d’una república europea podria ser la chambre de la discussion dels europeus, que ens podria ajudar a superar aquesta polarització que ara veiem en tots els espais. —No és gens senzilla la proposta que feu. —Crec que va ser Rilke que va demanar: “I tu què tens contra la dificultat? Perquè les coses simples no funcionen.” —Som al 2022. —Sí. I tenim el coronavirus i aquesta guerra d’Ucraïna, una guerra proxy en què participen els americans però sense involucrar-se en les hostilitats. Europa es fa mal a ella mateixa aplicant constantment polítiques destructives contra la seua població. Aquesta guerra d’Ucraïna ens demostra que els interessos americans i els interessos europeus no són congruents, no són els mateixos. Si més no, això es pot dir amb certesa. Però, malgrat això, nosaltres ens aïllem La idea d’una república europea podria ser la ‘chambre de la discussion’ dels europeus ALBERT SALAMÉ
29 vilaweb.cat Divendres, 8 de juliol de 2022 ULRIKE GUÉROT de Rússia. I empenyem Rússia als braços de la Xina –mentre acceptem, per cert, que la Xina construeixi la línia ferroviària de Belgrad a Budapest. I acceptem que cal augmentar els pressuposts de defensa al 2% i que Suècia i Finlàndia entrin a l’OTAN. En definitiva, acceptem el domini americà. Però, ai!, resulta que la guerra econòmica que volíem fer contra Rússia ja ha fracassat. No hi ha inflació a Rússia, o no hi ha massa inflació i el ruble Déu n’hi do com és d’estable. De manera que si alguna volta vam tenir la sensació, la pretensió, que podíem assecar Rússia i ofegar-la, això ja s’ha acabat. Rússia ha guanyat. Ja ho entenc, que costa d’acceptar-ho, però crec que en tot cas cal analitzar si hem pres decisions equivocades i jo crec que sí. A Europa ara, n’hi ha prou de mirar la realitat, sí que tenim inflació, problemes energètics, tallarem el gas a l’hivern... —Però no es pot reduir un conflicte com el d’Ucraïna i les aspiracions dels ucraïnesos a part del joc entre els Estats Units i Europa. —És clar. Òbviament, Putin és un agressor. No ho puc negar, això. És evident. Jo no nego els fets. Però això no evita que em pugui preguntar obertament per què Europa no és capaç de mirar pels seus interessos i es deixa arrossegar d’aquesta manera. Aquesta és la qüestió clau i jo espero que Europa es vagi despertant i pugui tornar a ser un projecte emancipador, com ho havia estat. —Quan ho havia estat? —Els projectes europeus del 1992 eren emancipadors. Un era la unió política, Maastricht, una unió més gran entre nosaltres. I l’altre era la creació d’una pau eurasiàtica, d’una associació que havia d’anar de Lisboa a Vladivostok. Però tots dos projectes han fracassat. Trenta anys després ho hem d’acceptar. Ara, ens hem de demanar si aquests dos projectes encara són els nostres projectes intel·lectualment, emocionalment, políticament, financerament, socialment, estratègicament. Si la resposta és que sí, hem de pensar si tenim encara cap opció. O si potser ja no hi ha res a fer davant Xinamèrica. Però fins i tot si fos el cas i ja no poguéssim impedir que la Xinamèrica es mengi els nostres ports i tot això sempre podríem tornar enrere, a pensar si aquells dos objectius del 1992 es poden realitzar encara avui. —I com es fa això? —Oposant-se al transhumanisme, a aquesta idea que transitem d’humans a posthumans i a l’agenda digitalitzadora. Jo ho vull. Jo vull oposar-m’hi. També perquè així crec que defensaríem el continent europeu. No tan sols els territoris i les precioses ciutats, i l’àgora i la cultura grega i llatina i l’arquitectura i el renaixement i tot això que ha fet i és Europa. Una Europa que no és Amèrica –que comença, per entendre’ns, el 1776. I que tampoc no és l’Àfrica. Ni la Xina, és clar, que té una gran cultura, però és tota una altra cosa. —Com definiu l’essència d’aquesta Europa que dibuixeu? —Aquí a Europa tenim una cosa molt específica que, si l’hem de resumir en una paraula, jo en diria “república”. És el concepte que ens explica com la gent ha de viure junta, i pot viure junta, en un mateix projecte polític compartit. Això és Plató i Aristòtil i és Ciceró i Kant i Rousseau, és l’evolució de la nostra Europa. La pregunta ara és si volem salvar l’estructura mental d’Europa, d’aquesta res publica amb tot allò que ha implicat i implica, encara avui: economia i democràcia, àgora, liberté, égalité, fraternité, tot allò que fa la república europea i que a més és una joia del pensament intel·lectual mundial. —Imaginem-nos que sí, que ho volem salvar... —Doncs si ho volem fer hem de pensar primer de tot d’on partim, de quins teixits socials, físics o territorials hem de partir per a aconseguir-ho. Com l’hem de pensar. I la meua resposta és que Europa necessita una república europea. Jo espero que Europa es vagi despertant i pugui tornar a ser un projecte emancipador, com ho havia estat
Page 1 and 2: 2 - 8 DE JULIOL DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 8 de julio
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 8 de juli
Page 23 and 24: 23 JULIÀ BLANCO vilaweb.cat Divend
Page 27: 27 ULRIKE GUÉROT vilaweb.cat Diven
Page 43 and 44: 43 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres
Page 49 and 50: 49 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres,
Page 71: LA FOTO DE LA SETMANA Protesta a le

18 fars dels Països Catalans

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?