18 fars dels Països Catalans

27
ULRIKE GUÉROT
vilaweb.cat
Divendres, 8 de juliol de 2022
VICENT PARTAL
Ulrike Guérot és una politòloga alemanya,
professora universitària,
directora i fundadora de l’European
Democracy Lab, institució
on desenvolupa conceptes sobre
el futur de la integració europea. Guérot
apareix sovint en mitjans europeus amb
opinions sempre contundents. Ara ha
estat a Barcelona convidada per l’Institut
Goethe.
L’abril del 2013, Guérot va publicar amb
Robert Menasse un manifest sobre la
fundació d’una república europea en
què defensaven la creació d’una Europa
postnacional basada en la igualtat de tots
els ciutadans més enllà de les fronteres
estatals. En aquest disseny, defensen que
les ciutats i les “regions històriques”
com Catalunya haurien de guanyar pes
i substituir els estats actuals perquè són
més arrelades.
Durant la pandèmia del coronavirus,
Guérot va ser molt crítica amb les mesures
que es van prendre i va avisar que
el camp de debat es reduïa a còpia d’estigmatitzar
els ciutadans que no estaven
d’acord amb el govern. Això va suscitar
fortes polèmiques a les xarxes socials,
especialment quan va ser acusada de ser
una provocadora i de fer servir mitges
veritats en els debats públics.
Amb motiu de la guerra d’Ucraïna, Guérot
ha estat crítica amb l’ajut alemany
a Ucraïna. Considera que l’OTAN és un
obstacle per a la integració europea, creu
que Rússia és un país difícil, però no pas
un enemic, i per això ha explicat el sentiment
rus de ser una nació amenaçada,
cosa que també li ha causat problemes,
fins i tot a la universitat on ensenya.
—Sou una persona molt conflictivitzada
davant l’opinió pública. Com us
definiríeu?
—Sóc una persona crítica amb el sistema.
Per això vaig manifestar-me contra
les mesures tan dràstiques que es van
prendre durant el coronavirus i per això
sóc favorable a la pau a Ucraïna. Però he
de dir que al mateix temps puc treballar
per a Soros. Sóc una persona complexa i
això em dóna grans avantatges.
—Quins?
—Que parlo amb tothom, amb gent de
posicions molt diferents, i sempre dic
les mateixes coses als uns i als altres.
Sobre Europa, per exemple. O sobre el
meu intent d’entendre aquest temps
complicat que ens ha tocat de viure. I dic
les mateixes coses en privat que a la televisió,
igual, de la mateixa manera. Una
altra qüestió és si el jo de la televisió és
el mateix que jo. Perquè caldria recordar
allò que ens va ensenyar Hannah Arendt:
quan regales les teues paraules al públic
ja no pots controlar què en farà, el públic,
de les teues paraules...
—Parlem d’Europa?
—Parlem d’Europa.
—Vós direu...
—Si entenem que la polarització destrueix
la vida política i no volem acabar
amb una gran confrontació entre els
populistes i el sistema, i si no volem
passar-nos el dia parlant de Brexit, Polexit,
Italexit i tot els “exit”, és molt
evident que ens cal repensar Europa. I
cal que assumim que més Europa, però
no pas aquesta Europa que tenim avui,
pot ajudar a guarir aquesta divisió entre
el sistema i el populisme. Un professor
Caldria recordar allò que
ens va ensenyar Hannah
Arendt: quan regales les
teues paraules al públic ja
no pots controlar què en
farà, el públic, de les teues
paraules...