Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

70
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
MAIL OBERT
NÚRIA CADENES
Perquè Lambán no es refereix a l’independentisme com a
idea, sinó a tots els independentistes catalans com a grup
humà al qual pretén marcar, estigmatitzar. Que ja és tota
una manera de veure les coses
Però després d’aquesta primera autodefinició de tota una manera de veure
el món, arriba l’altra, la grossa: l’insult. Que és més que un insult. Molt més.
Supremacistes, ha deixat anar. És a dir, que defensen el supremacisme, la
“ideologia que, per raons d’ètnia, de llengua, de religió o altres, propugna
la supremacia d’un grup d’individus i la segregació d’altres col·lectius”.
Supremacia, que és preeminència, domini sobre els altres. No és la primera
vegada que empren el terme en contra nostra, certament. D’un temps ençà,
els més diversos representants de l’agressiu nacionalisme espanyol hi són
abonats amb frívola o conscient alegria (d’un temps ençà: des que veuen
amenaçat el seu domini per l’espectacular creixement, a Catalunya, de la
voluntat d’independència). Tant s’hi han dedicat, de fet, que ara que ho
tornem a llegir en boca d’un president autonòmic del PSOE potser ni tan
sols ens acaba de sobtar.
I crida l’atenció, per exemple, que els periodistes que entrevistaven Lambán
no li preguntessin, quan li van sentir la barrabassada, jo què sé, si sap què
significa aquest terme, o si no s’ha aturat a pensar en les conseqüències de
banalitzar-lo, o, fins i tot, en quins fets se suposa que sustenta una afirmació
tan greu. Un insult tan greu.
Perquè és gravíssim.
I segurament no cal que ens esforcem ara a defensar-nos de la barbaritat
que ens pengen com si fos una simple llufa. De vegades, quan t’entretens a
intentar argumentar contra barrabassades d’aquesta mena (que si els independentistes
són supremacistes, que si volen entre els núvols per a congriar
les tempestes i escampar la dissort al món, que si tenen el nas de ganxo), no
fas sinó perpetuar-les en el temps. Prou que se sap i que es demostra que
el moviment independentista és justament el contrari del que els Lambans
de torn prediquen, i que, justament també, s’ha d’encarar amb un nacionalisme
espanyol que es fonamenta en la dominació política i en la negació
de l’existència de les nacions que obliga a romandre tancades a l’estat que
el representa. La qüestió, en aquest cas, és no deixar passar aquesta injúria.
No creure que és cosa d’un personatge o d’un altre, més o menys grapallut
en les formes, l’excepció singular que de tant en tant es manifesta, sinó
entendre que les seves preteses “relliscades” o “sortides de to” expressen
en realitat el corrent de fons de l’agressiu nacionalisme espanyol.
I per això reclamar que el tal personatge rectifiqui. Que l’obliguin a rectificar.
Que ja sabem que no ho faran, ni l’un ni els altres, però que és el nostre dit
el que ha d’assenyalar.