Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

68
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
MAIL OBERT
MARTA ROJALS
Justament d’una
sèrie estatunidenca
ve la frase que
“si els hòmens
es quedessin
embarassats, es
podria avortar
fins als caixers
automàtics”. En
poques paraules,
il·lustra de manera
gràfica com aquesta
qüestió tracta de
privilegis, de qui els
estableix i de qui en
gaudeix
Fotograma del film ‘Never Rarely Sometimes Always’ .
ELIZA HIRRMAN, 2020
vegada ha estat educada de ben jove en el terror sexual i en l’altre terror, el
d’un embaràs no volgut. I el que als pro-vida i pro-hòsties els desquadra la
teoria és que, davant d’un terror, no hi ha gaudi possible, perquè són contraris
en els termes: tema tancat per aquesta part.
En canvi, l’únic gaudi obligatori, probatori, d’aquest embaràs no buscat és
el d’un home. El coprotagonista de la pel·lícula que, anant bé, assumeix la
seua responsabilitat i no n’espera cap medalla. Malauradament, molts dels
embarassos no desitjats provenen de coits no desitjats, així com de xantatges
emocionals combinats amb enganys: “és que no confies en mi?”, “jo és que
amb condó no sento igual”, “tranquil·la, que jo controlo”, o, com presumia
un tiktoquer amb un youtuber per a tota l’audiència: “Dic a les noies que soc
estèril”, ha, ha.
D’aquesta banda, no han sortit gaires guions sobre xavals desesperats i
tancats al lavabo demanant-se què poden fer, què faran, com s’ho faran,
quan sigui el moment, per faltar a la feina, a classe, a casa. La majoria són
personatges que desapareixen de pla per continuar les seues rutines –a la
feina, al gimnàs, a la guerra–, mentre les coprotagonistes els estalvien el
“problema” de ser progenitors de ningú assumint unilateralment la por, el
dolor i el trauma.
Justament d’una sèrie estatunidenca ve la frase que “si els hòmens es
quedessin embarassats, es podria avortar fins als caixers automàtics”. En
poques paraules, il·lustra de manera gràfica com aquesta qüestió tracta de
privilegis, de qui els estableix i de qui en gaudeix. En aquest punt sempre surt
qui li agrada de recordar que també hi ha dones contràries a l’avortament,
com si naltros no fóssim tan filles de l’heteropatriarcat com ells: és de primer
de Barri Sèsam. El cas és que, mentre aquí veiem les barbes dels nostres veïns
televisius pelar, i mentre la ultradreta de l’estat espanyol ja està animant el
seu TC a escalfar a la banda, només voldria poder tirar endavant la pel·lícula
en fast-forward per veure’n l’únic final admissible, que és el que acaba bé: el
de la reconquesta dels drets perduts de les estatunidenques, que hi compto,
que l’espero, per poder prendre apunts sobre com es reconquereix un dret.