01.07.2022 Views

Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

68<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 1 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTA ROJALS<br />

Justament d’una<br />

sèrie estatuni<strong>de</strong>nca<br />

ve la frase que<br />

“si <strong>el</strong>s hòmens<br />

es que<strong>de</strong>ssin<br />

embarassats, es<br />

podria avortar<br />

fins als caixers<br />

automàtics”. En<br />

poques paraules,<br />

il·lustra <strong>de</strong> manera<br />

gràfica com aquesta<br />

qüestió tracta <strong>de</strong><br />

privilegis, <strong>de</strong> qui <strong>el</strong>s<br />

estableix i <strong>de</strong> qui en<br />

gau<strong>de</strong>ix<br />

Fotograma <strong>de</strong>l film ‘Never Rar<strong>el</strong>y Sometimes Always’ .<br />

ELIZA HIRRMAN, 2020<br />

vegada <strong>ha</strong> estat educada <strong>de</strong> ben jove en <strong>el</strong> terror sexual i en l’altre terror, <strong>el</strong><br />

d’un embaràs no volgut. I <strong>el</strong> que als pro-vida i pro-hòsties <strong>el</strong>s <strong>de</strong>squadra la<br />

teoria és que, <strong>davant</strong> d’un terror, no hi <strong>ha</strong> gaudi possible, perquè són contraris<br />

en <strong>el</strong>s termes: tema tancat per aquesta part.<br />

En canvi, l’únic gaudi obligatori, probatori, d’aquest embaràs no buscat és<br />

<strong>el</strong> d’un home. El coprotagonista <strong>de</strong> la p<strong>el</strong>·lícula que, anant bé, assumeix la<br />

seua responsabilitat i no n’espera cap medalla. Malauradament, molts <strong>de</strong>ls<br />

embarassos no <strong>de</strong>sitjats provenen <strong>de</strong> coits no <strong>de</strong>sitjats, així com <strong>de</strong> xantatges<br />

emocionals combinats amb enganys: “és que no confies en mi?”, “jo és que<br />

amb condó no sento igual”, “tranquil·la, que jo controlo”, o, com presumia<br />

un tiktoquer amb un youtuber per a tota l’audiència: “Dic a les noies que soc<br />

estèril”, <strong>ha</strong>, <strong>ha</strong>.<br />

D’aquesta banda, no <strong>ha</strong>n sortit gaires guions sobre xavals <strong>de</strong>sesperats i<br />

tancats al lavabo <strong>de</strong>manant-se què po<strong>de</strong>n fer, què faran, com s’ho faran,<br />

quan sigui <strong>el</strong> moment, per faltar a la feina, a classe, a casa. La majoria són<br />

personatges que <strong>de</strong>sapareixen <strong>de</strong> pla per continuar les seues rutines –a la<br />

feina, al gimnàs, a la guerra–, mentre les coprotagonistes <strong>el</strong>s estalvien <strong>el</strong><br />

“problema” <strong>de</strong> ser progenitors <strong>de</strong> ningú assumint unilateralment la por, <strong>el</strong><br />

dolor i <strong>el</strong> trauma.<br />

Justament d’una sèrie estatuni<strong>de</strong>nca ve la frase que “si <strong>el</strong>s hòmens es<br />

que<strong>de</strong>ssin embarassats, es podria avortar fins als caixers automàtics”. En<br />

poques paraules, il·lustra <strong>de</strong> manera gràfica com aquesta qüestió tracta <strong>de</strong><br />

privilegis, <strong>de</strong> qui <strong>el</strong>s estableix i <strong>de</strong> qui en gau<strong>de</strong>ix. En aquest punt sempre surt<br />

qui li agrada <strong>de</strong> recordar que també hi <strong>ha</strong> dones contràries a l’avortament,<br />

com si naltros no fóssim tan filles <strong>de</strong> l’heteropatriarcat com <strong>el</strong>ls: és <strong>de</strong> primer<br />

<strong>de</strong> Barri Sèsam. El cas és que, mentre aquí veiem les barbes <strong>de</strong>ls nostres veïns<br />

t<strong>el</strong>evisius p<strong>el</strong>ar, i mentre la ultradreta <strong>de</strong> l’estat espanyol ja està animant <strong>el</strong><br />

seu TC a escalfar a la banda, només voldria po<strong>de</strong>r tirar en<strong>davant</strong> la p<strong>el</strong>·lícula<br />

en fast-forward per veure’n l’únic final admissible, que és <strong>el</strong> que acaba bé: <strong>el</strong><br />

<strong>de</strong> la reconquesta <strong>de</strong>ls drets perduts <strong>de</strong> les estatuni<strong>de</strong>nques, que hi compto,<br />

que l’espero, per po<strong>de</strong>r prendre apunts sobre com es reconquereix un dret.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!