You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
68<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 1 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTA ROJALS<br />
Justament d’una<br />
sèrie estatuni<strong>de</strong>nca<br />
ve la frase que<br />
“si <strong>el</strong>s hòmens<br />
es que<strong>de</strong>ssin<br />
embarassats, es<br />
podria avortar<br />
fins als caixers<br />
automàtics”. En<br />
poques paraules,<br />
il·lustra <strong>de</strong> manera<br />
gràfica com aquesta<br />
qüestió tracta <strong>de</strong><br />
privilegis, <strong>de</strong> qui <strong>el</strong>s<br />
estableix i <strong>de</strong> qui en<br />
gau<strong>de</strong>ix<br />
Fotograma <strong>de</strong>l film ‘Never Rar<strong>el</strong>y Sometimes Always’ .<br />
ELIZA HIRRMAN, 2020<br />
vegada <strong>ha</strong> estat educada <strong>de</strong> ben jove en <strong>el</strong> terror sexual i en l’altre terror, <strong>el</strong><br />
d’un embaràs no volgut. I <strong>el</strong> que als pro-vida i pro-hòsties <strong>el</strong>s <strong>de</strong>squadra la<br />
teoria és que, <strong>davant</strong> d’un terror, no hi <strong>ha</strong> gaudi possible, perquè són contraris<br />
en <strong>el</strong>s termes: tema tancat per aquesta part.<br />
En canvi, l’únic gaudi obligatori, probatori, d’aquest embaràs no buscat és<br />
<strong>el</strong> d’un home. El coprotagonista <strong>de</strong> la p<strong>el</strong>·lícula que, anant bé, assumeix la<br />
seua responsabilitat i no n’espera cap medalla. Malauradament, molts <strong>de</strong>ls<br />
embarassos no <strong>de</strong>sitjats provenen <strong>de</strong> coits no <strong>de</strong>sitjats, així com <strong>de</strong> xantatges<br />
emocionals combinats amb enganys: “és que no confies en mi?”, “jo és que<br />
amb condó no sento igual”, “tranquil·la, que jo controlo”, o, com presumia<br />
un tiktoquer amb un youtuber per a tota l’audiència: “Dic a les noies que soc<br />
estèril”, <strong>ha</strong>, <strong>ha</strong>.<br />
D’aquesta banda, no <strong>ha</strong>n sortit gaires guions sobre xavals <strong>de</strong>sesperats i<br />
tancats al lavabo <strong>de</strong>manant-se què po<strong>de</strong>n fer, què faran, com s’ho faran,<br />
quan sigui <strong>el</strong> moment, per faltar a la feina, a classe, a casa. La majoria són<br />
personatges que <strong>de</strong>sapareixen <strong>de</strong> pla per continuar les seues rutines –a la<br />
feina, al gimnàs, a la guerra–, mentre les coprotagonistes <strong>el</strong>s estalvien <strong>el</strong><br />
“problema” <strong>de</strong> ser progenitors <strong>de</strong> ningú assumint unilateralment la por, <strong>el</strong><br />
dolor i <strong>el</strong> trauma.<br />
Justament d’una sèrie estatuni<strong>de</strong>nca ve la frase que “si <strong>el</strong>s hòmens es<br />
que<strong>de</strong>ssin embarassats, es podria avortar fins als caixers automàtics”. En<br />
poques paraules, il·lustra <strong>de</strong> manera gràfica com aquesta qüestió tracta <strong>de</strong><br />
privilegis, <strong>de</strong> qui <strong>el</strong>s estableix i <strong>de</strong> qui en gau<strong>de</strong>ix. En aquest punt sempre surt<br />
qui li agrada <strong>de</strong> recordar que també hi <strong>ha</strong> dones contràries a l’avortament,<br />
com si naltros no fóssim tan filles <strong>de</strong> l’heteropatriarcat com <strong>el</strong>ls: és <strong>de</strong> primer<br />
<strong>de</strong> Barri Sèsam. El cas és que, mentre aquí veiem les barbes <strong>de</strong>ls nostres veïns<br />
t<strong>el</strong>evisius p<strong>el</strong>ar, i mentre la ultradreta <strong>de</strong> l’estat espanyol ja està animant <strong>el</strong><br />
seu TC a escalfar a la banda, només voldria po<strong>de</strong>r tirar en<strong>davant</strong> la p<strong>el</strong>·lícula<br />
en fast-forward per veure’n l’únic final admissible, que és <strong>el</strong> que acaba bé: <strong>el</strong><br />
<strong>de</strong> la reconquesta <strong>de</strong>ls drets perduts <strong>de</strong> les estatuni<strong>de</strong>nques, que hi compto,<br />
que l’espero, per po<strong>de</strong>r prendre apunts sobre com es reconquereix un dret.