Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

66
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
MAIL OBERT
JOAN RAMON RESINA
Com si fos per
designi, el mateix
dia que el Tribunal
Suprem dels Estats
Units revocava la
sentència de Roe
contra Wade, el
parlament alemany
despenalitzava
la publicitat de
l’avortament
seixanta Dunbar els advertia que cercar remei jurídic als problemes polítics
feia impossible de crear els vincles de confiança necessaris per a viure en
societat. Trobava irònic, per exemple, que els progressistes celebressin una
decisió del Tribunal Suprem que impedia a l’estat de Colorado de redistribuir
els escons dels seus representants malgrat comptar amb l’aval de l’electorat.
Els jutges consideraren que aquell pla violava l’esmena catorzena de la
constitució, la que anys a venir el mateix tribunal invocaria en el procés de
Roe contra Wade per a neutralitzar la legislació d’un altre estat, el de Texas
en aquest cas. “És aquesta l’autèntica veu del liberalisme?”, es demanava
Dunbar davant la sentència contra la redistribució d’escons a Colorado. A
parer seu, decisions com aquella no feien res més que aprofundir la distància
entre una institució i el seu cos constituent.
L’estranyament dels progressistes respecte de la massa del país degradada
per la globalització i ofesa de postres pel cosmopolitisme vinculat –aquella
enorme cistella de deplorables que costà la presidència a Hilary Clinton– els
dugué, ja d’ençà dels anys vint, a prescindir de l’aprovació popular en virtut
d’una superioritat moral i intel·lectual que negava qualsevol integritat als
oponents. Avui, a banda i banda de l’espectre polític, la confrontació pren
l’aspecte d’un fonamentalisme cada vegada menys matisat. Si fins aquí
eren els demòcrates que, en la qüestió de l’avortament i en altres, oposaven
la legislació al populisme, ara són els republicans que es vanten d’oposar
l’estat de dret a una majoria “moralment desorientada”. Divendres Mitch
McConnell, el líder de la minoria republicana al congrés, va declarar: “Milions
d’americans s’han passat mig segle resant, manifestant-se i treballant per
les victòries històriques d’avui a favor de l’estat de dret i de la vida innocent.”
Com si fos per designi, el mateix dia que el Tribunal Suprem dels Estats
Units revocava la sentència de Roe contra Wade, el parlament alemany
despenalitzava la publicitat de l’avortament. Encara és aviat per vaticinar el
futur de la legislació progressista al cor d’Europa a mesura que el conservadorisme
guanyi terreny, però els canvis als Estats Units podrien servir com
a orientació de tendència. Ara, al marge de les opinions particulars sobre la
interrupció de l’embaràs, convindria no perdre de vista que, en l’aspecte
formal, allò que denunciaven White i Rehnquist el 1973 coincideix a grans
trets amb allò que denuncien els polítics independentistes a Catalunya. De
la mateixa manera que Roe contra Wade afeblí el poder legislatiu dels estats,
els partits espanyols han esbudellat la funció de la cambra catalana amb
reiterades denúncies d’inconstitucionalitat. Judicialitzant la política han
aconseguit de guanyar als tribunals allò que no podien guanyar a les urnes.
El dret no és cap substitut de la mobilització popular, com reconeixia divendres
tot un paradigma de l’establishment com McConnell. Quan arribin
les sentències europees sobre el judici de l’altre Tribunal Suprem, seria un
error històric considerar el plet tancat i persistir en la col·laboració amb
un govern que, progressista o conservador, utilitza els tribunals per privar
d’iniciativa el govern autonòmic i ampliar la distància entre els catalans i
els seus representants. D’ençà del Primer d’Octubre el problema més greu
de l’independentisme és la separació com més va més gran entre els líders
i els seus electors.