Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

64
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
MAIL OBERT
JOAN RAMON RESINA
El fet és que, malgrat que el dret d’avortament s’ha
consolidat en l’opinió de la majoria als Estats Units,
la sentència que l’avalava no tenia la legitimitat
jurídica que haurien de tenir les decisions del
Tribunal Suprem, especialment en qüestions tan
divisòries
mun, localitzà en la clàusula de degut procés de la llei a l’esmena catorzena
de la constitució. Aquesta clàusula garanteix que les accions del govern no
poden limitar la llibertat dels ciutadans de manera abusiva. Era una interpretació
forçada de la clàusula i una base molt feble per a sustentar el dret
constitucional d’avortament, com ho reconeixen força juristes. Aquesta és
la raó que fins ara alguns membres del Tribunal Suprem contraris a l’avortament
respectessin el dret més per la força del precedent que per la virtut
argumental de Roe contra Wade.
El fet és que, malgrat que el dret d’avortament s’ha consolidat en l’opinió de
la majoria als Estats Units, la sentència que l’avalava no tenia la legitimitat
jurídica que haurien de tenir les decisions del Tribunal Suprem, especialment
en qüestions tan divisòries. És interessant de considerar les opinions
de dissentiment d’aquella sentència. El jutge Byron Raymond White va
atacar-la per l’arbitrarietat de la lectura particularment rígida del marc
constitucional, tot denunciant un ús agressiu del poder judicial en excés
de la funció del tribunal. Segons White, el Tribunal Suprem es va apropiar
el poder legislatiu arrabassant-lo als estats en prescriure’ls les lleis. White
recordava que el procés polític i no pas el tribunal era el camí adequat per a
reformar les lleis. L’altre jutge discrepant, William Hubbs Rehnquist, feia una
lectura històrica de l’esmena catorzena i observava que quan es va aprovar
hi havia restriccions legals a l’avortament i que el fet de romandre intactes
demostrava que l’esmena no s’havia concebut per a entrar en conflicte amb
aquelles restriccions. En altres paraules, l’opinió minoritària s’oposava a
la sentència perquè, sense una base clara en la constitució, contrafeia el
procés polític i limitava l’autonomia dels estats. La sentència no solament
centralitzava el poder sinó que judicialitzava una qüestió política. És per això
que, si alguns la consideraren progressista pel fet d’adaptar-se als corrents
socials, altres la criticaren com un exemple d’activisme judicial.
La sentència d’aquesta setmana també pot considerar-se activisme en
sentit invers, car introdueix un nou estatus jurídic al país en absència, ara
per ara, d’una majoria social per a sustentar-lo. Però la política és un terreny
fluctuant. Així com Roe contra Wade es produí a la cresta d’un moviment
tectònic a la societat americana (marxes pels drets civils, protestes a les
universitats, oposició a la guerra del Vietnam), la seva rescissió també arriba
en un moment de canvis de proporcions incalculables.
El Tribunal Suprem no ha il·legalitzat l’avortament. Allò que acaba de fer és
revertir la sentència que privava els estats de legislar sobre aquesta qüestió.