Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

63
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
MAIL OBERT
JOAN RAMON RESINA
JOAN RAMON RESINA
ROE CONTRA WADE
Quan arribin les
sentències europees sobre
el judici de l’altre tribunal
suprem, seria un error
històric considerar el plet
tancat
La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de revocar la sentència Roe
contra Wade ha sacsejat la societat americana com no ho havia fet cap altra
decisió jurídica de feia molt de temps. Les tensions entre pro-avortistes
i antiavortistes han existit sempre, però l’status quo jurídic condemnava
aquests darrers a l’extremisme d’una causa que semblava definitivament
perduda. Els extrems, però, són relatius i amb l’actual majoria conservadora
del Tribunal Suprem, el centre jurídic s’ha desplaçat. Cap a la dreta, si
voleu, tot i que dreta i esquerra són orientacions que en política més aviat
desorienten, car redueixen la complexitat i la mutabilitat del capteniment
de les persones a un maniqueisme autocomplaent. Els termes “liberal”
i “conservador”, una mica més concrets històricament i filosòficament,
encara són doctrinaris però una mica més entenedors. Ara, a Catalunya el
terme “liberal” ha pres un sentit econòmic restringit al lliurecanvisme i la
desregulació del mercat. Per entendre’ns, doncs, el substituiré per “progressista”,
que sol referir-se a algú que està convençut que la seva actitud
i expressió van en consonància amb el sentit, generalment meliorista, de
la història. En qualsevol cas, aquestes dicotomies solen servir menys per a
examinar tradicions de pensament polític que per a dividir el gènere humà
entre els àngels de la llum i els de les tenebres, o en termes més il·lustrats
entre racionals i supersticiosos, tolerants i sectaris, adeptes de la ciència i
ofuscats per la tradició i els mites.
Un cop establert el binarisme, tot cau pel propi pes. Hom és progressista
en tota causa que emergeixi i, a la inversa, hom és conservador integral, amb
l’uniforme de l’opinió sempre a punt i ben planxat. I d’ençà de la guerra civil
poques causes han dividit la societat americana tan nítidament, fins i tot
geogràfica, com el dret d’avortament. No debades ha esdevingut la qüestió
més polaritzadora de la societat americana actual. I malgrat que s’hagi tenyit
de color polític amb conseqüències electorals, és especialment intractable
pel fet de ser en darrera instància un problema moral. Ara, si no és dubtós
que els jutges conservadors han aprofitat la majoria circumstancial per a
resoldre d’acord amb la seva consciència o la de la base social conservadora,
abordar la decisió del Tribunal Suprem al marge de la fonamentació jurídica
de la sentència no aporta res a la causa de les llibertats ni al procés polític
que les genera i defensa en l’estat de dret.
En aquest àmbit cal deixar de banda si hom creu que el dret de la dona a
avortar preval sobre el dret del fetus a esdevenir plenament una vida humana.
Ambdós poden afirmar-se políticament i regular-se jurídicament, però ni
l’un ni l’altre no són drets constitucionals. Si més no de la constitució dels
Estats Units. La decisió de Roe contra Wade de 1973 es fonamentà en el dret
de privadesa, que el redactor de la sentència, el jutge Harry Andrew Black-