Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

61
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
EDITORIAL
VICENT PARTAL
A Europa, com més
va, més gent hi ha
que parla de limitar
les migracions i de
frenar l’entrada a
la Unió Europea de
gent provinent dels
altres continents
gressista, el de Bill Clinton, començava a fortificar també el Rio Grande i la
frontera del sud dels Estats Units.
Avui hi ha, alçats per a frenar les migracions, uns 1.800 quilòmetres de murs
que separen fronteres a Europa. Que són l’equivalent de dotze murs de Berlín.
Dotze murs de Berlín dreçats en la nostra geografia malgrat la retòrica
de l’Europa sense fronteres i la llibertat de circulació. I, en el conjunt del
planeta, la humanitat ha creat una illa de riquesa envoltada, també, de murs
–com explica aquest mapa. Dins hi vivim un 14% de la població mundial,
que acumulem el 73% de la riquesa. I fora el 86% de la població mundial ha
de conformar-se, i ha de viure, amb el 27%.
Tot això no ha passat d’avui per demà, és clar. I és perquè no es vol anar al
fons original de l’afer que ara és tan complicat de trobar solucions elementals
a un problema, el de la desigualtat global, que amb el canvi climàtic és
l’amenaça més gran per a l’estabilitat del món. Aquestes darreres dècades
s’han vist fenòmens contradictoris. D’una banda –les dades sobre això
són contundents–, la reducció de la pobresa extrema al món ha estat espectacular.
El 1981 més de la meitat del planeta vivia per sota del llindar de
la pobresa i aquesta xifra ha baixat ara al 14%. Però, en contrast amb això,
la desigualtat entre les àrees geogràfiques s’ha intensificat i les barreres
migratòries han crescut fins a crear un problema polític i humà que cada
dia sembla més insoluble.
A Europa, com més va, més gent hi ha que parla de limitar les migracions
i de frenar l’entrada a la Unió Europea de gent provinent dels altres continents.
Fins i tot la trista esquerra oficial ja en parla obertament, sense que
això cause cap escàndol. Lamentablement, el debat és impossible de situar-lo
en una escala racional perquè els estats europeus no volen assumir les raons
últimes del conflicte i la necessitat d’accions radicals i en reclamen, en canvi,
un tracte “sensat i equilibrat”. Com si parlàssem de trobar un tracte sensat
i equilibrat del greu problema de salut que tindria un fumador que s’hagués
fumat cinc paquets diaris durant quaranta anys. Amb els pulmons fets malbé,
ja no hi hauria cap possibilitat d’un tractament que no fos radical. Això passa