Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

57
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
REPORTATGE
millora progressiva de la situació
sanitària recomanava.
Més enllà de la incertesa
epidèmica, un altre detonant
de la manca de personal que
estenalla l’aviació són els estrictes
controls de seguretat
de la indústria, que obliguen
les empreses a revisar minuciosament
l’historial laboral i
criminal dels candidats abans
de contractar-los. Al contrari
que en altres sectors, on la
contractació pot ser tan ràpida
com les companyies decideixin,
en diverses posicions
de la indústria de l’aviació el
procés es pot allargar diversos
mesos.
Més d’una aerolínia ha acusat públicament
les companyies de serveis aeris d’haver
ocasionat la crisi per no haver contractat
més treballadors
La manca de personal és el
principal factor que ajuda a
entendre l’abast de la crisi de
l’aviació europea, però no és
pas l’única variable que l’explica:
EasyJet, per exemple, té
si fa no fa els mateixos treballadors
que l’any 2019, però,
així i tot, ha estat una de les
companyies que han anul·lat
més vols aquestes darreres
setmanes. El passatger mitjà
no sol interactuar amb més
d’una aerolínia a l’hora de viatjar
en avió, però rere un vol
comercial qualsevol hi ha una
cadena de proveïment llarga
i indispensable que involucra
desenes d’empreses, dels
transportistes d’equipatge als
encarregats de l’abastiment
del combustible de les naus.
Diversos d’aquests serveis
depenien originalment de
les aerolínies, però amb el
pas dels anys, els gegants de
l’aviació han optat per subcontractar
tantes parts del
procés com fos possible amb
l’objectiu d’eixamplar el seu
marge de benefici. El resultat,
previsiblement, és una
cadena de subministrament
altament fragmentada en què
els problemes d’un sol proveïdor
poden ser suficients per
a aturar un vol sencer. De fet,
més d’una aerolínia ha acusat
públicament les companyies
de serveis aeris d’haver ocasionat
la crisi per no haver
contractat més treballadors,
un càrrec del qual aquests
proveïdors es defensen tot
al·legant que els contractes a
la baixa que els ofereixen les
aerolínies no els deixen més
opció que retallar costos.
Fins quan s’allargaran els
problemes en el sector de
l’aviació europea, doncs? John
Holland-Kaye, director
de Heathrow, no és pas optimista:
“Crec que el sector de
l’aviació trigarà entre dotze
mesos i divuit a recuperar del
tot la capacitat [d’abans de
la pandèmia]”, va dir fa uns
dies en un fòrum organitzat
pel Financial Times.
A curt termini, sembla que
solament hi ha una solució
d’últim recurs: reduir els
vols programats. No és pas
casualitat que l’aeroport de
Heathrow, el més important
del Regne Unit, hagi demanat
a les aerolínies que anul·lin,
com a mínim, un 10% dels
vols programats aquest estiu,
una demanda a la qual s’han
afegit aeroports com el de
Schiphol (Amsterdam). Dies
abans, Holland-Kaye mateix
ja havia avisat: “Haurem de
gestionar amb molta cura
l’oferta i la demanda.”