Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

53
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
De manera que Sturgeon ha
pres la iniciativa i ha dut la
qüestió ella mateixa als tribunals:
ha demanat al Lord Advocate,
el màxim funcionari
legal d’Escòcia, que sotmeti
a consideració de la Cort Suprema
si el parlament escocès
té poder per a legislar sobre un
referèndum d’independència.
La Cort Suprema és semblant
al Tribunal Constitucional espanyol
o al Consell Constitucional
francès.
La facultat és exclusiva del
Lord Advocate, Dorothy Bain,
però la primera ministra ja ha
avançat que havia acceptat
la petició i que ahir a la tarda
presentaria els documents
judicials. Nicola Sturgeon diu
que l’objectiu és que el tribunal
ofereixi “claredat i seguretat
jurídica” sobre la qüestió
de la legalitat. Ara depèn del
tribunal si accepta la petició.
No hi ha cap calendari fixat
per a la resolució.
La primera ministra escocesa
assegura que això permet de
debatre sobre la independència
i evita debats polítics
estèrils sobre la legalitat, un
fet que assegura que només
beneficia “els partits contraris
a la independència, que
poden evitar el fons del debat
independentista”.
L’any 2014 els tribunals no
s’hi van implicar perquè els
governs britànic i escocès
van acordar d’evitar aquesta
qüestió legal. Això es va
aconseguir mitjançant l’ordre
de la secció 30, que va aixecar
qualsevol restricció al
poder del parlament escocès
per a organitzar un referèndum.
Tanmateix, les autoritats
escoceses consideren
que, de fet, aquest tràmit no
era necessari. Una qüestió que
ara es comprovarà.
El tribunal ha de decidir si el
propòsit del projecte de llei
és cercar l’opinió de la gent
d’Escòcia (en lloc de dissoldre
legalment la Unió Anglo-escocesa)
i que no té efectes legislatius;
o bé si el referèndum
“no s’ha de considerar un fi en
si mateix, sinó un instrument
per a assolir un altre objectiu”:
el de la independència,
en el qual el parlament escocès
no tindria competències.
Sigui com vulgui, si el tribunal
es decanta a favor de la
visió escocesa, Sturgeon diu
que el projecte de llei serà
aprovat immediatament i el
referèndum, convocat per al
19 d’octubre de 2023. En cas
que el resultat de la consulta
fos favorable a la independència,
la legislació hauria de ser
aprovada pels parlaments del
Regne Unit i d’Escòcia.
4. Què passa si la Cort Suprema
tomba el projecte?
La primera ministra Nicola
Sturgeon va dir ahir que en
cap cas no es faria un referèndum
que no fos avalat per la
justícia, perquè considera que
el resultat no seria reconegut
per la comunitat internacional
i no portaria a la independència
d’Escòcia.
De manera que va dir que
s’anaven preparant per si la
Cort Suprema decidís que el
parlament escocès no té poder
per a legislar ni tan sols per a
un referèndum consultiu. Va
dir que farien de les eleccions
britàniques un referèndum
de facto i que l’SNP s’hi presentaria
amb un únic punt en
el programa: la independència.
“Sigui com sigui, el poble
d’Escòcia hi dirà la seva”, va
concloure.
Més enllà d’aquest procés,
Sturgeon va publicar una
carta adreçada al primer
ministre britànic, Boris Johnson,
per demanar-li el
consentiment formal per a
la votació i, en tot cas, va dir
que continuava estant disposada
a negociar amb el govern
britànic per arribar a un acord
i aconseguir que es tornés a
aprovar l’ordre de la secció 30
de la llei d’Escòcia i transferir
temporalment al Parlament
d’Escòcia el poder de legislar
una consulta.
El govern britànic diu que
estudiarà acuradament els
detalls de la proposta de Nicola
Sturgeon, però un portaveu
del primer ministre
ja va avançar que la posició
del govern del Regne Unit es
mantenia sense canvis.
El govern britànic
diu que estudiarà
acuradament
els detalls de la
proposta de Nicola
Sturgeon, però
un portaveu del
primer ministre
ja va avançar que la
posició del govern
del Regne Unit es
mantenia sense
canvis