Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

52
REPORTATGE
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
ALEXANDRE SOLANO
La primera ministra escocesa,
Nicola Sturgeon, va comparèixer
ahir al parlament escocès
per anunciar el full de
ruta que servirà per a dur a
terme el segon referèndum
d’independència, arran de
l’oposició del govern britànic
a pactar-lo. La data del referèndum
serà el 19 d’octubre
de 2023
Us expliquem les principals
qüestions d’aquest camí cap
a una nova consulta:
1. Què va anunciar ahir Nicola
Sturgeon?
La primera ministra escocesa
va anunciar que el govern presentaria
al parlament escocès
un projecte de llei per a fer un
referèndum d’independència
“consultiu” el 19 d’octubre
de 2023, encara que no tingui
el suport del govern britànic.
Llegiu ací el discurs sencer
de Nicola Sturgeon al parlament
escocès
El projecte de llei estableix
que la pregunta serà la mateixa
que l’any 2014, és a dir:
“Escòcia ha de ser un país independent?”
i, com llavors, la
gent simplement podrà votar
sí o no. Si hi ha més sís que nos,
s’entendrà que una majoria de
la població és partidària d’una
Escòcia independent.
Com que al parlament hi
ha majoria absoluta inde-
pendentista –de l’SNP i els
Verds– i és un projecte acordat
en el si del govern, es preveu
que sigui aprovat sense
cap mena de complicació una
vegada es presenti.
Fins ara, el govern escocès
havia cercat un pacte amb el
govern britànic com el del
2012, que va facilitar el referèndum
del 2014. Llavors
es va utilitzar l’anomenada
ordre de la secció 30 de
la llei d’Escòcia, que permet
de transferir competències
temporalment o permanentment
i, en aquest cas, es va
transferir temporalment el
poder de legislar una consulta
al Parlament d’Escòcia.
2. Què vol dir que el referèndum
serà consultiu?
El govern escocès, ja d’ençà
d’abans del primer referèndum,
ha defensat que el seu
parlament realment té el poder
de convocar un referèndum
sobre la independència.
Una qüestió legalment controvertida,
que origina una
forta discussió entre experts
en dret.
En el moment de fer la devolution,
és a dir, quan Escòcia va
recuperar l’autogovern l’any
1998, el parlament britànic
es va assegurar de mantenir
els poders sobre “la Unió dels
Regnes d’Escòcia i Anglaterra”.
Arran d’això, el govern
britànic argumenta que les
autoritats escoceses no poden
fer consultes sobre aquesta
qüestió; en canvi, a Escòcia
diuen que, si bé no poden legislar
sobre la independència,
sí que poden fer una consulta
per a saber l’opinió dels ciutadans.
De fet, en el projecte de llei
presentat per Sturgeon, en
la secció 1 s’estableix això:
“L’objectiu del referèndum
és saber l’opinió del poble
d’Escòcia sobre si Escòcia ha
de ser un país independent o
no.” Sturgeon, en el discurs
d’ahir, va dir que preveia que
la votació fos avalada per la
justícia, com una competència
legislativa del parlament.
“Es proposa un referèndum
consultiu, no executiu, que
pretén saber l’opinió del
poble escocès a favor o en
contra de la independència”,
va dir.
La primera ministra escocesa
va remarcar que no era cert
que el referèndum tingués
una condició diferent que el
del 2014: “Això és simplement
incorrecte, de fet i de dret.” I,
en cas que fa vuit anys hagués
guanyat el sí a la independència,
igualment hauria hagut
d’haver-hi “una negociació
amb el govern del Regne Unit
i legislació als parlaments del
Regne Unit i Escòcia.”
3. Què passarà ara? Quin és
el pas següent cap al referèndum?
El primer pas en aquest procés
ha estat la publicació del
projecte de llei pel govern escocès.
Sturgeon va explicar
ahir que, sense un acord amb
el govern britànic, és indubtable
que el projecte acabarà
als tribunals, sigui perquè ho
impugni el govern britànic,
sigui perquè un particular o
diversos demanin una revisió
judicial. Aquesta situació
pot implicar un procés llarg,
amb un projecte paralitzat i
que pot passar per diversos
tribunals.
Es proposa un
referèndum
consultiu, no
executiu, que pretén
saber l’opinió del
poble escocès a
favor o en contra de
la independència