Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

49
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
MÒNICA ROCA
Nosaltres vam defensar que les petites empreses no eren ben
representades en el ple de la cambra. Representen més d’un
99% de les empreses i ocupen entre un 70% i un 75% dels
treballadors
hi van els mateixos, i que hi ha molts
membres que tan sols es presenten quan
s’han de votar resolucions polèmiques,
sovint sense ni haver-se’n llegit el programa.
—Això és cent per cent correcte, sí. I
després vénen i et diuen que hauríem de
parlar de temes econòmics, i penses: “Tu
quan has vingut al ple a parlar de temes
econòmics? Si no hi has vingut mai!” El
límit entre allò que és polític i allò que
és econòmic és molt difús, i així ho vam
argumentar nosaltres. Per exemple: en
termes econòmics, el reconeixement
del Consell per la República és molt clar.
La millor política econòmica és la de
comptar amb un estat propi, i nosaltres
repetim sempre aquesta frase perquè
és així. Us en puc posar exemples, com
ara els 45.000 milions d’euros de dèficit
d’infrastructures, el 7,8% que ha
arribat en projectes europeus en compte
del 19% que ens correspondria per PIB,
la manca d’inversió respecte del que
s’havia pressupostat en infrastructures,
el dèficit fiscal... Podem anar sumant. Per
tant, és evident que, d’un punt de vista
estrictament econòmic, el millor que
li podria passar a Catalunya és tenir un
estat propi, i per tant donarem suport
a totes aquestes entitats que defensin
això. També ens hem esforçat molt a dir
que això no és en absolut partidisme, i
per això ens hem esperat que el Consell
sigui tan neutre com sigui possible per
a reconèixer-lo. No hauria de caldre re-
marcar-ho, però sembla que sí. Nosaltres
veiem el Consell com un element més
que lluita pels drets i la llibertat de poble
català amb independència dels patits
polítics, perquè aglutina diverses entitats
i diverses formacions. És per això que no
n’hem fet el reconeixement fins ara, per
a no posar-nos de part de ningú. Això no
és partidista. Sí que és ideològic, és clar.
Però és que nosaltres hem dit netament
i clara que som independentistes.
—Un dels grans objectius de la candidatura
Eines de País ha estat acostar l’entitat
a la petita i mitjana empresa, que
juntes conformen el gruix productiu del
país. El ple d’ahir referma aquest rumb?
—Nosaltres vam defensar que les petites
empreses no eren ben representades en el
ple de la cambra. Representen més d’un
99% de les empreses i ocupen entre un
70% i un 75% dels treballadors. Entenem
que la seva representació al ple, doncs,
hauria de ser equivalent al seu pes en el
teixit reproductiu, i alhora defensem que
són precisament les petites empreses que
necessiten més organitzacions com la
nostra, perquè les grans empreses solen
tenir una influència que no requereix
tant els serveis d’una cambra de comerç.
La majoria dels serveis que ofereix la
cambra, com ara la digitalització i la
internacionalització, van més adreçats
a les pimes i als autònoms que no a les
grans empreses. Això no vol dir que
nosaltres no entenguem que hi ha grans
empreses que són importantíssimes per
a l’economia catalana. En reconeixem la
importància, i entenem que han de poder
influir en decisions importants. Per això
proposem la figura del soci institucional,
perquè entenem que aquestes empreses
tenen unes altres necessitats i volem
comptar-hi (i que comptin amb nosaltres).
Però això no exclou que ens havíem
de centrar en el que representa 99% de
les empreses. Ens sentim a prop de les
petites empreses i les defensem. A més,
de grans empreses n’hi ha de moltes
menes, n’hi ha de molt arrelades al territori
que evidentment volem tenir en
compte. És bo tenir un dinamisme com
el que té Catalunya, que fa aixecar molt
ràpidament una empresa. El problema
és que després no les sabem fer créixer,
i l’obligació de la cambra és ajudar-les
en aquest procés. Hi insisteixo: de grans
empreses n’hi ha que ens encantaria
tenir-les a la cambra, i de fet n’hi tenim
alguna. No totes les grans empreses són
empreses de l’ÍBEX que tenen l’esperit en
un altre lloc, hi ha moltes grans empreses
que tenen cor català. La nostra tasca, per
tant, és entendre’ns-hi.
—La reducció de les “cadires de plata”,
doncs, vol equilibrar el balanç entre la
petita i mitjana empresa, per una banda,
i les grans empreses, per una altra, sense
descomptar-ne cap?
—En essència, vol fer créixer el sufragi
del ple. No té sentit que al segle XXI
només s’escullin per sufragi dos terços de
la cambra. Imagineu-vos si al parlament
hi hagués una proporció fixa de diputats
no electes! No ho entendria ningú. Conceptualment,
això no es pot justificar, i
per tant hem de trobar una manera de
col·laborar amb les grans empreses que
no impliqui –per dir-ho d’alguna manera–
subhastar les vocalies. Això vol dir
que el ple serà més representatiu, perquè
tothom s’haurà de sotmetre a votació.
Les grans empreses també s’hi poden
presentar; no hi ha res que els impedeixi
de presentar-s’hi i guanyar la seva vocalia
com ha de fer la resta. El nostre