Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

48
MÒNICA ROCA
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
BLAI AVIÀ NÓVOA
Dimecres al vespre, després de més
de sis hores de ple, la Cambra de
Comerç de Barcelona va aprovar
per àmplia majoria de reconèixer
el Consell de la República i de reduir
el poder de les grans empreses al ple,
tot retallant-ne els escons: de catorze a
dos. És, sens dubte, un dels moments
més importants del mandat, un punt
d’inflexió que evidencia la resiliència de
l’agenda democratitzadora de la junta
independentista contra les pulsions
continuistes dels poders fàctics –tant
dins l’entitat com fora–, que sempre han
cregut que la Cambra era seva.
Com afecta el resultat del ple la lluita
pel poder al si de l’entitat, i com encara
la junta els mesos vinents, després de
la sentència amb què el TSJC provà de
distorsionar el ple d’abans-d’ahir? De tot
això i més, en parlem amb la presidenta,
Mònica Roca.
—El ple d’ahir ja es preveia polèmic,
però la sentència del TSJC ho acabà de
complicar tot. L’empresa demandant
defensava que la decisió obligava a dissoldre
la junta, però tant vós com la
Generalitat manteniu que no.
—Nosaltres vam rebre una carta a migdia
que notificava la resolució del TSJC,
però no vam rebre la interlocutòria fins
al vespre, quan ja érem al ple. Al ple hi
ha hagut moltes resolucions cap a una
banda i cap a una altra, i nosaltres hem
de continuar fent la nostra feina. Si arriba
el moment que ens diuen que hem de
dissoldre la Cambra ho farem, però ara
com ara no hi ha res que ens faci pensar
que hagi de ser així.
Nosaltres continuem
concentrats en tota la feina
que hem de fer en aquests
deu mesos que ens queden, i
preferim no desviar-nos de
les nostres obligacions
—Així doncs, la previsió és que la junta
acabi el mandat i les eleccions es facin
el maig vinent, tal com estava establert.
—Treballem amb aquesta idea, sí. També
és veritat que a vegades les coses es
mouen a poc a poc, i que a vegades es
mouen molt ràpidament. No és casualitat
que la resolució del TSJC sortís a
migdia, poc abans del ple, però res no
ens fa pensar que hàgim de canviar els
terminis. Tenim molta feina, nosaltres
anem fent. I si mai hem de canviar de
plans, ja ho farem. Però en principi treballem
amb aquests terminis, tal com
ens diu la Generalitat.
—Estem en un moment del mandat en
què es comencen a albirar les eleccions,
que són a menys de dotze mesos. Hi haurà
canvis significatius en la candidatura
Eines de País amb vista a les eleccions?
—Tenim molta feina en els deu mesos
que queden, i per tant no tenim tanta
urgència a l’hora de preparar una candidatura;
però sí que és veritat que nosaltres
volem continuar amb el projecte i la
ideologia que tan clarament hem expressat.
Entenc que es puguin moure unes
altres candidatures –és la percepció que
tenim–, suposo que perquè les eleccions
no els tornin a agafar desprevinguts, com
va passar l’altra vegada. Però nosaltres
continuem concentrats en tota la feina
que hem de fer en aquests deu mesos que
ens queden, i preferim no desviar-nos de
les nostres obligacions.
—Parlant de feina, creieu que l’èxit del
ple d’ahir reforça la junta?
—Totalment. Ahir va ser una jornada
llarga perquè van coincidir molts punts de
plens que han anat a parar al ple de juny
–com ara el canvi d’escut o bé l’ampliació
dels escons–, i el ple va ser tens. Així i
tot, el comportament dels membres fou
exemplar. Jo sempre demano que hi hagi
diàleg; no ens agrada que es presentin
propostes al ple i que es votin directament.
El d’ahir va ser un ple molt participatiu,
es van preservar les formes i tothom va
guardar respecte a tothom. Va ser un èxit
que va reforçar i unir la nostra candidatura,
i que ens permet de continuar fent
les coses que vam dir que aniríem fent.
—Això que dieu em sobta, perquè vaig
poder parlar amb diversos membres
que lamentaven l’actitud d’alguns assistents,
que van titllar de molt mal
educada. Ho veieu de la mateixa manera?
—Sempre hi ha algú que s’ha de fer notar,
sí, però en general el ple va anar
molt bé. Jo demano diàleg, que tothom
s’impliqui. És veritat que a vegades no
es pot evitar una rialleta aquí, un comentari
fora de lloc allà, però en general no
comparteixo aquest parer. No nego que
en algun moment hi hagués una nota
una mica discordant, però crec que s’ha
de poder dialogar. No sóc partidària de
tallar el diàleg (i potser algú m’ho pot
retreure, perquè el ple va acabar a les
onze de la nit). No crec que aquest hagi
de ser el missatge, i el fet que hi hagués
algun comentari fora de to no penso que
canviï el tarannà del ple. Que hi ha oposició?
Doncs és clar, només faltaria. Si no
seríem tots de la mateixa candidatura,
ho veuríem tot igual. Hi havia moltes
candidatures barrejades, i també gent
que no era de cap candidatura com ara
les onze vocalies empresarials, que ahir
van participar totes. Mai no les havíem
tingudes totes allà!
—Precisament, una altra queixa d’alguns
assistents era que als plens sempre