Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

46
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
ANDRÉS BOIX
d’esquena. I això és perjudicial. Quan no
fas coses perquè no t’atreveixes, crees
un marc polític que és el de l’adversari, i
quan ve qualsevol coseta, l’adversari et
guanyarà sense fer res. S’instal·larà en
eixe marc que tu li has creat.
—Fins on pot arribar la guerra dels jutges
espanyols contra Catalunya, i també
contra una part de la justícia europea?
—No crec que s’acabe. L’actual govern
d’Espanya que és, teòricament d’esquerres,
que té el suport parlamentari
de partits com Bildu o com el PDECat
o ERC, ha assumit el marc conceptual
de la dreta espanyola respecte del dret
d’autodeterminació. El nega, i li nega
una legitimitat raonable. Nega també
qualsevol tracte diferencial a Catalunya.
Nega la possibilitat de desenvolupar
l’estatut de manera diferenciada, nega la
possibilitat de qualsevol reforma constitucional
per a permetre res. Està en el
marc conceptual del PP, de Ciutadans i
de Vox. Eixe és un govern que té tot el
suport dels partits independentistes
bascos i catalans. Si no hi ha una reacció
política a aquesta posició, aquesta posició
no es mourà. Veiem com regalen el
marc conceptual a les dretes. Aquesta
evolució del govern Sánchez s’ha agreujat
amb el temps. Al principi, encara que
fos per dissimular, havia de fer com que
tenia en certa consideració les reivindicacions
dels catalans en qüestions de
pressió judicial, els indults... Va haver-hi
una certa comprensió simbòlica. Quan
el govern de l’estat feia això, tenia més
bones expectatives electorals que ara.
Perquè el que lleva vots és assumir el
discurs del PP i de Vox. Probablement,
es perdrà el govern i les dretes tornaran
a Espanya, encara que ara la posició del
govern és totalment hostil a fer qualsevol
concessió a eixes reivindicacions
catalanes. És molt difícil pensar que els
jutges alleugeriran la pressió. Reben
aplaudiments per encausar gent, per
condemnar gent... Per què s’ho haurien
de replantejar, ara?
—Què us va semblar el discurs de dimissió
de Mónica Oltra?
—Estava molt dolguda. Va ser molt
sincera dient coses que pensava sobre
el funcionament de l’aparell mediàtic
valencià i del Botànic, i m’ha cridat
l’atenció el poc impacte que ha tingut
en els mitjans valencians. Han preferit
obviar-ho. El Botànic tampoc no ha
comentat res. Ha guirat full com si no
haguera passat res.
—Va parlar de la lawfare, en el seu cas.
N’hi veieu?
—Ja hem dit que és més fàcil encausar
partits que els jutges o fiscals entenen
que són potencialment perillosos. Per
a encausar a gent, ve molt bé tenir associacions
amb mitjans i recursos per a
pagar advocats que es dediquen a eixes
coses. I sabem que això es fa. I sabem, per
exemple, que a l’Ajuntament de València
hi ha un senyor que es dedica a presentar
querelles setmanalment contra regidors
de Compromís. No del PSOE. Sabem que
les coses funcionen així. En la vida convé
saber com són les coses i veure com s’ha
de reaccionar. És normal que Mónica
Oltra estiga dolguda, però en l’acció
de govern de Compromís durant molts
anys han sigut molt complaents amb
eixes dinàmiques judicials. Jo no he vist
Compromís presentar batalla pel nomenament,
no dic dels membres del CGPJ,
o dels magistrats del Constitucional. No
han plantat batalla pels nomenaments
del TSJ. Aquesta no ha estat una qüestió
important per a Compromís, encara que
el TSJ haja tombat un darrere l’altra tota
una colla de decrets. Ho ha assumit amb
normalitat. Els falta reflexionar sobre
com afrontar eixa qüestió. De moment,
l’única resposta és fer seguidisme del
PSOE, acceptar que el CGPJ ha de ser
nomenat pels polítics per a evitar que
la judicatura que és molt conservadora
puga traslladar aquest conservadorisme
a les seues actuacions. Em sembla un
plantejament erroni. El que fas és perpetuar
una justícia controlada en llocs clau
Crec que una de les
grans decepcions del
Botànic per als electors
és la incapacitat de crear
i cuidar lligams. Més
enllà de les paraules
pels dos grans partits. I això perjudica
partits com Podem o Compromís, o
els independentistes catalans i bascos.
Els caldria una reflexió. Si a tot Europa
les coses es fan de manera diferent,
si el Consell d’Europa diu que hem de
deixar que els jutges autodesignen una
bona part dels seus membres, crec que
aquests partits haurien de plantejar-se
canviar les coses.