Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

45
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
ANDRÉS BOIX
aconseguint suport, però sense ser ma
leducats ni reivindicatius ni desagradables.
S’hauria d’haver completat amb una
aposta més forta per part de Compromís,
que no l’ha feta... Hem tingut un govern
amb un partit nacionalista valencià que
era pràcticament equivalent amb força
política al PSPV i, tanmateix, és evident
que tenen menys pes. El nombre d’hores
en valencià a l’escola s’ha reduït des de
l’època que manava Francisco Camps, ja
veurem si tindrem requisit lingüístic... Hi
ha coses simbòliques com la normalització
de parlar en castellà a l’Alacantí...
—Es va aprofitant la celebració de l’aniversari
de l’estatut per a donar una empenta
a l’autogovern?
—Ara s’hauria de fer una segona empenta.
El Botànic no és tan sols desenrunar
la corrupció del PP, no és tan sols
preocupar-se de les persones. S’hauria
de mirar d’enfortir l’autogovern i guanyar
competències. No cal, ni tan sols,
demanar un nou estatut. N’hi hauria
prou de desenvolupar el que ara hi ha.
És molt significatiu que, siga per emular
Catalunya o per complexos o dèries,
l’únic govern que va modificar l’estatut
haja estat el de Francisco Camps, que va
pactar amb Joan Ignasi Pla en la primera
dècada del segle XXI.
—...
—El gran acte de l’aniversari és un concert.
Ja en van fer que va acabar amb cançons
de folc valencià de l’època i de cançons
d’ara i el gran acte és el concert de
dissabte. Em sembla molt bé que hi haja
concerts. Cal convertir les efemèrides en
festes i passar-ho molt bé, però no pot
ser això i prou. I crec que cal una avaluació
mínimament crítica de les mancances.
La prova és que al País Valencià tots els
indicadors de benestar social i econòmics
han empitjorat els darrers quaranta anys,
no en termes absoluts, sinó en comparació
amb altres territoris de l’estat
o d’Europa. Si veiem els territoris que
més o menys estaven com nosaltres fa
quaranta anys, nosaltres ens hem quedat
PRATS I CAMPS
endarrerits. Per exemple, Galícia era molt
més pobra i menys avançada socialment
que nosaltres i ara és molt més avançada.
Andalusia anava endarreridíssima, i ara
pràcticament no hi ha diferència de PIB
per capita. Hem empitjorat. No és gratuït
que territoris que han sigut més ambiciosos
com Galícia o Andalusia hagen
millorat en termes relatius i nosaltres
hagem empitjorat. Encara que hi haja
èxits com la Ford o les bateries de Sagunt,
cal una reflexió.
—Per què el Botànic té tanta por de relacionar-se
amb Catalunya?
—Ha tingut una covardia espectacular.
A tots els nivells. En primer lloc, a l’hora
de donar suport a una reivindicació totalment
normal en termes democràtics
com és el dret de decidir. Covard a l’hora
d’avaluar la repressió judicial contra els
polítics i molts ciutadans catalans per
haver fet manifestacions normals de
protesta política, a qualsevol país d’Europa.
I ho veiem quan no extradeixen
els líders, quan els tribunals europeus
–d’Alemanya, d’Itàlia, de Bèlgica– han
dit el que han dit. El que és normal a
Europa ací es criminalitza. Davant això,
qualsevol govern democràtic normal
hauria eixit a dir que passava alguna cosa
rara. I el govern valencià això no ho ha fet.
Compromís ha tingut molta por de ferho
perquè no els digueren catalanistes.
Tenir por de defensar les teues posicions
i explicar-les és dolent. Però tampoc no
és normal no tenir unes relacions correctes
amb Catalunya. El que ens relaciona
amb Catalunya no és el mateix que amb
Múrcia, i això s’ha d’aprofitar.
—Hi ha uns elements recurrents de fa
anys: el Ramon Llull, la reciprocitat...
—Que el govern valencià no s’haja atrevit
a formar part d’institucions com l’institut
Ramon Llull o la reciprocitat televisiva
és una vergonya. No ho fan per por. I
això és increïble que passe amb el Botànic.
I és simbòlic, però revela on som. Ha
curtcircuitat relacions. Com si visquérem