Com ha de reaccionar Catalunya davant el referèndum escocès?

42
ANDRÉS BOIX
vilaweb.cat
Divendres, 1 de juliol de 2022
ESPERANÇA CAMPS BARBER
És complicat pensar que
el Botànic puga repetir
govern
El govern del Botànic ha perdut
aquests dos darrers mesos l’etiqueta
d’estabilitat i de cohesió que els
seus integrants han maldat per encunyar
i defensar. L’eixida del síndic
del PSPV, Manolo Mata, la dimissió del
conseller Vicent Marzà, l’encausament
de Mónica Oltra... han revolucionat els
partits que formen el govern just un any
abans de les eleccions. El president Ximo
Puig s’esforça a enarborar els èxits econòmics,
com ara l’arribada de la fàbrica
de bateries a Sagunt o la decisió de Ford
de mantenir activa la factoria d’Almussafes,
però la dimissió de Mónica Oltra
ha tapat aquestes notícies.
De tot això en parlem amb el professor
de dret administratiu de la Universitat
de València Andrés Boix. És pessimista
quant a la possibilitat de formar un tercer
Botànic i n’especifica alguns motius.
—Què ha passat al País Valencià perquè
tot de colp l’aparent oasi polític en què
es vivia s’haja transformat en una tempesta
constant?
—Durant els últims anys del PP vam
viure una situació de molta convulsió
social, perquè tot es va degradar moltíssim,
fins i tot per a la gent propera al PP.
La sensació de depressió era molt gran,
per la pressió social, perquè va coincidir
amb una crisi econòmica molt salvatge
i per una gran focalització dels mitjans
de comunicació de Madrid. El Botànic,
més enllà dels mèrits que pogués tenir,
en va tenir un que no era estrictament
seu, i és que no era aquell PP degradat.
Però crec que tant la societat com els
seus votants han perdonat massa coses
al Botànic, o han sigut poc exigents.
Eixa sensació d’alleujament que vam
tenir quan vam deixar de ser exemple de
corrupció, de balafiament, de desastre,
ens va permetre respirar, però va generar
poca exigència de la societat, dels
mitjans de comunicació, dels votants i
simpatitzants.
—Això es podia entendre a la primera
legislatura, però ara ja som al final de
la segona.
—Eixe procés de poca exigència fa que
hi haja una seguida de coses que queden
soterrades, i quan les coses comencen a
anar mínimament malament, tot això
apareix.
—Quines coses?
—Una és un repartiment del poder dins
el Botànic molt desequilibrat en favor
del PSPV, i això no es correspon amb
la lògica política normal de qualsevol
democràcia parlamentària. El PSPV ha
tingut de facto el control de tot l’executiu
autonòmic: el control de la despesa, la
presidència, les conselleries que tenen
més presència social, tret d’educació. I
això no és proporcional amb els vots de
cadascú. El 2015 hi havia pràcticament un
empat entre Compromís i el PSPV, però, a
més, hi havia els deu diputats de Podem
que digueren clarament que volien po-
lítiques més ambiciones i que donaven
suport a Compromís i a Mónica Oltra
com a presidenta. La necessitat que el
PP desapareguera va fer que acceptaren
molt ràpidament aquest repartiment que
prevalia tant el PSPV. Però els votants del
Botànic no són els del PSPV. L’acció de
govern tendeix a atendre els qui no t’han
votat. Des del primer moment, el PSPV
ha volgut conquerir votants de centre, de
centre-dreta, de dreta... Ha tingut relacions
molt bones amb el poder econòmic,
amb els empresaris... Però això allunya el